Rabid puppy-dog imported into the Netherlands from Morocco via Spain, February 2012.

To the editor: We read with interest the article by van Rijckevorsel et al. on a rabid puppy-dog imported into the Netherlands from Morocco via Spain, recently published in Eurosurveillance [1]. We would like to complete the information on this event with actions taken by the Spanish health authorities and lessons learnt.

Why do university graduates regret their study program? A comparison between Spain and the Netherlands

[cat] En aquest article investiguem els factors que porten a universitaris espanyols i holandesos a lamentar els estudis cursats. Espanya i Holanda tenen un sistema educatiu molt diferent en termes de la rigidesa de l’educació secundària i el vincle entre l’educació i el mercat laboral. Comparant Espanya i Holanda ens permet aprendre sobre les conseqüències de dos sistemes educatius molt diferenciats a la probabilitat de lamentar els estudis cursats. Basant-nos en la literatura psicològica sobre l’arrepentiment/lamentació, derivem unes hipòtesis de partida que contrastem empíricament. Els resultats mostren que tant la rigidesa de l’educació secundària com el desajustament entre educació i ocupació són factors importants per explicar la lamentació dels estudis universitaris cursats. L’article conclou amb recomenacions sobre el sistema educatiu universitari.

Why do university graduates regret their study program? A comparison between Spain and the Netherlands

[cat] En aquest article investiguem els factors que porten a universitaris espanyols i holandesos a lamentar els estudis cursats. Espanya i Holanda tenen un sistema educatiu molt diferent en termes de la rigidesa de l’educació secundària i el vincle entre l’educació i el mercat laboral. Comparant Espanya i Holanda ens permet aprendre sobre les conseqüències de dos sistemes educatius molt diferenciats a la probabilitat de lamentar els estudis cursats. Basant-nos en la literatura psicològica sobre l’arrepentiment/lamentació, derivem unes hipòtesis de partida que contrastem empíricament. Els resultats mostren que tant la rigidesa de l’educació secundària com el desajustament entre educació i ocupació són factors importants per explicar la lamentació dels estudis universitaris cursats. L’article conclou amb recomenacions sobre el sistema educatiu universitari.

Entrepreneurial skills and over-education five years later. A comparison between Spain and the Netherlands

[cat] El fenòmen de la sobre-educació és freqüent i persistent a molts països. En aquest article estudiem el paper de les habilitats emprenedores en evitar la sobre-educació a la primera feina, i en sortir d’una situació de sobre-educació cinc anys després. Comparem els resultats d’Espanya i Holanda, dos països que difereixen en el seu sistema educatiu i mercat de treball. Els resultats mostren que les habilitats emprenedores ajuden a evitar i/o sortir de la sobre-educació només a Espanya, on el sistema educatiu és més flexible i menys vinculat amb el mercat de treball. En general, els nostres resultats recolzen les polítiques que promocionen el desenvolupament d’habilitats emprenedores al sistema educatiu espanyol.

Entrepreneurial skills and over-education five years later. A comparison between Spain and the Netherlands

[cat] El fenòmen de la sobre-educació és freqüent i persistent a molts països. En aquest article estudiem el paper de les habilitats emprenedores en evitar la sobre-educació a la primera feina, i en sortir d’una situació de sobre-educació cinc anys després. Comparem els resultats d’Espanya i Holanda, dos països que difereixen en el seu sistema educatiu i mercat de treball. Els resultats mostren que les habilitats emprenedores ajuden a evitar i/o sortir de la sobre-educació només a Espanya, on el sistema educatiu és més flexible i menys vinculat amb el mercat de treball. En general, els nostres resultats recolzen les polítiques que promocionen el desenvolupament d’habilitats emprenedores al sistema educatiu espanyol.

A Pragmatic Intellectual: Dutch Fabians, Boekman, and Cultural Policy in the Netherlands, 1890-1940

Around 1900, the notion of community art (gemeenschapskunst) served to crystallize Dutch social democratic thinking about the role of the arts in society. Drawing on the pragmatism of leading social democrats like Wibaut, and drawing on his formal education in economics and statistics, the self‐made social democrat Emanuel Boekman redressed the utopian meaning of community art to signify the dissemination of "good" culture over all layers of society in his influential 1939 dissertation on the relation of the state to the arts. Being about facts rather than opinions, Boekman set the boundaries of his work to exclude a substantial discussion of the meaning of "good" culture. On the one hand, this pragmatism helped Boekman to gain support for government intervention for the arts over most of the political spectrum. On the other hand, Boekman thus pre‐empted discussions about the tension between "quality" and "accessibility" of the arts that haunts cultural policy in the Netherlands to this day.

Similar problems, different solutions: Comparing refuse collection in the Netherlands and Spain

Local public service provision can vary greatly because of differences in institutional arrangements, public service markets, and national traditions regarding government intervention. In this paper we compare the procedures adopted by the local governments of the Netherlands and Spain in arranging for the provision of solid waste collection. We find that Spain faces a consolidation problem, opting more frequently to implement policies of privatization and cooperation, at the expense of competition. By contrast, the Netherlands has, on average, larger municipalities, resorting somewhat less to privatization and cooperation, and more to competition. The two options - cooperation and competition - have their merits when striving to strike a balance between transaction costs and scale economies. The choices made in organizational reform seem to be related to several factors, among which the nature of the political system and the size of municipalities appear to be relevant.

Transition management and the sustainable nutrients economy in the Netherlands; positioning paper

In this positioning paper transition management (TM) and the sustainable nutrient economy are addressed. We discuss TM from its scholarly origins in the 1990’s to its implementation as a comprehensive sector-wide policy program on sustainability in The Netherlands during the first decade of the 2000´s. Although the program was innovative and provoked a new approach to environmental policy and governance, the program at large failed to set the right conditions under which sustainable transition take place. Lessons from the Netherlands, both successful and less successful, are addressed in this positioning paper to inform Finnish governmental and knowledge institutes on how (not) to implement TM on environmental issues. When looking at sustainable nutrient economy the paper takes a historical view at how problems with nutrients (especially phosphates) were dealt with in the Netherlands during the post World War II era. This transition did not occur easily. In the agricultural sector environmental policies to prevent nutrient problems were not easily accepted, as large agricultural economic interests were at stake and the sector’s main actors were generally opposed to (radical) environmental transition. Currently, sustainable nutrient economy initiatives are starting to receive attention on the political agenda once again. In 2011 a sector- and chain-wide covenant was signed, showing that sustainable nutrient transition goals get commitment from stakeholders throughout the nutrient chain. We judge that TM provides useful elements that are applicable to Finnish governance modes to support sustainable nutrient economy transition. However, the Finnish government should be careful when implementing TM to prevent making the same mistakes the Dutch government made in previous years.

The impact of distance deterrence on the choice of field of study in vocational education in the Netherlands. 'El impacto de la disuasión por la distancia en la elección de un campo de estudios en la Formación Profesional en los Países Bajos'.

Resumen tomado de la publicación

Theory and Practice of Citizenship Education : the Case of Policy, Science and Education in the Netherlands. 'Teoría y práctica de la educación en la ciudadanía : política, ciencia y educación en los Países Bajos'.

Monográfico con el título: 'Educación, valores y democracia'. Resumen basado en el de la publicación