111 resultados para Multiculturalisme


Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Dans le présent mémoire, on se questionne sur la portée et la signification que l’on peut légitimement attribuer à la déclaration de 2011 du premier ministre britannique David Cameron concernant « l’échec du multiculturalisme d’État ». Plus précisément, est-ce que cet échec déclaré du multiculturalisme s’en prend à la construction théorique et normative du multiculturalisme ? Rejette-t-il plutôt l’aménagement politico-institutionnel du multiculturalisme en Grande-Bretagne ? À cet égard, est-ce qu’on observe un retrait effectif des politiques du multiculturalisme en Grande-Bretagne, entre 2000 et 2015 ? D’une approche analytique de la philosophie politique, cette recherche propose d’interpréter et de comprendre les débats qui ont cours en ce qui concerne le multiculturalisme de manière générale, puis en Grande-Bretagne plus particulièrement. Ce faisant, le présent mémoire est animé par deux objectifs : d’abord, il s’agit d’opérer une clarification conceptuelle du multiculturalisme, selon qu’on l’appréhende au titre d’appréciation factuelle socioculturelle (diversité), en tant qu’ensemble théorique et normatif (pluralisme), ou encore comme aménagement institutionnel et politique (politique publique). Ensuite, il s’agit d’observer, empiriquement et de manière systématique, l’état et l’évolution du multiculturalisme comme politique publique en Grande-Bretagne, entre 2000 et 2015. Pour ce faire, on reprend la structure méthodologique du Multicultural Policy Index, élaboré par Keith Banting et Will Kymlicka. Notre contribution originale à la littérature consiste ainsi à mettre à jour les données de cet Index pour le cas de la Grande-Bretagne, en date de 2015. En un mot, on observe une relative stabilité des politiques du multiculturalisme entre 2000 et 2015, alors que pour la même période les gouvernements britanniques critiquent de plus en plus négativement le multiculturalisme, allant jusqu’à en déclarer l’échec. Enfin, on cherche à interpréter ce phénomène, tout comme on force un dialogue entre les principales critiques émises à l’égard du multiculturalisme et les principaux théoriciens de celui-ci.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Estudi elaborat a partir d’una estada a la Università degli Studi di Urbino, Bologna, Itàlia, entre juliol i desembre del 2005. Es revisa el concepte d’igualtat i multiculturalisme en el Mediterrani, especialment en la conca nord mediterrània com a zona de recepció de la immigració. Paral·lelament s’analitza el concepte de democràcia a la conca nord i sud mediterrània, i la relació entre aquestes dues voreres pel que fa a la percepció mateixa de democràcia i l’Estat de dret. Inclou entrevistes amb Gustavo Gozzi, Enrico Pugliese i Joseph Piqué.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Opening conference of the academic course 2005/06 of the Olympic Studies Centre (CEO-UAB), given by Dr. Ian P. Henry, director of the Institute for Sport and Leisure Policy at Loughborough University (United Kingdom). The paper is structured around addressing three themes: how concepts of multiculturalism or interculturalism, nationality and citizenship can be linked to sports policy; how we can conceptualise (and therefore evaluate) the benefits which might be claimed to accrue from sporting projects in terms of multicultural or integration policy; and finally the issue of gender, multiculturalism and sports policy.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a l’Institut Kultur och Kommunikation de la Universitat Södertöns Högskola d’Estocolm, Suècia, entre juliol i setembre del 2007. La present investigació s’emmarca dins el projecte de tesi “Del Centre Educatiu a la Comunitat: un programa de ciutadania activa” que té com a finalitat la validació d’un programa de participació ciutadana dels i de les joves a la seva comunitat des del centre educatiu afavorint així la relació escola-comunitat. En una recerca d’aquestes característiques, on es pretén la participació ciutadana dels i de les joves a la seva comunitat, cal tenir present un fenomen clau dins de la nostra societat: la multiculturalitat (INE, 2005) que es fa evident en els espais socials (Marín, 2002), pel que es creu important incorporar aquest element en la validació del material de participació ciutadana. Des d’aquesta perspectiva la participació ciutadana es planteja des de la diversitat ètnica i cultural que va més enllà de l’enriquiment individual i col•lectiu de noves llengües, costums, creences i pràctiques religioses. És important i necessari centrar la participació ciutadana dels i de les joves a la seva comunitat que desenvolupi llibertat i autonomia juntament amb dinàmiques que suposin l’empoderament personal i cívic de persones i grups en risc d’exclusió. Davant la necessitat d’aprofundir en el concepte de multiculturalitat per tal d’incorporar-lo en el nostre estudi de tesi, trobem que aquest fenomen té una llarga tradició a Suècia, motiu pel qual s’ha realitzat l’estada sent l'objecte d'estudi concret la multiculturalitat a l'educació.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

This study explores how South African Early Childhood Development (ECD) Practitioners and families meet the needs of the increasing number of children from diverse cultural backgrounds in their care. Research participants were identified through ten ECD centres located in two urban communities in the Eastern and Western Cape Provinces of South Africa. The values and attitudes held by Practitioners and families vis-à-vis cultural diversity was investigated, along with the knowledge and strategies they employ to manage cultural diversity in ECD programmes. The intercultural education model provides the necessary tools to address the challenges identified.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a la London School of Economics and Political Science, United Kingdom, entre 2007 i 2009. L’objecte principal del projecte ha estat analitzar les implicacions jurídico-polítiques i institucionals d’una teoria de la justícia i la igualtat liberals aplicada a societats multiculturals amb un marcat predomini de la diversitat cultural. L’anàlisi desenvolupa una línia d'investigació interdisciplinar - entre el dret i la teoria política - iniciada en una tesis doctoral sobre multiculturalisme i drets de les minories culturals (UPF, 2000) que va culminar en la publicació de Group Rights as Human Rights (Springer, 2006). La recerca adopta com a punt de partida les conclusions de l'esmentada obra, en especial, la rellevància del reconeixement de drets col•lectius; tanmateix, el tipus de qüestions plantejades, l’enfoc i la metodologia emprades són substancialment diferents. En concret, s'adrecen preguntes específiques sobre el model i aspiracions del constitucionalisme democràtic i el paper del dret en contextos multiculturals. També s’atorga un pes central a la dimensió institucional dels models de gestió de la diversitat que s’analitzen, prioritzant un enfocament comparatiu a partir de l’estudi de controvèrsies concretes. L’objectiu és superar algunes limitacions importants de la literatura actual, com ara la tendència a examinar en abstracte la compatibilitat de determinades demandes amb el constitucionalisme democràtic, sense abordar el funcionament d'estratègies de gestió de la diversitat cultural emprades en contextos concrets. Els treballs producte d'aquest projecte articulen les línies bàsiques d’un model pluralista, basat en principis més que en regles, que desafia els plantejaments dominants actualment. Aquest model es caracteritza pel compromís amb la legitimitat i igualtat comparatives, rebutjant el paternalisme i les visions liberals típiques sobre el paper de la regulació. La presumpció de l’“standing” moral dels grups identitaris és fonamental per tal de considerar-los interlocutors vàlids amb interessos genuïns. També s’argumenta que la integració social en contextos multiculturals no depèn tant de l’eliminació del conflicte sinó, sobre tot, d’una gestió eficient que eviti abusos de poder sistemàtics. El model defensa el rol del dret en la institucionalització del diàleg intercultural, però admet que el diàleg no necessàriament condueix a l’acord o a una estructura reguladora coherent i uniforme. Les aspiracions del ordre jurídic pluralista són més modestes: afavorir la negociació i resolució en cada conflicte, malgrat la persistència de la fragmentació i la provisionalitat dels acords. La manca d'un marc regulador comú esdevé una virtut en la mesura que permet la interacció de diferents subordres; una interacció governada per una multiplicitat de regles no necessàriament harmòniques. Els avantatges i problemes d’aquest model s'analitzen a partir de l'anàlisi de l’estructura fragmentària de l'ordre jurídic internacional i del règim Europeu de drets humans.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

This paper builds on the experience of the on-going, mainly ethnographic, research project called Teacher training in’ multicultural’ Sweden. Class, gender and ethnicity. In this multi-disciplinary project a number of scholars conduct research through participant observation in, and through the study and analysis of documents from, a number of teacher training colleges in Sweden. In this paper I will use empirical material gathered from two teacher training colleges to discuss this basic issue. One college is situated in a suburb outside Stockholm and it consciously portrays itself as a college for ‘multicultural’ students who will later teach in ‘multicultural’ suburbs. The other college is situated in a small town and although ‘multiculturalism’ is seen as important in the educational system students with mainly ‘Swedish’ background are recruited. In the first college ‘differences’ are lauded and students are encouraged to ponder upon and develop their ethnic profile. In the second ‘similarities’ are more taken for granted. I will argue, however, that within these colleges ‘differences’ and ’similarities’ are not only discussed but actually created against a backdrop of macro-constraints which are not much scrutinized within these colleges.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Nuestra investigación pretende abordar el estudio de la identidad católica ecuatoriana y su vivencia entre los migrantes residentes en Barcelona y New York. Cuando hablamos de identidad católica, pensamos en un determinado hábitat de sentido (Hannerz) o sistema cultural (Geertz) que satisface la sed de sentido de sus seguidores proveyéndoles de una determinada cosmovisión que éstos perciben como “emocionalmente convincente” (Geertz). A través de nuestra etnografía multisituada, desarrollada en Barcelona (6 meses), New York (6 meses) y Ecuador (3 meses), intentamos definir el tipo de influencia de este referente identitario en la manera de significar la realidad y de actuar de sus portadores, ante la experiencia de la movilidad y del encuentro con la alteridad. Para definir correctamente el influjo de este universo significativo en la experiencia migratoria vamos, paralelamente, a tratar de interpretar su “estructura significativa” (Geertz). En particular, reanudando los estudios propios de la Antropología de las Religiones (y el enfoque geertziano en la dimensión cultural de la religión), analizaremos sus creencias (sus mitos) y sus prácticas (los rituales); interpretándolos simbólicamente y analizando los efectos que estos dos diferentes niveles expresivos del universo católico (ecuatoriano) derraman tanto en la dimensión íntima del creyente, como en la social.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

La literatura que parla sobre literatura ens serveix d'excusa per a reflexionar entorn del concepte d'

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Le sujet de ma thèse porte sur l'éducation. Et celle-ci possède plusieurs facettes, dans la pratique comme théoriquement, qui peuvent être traitées différemment. J'ai plutôt retenu une question qui m'habite, depuis plusieurs années, qui est celle de la liberté comme la visée première de l'éducation par rapport aux autres fins utilitaristes que nos sociétés libérales assignent à l'éducation. Notons cependant que la liberté reste inhérente à toute notion d'éducation, tant il est vrai que qui dit "éduquer" pense à un choix des valeurs par l'éducateur, pour l'éduqué, sans toujours tenir compte de son point de vue. Ce qui veut dire que la question de la liberté se pose, déjà là, dès que le problème de l'éducation est approché. J'ai trouvé en parcourant l'histoire de la pensée, aussi bien en philosophie comme en histoire de l'éducation, que les questions que nous nous posons aujourd'hui par rapport à la liberté en éducation ont été plus ou moins bien abordées par les modernes. C'est par le biais des concepts, qu'ils ont réussis à mettre dans le débat, qu'on peut bien reconnaître leur apport incontournable autour de cette question aussi bien au niveau moral que politique. Il s'agit entre autres concepts de: devoir, responsabilité, respect, universalité, autrui, culture, nature etc. J'invite les éducateurs actuels d'aller revisiter les temps modernes pour trouver tant soit peu des ébauches de réponses à cette épineuse question de la liberté en éducation. Il ne s'agit pas d'un retour, mais d'un recours aux modernes. D'où l'intitulé de mon travail: Les retombées des idées libertaires des philosophes modernes sur la liberté en éducation aujourd'hui. Tout en y allant par la méthode phénoménologico-herméneutique, j'ai divisé mon travail en quatre grandes parties. Dans la première, je pose d'abord la question épistémologique par rapport au problème de l'éducation en philosophie et par rapport à la philosophie de l'éducation comme une des sciences de l'éducation. J'essaie de montrer là que l'éducation a toujours été un problème philosophique, et qu'aujourd'hui les éducateurs ont besoin de notre apport, celui de la philosophie à leurs questions. Cette approche me permet d'aller voir ce que les philosophes modernes ont pensé de l'éducation, et de l'éducation par rapport à la liberté. J'ai fait à ce niveau un choix de certains philosophes en les situant dans trois grandes traditions occidentales à savoir: les traditions française avec Rousseau, anglaise avec Locke, et allemande avec Kant et Fichte. En parcourant les différentes conceptions de cette époque moderne, par rapport à la question qui nous concerne, j'analyse aussi les points de vue de Pestalozzi et de Hegel. La troisième partie s'évertue à faire le lien entre ce temps moderne et mon "aujourd'hui "que je situe à partir de Mai 68 marqué par la relativisation des valeurs morales. La quatrième partie tente de répondre à la question de savoir qu'est ce que nous avons retenu des philosophes modernes, et qu'est-ce que nous en faisons pour affronter ce problème réel de la liberté en éducation. C'est là que j'évoque les questions éthiques possibles autour de l'autonomie de l'éduqué par rapport à l'éducateur, par rapport à son milieu, j'entends par là comment l'éduqué devrait-il vivre sa liberté vis-à-vis de la société qui a ses lois et ses règles, vis-à-vis de ses copains que sont ses frères et soeurs en famille ou ses collègues à l'école, mais aussi par rapport à la nature qui nous conditionne avec ses priorités écologiques, par rapport à la mondialisation qui pose le problème du multiculturalisme, et par rapport enfin aux questions spirituelles qui occupent, depuis que l'humanité existe, le mental de l'homme. Je propose pour comprendre la liberté par rapport à l'autre, ou à "autrui", la lecture de Ricoeur et de Levinas. Et au niveau méthodologique, je trouve qu'il serait adapté aujourd'hui d'engager la discussion avec les éduqués, comme Habermas le suggère, pour que l'autorité soit quelque chose de construit avec eux et non quelque chose qui leur vient d'ailleurs. Je veux fonder une pédagogie de la communication et du dialogue (entre éduqué et éducateur). Je dégage aussi quelques limites des idées modernes par rapport à l'époque actuelle.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

La primera part del treball presenta l'anàlisi d'una associació d'acollida d'immigrants a Crevillent (el Baix Vinalopó). Posteriorment es plantegen una sèrie de projectes educatius multiculturals que pretenen la creació de vincles entre la comunitat immigrant i la receptora. Alhora, es fan comentaris i valoracions dels conceptes d'integració, pluriculturalitat i multiculturalitat.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Aquest treball té com a propòsit esbrinar quina política internacional legitima S. P. Huntington, i quin paper hi adjudica als Estats Units. En aquest sentit, s'analitza el contingut de la teoria del "xoc de civilitzacions" i es treuen conclusions a partir de l'associació que realitza el politòleg nord-americà entre política internacional i les identitats cultural i religiosa en un món que ell considera marcadament hobbesià o d'esperit agonista.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

El present treball presenta una descripció etnogràfica del barri d'El Xup (Manresa), on es presenta el barri i es parla especialment de la seva escola pública. També s'exposen les estratègies adoptades per la Generalitat de Catalunya per fer front, en les escoles catalanes, al notable increment d'alumnat immigrat a les aules.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

This chapter offers a case-study of diversity and diversity policies withinthe Mossos d’Esquadra, the police force of the Catalan autonomous communityin Spain. The case is described in a comprehensive way (includingpolicies in all relevant policy areas: recruitment, retention, and promotion)and at the same time analyzed with a new analytical framework (includingthe definition of diversity, the motivation for diversity within the organisation,and the facilitation of diversity within the organisation with policies).The goal of the chapter is twofold. First, offer a deeper understanding ofthe dynamics of diversity within this police force. Second, demonstrate theacademic potential of this new analytical framework.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

In much of the western world, and particularly in Europe, there is a widespread perception that multiculturalism has ‘failed’ and that governments who once embraced a multicultural approach to diversity are turning away, adopting a strong emphasis on civic integration. This reaction, we are told, “reflects a seismic shift not just in the Netherlands, but in other European countries as well” (JOPPKE 2007). This paper challenges this view. Drawing on an updated version of the Multiculturalism Policy Index introduced earlier (BANTING and KYMLICKA 2006), the paper presents an index of the strength of multicultural policies for European countries and several traditional countries of immigration at three points in time (1980, 2000 and 2010). The results paint a different picture of contemporary experience in Europe. While a small number of countries, including most notably the Netherlands, have weakened established multicultural policies during the 2000s, such a shift is the exception. Most countries that adopted multicultural approaches in the later part of the twentieth century have maintained their programs in the first decade of the new century; and a significant number of countries have added new ones. In much of Europe, multicultural policies are not in general retreat. As a result, the turn to civic integration is often being layered on top of existing multicultural programs, leading to a blended approach to diversity. The paper reflects on the compatibility of multiculturalism policies and civic integration, arguing that more liberal forms of civic integration can be combined with multiculturalism but that more illiberal or coercive forms are incompatible with a multicultural approach.