60 resultados para Militarism.


Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

This paper examines the extent social media is enabling e-democracy in Fiji, Solomon Islands and Vanuatu. The study conducts an interpretative case study approach interviewing active social media users, political actors, civil servants, civilians, civil society actors and tertiary students. The study also conducts a content analysis of popular “political social media” Facebook pages in these three countries. The findings of the study suggest that social media is playing a role in facilitating citizen engagement with governments, making governments accountable and providing a means for citizens to be informed, to discuss and share views on political matters. However, social media usage is evolving quite differently in these three countries and factors such as high levels of militarism (Fiji), high levels of corruption (Solomon Islands) and also rapid ICT development (Vanuatu) have contributed towards shaping the potential of social media as a democratic enabler and political tool in these countries.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

O Colégio Militar do Rio de Janeiro (CMRJ) está vinculado ao Exército Brasileiro. Fundado em 1889 é considerado a mais antiga instituição educacional militar masculina do país. Em comemoração ao seu centenário (1989) realizou-se um concurso de admissão para introduzir alunas a partir do ensino fundamental. Com 26 anos de convivência das alunas com a escola ocorreram modificações no acesso bem como em suas participações físico-desportivas. Desta forma a elaboração desta tese tem por objetivo compreender o processo de interação de alunas neste estabelecimento de ensino, investigando e analisando a instituição educacional militar e especialmente o ingresso de mulheres, o poder disciplinar e o gênero, a construção da identidade e a representação no corpo destas. A pesquisa foi realizada através de três artigos. O primeiro, O discurso sobre o acesso à permanência de mulheres nas Forças Armadas Brasileiras: o que conta a literatura teve como finalidade mapear os trabalhos científicos produzidos sobre as mulheres no ambiente militar, o segundo, Entre a disciplina e a ordem: A construção identitária de meninas no Colégio Militar do Rio de Janeiro analisou a estruturação da identidade de alunas em atividades escolares à partir de 1989, e o terceiro, A interação de alunas do Colégio Militar do Rio de Janeiro em práticas físico-desportivas: a tradição reinventada analisou as representações sobre as atividades físico-desportivas realizadas no CMRJ com a inserção feminina e suas interações na atualidade. A metodologia orientou-se pela abordagem qualitativa e a pesquisa é do tipo descritiva. O primeiro estudo utilizou 25 pesquisas sobre mulheres no militarismo brasileiro; no segundo e terceiro, os sujeitos foram vinte alunas da 2 série do ensino médio do CMRJ. A técnica de coleta de dados realizada foi a entrevista semi-estruturada. A análise dos dados seguiu a descrição densa proposta por Cliford Geertz, dialogando com Foucault e suas reflexões sobre identidade e com Moscovici e as teorias sobre Representação Social. Os resultados apontam para visibilização social e política do ambiente escolar militar misto, evidenciando em suas experiências a estruturação da participação delas no Exército e nas Forças Armadas brasileiras. Concluímos que o CMRJ ajustou-se aos ares dos novos tempos, provocando adaptações em todos os setores da escola e em especial na Educação Física, objeto de nossa investigação no terceiro estudo, porém admitimos que em parte, as mudanças são reflexos da desestruturação do sistema escolar do colégio, da precariedade de se manter profissionais por falta de concurso público, das mudanças do setor administrativo e comando do colégio, se comparadas as vivenciadas pelas pioneiras na década de 1990. Por outro lado, os valores institucionais se mantiveram pelas práticas cívico-militares (ordem unida) que se ancoravam nos ideais de masculinidade sustentando a tradição militar da escola. As aulas de Educação Física construídas com atenção especial para o treinamento físico, resistência e força na centenária escola, deslocaram-se para práticas físico-desportivas contribuindo com a disciplina e concretização das expectativas de qualidade de ensino e tradição militar esperada pelas alunas.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Hughes, R. (2002). 'We are not Seeking Strength for its Own Sake': The British Labour Party, West Germany and the Cold War, 1951-64. Cold War History. 3(1) pp.67-94 RAE2008

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

It is perhaps self-evident to suggest that military conquest shares something with tourism because both involve encounters with "strange" landscapes and people. Thus it may not surprise that the former sometimes borrows rhetorical strategies from the latter - strategies for rendering the strange familiar or for translating threatening images into benign ones. There have been numerous studies of this history of borrowing. Scholars have considered how scenes of battle draw tourist crowds, how soldiers' ways of seeing can resemble those of leisure travelers, how televised wars have been visually structured as tourist events (e.g., the 2003 U.S. invasion of Iraq), and how the spoils of war can function as a body of souvenirs. These lines of inquiry expand our understanding of tourism as a field of cultural practices and help us to rethink the parameters of militarism and warfare by suggesting ways they are entangled with everyday leisure practices. © 2008 Cambridge University Press.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

With reference to the Kosovo war, we examined how the (un-)justness of military intervention is cognitively constructed. Four types of reinterpretation were hypothesized to relate to positive evaluation of the intervention: minimisation of negative consequences of NATO's intervention, denial of responsibility of the Western countries for the war, blame of Yugoslavia, and justification of the intervention through positive motives. As determinants of evaluation of the war, belief in a just world, militarism-pacifism, authoritarianism, and diffuse political support were taken into account. Hypotheses were tested with 165 university students using structural equation modelling. Consistent with our assumptions, the four types of reinterpretation related strongly to positive evaluation of the intervention, showing their relevance with regard to military intervention. Further, the assessed political attitudes influenced evaluation of the war while, contrary to predictions, belief in a just world did not. The causal status of the reinterpretations and the interplay of belief in a just world and political attitudes are discussed.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Understanding how US imperial strategy is sustained by tourism and militarism requires an account of how American soldiers learn to understand themselves in relation to a variety of marginalized others. This paper explores how the US Army’s ‘Ready and Resilient’ (R2) campaign constructs soldier / other relations by mobilizing off-duty time through the ‘Better Opportunities for Single Soldiers’ (BOSS) program. BOSS’s first two platforms of ‘Well-Being’ and ‘Community Service’ feed into the R2 agenda by producing highly-skilled leaders (who govern a disengaged rank and file) and benevolent humanitarians (who provide charity for abject civilians). When these dispositions are transposed into BOSS’s third platform of ‘Recreation and Leisure’, soldiers turn away from the goals of leadership and humanitarianism to reveal the privileged narcissism underscoring the R2 agenda. This self-focus is intensified by familiar power relations in the tourism industry as soldiers pursue self-improvement by commodifying, distancing and effacing local tourist workers. Using the BOSS program as a case study, this paper critically interrogates how the US Army is assimilating off-duty practices of tourism, leisure and recreation into the wider program of resilience training.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Mémoire numérisé par la Division de la gestion de documents et des archives de l'Université de Montréal

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

«Building Blocks: Children’s Literature and the Formation of a Nation, 1750-1825» examine la façon dont la littérature pour enfants imprègne les jeunes lecteurs avec un sens de nationalisme et d'identité nationale à travers la compréhension des espaces et des relations spatiales. La thèse étudie les œuvres d’enfants par Thomas Day, Sarah Fielding, Mary Wollstonecraft, Richard Lovell et Maria Edgeworth, Charles et Mary Lamb, Sarah Trimmer, Lucy Peacock, Priscilla Wakefield, John Aikin, et Anna Laetitia Barbauld. Les différents sujets thématiques reflètent la façon dont les frontières entre les dimensions extérieures et intérieures, entre le monde physique et le domaine psychologique, sont floues. En s'appuyant sur les travaux de penseurs éducatifs, John Locke et Jean-Jacques Rousseau, les écritures pour les enfants soulignent l'importance des expériences sensorielles qui informent l’évolution interne des individus. En retour, la projection de l'imagination et l'investissement des sentiments aident à former la manière dont les gens interagissent avec le monde matériel et les uns envers les autres afin de former une nation. En utilisant une approche Foucaldienne, cette thèse montre comment la discipline est inculquée chez les enfants et les transforme en sujets réglementés. Grâce à des confessions et des discours, les enfants souscrivent à la notion de surveillance et de transparence tandis que l'appréciation de l'opinion publique encourage la pratique de la maîtrise de soi. Les enfants deviennent non seulement des ébauches, sensibles à des impressions, mais des corps d'écriture lisibles. Les valeurs et les normes de la société sont internalisées pendant que les enfants deviennent une partie intégrale du système qu'ils adoptent. L'importance de la visibilité est également soulignée dans la popularité du système de Linné qui met l'accent sur l'observation et la catégorisation. L'histoire naturelle dans la littérature enfantine renforce la structure hiérarchique de la société, ce qui souligne la nécessité de respecter les limites de classes et de jouer des rôles individuels pour le bien-être de la collectivité. Les connotations religieuses dans l'histoire naturelle peuvent sembler justifier l'inégalité des classes, mais elles diffusent aussi des messages de charité, de bienveillance et d'empathie, offrant une alternative ou une forme d’identité nationale «féminine» qui est en contraste avec le militarisme et le nationalisme patricien. La seconde moitié de la thèse examine comment la théorie des « communautés imaginées » de Benedict Anderson devient une possibilité à travers le développement du goût national et une compréhension de l'interconnexion entre les individus. Le personnage du barde pointe à la centralité de l'esprit communautaire dans l'identité nationale. Parallèlement à la commercialisation croissante de produits culturels et nationaux durant cette période, on retrouve l’augmentation de l’attachement affectif envers les objets et la nécessité de découvrir l'authentique dans la pratique de la réflexion critique. La propriété est redéfinie à travers la question des «vrais» droits de propriété et devient partagée dans l'imaginaire commun. Des cartes disséquées enseignent aux enfants comment visualiser des espaces et des frontières et conceptualisent la place de l’individu dans la société. Les enfants apprennent que des actions disparates effectuées dans la sphère domestique ont des répercussions plus importantes dans le domaine public de la nation.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Chez les historiens qui se sont consacrés à l’étude de l’Allemagne contemporaine, plusieurs considèrent qu’en perpétrant un crime aussi barbare que la Shoah, le Troisième Reich a provoqué une « rupture de civilisation » (Zivilisationsbruch) au sein de l’histoire occidentale. En règle générale, ces spécialistes ont réfléchi sur le sens ainsi que sur les implications historiques et philosophiques de cet événement pour le monde contemporain. Peu d’entre eux, toutefois, se sont intéressés au pendant de cette « rupture de civilisation » : le processus de « recivilisation » qui a été à l’œuvre dans la société ouest-allemande au cours des premières décennies d’après-guerre. Caractérisé par le rejet de la violence et du militarisme, par la restauration des normes élémentaires de la civilité ainsi que par l’importance croissante accordée à des valeurs telles que la démocratie et le respect des droits de la personne, ce processus permet en grande partie d’expliquer comment, en à peine deux décennies, les Allemands de l’Ouest ont réussi à édifier un État stable et démocratique sur les ruines d’une dictature génocidaire. En étudiant la présentation du Décalogue dans les catéchismes catholiques, ce mémoire cherche à déterminer le rôle attribué aux prescriptions morales de nature religieuse dans le processus de « recivilisation » de la société ouest-allemande. Il se propose de montrer qu’au cours des années 1950 et 1960, les catéchismes catholiques publiés en RFA ont présenté de plus en plus d’indices d’une volonté que l’on pourrait qualifier de « recivilisatrice ». Ces indices ont surtout pris la forme d’une attention grandissante aux questions relatives à la guerre et à la paix, d’un assouplissement dans la présentation de l’autorité parentale et de l’adoption d’une conception de l’autorité civile fondée désormais sur l’accomplissement de devoirs civiques plutôt que sur l’obéissance aux supérieurs hiérarchiques.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

En una región cuyo Balance de Seguridad y Equilibrio han estado garantizados por los Estados Unidos, el creciente militarismo chino pone grandes desafíos e impacto a las políticas y reacciones de sus vecinos, afectando relaciones marcadas por el peso de la historia, y que parece llevar a una carrera armamentista regional.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

La presente investigación tiene como objetivo explicar la influencia de la construcción de identidad cultural vietnamita en la Guerra de Independencia de Vietnam entre 1946 y 1954. Se argumenta que la construcción de identidad cultural justificó, promovió y legitimó la guerra de independencia como instrumento político ya que –en tanto proceso relacional– generó durante la colonización francesa prácticas de diferenciación fundamentadas en la reivindicación de los valores, tradiciones, costumbres, creencias y símbolos vietnamitas en torno a la resistencia. Ello propició una ruptura en las relaciones políticas imperantes, lo que condujo a la búsqueda de un nuevo orden social basado en la autodeterminación. Se utiliza una metodología de tipo cualitativa, fundamentada en el análisis documental e historiográfico.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

La present tesi doctoral té com a objectiu delimitar, descriure i analitzar el discurs ideològic, en clau interna, de l'anarquisme individualista, una de les tendències minoritàries i més mal conegudes de l'anarquisme a Espanya entre 1923 i 1938. A la part preliminar de la investigació es tracta d'acotar les bases epistemològiques del subjecte d'investigació. I en aquest sentit, es realitza un esforç per tractar d'arribar a una definició sobre l'anarquisme individualista. També s'analitzen els antecedents historiogràfics, es duu a terme un estat historiogràfic de la qüestió i s'exposen els criteris metodològics emprats. La primera part de la investigació tracta d'analitzar, en capítols successius, els fonaments teòrics de l'individualisme anarquista, ressegueix i descriu els processos de penetració a l'estat espanyol i exposa i analitza la trajectòria de les principals vies de debat i difusió a l'entorn de la teoria individualsta. En el primer cas, l'autor es remunta als orígens ideològics, fonamentats en l'obra fundacional de L'Ego i la seva propietat, del filòsof bavarès Max Stirner. Posteriorment es comenta el substrat filosòfic individualista de procedència nord-americana, amb autors com Henry David Thoreau, Josiah Warren o Benjamin Tucker i es destaca la influència de l'individualisme d'arrel francesa, de finals de segle XIX, amb el rol jugat per anarcoindividualistes com Émile Armand o Han Ryner. En el següent capítol s'exposa l'absència d'un individualisme espanyol autòcton i la dependència ideològica dels corrents foranis, en especial del francès, donats els estrets contactes a banda i banda del Pirineu. També es planteja la qüestió de la diferent intensitat de la presència d'individualisme entre diferents sectors pertanyents al complex univers individualista. També es realitza una descripció de la trajectòria cronològica d'aquest corrent, remuntant-se des de finals del segle XIX, amb la irrupció de la filosofia de Nietzsche, fins a l'acabament de la guerra civil espanyola. El quart capítol enumera els diferents òrgans de propaganda des del qual s'expressa aquest pensament i es descriu breument les tendències individualistes de cadascun d'ells. La segona part de la investigació analitza, en clau interna, el pensament individualista, a partir del seu material imprès i publicat. Així es descriuen els principis generals, els intens associacionistes, o es comenta el paper dels individualisme al llarg de la guerra civil. Posteriorment es comenten aspectes més concrets, com ara la filosofia educativa del moviment, la extraordinària importància que té la qüestió de l'amor lliure i l'emancipació sexual per als seus seguidors, i altres aspectes complementaris que tindran una extraordinària presència i importància en l'anarquisme individualista com serà l'annacionalisme, l'antimilitarisme i el naturisme. Es conclou la tesi destacant les aportacions al panorama historiogràfic i a l'esforç realitzat pel seu autor per recuperar la memòria col·lectiva.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

This paper analyses tendencies in debates about cultural representations of terrorism to assume that artists make critical interventions, while the mass media circulates stereotypes. Some recent feminist analyses of female terrorist acts have re-instituted essentialist arguments in which violence and terrorism is described as inherently masculine, while women are by nature pacifist, so that femininity is the antithesis of militarism. More progressive analyses mostly tend to expose the circulation of stereotypes and their gender bias, in order to protest the misrepresentation of women in violence. These analyses do not construct alternative accounts. Through an analysis of two works by artists Hito Steyerl and Sharon Hayes, the paper argues that some of the moves to re-image the question of women, violence and agency have already been made in contemporary art practices. Through analysing legacies of terrorism and feminism, it becomes possible to rethink the question of agency, militancy and the nature of political art. The paper appears in an edited interdiscplinary collection arising from a conference at Universität der Bundeswehr in Munich. It relates to wider projects involving collaborations with Birkbeck and Edinburgh on representations of terrorism and on violence and contemporary art.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

As evidenced by the reactions to Martha Nussbaum’s famous essay of 1996, patriotism is a contested notion in moral debate. This paper explores the suggestion made by Stephen Nathanson that patriotism might be understood as “love of one’s country”, and suggests that this phrase is misleading. It suggests that patriotism, like love, is not rational, and it fails to distinguish two kinds of object for that love: one’s cultural community and one’s political community. Accordingly, this phrase can lead to a kind of nationalism which involves chauvinism and militarism and that is, therefore, morally objectionable. The problem arises from ambiguities in the notion of “country” which is said to be the object of such love. Moreover, “love” is not the appropriate term for a relationship whose central psychological function is that of establishing an individual’s identity as a citizen. I suggest that the proper mode of attachment involved in patriotism is identification with one’s political community, and that the proper object of a patriot’s allegiance is the political community thought of without the emotional, nationalistic and moralistic connotations that often accompany the concept of community. The “political patriotism” that arises from such an attitude is sceptical of “the national interest” and does not accept that our moral responsibilities to others stop at national borders. In this way political patriotism is consistent with a cosmopolitan stance towards human rights and global justice.