Aprenentatge basat en objectius aplicat a un mòdul docent de continguts preclínics del grau de Medicina

L’experiència que es presenta s’ha dut a terme en el mòdul “Morfologia, estructura i funció del cos humà I” de primer curs del Grau de Medicina per tal d’adaptar-se a l’Espai Europeu d’Educació Superior. Particularment es va tenir en compte el fort debat existent en els darrers anys sobre els ensenyaments de pre-grau en àmbits de Ciències de la Salut [1-5] Els objectius principals plantejats en aquest projecte van ser dos: 1) convertir un ensenyament fragmentat de tres matèries afins en un ensenyament integrat i focalitzat per a estudiants de medicina; 2) fer protagonista directe del seu aprenentatge a aquests estudiants procedents d’un ensenyament molt dirigit (ESO i Batxillerat). El mòdul conté coneixements teòrics i pràctics de Biologia Cel·lular, Genètica i Bioquímica, amb la finalitat de donar una visió integrada de l’estructura i funció cel·lular i per tant de l’homeòstasi del cos humà a nivell molecular i cel·lular. La metodologia docent s’ha basat en aprenentatge per objectius. El mòdul s’ha dividit en cinc períodes anomenats Unitats d’Aprenentatge per Objectius (UAOs). S’han dissenyat diferents eines d’ajuda per a aquest autoaprenentatge i a més el seguiment d’aquest procés s’ha realitzat utilitzant diferents tipus de tutories. El contingut del mòdul es completa amb unes sessions pràctiques al laboratori que es fan de forma intensiva amb la finalitat de familiaritzar els estudiants amb les tècniques bàsiques d’un laboratori de recerca biomèdica

Experiència d'implementació de l'Aprenentatge Basat en Problemes (ABP) al primer curs dels estudis de medicina en una facultat de nova creació

La implementació de l’Espai Europeu d’Educació Superior a les facultats comporta canvis importants, especialment dirigits cap a uns estudis més centrats en l’estudiant. Un puntal en aquest nou mètode docent és l'Aprenentatge Basat en Problemes (ABP) o Problem Based Learning (PBL), una metodologia didàctica en la qual l'alumne aprèn els conceptes de cada mòdul mitjançant la resolució de problemes o casos clínics adequadament dissenyats i formulats per l’equip docent. La implementació de l’ABP exigeix, doncs, una planificació de la docència organitzada en grups petits (10-12 alumnes per sessió) amb un tutor que només guia i resol dubtes. No fa exposició de coneixements que els estudiants necessàriament han d’obtenir mitjançant el seu treball. L’objectiu d’aquest treball és descriure l’experiència portada a terme a la Facultat de Medicina de la UdG durant el curs 2008-09 aplicant la metodologia docent de l’ABP, així com els resultats obtinguts en l’avaluació de l’alumnat i del professorat. Aquesta metodologia ha requerit una sèrie d’estratègies de planificació i gestió per part dels diferents agents implicats que condicionaran l’èxit de l’aprenentatge de l’estudiant. Ha calgut tenir presents una sèrie de recursos que s’han de gestionar convenientment per a garantir la viabilitat del mètode: professorat motivat, figura d’un coordinador de mòdul, material docent i disseny d’horaris específics, reconversió dels espais de l’aulari, constitució d’una Unitat d’Educació Mèdica i vincles d’assessorament pedagògic específics, entre d’altres. Del total d’alumnes matriculats a primer de medicina (n=89) els resultats disponibles són els següents: 86,2% d’aprovats amb una nota mitjana de 7,2. L’índex d’abandonament ha estat de l’1,25%. Pel que fa als tutors, la proporció amb una valoració per sota del 6 és d’un 3,7%. Conclosa aquesta primera experiència d’implementació de la metodologia ABP cal plantejar els propers passos. Actualment està tenint lloc la planificació de segon curs en la qual es pretén aprofundir en les millores possibles. Els esforços de primer es van centrar a iniciar el camí, a determinar un projecte adequat, a planificar els mòduls i recursos, a dotar-ho d’eines adequades, a desenvolupar nous materials i, sobretot, a adaptar la mentalitat d’alumnes i professors. Cal incidir en la difusió dels resultats

Aprenentatge basat en problemes en l'ensenyament de la semiologia mèdica

Experiència d'aplicació de la metodologia de l'aprenentatge basat en problemes (ABP) en l'ensenyament de la semiologia mèdica en alumnes de segon de medicina

Perfils. Randy Barker: mestre de metges

Randy Barker (EUA, 1939) és metge i professor al Johns Hopkins Bayview Medical Center de Baltimore, als Estats Units. El Centre ha estat un dels primers a fer del learning by doing un element programàtic, filosofia que, d’alguna manera, comparteix fonaments amb l’aprenentatge basat en problemes (ABP). Barker visita Girona perquè és membre del Consell Acadèmic Internacional de la Facultat de Medicina de la UdG, en la qual, a més, ha impartit la lliçó magistral Professionalisme i ensenyament de la medicina

Evaluación de la utilización de un modelo inanimado para la extracción de sangre por parte de los estudiantes de patología general de veterinaria

Debido a las restricciones que impone la legislación de experimentación y bienestar animal referente al uso de animales vivos en las prácticas veterinarias, durante el curso 2009-2010 se desarrolló la fabricación de un modelo inanimado para la obtención de muestras de sangre en las prácticas de Patología General y Propedéutica Clínica. En el curso académico 2010-11 se ha puesto en funcionamiento estos modelos en las prácticas de Patología General y se ha evaluado el grado de satisfacción de los estudiantes. Los resultados han sido altamente satisfactorios, tanto para los estudiantes como para el profesorado que ha impartido dichas sesiones prácticas

Método del caso en medicina interna veterinaria: enseñanza en el contexto OCW

OpenCourseWare (OCW) es un sistema que promueve el acceso libre y sin restricciones al conocimiento. Hemos abierto un curso: 'Revista on line de casos clínicos de medicina veterinaria' que ha tenido muy buena aceptación y otro que se está preparando: 'Dermatología Veterinaria: aprendizaje a través de la resolución de casos clínicos'. Se presenta la materia en forma de casos clínicos, con abundancia de imágenes, síntomas de la enfermedad y datos necesarios para que el estudiante desarrolle todo el proceso mental que lleva hasta el diagnóstico de la enfermedad, pronóstico y tratamiento. Con estos cursos desarrollamos la metodología PBL para el aprendizaje de la medicina interna veterinaria

Entre a teoria e a prática: o projeto político-pedagógico do curso de medicina da UFMA

Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior (CAPES)

Chemical characterization of majolica from 14th-18th century production centers on the Iberian Peninsula: a preliminary neutron activation study

Majolica pottery is one of the most characteristic tableware produced during the Medieval and Renaissance periods. Majolica technology was introduced to the Iberian Peninsula by Islamic artisans during Medieval times, and its production and popularity rapidly spread throughout Spain and eventually to other locations in Europe and the Americas. The prestige and importance of Spanish majolica was very high. Consequently, this ware was imported profusely to the Americas during the Spanish Colonial period. Nowadays, Majolica pottery serves as an important horizon marker at Spanish colonial sites. A preliminary study of Spanish-produced majolica was conducted on a set of 246 samples from the 12 primary majolica production centers on the Iberian Peninsula. The samples were analyzed by neutron activation analysis (NAA), and the resulting data were interpreted using an array of multivariate statistical procedures. Our results show a clear discrimination between different production centers. In some cases, our data allow one to distinguish amongst shards coming from the same production location suggesting different workshops or group of workshops were responsible for production of this pre-industrial pottery.

The heliospheric Hale cycle over the last 300 years and its implications for a “lost” late 18th century solar cycle

A Hale cycle, one complete magnetic cycle of the Sun, spans two complete Schwabe cycles (also referred to as sunspot and, more generally, solar cycles). The approximately 22-year Hale cycle is seen in magnetic polarities of both sunspots and polar fields, as well as in the intensity of galactic cosmic rays reaching Earth, with odd- and even-numbered solar cycles displaying qualitatively different waveforms. Correct numbering of solar cycles also underpins empirical cycle-to-cycle relations which are used as first-order tests of stellar dynamo models. There has been much debate about whether the unusually long solar cycle 4 (SC4), spanning- 1784–1799, was actually two shorter solar cycles combined as a result of poor data coverage in the original Wolf sunspot number record. Indeed, the group sunspot number does show a small increase around 1794–1799 and there is evidence of an increase in the mean latitude of sunspots at this time, suggesting the existence of a cycle ‘‘4b’’. In this study, we use cosmogenic radionuclide data and associated reconstructions of the heliospheric magnetic field (HMF) to show that the Hale cycle has persisted over the last 300 years and that data prior to 1800 are more consistent with cycle 4 being a single long cycle (the ‘‘no SC4b’’ scenario). We also investigate the effect of cycle 4b on the HMF using an open solar flux (OSF) continuity model, in which the OSF source term is related to sunspot number and the OSF loss term is determined by the heliospheric current sheet tilt, assumed to be a simple function of solar cycle phase. The results are surprising; Without SC4b, the HMF shows two distinct peaks in the 1784–1799 interval, while the addition of SC4b removes the secondary peak, as the OSF loss term acts in opposition to the later rise in sunspot number. The timing and magnitude of the main SC4 HMF peak is also significantly changed by the addition of SC4b. These results are compared with the cosmogenic isotope reconstructions of HMF and historical aurora records. These data marginally favour the existence of SC4b (the ‘‘SC4b’’ scenario), though the result is less certain than that based on the persistence of the Hale cycle. Thus while the current uncertainties in the observations preclude any definitive conclusions, the data favour the ‘‘no SC4b’’ scenario. Future improvements to cosmogenic isotope reconstructions of the HMF, through either improved modelling or additional ice cores from well-separated geographic locations, may enable questions of the existence of SC4b and the phase of Hale cycle prior to the Maunder minimum to be settled conclusively.

Gothic Taste and Russian Culture of the 18th Century

This project was an experiment in widening the traditional borders of study in the field and looking at the phenomenon of Gothic taste in many genres and kinds of art. The Gothic taste was a major element in the cultural image of the Enlightenment both in western Europe and in Russia. It was an essential component in the world outlook of an educated person and without studying this phenomenon it is impossible to fully understand the thinking of artistic professionals, amateurs and users in Russian society in the 18th century. Mr. Khatchatourov first analysed the reasons for the importance of Gothic taste in the culture of the European Enlightenment and then studied its linguistic and lexicographic evolution in 18th century Russian culture. He sought to determine the semantic context which actively formed the human mind set in the Enlightenment, including potential users and producers of articles in the Gothic taste. He then looked at the process of absorption of this concept by those forms of art which express it most strongly, in particular architecture and the theatre. His study was based on a comprehensive historical and culturological study using a wide range of sources, a formal stylistic method approach considering the interaction of non-classical styles of the Enlightenment with the dominant classicism, and an iconographic approach which revealed the essential aspects in a new image synthesis of the culture of the Enlightenment.