Improving criteria and feedback in student assessment in law

Spurred on by both the 1987 Pearce Report1 and the general changes to higher education spawned by the “Dawkins revolution” from 1988, there has been much critical self-evaluation leading to profound improvements to the quality of teaching in Australian law schools.2 Despite the changes there are still areas of general law teaching practice which have lagged behind recent developments in our understanding of what constitutes high quality teaching. One such area is assessment criteria and feedback. The project Improving Feedback in Student Assessment in Law is an attempt to remedy this. It aims to produce a manual containing key principles for the design of assessment and the provision of feedback, with practical yet flexible ideas and illustrations which law teachers may adopt or modify. Most of the examples have been developed by teachers at the University of Melbourne Law School. The project was supported in 1996 by a Committee for the Advancement of University Teaching grant and the manual will be published late in 1997.3 This note summarises the core principles which are elaborated further in the manual.

Instructor support for self-directed learning in higher education

This study addressed the problem of instructor support for self-directed learning, specifically, learner-directed program planning, within a classroom setting in higher education. A combination of survey, interview, document analysis, and observation was used to assess and evaluate the attitudes and practices of a sample of full-time faculty at an Ontario university. Eighty-seven percent of the study sample reported instructional beliefs, values, and expectations that were not supportive of self-directed learning, especially in terms of student participation in program planning. Planning was seen as the responsibility of the instructor. Instructors were least open to student participation in the planning of the evaluation of learning. However, there was considerable stated support for other of the basic principles of adult education. The remaining 13% of the study sample reported instructional beliefs, values, and expectations that were fully supportive of self-directed learning. Instructional practices were analyzed in relation to the instructors' stated beliefs. Although practices reflected, in many instances, instructors' statements of support, there were some significant discrepancies between apparent support for the concept of self-directed learning and actual classroom practice. Both beliefs and practice were compared to a research model of self-directed learning. Most instructors did not have a concept of self-directed learning as comprehensive as that described in the research model. Instructor support for self-directed learning was profoundly influenced by the university setting. It was concluded that more strenuous attempts to research, enhance, and promote instructional and institutional support for self-directed learning in higher education are warranted.

La Reflexió metalingüística dels estudiants i el domini de la gramàtica normativa . Una proposta de millora basada en l'autoaprenentatge dels estudiants

Es presenta una experiència duta a terme en assignatures de llengua catalana a les titulacions de Filologia Catalana i Magisteri. La proposta surt de la necessitat de millorar la competència en matèria de llengua dels estudiants i s'adequa a les noves directrius europees pel que fa a la docència universitària. Al mateix temps, es fomenten la capacitat crítica, el raonament metalingüístic i la competència comunicativa dels estudiants, així com el treball en equip. L'experiència consisteix a treballar temes de llengua en seminaris en els quals es presenten problemes i es plantegen qüestions als estudiants. En primer lloc es parteix de l'estat de la qüestió; a continuació es faciliten materials sobre el tema i es tracta en diverses discussions. El final del seminari consisteix a presentar el tema en grup però amb la particularitat que s'ha d'adreçar a dos públics diferents: l'universitari-científic i el d'escola o institut de secundària. Es presenta la metodologia de treball amb un dels temes que es van treballar en els seminaris, concretament el tema de l'accentuació de la llengua catalana. En el treball es fan consideracions generals sobre l'organització de les sessions i també s'aporten exemples concrets de com es va dur a terme la proposta. Per un costat, l'experiència posa de manifest que alguns mètodes didàctics tradicionals són poc adequats i poc motivadors per a l'aprenentatge. Per l'altre, es confirma que el treball inductiu afavoreix el pensament crític i l'establiment de generalitzacions que poden portar a una millor coneixement del sistema de la llengua en qüestió. En aquesta línia, es mostra la necessitat d'aportar noves formes de treballar la llengua, de manera que les activitats proposades tinguin connexió amb l'experiència real de l'estudiant com a parlant i amb la seva capacitat de conèixer i reflexionar sobre la seva llengua (i altres llengües). Només d'aquesta manera es veu la funció real de la llengua en tots els àmbits i només d'aquesta manera es potencia la motivació per l'estudi

Experiència d'implementació de l'Aprenentatge Basat en Problemes (ABP) al primer curs dels estudis de medicina en una facultat de nova creació

La implementació de l’Espai Europeu d’Educació Superior a les facultats comporta canvis importants, especialment dirigits cap a uns estudis més centrats en l’estudiant. Un puntal en aquest nou mètode docent és l'Aprenentatge Basat en Problemes (ABP) o Problem Based Learning (PBL), una metodologia didàctica en la qual l'alumne aprèn els conceptes de cada mòdul mitjançant la resolució de problemes o casos clínics adequadament dissenyats i formulats per l’equip docent. La implementació de l’ABP exigeix, doncs, una planificació de la docència organitzada en grups petits (10-12 alumnes per sessió) amb un tutor que només guia i resol dubtes. No fa exposició de coneixements que els estudiants necessàriament han d’obtenir mitjançant el seu treball. L’objectiu d’aquest treball és descriure l’experiència portada a terme a la Facultat de Medicina de la UdG durant el curs 2008-09 aplicant la metodologia docent de l’ABP, així com els resultats obtinguts en l’avaluació de l’alumnat i del professorat. Aquesta metodologia ha requerit una sèrie d’estratègies de planificació i gestió per part dels diferents agents implicats que condicionaran l’èxit de l’aprenentatge de l’estudiant. Ha calgut tenir presents una sèrie de recursos que s’han de gestionar convenientment per a garantir la viabilitat del mètode: professorat motivat, figura d’un coordinador de mòdul, material docent i disseny d’horaris específics, reconversió dels espais de l’aulari, constitució d’una Unitat d’Educació Mèdica i vincles d’assessorament pedagògic específics, entre d’altres. Del total d’alumnes matriculats a primer de medicina (n=89) els resultats disponibles són els següents: 86,2% d’aprovats amb una nota mitjana de 7,2. L’índex d’abandonament ha estat de l’1,25%. Pel que fa als tutors, la proporció amb una valoració per sota del 6 és d’un 3,7%. Conclosa aquesta primera experiència d’implementació de la metodologia ABP cal plantejar els propers passos. Actualment està tenint lloc la planificació de segon curs en la qual es pretén aprofundir en les millores possibles. Els esforços de primer es van centrar a iniciar el camí, a determinar un projecte adequat, a planificar els mòduls i recursos, a dotar-ho d’eines adequades, a desenvolupar nous materials i, sobretot, a adaptar la mentalitat d’alumnes i professors. Cal incidir en la difusió dels resultats

Apunts de Física I

Aquest text pretén ser una guia útil per als estudiants del Grau en Enginyeria Agroalimentària. El document s’estructura en set temes organitzats en dos blocs. El primer bloc és una introducció als conceptes bàsics de l’estàtica i el segon bloc el dediquem a la descripció dels fluids. Per a cada tema s’estableixen les competències específiques que s’han d’assolir, es desenvolupen de manera esquemàtica els continguts i s’adjunten exemples resolts de problemes. Al final de cada tema s’inclou també una col·lecció de qüestions i problemes. Aquest llibre pretén ser una breu recopilació dels continguts bàsics de l’assignatura. Al final del llibre, trobareu una bibliografia recomanada per poder desenvolupar exhaustivament la matèria

Treatise on mathematics and astronomy: written about the year 1680, in Boston

Bound volume containing a late 17th century handwritten mathematical and astronomical text in one hand. The text is separated into mathematical and astronomical sections with rules, instructions for performing calculations, tables, and drawings. The subjects include arithmetic, geometry, astronomy, and trigonometry, and segments have titles such as "Subtraction," "A decimal table of English coince," "Logarithes & their use," and "To find the true place of the sun." The text is undated and unattributed but references Briggs, Oughtred, Ramus, and Apollonius. Certain tables are calculated from latitudinal and longitudinal numbers associated with Boston, and many of the examples use dates in the 1670s and 1680. The manuscript pages are mounted onto unruled pages, and some of the manuscript pages are fragments.

Mathematical notebook, and commonplace book, circa 1689-1769

Manuscript notebook, possibly kept by Harvard students, containing 17th century English transcriptions of arithmetic and geometry texts, one of which is dated 1689-1690; 18th century transcriptions from John Ward’s “The Young Mathematician’s Guide”; and notes on physics lectures delivered by John Winthrop, the Hollis Professor of Mathematics and Natural Philosophy at Harvard from 1738 to 1779. The notebook also contains 18th century reading notes on Henry VIII, Tudor succession, and English history from Daniel Neal’s “The History of the Puritans” and David Hume’s “History of England,” and notes on Ancient history, taken mainly from Charles Rollin’s “The Ancient History of the Egyptians, Carthaginians, Assyrians, Babylonians, Medes and Persians, Macedonians and Grecians.” Additionally included are an excerpt from Plutarch’s “Lives” and transcriptions of three articles from “The Gentleman’s Magazine, and Historical Chronicle,” published in 1769: “A Critique on the Works of Ovid”; a book review of “A New Voyage to the West-Indies”; and “Genuine Anecdotes of Celebrated Writers, &.” The flyleaf contains the inscription “Semper boni aliquid operis facito ut diabolus te semper inveniat occupatum,” a variation on a quote of Saint Jerome that translates approximately as “Always good to do some work so that the devil may always find you occupied.” In the seventeenth and eighteenth centuries, Harvard College undergraduates often copied academic texts and lecture notes into personal notebooks in place of printed textbooks. Winthrop used Ward’s textbook in his class, while the books of Hume, Neal, and Rollin were used in history courses taught at Harvard in the 18th century.