Prevención de la violencia

Descripció de la intervenció duta a terme a l'IES Breamo de la Corunya, l'objectiu general de la qual era la prevenció de la violència escolar. Aquest objectiu es concreta en l'elaboració d'un protocol d'actuació de cara a la seva consecució: protocol d'actuació preventiva (primària), de detecció primerenca (secundària) i d'actuació pal·liativa (terciària).

Les relacions interpersonals en l'educació física a l'ESO : anàlisi de dos casos

Les relacions interpersonals en l’Educació Física a l’Educació Secundària Obligatòria constitueixen l’objecte d’estudi d’aquesta recerca qualitativa i transversal. Un procés d’investigació que pretén descriure, analitzar i interpretar els principals trets característics d’aquest marc relacional en l’àmbit de l’Educació Física; una matèria que presenta diferències estructurals i organitzatives significatives respecte la resta d’àrees curriculars. Professor, alumne i grup-classe esdevenen els tres actors protagonistes d’aquesta xarxa interactiva; on l’atenció es focalitza en l’anàlisi de dues tipologies de relacions: professor-alumne i alumne-alumne. A través de l’estudi de dos casos reals s’analitzen tres factors fonamentals i determinants en el procés relacional: estil d’ensenyament, rol adoptat i disponibilitat cap a les tasques; així com el factor resultant: l’ambient o clima d’aprenentatge.

Anàlisi de l'atenció a la diversitat a les tres escoles rurals de la Zer Tramuntana

L’objectiu d’aquest estudi, de caire interpretatiu - qualitatiu, consisteix en l’anàlisi de l’Atenció a la Diversitat a les tres escoles rurals de la ZER Tramuntana. Una recerca que pretén descriure, analitzar i interpretar els principals aspectes d’inclusió de l’alumnat en el grup - classe, la resposta educativa que donen els docents a la diversitat en les aules i els documents normatius que recullen aquests dos aspectes. Professors, alumnes i grup - classe són els actors que nosaltres hem estudiat detalladament, a partir d’entrevistes, tests sociomètrics i l’anàlisi dels documents vigents de les tres escoles de referència d’aquesta ZER que tenen present l’Atenció a la Diversitat. A partir de l’estudi dels tres casos reals, l’escola Puig Segalar de Viladamat, l’escola de Ventalló i l’escola Els Valentins de Vilamacolum, ens centrem en la perspectiva curricular i model inclusiu, per poder donar resposta a la nostra hipòtesi plantejada inicialment: El model d’escola rural afavoreix les estratègies d’Atenció a la Diversitat.

Estudi de l'impacte de les activitats de moviment corporal en un infant amb TDA

Aquest treball consta d’una investigació amb una pràctica d’activitats basades en el moviment corporal amb un infant diagnosticat amb Trastorn de Dèficit D’Atenció (TDA), amb la intenció de tractar i treballar els problemes que pateix de concentració i atenció. Aquesta pràctica va tenir lloc a l’Escola Sant Jordi de Navàs. Es va analitzar a l’alumne/a en concret, però es van treballar totes les activitats amb tot el grup classe. Les activitats van ser dissenyades a partir dels aprenentatges a la universitat durant la carrera i també de diferents autors citats al marc teòric. Els instruments de recollida de dades que es van utilitzar són les tècniques d’observació i el diari de camp i la càmera de fotos i de vídeo per enregistrar moments en concret. Aquests instruments van donar lloc a l’anàlisi i a la valoració final de les sessions de la pràctica realitzada, en la que es va poder observar una millora en l’atenció, la concentració, l’ interès, la relació amb els companys, etc, aconseguint els objectius proposats al principi. Si el moviment corporal ajuda a millorar als infants que pateixen aquest trastorn i a tots els altres és aconsellable que a l’escola es busquin estratègies i formes de treballar-ho, en qualsevol àrea, per a motivar i fer créixer els aprenentatges de tots els alumnes.

Pràctiques educatives inclusives per a la millora de la relació de grup

Introducció: El propòsit d’aquesta recerca, és fer un estudi de les relacions que hi ha entre els alumnes de P5 mitjançant la realització d’un sociograma i un anàlisi d’observació per comprovar si l’aplicació d’una unitat didàctica formada per activitats que afavoreixen la cohesió de grup, pot resultar canvis en les relacions entre els alumnes, de caire positiu. Mètodes: Durant la intervenció, s’utilitza una investigació avaluativa en la qual s’utilitzen diferents instruments per avaluar les relacions que hi ha dins del grup classe, que són els següents: el sociograma i una pauta d’observació. A partir d’aquests instruments, es poden analitzar els diferents vincles socials i el clima d'aula que es genera en el grup d'alumnes abans i després de proposar les activitats inclusives, fomentades per cohesionar el grup d’aula. El total de participants per fer aquesta investigació era de 25 alumnes. Resultats: Abans de la unitat didàctica, dels 25 alumnes que hi havien a l’aula, 5 eren força exclosos per la resta, en canvi després de la unitat didàctica, els resultats extrets del sociograma eren extraordinàriament diferents i satisfactoris, ja que les relacions entre els nens havia millorat i el grup classe es mostrava molt més cohesionat, encara que no obstant així, encara hi havia algun alumne menys inclòs que la resta. Conclusions: Considero que les activitats que ajuden a millorar la cohesió de grup i a incloure a tots els infants a l’aula, són essencials per tal d’oferir una educació de qualitat, inclusiva i digna. Per tant, si es dediqués més temps per aquest tipus d’activitats, segurament s’aconseguirien resultats encara més positius.

El joc com a eina inclusiva

El tema central d'aquest Treball Final de Grau és el joc i les seves potencialitats com a eina inclusiva. El objectiu de la recerca és conèixer la importància que té el joc en l'educació infantil i indagar sobre las possibilitats que aporta a la inclusió de nens i nenes amb necessitats educatives especials. El treball es divideix en diferents apartats. Inicialment, es fa una recerca teòrica sobre com el joc col·labora en l’educació dels infants a nivell acadèmic i transversal i sobre els beneficis de l’activitat lúdica en els alumnes amb necessitats educatives especials. A continuació, es realitza un estudi de cas d’un infant amb certes necessitats dins d’un context escolar i s’analitza la funció el joc com el mecanisme d’ajuda per incloure’l dins d’un grup. L’estudi es porta a terme mitjançant l’observació de l’infant a l’escola i de entrevistes realitzades amb diferents persones del seu entorn. Per últim, es presenta una anàlisi de les dades recollides amb l’objectiu d’extreure conclusions sobre com el joc pot ser una eina per incloure els infants amb necessitats educatives especials dins d’un grup-classe.

Liens prédictifs entre l’agressivité proactive et la délinquance : le rôle modérateur des normes prosociales du groupe-classe et du rejet par les pairs

Le but de cette étude est d’examiner les liens prédictifs entre les comportements d’agressivité proactive à l’enfance et la délinquance à l’adolescence, ainsi que le rôle potentiellement modérateur des normes prosociales du groupe-classe et du rejet par le groupe de pairs. Spécifiquement, les liens suivants seront examinés : 1) le lien principal positif entre l’agressivité proactive à l’enfance et la délinquance à l’adolescence, 2) l’effet modérateur (i.e., protecteur) des normes prosociales au sein du groupe-classe sur le lien entre l’agressivité proactive et la délinquance et 3) l’effet modérateur de second niveau du rejet par les pairs eu égard à l’effet modérateur de premier niveau des normes prosociales du groupe-classe. Deux modèles théoriques seront utilisés afin d’appuyer le choix des hypothèses et offrir un cadre conceptuel en vue de l’interprétation des résultats: Le modèle du groupe de référence et le modèle de la similarité personne-groupe. Les données proviennent d’un échantillon composé de 327 enfants ayant été évalués à 6 reprises, de l’âge de 10 ans (4e année primaire) à 15 ans (3e secondaire). La délinquance fut mesurée à l’aide de données auto-rapportées par les participants. Les normes prosociales du groupe-classe furent basées sur les évaluations moyennes faites par les enseignants des comportements prosociaux des élèves de leur classe. Le rejet par les pairs fut mesuré à l’aide d’évaluations sociométriques au sein des groupes-classes. Des modèles de régression linéaire hiérarchique ont été utilisés. Les résultats montrent un lien positif entre l’agressivité proactive à l’enfance et la délinquance à l’adolescence. Malgré l’obtention d’un coefficient d’interaction marginal, les résultats indiquent que les normes prosociales modèrent, mais à la hausse, le lien entre l’agressivité et la délinquance. L’effet modérateur du rejet par les pairs n’apparaît pas comme étant significatif. Ces résultats seront discutés afin de mieux comprendre le lien entre l’agressivité et les éléments du contexte social dans lequel l’enfant évolue, ainsi que leur implication au niveau de la prévention des problèmes d’agressivité et de la délinquance en milieu scolaire.

Cohomologie de fibrés en droite sur le fibré cotangent de variétés grassmanniennes généralisées

Cette thèse s'intéresse à la cohomologie de fibrés en droite sur le fibré cotangent de variétés projectives. Plus précisément, pour $G$ un groupe algébrique simple, connexe et simplement connexe, $P$ un sous-groupe maximal de $G$ et $\omega$ un générateur dominant du groupe de caractères de $P$, on cherche à comprendre les groupes de cohomologie $H^i(T^*(G/P),\mathcal{L})$ où $\mathcal{L}$ est le faisceau des sections d'un fibré en droite sur $T^*(G/P)$. Sous certaines conditions, nous allons montrer qu'il existe un isomorphisme, à graduation près, entre $H^i(T^*(G/P),\mathcal{L})$ et $H^i(T^*(G/P),\mathcal{L}^{\vee})$ Après avoir travaillé dans un contexte théorique, nous nous intéresserons à certains sous-groupes paraboliques en lien avec les orbites nilpotentes. Dans ce cas, l'algèbre de Lie du radical unipotent de $P$, que nous noterons $\nLie$, a une structure d'espace vectoriel préhomogène. Nous pourrons alors déterminer quels cas vérifient les hypothèses nécessaires à la preuve de l'isomorphisme en montrant l'existence d'un $P$-covariant $f$ dans $\comp[\nLie]$ et en étudiant ses propriétés. Nous nous intéresserons ensuite aux singularités de la variété affine $V(f)$. Nous serons en mesure de montrer que sa normalisation est à singularités rationnelles.

Computations in Relative Algebraic K-Groups

Let G be finite group and K a number field or a p-adic field with ring of integers O_K. In the first part of the manuscript we present an algorithm that computes the relative algebraic K-group K_0(O_K[G],K) as an abstract abelian group. We solve the discrete logarithm problem, both in K_0(O_K[G],K) and the locally free class group cl(O_K[G]). All algorithms have been implemented in MAGMA for the case K = \IQ. In the second part of the manuscript we prove formulae for the torsion subgroup of K_0(\IZ[G],\IQ) for large classes of dihedral and quaternion groups.

Educació ambiental: un enfocament metodològic en formació inicial del professorat d'Educació Primària

Aquesta tesi se situa en una perspectiva de l'Educació Ambiental adreçada a la Sostenibilitat i com a nucli catalitzador d'una Educació per al Canvi. Amb la investigació que es presenta es pretén, a més, contribuir a reduir el buit existent entre el marc teòric de l'Educació Ambiental i la seva transposició didàctica en la formació inicial del professorat, i al mateix temps poder fer aportacions significatives en el camp dels enfocaments pedagògics i estratègies metodològiques d'aquest àmbit de l'educació. En primer lloc, es presenta una anàlisi del marc teòric que ha informat el desenvolupament de l'Educació Ambiental, la seva reorientació i reconceptualització en la dècada dels anys noranta, i s'exposen el debat i les tendències actuals. A continuació es presenta l'anàlisi del nivell d'incorporació de l'Educació Ambiental, així com dels factors que en limiten o dificulten una plena integració, tant a nivell de l'etapa d'educació primària, com en la formació inicial del professorat. Es porta també a terme una revisió i una anàlisi exhaustiva de l'estat actual de la investigació en Educació Ambiental, a nivell nacional i internacional, i a partir d'ella es revela el dèficit que existeix, particularment, en la investigació educativa en Educació Ambiental en la formació inicial del professorat, i sobretot en el camp dels enfocaments pedagògics i estratègies metodològiques. El propòsit concret de la investigació se centra en: (i) analitzar l'impacte d'un enfocament metodològic (metodologia triaxial) aplicat en un curs d'Educació Ambiental en formació inicial del professorat; (ii) explorar el procés de formació en Educació Ambiental des del propi pensament dels estudiants. Aquest propòsit general ha portat la definició dels objectius d'investigació següents: (a) dissenyar i aplicar un enfocament metodològic triaxial en la formació en Educació Ambiental del professorat; (b) dissenyar i aplicar els instruments que promouen el procés de reflexió, individual i col·lectiu, en els estudiants; (c) explorar el procés de formació en Educació Ambiental des del pensament dels estudiants i a través dels instruments utilitzats per a la reflexió; (d) valorar la metodologia triaxial en la formació en Educació Ambiental de futurs i futures mestres d'Educació Primària. Cal destacar que la metodologia triaxial elaborada i aplicada es basa en la integració de tres eixos processals: procés d'investigació, procés de reflexió i procés de treball cooperatiu, i és consistent amb el model teòric que s'exposa i es defensa en la investigació (el capítol 5 tracta, concretament, del disseny, estructuració i desenvolupament del curs fonamentat en aquesta metodologia) La investigació se situa en el paradigma interpretatiu d'investigació educativa i en una metodologia d'anàlisi qualitativa. La mostra l'ha constituïda un grup classe, 42 estudiants, del 3r curs dels estudis de Magisteri, curs 1998/99, de la Universitat de Girona. Els instruments d'anàlisi han estat els instruments de reflexió, individual i col·lectiva, utilitzats en el curs. Destaquem l'ús d'un diari de grup, especialment dissenyat i estructurat per a promoure la reflexió col·lectiva, com l'aportació més rellevant en relació als instruments per a la reflexió. El diari de grup ha estat l'instrument vertebrador de la metodologia d'anàlisi qualitativa, i, tal com s'ha aplicat en aquesta investigació, s'ha validat com a un instrument nuclear i eficaç per a la reflexió de grup, i per explorar i analitzar el procés de formació en Educació Ambiental i de la formació professional general del grup d'estudiants. La resta d'instruments han estat, bàsicament, qüestionaris individuals, en diferents moments del curs; els documents produïts pels estudiants (propostes didàctiques en Educació Ambiental) i la memòria de la investigadora. La triangulació s'ha realitzat a través de tots els instruments. En la investigació es presenta, de manera detallada, com s'ha dut a terme el procés d'anàlisi de cadascun dels instruments i els resultats extrets. L'anàlisi dels resultats ha permès dibuixar l'evolució del pensament dels estudiants al llarg del curs i realitzar una anàlisi holística i multidimensional del seu procés de formació en Educació Ambiental. S'ha produït un canvi substancial en relació a la comprensió i assumpció dels components de l'Educació Ambiental: rellevància, holisme, educació crítica, educació en valors, capacitat de responsabilitat, d'acció i d'atendre diferents punts de vista i perspectives. Al llarg del curs i del procés hi ha una clara potenciació de qualitats dinàmiques. Al mateix temps, l'anàlisi revela la interdependència real i efectiva dels tres processos que configuren la metodologia triaxial i la seva clara influència en la formació en Educació Ambiental del grup d'estudiants i en la construcció dels seus models didàctics. En la investigació es conclou, entre altres aspectes, que l'enfocament metodològic, basat en un procés triaxial, aplicat en la formació inicial del grup de futurs i futures mestres, ha resultat de gran eficàcia i rellevància en la seva formació en Educació Ambiental i, també, en la seva formació com a professionals investigadors, crítico- reflexius, amb capacitat d'innovació i amb un grau més alt d' "empowerment". Cal dir que la metodologia triaxial es revela amb altes possibilitats de transferència i adaptabilitat a altres estudis. La transferibilitat d'aquesta metodologia serà objecte de seguiment investigatiu amb el propòsit de trobar les orientacions pedagògiques més adequades a cada àmbit i situació, ja que pot oferir aportacions valuoses en el camp de l'Ambientalització Curricular dels estudis universitaris.

O aluno surdo no ensino médio da escola pública: o professor fluente em libras atuando como intérprete

Pós-graduação em Educação Escolar - FCLAR

Perfil de escolares do 3º ao 5º ano do ensino fundamental I em compreensão de leitura: elaboração de instrumento avaliativo

Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior (CAPES)

Comportamentos de crianças do espectro do autismo com seus pares no contexto de educação musical

O Transtorno do espectro do autismo (TEA) é marcado por prejuízos nas áreas de interação social, comunicação, comportamento e processamento sensorial. Aspectos relacionados a prejuízos no repertório de interação social, bem como estratégias para torná-la mais adequada têm sido amplamente estudados. Dentre estas estratégias, as que utilizam música têm recebido atenção. O presente estudo tem como objetivo investigar os benefícios da educação musical ao desenvolvimento da interação social de crianças com seus pares, focando-se na qualidade e na frequência da apresentação de tais comportamentos. Participaram duas crianças com TEA, com idades de cinco e seis anos, em aulas de percussão em grupo. Os instrumentos utilizados foram a Ficha de dados sociodemográficos e de desenvolvimento, para traçar os perfis dos participantes; e o Protocolo de observação de comportamentos de crianças com TEA com seus pares, para a análise comportamental, durante oito aulas/percussão (240 minutos). Os resultados sugerem que ambos apresentaram tendência ao aumento de iniciativas e respostas espontâneas e à diminuição de comportamentos não funcionais. Verificou-se a ocorrência do uso de estereotipias para tentativas de/e interações, embora esporadicamente. Destacaram-se os papéis do contexto, dos perfis das crianças, e do manejo comportamental por adultos, na promoção de interações.

Screening for Chlamydia trachomatis: a systematic review of the economic evaluations and modelling

OBJECTIVE: To review systematically and critically, evidence used to derive estimates of costs and cost effectiveness of chlamydia screening. METHODS: Systematic review. A search of 11 electronic bibliographic databases from the earliest date available to August 2004 using keywords including chlamydia, pelvic inflammatory disease, economic evaluation, and cost. We included studies of chlamydia screening in males and/or females over 14 years, including studies of diagnostic tests, contact tracing, and treatment as part of a screening programme. Outcomes included cases of chlamydia identified and major outcomes averted. We assessed methodological quality and the modelling approach used. RESULTS: Of 713 identified papers we included 57 formal economic evaluations and two cost studies. Most studies found chlamydia screening to be cost effective, partner notification to be an effective adjunct, and testing with nucleic acid amplification tests, and treatment with azithromycin to be cost effective. Methodological problems limited the validity of these findings: most studies used static models that are inappropriate for infectious diseases; restricted outcomes were used as a basis for policy recommendations; and high estimates of the probability of chlamydia associated complications might have overestimated cost effectiveness. Two high quality dynamic modelling studies found opportunistic screening to be cost effective but poor reporting or uncertainty about complication rates make interpretation difficult. CONCLUSION: The inappropriate use of static models to study interventions to prevent a communicable disease means that uncertainty remains about whether chlamydia screening programmes are cost effective or not. The results of this review can be used by health service managers in the allocation of resources, and health economists and other researchers who are considering further research in this area.

Does population screening for Chlamydia trachomatis raise anxiety among those tested? Findings from a population based chlamydia screening study

BACKGROUND: The advent of urine testing for Chlamydia trachomatis has raised the possibility of large-scale screening for this sexually transmitted infection, which is now the most common in the United Kingdom. The purpose of this study was to investigate the effect of an invitation to be screened for chlamydia and of receiving a negative result on levels of anxiety, depression and self-esteem. METHODS: 19,773 men and women aged 16 to 39 years, selected at random from 27 general practices in two large city areas (Bristol and Birmingham) were invited by post to send home-collected urine samples or vulvo-vaginal swabs for chlamydia testing. Questionnaires enquiring about anxiety, depression and self-esteem were sent to random samples of those offered screening: one month before the dispatch of invitations; when participants returned samples; and after receiving a negative result. RESULTS: Home screening was associated with an overall reduction in anxiety scores. An invitation to participate did not increase anxiety levels. Anxiety scores in men were lower after receiving the invitation than at baseline. Amongst women anxiety was reduced after receipt of negative test results. Neither depression nor self-esteem scores were affected by screening. CONCLUSION: Postal screening for chlamydia does not appear to have a negative impact on overall psychological well-being and can lead to a decrease in anxiety levels among respondents. There is, however, a clear difference between men and women in when this reduction occurs.