Thermal increment due to ErCr: YSGG and CO2 laser irradiation of different implant surfaces. A pilot study

Objective: An evaluation and comparison is made of the thermal increment at different implant surfaces during irradiation with CO2 and ErCr:YSGG lasers. Study design: Five threaded and impacted implants with four types of surfaces were inserted in an adult pig rib: two implants with a hydroxyapatite surface (HA)(impacted and threaded, respectively), a machined titanium surface implant (TI mach), a titanium plasma spray surface implant (TPS), and a sandblasted, acid-etched surface implant (SBAE). A 0.5-mm diameter bone defect was made in the implant apical zone, and a type-K thermocouple (Termopar)® was placed in contact with the implant. The implants were irradiated in the coronal zone of each implant with a CO2 (4 W continuous mode) and an ErCr:YSGG laser (1.5 W, pulsed mode) first without and then with refrigeration. The temperature variations at the implant apical surface were recorded. Results: An apical temperature increase was recorded in all cases during CO2 and ErCr:YSGG laser irradiation without refrigeration. However, when the ErCr:YSGG was used with a water spray, a decrease in temperature was observed in all implants. The acid-etched and sandblasted surfaces were those most affected by the thermal changes. Conclusions: The ErCr:YSGG laser with a water spray applied to the sealing cap or coronal zone of the implants does not generate thermal increments in the apical surface capable of adversely affecting osseointegration and the integrity of the peri-implant bone tissue

Exéresis de las lesiones hiperplásicas de la cavidad bucal. Estudio retrospectivo de 128 casos

Objetivos: Este trabajo pretende, en base a nuestra experiencia, valorar y discutir las indicaciones, ventajas e inconvenientes de la exéresis de los épulis de la cavidad bucal con el láser de dióxido de carbono (CO2) respecto al láser de Erbio:YAG (Er:YAG), el láser de diodo y el bisturí frío. Material y método: Se ha realizado un estudio retrospectivo de un grupo de 120 pacientes en los que se extirparon 128 épulis con el láser de CO2, láser de Er:YAG, láser de diodo y bisturí frío. Se realizaron controles postoperatorios a los 7, 15 y 30 días para comprobar la cicatrización y la evolución de la herida y a los 3, 6 y 12 meses verificando si se había producido o no la recidiva de la lesión. Resultados: Según las características clínicas y etiopatogénicas de las lesiones extirpadas, se han formado dos grupos: las lesiones hiperplásicas gingivales (77 casos) y los épulis fisurados (51 casos). La localización más frecuente de las hiperplasias gingivales fue la mandíbula (51.9%). Se encontró que la hiperplasia fibrosa fue el diagnóstico histopatológico más frecuente con 49 casos (63.6%). El porcentaje de recidiva tras su extirpación fue del 9,1%, de los cuales 5 casos eran hiperplasias fibrosas. Sólo hubo un caso de lesión maligna que fue diagnosticada de carcinoma de células escamosas infiltrante. Por otro lado, de los 51 épulis fisurados tratados, el 58.8% se encontraban en el maxilar superior. Éstos fueron diagnosticados histológicamente como hiperplasias fibrosas, recidivando en el 19.6% de los casos. Conclusiones: Aunque las diferentes técnicas quirúrgicas utilizadas en la extirpación del épulis de la cavidad bucal son correctas, en nuestra opinión, el láser de CO2 es el tratamiento de elección, ya que ofrece ventajas tanto intra como postoperatorias. Por otro lado, es indispensable analizar histopatológicamente toda lesión de la cavidad bucal para establecer un diagnóstico de certeza

Empleo de óptica adaptativa y fluorescencia en un oftalmoscopio laser de barrido para el registro de células

Estudio elaborado a partir de una estancia en la Universidad de Rochester, Estados Unidos, de octubre del 2006 a enero del 2007. La estancia realizada en la Universidad de Rochester estuvo orientada al aprendizaje en profundidad del oftalmoscopio láser de barrido. El oftalmoscopio láser de barrido emplea una técnica confocal con la finalidad de visualizar diferentes estructuras retinianas en seres vivos. El instrumento diseñado y desarrollado en el Centro de Ciencias de la Visión incorpora un sistema de óptica adaptativa y fluorescencia. La óptica adaptativa aplicada en este oftalmoscopio tiene como objetivo corregir las aberraciones existentes en el ojo y así permitir observar detalles de la retina que de otra forma se verían emborronados. De esta forma se consigue alcanzar valores de resolución muy cercanos a los impuestos por difracción. Por otro lado el uso de fluorescencia tiene por objetivo el permitir la visualización de células y estructuras que, de no ser teñidas, son transparentes a la luz y visible. Esta técnica se ha estado utilizando principalmente en primates y ratas, aunque actualmente también se están llevando a cabo medidas de células de epitelio pigmentario en seres humanos ya que el pigmento contenido en estas células permite la aplicación de la fluorescencia sin necesidad de utilizar tinción.

Contention postorthodontique avec attelle rigide en résine

Nous avons fait un examen clinique de 30 cas de contention postorthodontique avec attelle rigide en résine, de canine à canine sur les deux maxillaires. On décrit la fabrication de l'attelle, sa mise en place, les incidents possibles ou les problèmes cliniques apparus (mauvaise adhérence, gingivite ...) et les aspects psychologiques ou subjectifs du patient

Análisis univariante y multivariante de factores predictivos de fracaso de fotovaporización con láser verde

Objectiu: Realitzar un estudi descriptiu de la implantació de la fotovaporització amb làser verd a un hospital comarcal i determinar quines son les condicions preoperatòries i intraoperatòries ideals per tal d’obtenir un resultat satisfactori. Material i mètodes: Revisió retrospectiva de 179 fotovaporitzacions prostàtiques realitzades entre gener 2007 y juny 2010 a l’Hospital de la Ribera (Alzira), analitzant l’experiència del cirurgià, edat dels pacients, volum prostàtic, PSA, IPSS, Qmax i antecedents preoperatoris, classificació ASA, paràmetres intraoperatoris com el temps quirúrgic, requeriments transfusionals, tipus de làser verd utilitzat i reconversió a RTU-p i postoperatoris on s’ha estudiat les complicacions postoperatories i de seguiment com el PSA, IPSS y Qmax i les reintervencions. Realitzem un estudi univariant i multivariant per a identificar quins paràmetres preoperatoris i intraoperatoris van a condicionar un fracàs terapèutic Resultats: En l’estudi descriptiu s’observa similars resultats en tots els paràmetres respecte a la literatura disponible En l’estudi multivariant, identifiquem la curta experiència del cirurgià i el volum prostàtic menor de 40 CC com els factors de risc independents de fracàs de la fotovaporització amb làser verd. Conclusions: la fotovaporització amb làser verd es un procediment efectiu i fàcilment reproduïble en el tractament desobstructiu del tracte urinari inferior d'origen prostàtic. Calen estudis multicèntrics, prospectius i aleatoritzats per confirmar els resultats d’aquest estudi, donat que en l’actualitat disposem de pocs articles que aporten un nivell de evidència i un nivell de recomanació elevats.

Corrección del astigmatismo con láser excimer

La cirurgia refractiva és relativament nova i s’ha incrementat en les últimes dècades. La queratomileusis in situ és una de les tècniques refractives corneals més utilitzades actualment. L’astigmatisme és el defecte refractiu més freqüent i complex. Els resultats amb LASIK tòriques no són tant previsibles com en les esfèriques. La millora astigmàtica postoperatòria en aquells ulls amb astigmatisme (a favor, en contra i oblic) es manté molt estable en els controls successius (tant en miops com en hipermetrops). Existeix un descens important entre la mitjana en el preoperatori i les mitjanes dels controls successius en tots els tipus d’astigmatisme estudiats.

Monitorización del niño bajo sedación consciente

La sedación consciente es una ayuda muy importante para el odontopediatra en casos de niños sin capacidad para cooperar. El paciente sedado ha de estar monitorizado adecuadamente para que los tratamientos sean seguros y podamos obtener el máximo rendimiento de los fármacos utilizados. Recomendamos el uso de un estetoscopio, un monitor de signos vitales y un oxímetro de pulso.

Activitat semipresencial a l'assignatura Clínica Odontològica Integrada Infantil (COII)

Un dels aspectes més importants en odontologia infantil és el control de la conducta, donat que sense la cooperació per part del nen resulta impossible realitzar qualsevol tractament dental. A l’assignatura COII, de cinquè curs de la llicenciatura d’Odontologia, hem optat per una metodologia semipresencial per tal que els alumnes siguin competents en relacionar-se amb el pacient infantil i els seus pares o tutors per permetre una execució eficaç del tractament.

Bupivacaine 0.5 % versus articaine 4 % for the removal of lower third molars. A crossover randomized controlled trial

Objective: To compare the anesthetic action of 0.5% bupivacaine in relation to 4% articaine, both with 1:200,000 epinephrine, in the surgical removal of lower third molars. As a secondary objective hemodynamic changes using both anesthetics were analyzed. Study Design: Triple-blind crossover randomized clinical trial. Eighteen patients underwent bilateral removal of impacted lower third molars using 0.5% bupivacaine or 4% articaine in two different appointments. Preoperative, intraoperative and postoperative variables were recorded. Differences were assessed with McNemar tests and repeated measures ANOVA tests. Results: Both solutions exhibited similar latency times and intraoperative efficacy. Statistical significant lower pain levels were observed with bupivacaine between the fifth (p=0.011) and the ninth (p=0.007) postoperative hours. Bupivacaine provided significantly longer lasting soft tissue anesthesia (p<0.05). Systolic blood pressure and heart rate values were significantly higher with articaine. Conclusions: Bupivacaine could be a valid alternative to articaine especially due to its early postoperative pain prevention ability.

Comparative study of two needle models in terms of deflection during inferior alveolar nerve block

Objectives: The purpose of this study is to determine the possible differences in deflection between two needles of same length and external gauge but with different internal gauges during truncal block of the inferior alveolar nerve. The initial working hypothesis was that greater deflection may be expected with larger internal gauge needles. Study design: Four clinicians subjected 346 patients to inferior alveolar nerve block and infiltrating anesthesia of the buccal nerve trajectory for the surgical or conventional extraction of the lower third molar. A nonautoaspirating syringe system with 2 types of needle was used: a standard 27-gauge x 35-mm needle with an internal gauge of 0.215 mm or an XL Monoprotect® 27-gauge x 35-mm needle with an internal gauge of 0.265 mm. The following information was systematically recorded for each patient: needle type, gender, anesthetic technique (direct or indirect truncal block) and the number of bone contacts during the procedure, the patient-extraction side, the practitioner performing the technique, and blood aspiration (either positive or negative). Results: 346 needles were used in total. 190 were standard needles (27-gauge x 35-mm needle with an internal gauge of 0.215 mm) and 156 were XL Monoprotect®. Incidence of deflection was observed in 49.1% of cases (170 needles) where 94 were standard needles and 76 XL Monoprotect®. Needle torsion ranged from 0º and 6º. Conclusions: No significant differences were recorded in terms of deflection and internal gauge, operator, patient-extraction side, the anesthetic technique involved and the number of bone contacts during the procedure

A prospective, randomized, triple-blind comparison of articaine and bupivacaine for maxillary infiltrations

Objectives: To compare the clinical anesthetic efficacy of 0.5% bupivacaine and 4% articaine (both with 1:200.000 adrenaline) for anterior maxillary infiltration in healthy volunteers. Material and methods: A triple-blind split-mouth randomized clinical trial was carried out in 20 volunteers. A supraperiosteal buccal injection of 0.9 ml of either solution at the apex of the lateral incisor was done in 2 appointments separated 2 weeks apart. The following outcome variables were measured: latency time, anesthetic efficacy (dental pulp, keratinized gingiva, alveolar mucosa and upper lip mucosa and tissue) and the duration of anesthetic effect. Hemodynamic parameters were monitored during the procedure. Results: Latency time recorded was similar for both anesthetic solutions (p>0.05). No statistically significant differences were found in terms of anesthetic efficacy for dental pulp, keratinized gingiva or alveolar mucosa. Articaine had a significant higher proportion of successful anesthesia at 10 minutes after infiltration in lip mucosa and lip skin (p=0.039). The duration of anesthesia was 336 minutes for bupivacaine and 167 minutes for articaine. (p<0.001). No significant hemodynamic alterations were noted during the procedure. Conclusions: Articaine and bupivacaine exhibited similar anesthetic efficacy for maxillary infiltrations. The duration of anesthesia was longer with the bupivacaine solution, but lip anesthesia was better with articaine

Determinació de la ubicació estructural dels ions Yb3+ i Nb3+ en Yb:RTP, Nb:RTP i (Nb,Yb):RTP

Estudi elaborat a partir d’una estada al Stony Brook University al juliol del 2006. El RbTiOPO4 (RTP) monocristal•lí és un material d' òptica no lineal molt rellevant i utilitzat en la tecnologia làser actual, químicament molt estable i amb unes propietats físiques molt destacades, entre elles destaquen els alts coeficients electro-òptics i l'alt llindar de dany òptic que presenta. En els últims anys s’està utilitzant tecnològicament en aplicacions d'òptica no lineal en general i electro-òptiques en particular. En alguns casos ja ha substituït, millorant prestacions, a materials tals com el KTP o el LNB(1). Dopant RTP amb ions lantànids (Ln3+) (2-4), el material es converteix en un material làser auto-doblador de freqüència, combinant les seves propietats no lineals amb les de matriu làser. El RTP genera radiació de segon harmònic (SHG) a partir d’un feix fonamental amb longituds d’ona inferiors a 990 nm, que és el límit que presenta el KTP.La determinació de la ubicació estructural i l’estudi de l'entorn local del ions actius làser és de fonamental importància per a la correcta interpretació de les propietats espectroscòpiques d’aquest material. Mesures de difracció de neutrons sobre mostra de pols cristal•lí mostren que els ions Nb5+ i Ln3+ només substitueixin posicions de Ti4+ (8-9). Estudis molt recents d'EPR (electron paramagnetic resonance) semblen indicar que quan la concentració d'ió Ln3+ es baixa, aquest ió presenta la tendència a substituir l'ió alcalí present a l'estructura (10).Després dels resultats obtinguts en el present treball a partir de la tècnica EXAFS a la instal•lació sincrotò del Brookhaven National Laboratory/State University of New York (Stony Brook) es pot concloure definitivament que els ions Nb s’ubiquen en la posició Ti (1) i que els ions Yb3+ es distribueixen paritariament en les dues posicions del Ti (1 i 2). Aquests resultats aporten una valuosa informació per a la correcta interpretació dels espectres, tant d’absorció com d’emissió, del material i per la avaluació dels paràmetres del seu comportament durant l'acció làser.

La rugoscòpia: una alternativa en la identificació humana

Treball de recerca realitzat per un alumne d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2008. La rugoscòpia palatina o palatoscòpia és la tècnica d’identificació estomatològica que consisteix en l’estudi, registre i classificació de les papil•les palatines. La rugositat palatal és característica de cada individu i per tant la rugoscòpia pot ser una alternativa als métodes d’identificació humana dins de l’odontologia forense. Es presenta un estudi sobre aquesta tècnica. Des d’una perspectiva teòrica, s’han abordat les generalitats i els mètodes d’identificació, i més ampliament sobre la rugoscòpia. La part pràctica s’ha realitzat utilitzant models de boca que han sofert tractament ortodòntic i la imposició palatal actual. Es va demanar la col•laboració a unes persones perquè duguessin a terme la tasca d’emparellar. Es va fer un estudi valorant paràmetres com l’eficàcia i el temps emprat i la contrastació. En l’estudi s’ha demostrat que les ciències forenses també ajuden a la identificació de subjectes vius. L’odontologia forense és especialment útil, ja que les característiques de cadascun dels elements poden adoptar múltiples dimensions. La morfologia del paladar és peculiar i queda protegida, confereix individualitat i dóna validesa en la identificació. Per poder aplicar aquest mètode d’identificació és necessari posseir registres previs de les rugositats palatals. El moviment de les dents no altera el model de la rugositat palatina. El model de les rugositats palatines roman constant. Les rugositats palatines són úniques i suficientment característiques per indicar la identitat. La rugositat palatal pot ser emprada per a fins d’identificació.

Las complicaciones biliares en el trasplante hepático de donante vivo no afectan a los resultados a largo plazo

El transplantament hepàtic de donant viu comporta un alt índex de complicacions biliars. El nostre objectiu és avaluar-les, així com els resultats a llarg termini. Es van analitzar 70 casos retrospectivament. 39 de 70 pacients van presentar algun tipus de complicació biliar. Entre ells, 29 van presentar una fuga, 10 una estenosi i 14 ambdues. La probabilitat de presentar una estenosi fou major en els pacients amb fuga biliar prèvia (58% vs. 29,5% als 5 anys p=0,05). Un 70,8% es solucionaren mitjançant radiología intervencionista. No hi van haver diferències de supervivencia amb o sense complicacions de la via biliar.