Valor nutritivo da soja e potencial de utilização na dieta brasileira.

1988

Diretorio nacional de pesquisadores de soja na alimentacao humana.

1990

Biological wastes as plant growth substrate amendments

Globally, agriculture is being intensified with mechanization and increased use of synthetic fertilizers and pesticides. There has been a scaling up of production to satisfy the demands of supermarket distribution. Problems associated with intensification of production, trade globalisation and a larger market demand for greater volumes of fresh produce, include consumers' concern about pesticide residues and leaching of nutrients and pesticides into the environment, as well as increases in the transmission of human food-poisoning pathogens on raw vegetables and in fruit juices. The first part of this research was concerned with the evaluation of a biological control strategy for soil-borne pathogens, these are difficult to eliminate and the chemicals of which the most effective fumigants e.g. methyl bromide, are being withdrawn form use. Chitin-containing crustaceans shellfish waste was investigated as a selective growth substrate amendment in the field, in glasshouse and in storage trials against Sclerotinia disease of Helianthus tuberosus, Phytophthora fragariae disease of Fragaria vesca and Fusarium disease of Dianthus. Results showed that addition to shellfish waste stimulated substrate microbial populations and lytic activity and induced plant defense proteins, namely chitinases and cellulases. Protective effects were seen in all crop models but the results indicate that further trials are required to confirm long-term efficacy. The second part of the research investigated the persistence of enteric bacteria in raw salad vegetables using model food poisoning isolates. In clinical investigations plants are sampled for bacterial contamination but no attempt is made to differentiate between epiphytes and endophytes. Results here indicate that the mode isolates persist endophytically thereby escaping conventional chlorine washes and they may also induce host defenses, which results in their suppression and in negative results in conventional plate count screening. Finally a discussion of criteria that should be considered for a HACCP plan for safe raw salad vegetable production is presented.

Emergency slaughter of casualty cattle increases the prevalence of anthelmintic drug residues in muscle

The ProSafeBeef project studied the prevalence of residues of anthelmintic drugs used to control parasitic worms and fluke in beef cattle in Ireland. Injured (casualty) cattle may enter the human food chain under certain conditions, verified by an attending veterinarian and the livestock keeper. An analytical survey was conducted to determine if muscle from casualty cattle contained a higher prevalence of anthelmintic drug residues than healthy (full slaughter weight) cattle as a result of possible non-observance of complete drug withdrawal periods. A validated analytical method based on matrix solid-phase dispersive extraction (QuEChERS) and ultra-performance liquid chromatography-tandem mass spectrometry was used to quantify 37 anthelmintic drugs and metabolites in muscle (assay decision limits, CCa, 0.15-10.2 µg kg -1). Of 199 control samples of beef purchased in Irish shops, 7% contained detectable anthelmintic drug residues but all were compliant with European Union Maximum Residue Limits (MRL). Of 305 muscle samples from injured cattle submitted to abattoirs in Northern Ireland, 17% contained detectable residues and 2% were non-compliant (containing either residues at concentrations above the MRL or residues of a compound unlicensed for use in cattle). Closantel and ivermectin were the most common residues, but a wider range of drugs was detected in muscle of casualty cattle than in retail beef. These data suggest that specific targeting of casualty cattle for testing for anthelmintic residues may be warranted in a manner similar to the targeted testing for antimicrobial compounds often applied in European National Residues Surveillance Schemes. © 2012 Copyright Taylor and Francis Group, LLC.

Greatly enhanced arsenic shoot assimilation in rice leads to elevated grain levels compared to wheat and barley

Paired grain, shoot, and soil of 173 individual sample sets of commercially farmed temperate rice, wheat, and barley were surveyed to investigate variation in the assimilation and translocation of arsenic (As). Rice samples were obtained from the Carmargue (France), Doñana (Spain), Cadiz (Spain), California, and Arkansas. Wheat and barleywere collected from Cornwall and Devon (England) and the east coast of Scotland. Transfer of As from soil to grain was an order of magnitude greater in rice than for wheat and barley, despite lower rates of shoot-to-grain transfer. Rice grain As levels over 0.60 microg g(-1) d. wt were found in rice grown in paddy soil of around only 10 microg g(-1) As, showing that As in paddy soils is problematic with respect to grain As levels. This is due to the high shoot/soil ratio of approximately 0.8 for rice compared to 0.2 and 0.1 for barley and wheat, respectively. The differences in these transfer ratios are probably due to differences in As speciation and dynamics in anaerobic rice soils compared to aerobic soils for barley and wheat. In rice, the export of As from the shoot to the grain appears to be under tight physiological control as the grain/shoot ratio decreases by more than an order of magnitude (from approximately 0.3 to 0.003 mg/kg) and as As levels in the shoots increase from 1 to 20 mg/kg. A down regulation of shoot-to-grain export may occur in wheat and barley, but it was not detected at the shoot As levels found in this survey. Some agricultural soils in southwestern England had levels in excess of 200 microg g(-1) d. wt, although the grain levels for wheat and barley never breached 0.55 microg g(-1) d. wt. These grain levels were achieved in rice in soils with an order of magnitude lower As. Thus the risk posed by As in the human food-chain needs to be considered in the context of anaerobic verses aerobic ecosystems.

Evidence for pain in decapod crustaceans

Vast numbers of decapods are used in human food and currently subject to extreme treatments and there is concern that they might experience pain. If pain is indicated then a positive change in the care afforded to this group has the potential to produce a major advance in animal welfare. However, it is difficult to determine pain in animals. The vast majority of animal phyla have a nociceptive ability that enables them to detect potential or actual tissue damage and move away by a reflex response. In these cases there is no need to assume an unpleasant feeling that we call pain. However, various criteria have been proposed that might indicate pain rather than simple nociception. Here, with respect to decapod crustaceans, four such criteria are discussed: avoidance learning, physiological responses, protective motor reactions and motivational trade-offs. The evidence from various experiments indicates that all four criteria are fulfilled and the data are thus consistent with the idea of pain. The responses cannot be explained by nociception alone but, it is still difficult to state categorically that pain is experienced by decapods. However, the evidence is as strong for this group as it is for fish but the idea that fish experience pain has broader acceptance than does the idea of decapod pain. A taxonomic bias is evident in the evaluation of experimental data. © 2012 Universities Federation for Animal Welfare.

Arsenic uptake and metabolism in arsenic resistant and nonresistant plant species

Elevation of arsenic levels in soils causes considerable concern with respect to plant uptake and subsequent entry into wildlife and human food chains, Arsenic speciation in the environment is complex, existing in both inorganic and organic forms, with interconversion between species regulated by biotic and abiotic processes. To understand and manage the risks posed by soil arsenic it is essential to know how arsenic is taken up by the roots and metabolized within plants. Some plant species exhibit phenotypic variation in response to arsenic species, which helps us to understand the toxicity of arsenic and the way in which plants have evolved arsenic resistances. This knowledge, for example, could be used produce plant cultivars that are more arsenic resistant or that have reduced arsenic uptake. This review synthesizes current knowledge on arsenic uptake, metabolism and toxicity for arsenic resistant and nonresistant plants, including the recently discovered phenomenon of arsenic hyperaccumulation in certain fern species. The reasons why plants accumulate and metabolize arsenic are considered in an evolutionary context. © New Phytologist.

LaGomiCs - Lagomorph Genomics Consortium: An International Collaborative Effort for Sequencing the Genomes of an Entire Mammalian Order

The order Lagomorpha comprises about 90 living species, divided in 2 families: the pikas (Family Ochotonidae), and the rabbits, hares, and jackrabbits (Family Leporidae). Lagomorphs are important economically and scientifically as major human food resources, valued game species, pests of agricultural significance, model laboratory animals, and key elements in food webs. A quarter of the lagomorph species are listed as threatened. They are native to all continents except Antarctica, and occur up to 5000 m above sea level, from the equator to the Arctic, spanning a wide range of environmental conditions. The order has notable taxonomic problems presenting significant difficulties for defining a species due to broad phenotypic variation, overlap of morphological characteristics, and relatively recent speciation events. At present, only the genomes of 2 species, the European rabbit (Oryctolagus cuniculus) and American pika (Ochotona princeps) have been sequenced and assembled. Starting from a paucity of genome information, the main scientific aim of the Lagomorph Genomics Consortium (LaGomiCs), born from a cooperative initiative of the European COST Action “A Collaborative European Network on Rabbit Genome Biology—RGB-Net” and the World Lagomorph Society (WLS), is to provide an international framework for the sequencing of the genome of all extant and selected extinct lagomorphs. Sequencing the genomes of an entire order will provide a large amount of information to address biological problems not only related to lagomorphs but also to all mammals. We present current and planned sequencing programs and outline the final objective of LaGomiCs possible through broad international collaboration.

Exploring the bioavailability of (poly)phenols from berries and their potential activities in humans

(Poly)phenols are the most widely distributed secondary metabolites, in plants, and, therefore, are regular constituents of human food products. The regular ingestion of (poly)phenol-containing foods has been associated with a reduced risk of acquiring chronic diseases and many studies are currently trying to corroborate this theory. However, the precise contribution of (poly)phenols to disease prevention is still unknown.(...)

Comportements alimentaires de jeunes utilisateurs de boîte à lunch, selon des mères québécoises

Objectif. Étudier les comportements alimentaires des enfants utilisateurs de boîte à lunch tels que décrits par les mères, en s’inspirant des descripteurs de comportements alimentaires de Jean-Pierre Poulain. Méthodes. Des entrevues individuelles et de groupes eurent lieu avec 18 mères. Une analyse de données qualitatives a été réalisée en utilisant les dimensions de Poulain comme cadre de référence. Une considération additionnelle fut intégrée dans l’analyse, celle de la dimension matérielle de la boîte à lunch. Résultats. Dimension spatiale : Les repas ont lieu dans des classes ou dans de grandes salles communes. Dimension temporelle : Le moment et la durée de la consommation du repas varient selon différents facteurs. Le moment de préparation de la boîte est aussi d’intérêt. Environnement social : Les pairs et les médias ont une grande influence dans les comportements liés à la boîte à lunch. Logique de choix : La mère est le principal décideur et acteur à l’égard du contenu. Structure de la prise : Les mères précisent des contenus associés aux repas de la veille ou des mets froids. Des desserts et des à-côtés accompagnent le repas principal. L’étude de la dimension matérielle de la boîte révèle que la facilité d’entretien est le principal critère de choix des boîtes alors que l’apparence visuelle est celui de l’enfant. L’écologie devient de plus en plus une priorité. Conclusion. Cette nouvelle approche pour l’étude des comportements alimentaires du jeune utilisateur de boîte à lunch fournit aux intervenants une autre perspective selon laquelle étudier cette activité quotidienne et/ou élaborer des projets promotionnels en santé publique.

Caracterització i revaloració de la fracció plasmàtica de la sang de porc procedent d'escorxadors industrials

La tesi s'ha estructurat en tres apartats que, en conjunt, han de permetre determinar les possibilitats d'aprofitament dins la mateixa indústria alimentària de la fracció plasmàtica de la sang de porc generada per escorxadors que utilitzen sistemes oberts de recollida higiènica. 1. En la primera part s'analitza la composició de la sang higiènica que s'està recollint actualment i s'estudien les característiques tant físico-químiques com microbiològiques que determinen la seva qualitat. La caracterització s'ha realitzat amb sang recollida en diferents escorxadors industrials de les comarques de Girona i s'ha centrat principalment en l'estudi de la contaminació microbiològica i el nivell d'hemòlisi de la sang. S'ha fet un disseny experimental que ha permès alhora valorar l'efecte d'alguns factors sobre la qualitat de la sang: possibles diferències relacionades amb (1) la climatologia del període de l'any en el qual es fa la recollida, (2) particularitats dels escorxadors (grandària, sistemes de dessagnat, tipus, dosi i sistema de dosificació de l'anticoagulant, condicions de processament, maneig i emmagatzematge després de la recollida, etc.). Els resultats obtinguts ens permeten constatar que, en les condicions actuals, la sang que s'està recollint en els escorxadors estudiats no es pot considerar adequada per a una matèria primera de productes destinats a alimentació humana. La major part de la microbiota contaminant s'adquireix en el propi sagnador. S'ha constatat que el sistema de dessagnat en posició horitzontal podria ser una mesura útil per minimitzar la contaminació d'origen fecal o provinent de la pell de l'animal sacrificat i que la separació immediata de les fraccions en el propi escorxador també pot contribuir a reduir la contaminació. Així doncs, en el benentès que l'efectivitat pot obtenir-se del conjunt de mesures preses, més que de l'aplicació d'una sola d'elles, es suggereix la introducció d'una sèrie d'actuacions que potser permetrien reduir els nivells de contaminació que s'obtenen actualment. El tractament mecànic de la sang, el sistema d'addició d'anticoagulant, el volum i concentració de la solució anticoagulant afegida i el període d'emmagatzematge són els factors responsables de l'hemòlisi; mentre que nivells elevats de contaminació microbiològica i el tipus d'anticoagulant utilitzat deterrminen la velocitat d'increment de l'hemòlisi de sang refrigerada. S'ha constatat que quan la sang no pot ser processada immediatament i s'ha d'emmagatzemar en refrigeració és millor utilitzar citrat sòdic enlloc de polifosfat com a anticoagulant ja que l'increment d'hemòlisi es dóna més lentament. 2. El segon apartat s'ha centrat en la fracció plasmàtica de la sang. S'ha utilitzat la deshidratació per atomització com a tecnologia de conservació del plasma i s'ha fet una caracterització del producte en pols resultant des del punt de vista de composició i qualitat. A més de la contaminació microbiològica, que determina la qualitat higiènico-sanitària del producte, s'ha realitzat un estudi de les propietats funcionals que podrien fer del plasma un producte útil en la formulació d'aliments (capacitat escumant, emulsionant, gelificant). S'ha fet especial incidència en (1) determinar l'efecte del procés tecnològic de deshidratació sobre la funcionalitat del producte i (2) estudiar l'estabilitat del plasma deshidratat durant el període d'emmagatzematge. En les condicions de deshidratació per atomització aplicades no es provoca desnaturalització de la fracció proteica i s'obté un producte suficientment deshidratat, amb una aw<0,4 per permetre suposar una bona estabilitat. Algunes mostres de plasma deshidratat analitzades presenten nivells detectables de determinats residus (sulfonamides i corticosteroides). La qualitat microbiològica del producte en pols reflecteix l'elevada contaminació que contenia la matèria primera utilitzada, tot i que la deshidratació per atomització ha comportat la reducció en una unitat logarítmica de la càrrega contaminant. Els recomptes generals de microorganismes són encara preocupants i més tenint en compte que s'ha evidenciat la presència de toxines estafilocòciques en algunes mostres. L'avaluació de les propietats funcionals del producte deshidratat en relació a les que presentava el plasma líquid ens ha permès comprovar que: (1) El procés de deshidratació no ha afectat la solubilitat de les proteïnes. Això, junt amb el fet que no s'obtinguin diferències significatives en l'anàlisi calorimètrica de mostres líquides o deshidratades, permet concloure que el procés no provoca desnaturalització proteica. (2) No s'observen efectes negatius del procés tecnològic sobre la capacitat escumant ni en l'activitat emulsionant de les proteïnes plasmàtiques, dues propietats funcionals que possibiliten l'aplicació del plasma amb aquestes finalitats en l'elaboració d'alguns aliments. (3) La deshidratació tampoc perjudica de manera important les característiques dels gels que s'obtenen per escalfament, ja que els gels obtinguts a partir del plasma líquid i del plasma deshidratat presenten la mateixa capacitat de retenció d'aigua i no s'observen diferències en la microestructura de la xarxa proteica d'ambdós tipus de gel. Tanmateix, els que s'obtenen a partir del producte en pols mostren una menor resistència a la penetració. L'estudi d'estabilitat ens ha permès comprovar que la mostra de plasma deshidratat per atomització perd algunes de les seves propietats funcionals (facilitat de rehidratació, capacitat de retenció d'aigua i fermesa dels gels) si s'emmagatzema a temperatura ambient, mentre que aquestes característiques es mantenen un mínim de sis mesos quan el producte en pols es conserva a temperatura de refrigeració. 3. En l'última part, tenint en compte les conclusions derivades dels resultats dels apartats anteriors, s'han assajat tres possibles sistemes de reducció de la contaminació aplicables a la fracció plasmàtica com a pas previ a la deshidratació, per tal de millorar les característiques de qualitat microbiològica i les perspectives d'estabilitat del producte durant l'emmagatzematge. S'ha determinat l'eficàcia, i l'efecte sobre les propietats del plasma deshidratat, que poden tenir tractaments d'higienització basats en la centrifugació, la microfiltració tangencial i l'aplicació d'altes pressions. Els tractaments de bactofugació aplicats permeten reduir entre el 96 i el 98% la contaminació microbiana del plasma. Aquesta reducció s'aconsegueix tant amb un sistema discontinu com amb un sistema continu treballant a una velocitat de 12 L/h, fet que permetria adaptar el tractament de bactofugació a un procés de producció industrial. Un sistema combinat de bactofugació en continu i microfiltració tangencial permet incrementar l'eficàcia fins a un 99,9 % de reducció. Cal tenir present, però, que aquest tractament provoca també una disminució de l'extracte sec que afecta negativament les propietats funcionals del plasma líquid. Malgrat suposar una pèrdua pel que fa al rendiment, aquest efecte negatiu sobre la funcionalitat no suposaria cap inconvenient si s'utilitzés la deshidratació com a tecnologia de conservació del plasma, ja que es podria corregir l'extracte sec durant la reconstitució del producte. Caldria avaluar si la millora en la qualitat higiènico-sanitària del producte compensa o no les pèrdues que suposa aquest sistema d'higienització combinat. Amb relació als tractaments d'alta pressió, de totes les condicions de tractament assajades, les pressions de fins 450 MPa permeten obtenir plasma sense modificacions importants que impedeixin la seva deshidratació per atomització. Així doncs, les condicions de procés que s'han aplicat són pressuritzacions a 450 MPa de 15 minuts de durada. La temperatura de tractament que s'ha mostrat més eficaç en la reducció dels recomptes de microorganismes ha estat de 40ºC. Els tractaments a aquesta temperatura permeten assolir reduccions del 99,97% i disminuir en un 80% la capacitat de creixement dels microorganismes supervivents a la pressurització en relació a la que presentava la població contaminant del plasma abans del tractament. L'estudi de l'efecte d'aquest tractament (450 MPa, 15 min i 40ºC) sobre les propietats funcionals del plasma ha permès observar que la pressurització comporta una disminució en la solubilitat del producte però una millora en les propietats de superfície -estabilitat de l'escuma i activitat emulsionant- i un increment de la capacitat de retenció d'aigua i de la duresa dels gels obtinguts per escalfament. Calen més estudis per confirmar i caracteritzar aquesta millora en la funcionalitat, així com per establir si el tractament de pressurització afecta també l'estabilitat del producte durant l'emmagatzematge. De totes les tecnologies d'higienització assajades, l'alta pressió és la que permet obtenir millors resultats en el sentit de poder garantir un producte de bona qualitat microbiològica i segur, des del punt de vista sanitari i tecnològic, per a la seva utilització com a ingredient alimentari.

Threats to an ecosystem service: pressures on pollinators

Insect pollinators of crops and wild plants are under threat globally and their decline or loss could have profound economic and environmental consequences. Here, we argue that multiple anthropogenic pressures – including land-use intensification, climate change, and the spread of alien species and diseases – are primarily responsible for insect-pollinator declines. We show that a complex interplay between pressures (eg lack of food sources, diseases, and pesticides) and biological processes (eg species dispersal and interactions) at a range of scales (from genes to ecosystems) underpins the general decline in insect-pollinator populations. Interdisciplinary research on the nature and impacts of these interactions will be needed if human food security and ecosystem function are to be preserved. We highlight key areas that require research focus and outline some practical steps to alleviate the pressures on pollinators and the pollination services they deliver to wild and crop plants.

Distribution of Ra-226, Th-232 and K-40 in soils and sugar cane crops at Corumbatai river basin, São Paulo State, Brazil

Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de São Paulo (FAPESP)

As coisas estão no (meu) mundo, só que eu preciso aprender. Autobiografia, reflexividade e formação em Educação Nutricional

This paper gives clues for the educative action in nutrition subjects. It deals about the professors experiences deployments lived in 2003 e 2004, both in Nutrition undergraduate course of the Federal University of the Rio Grande do Norte (UFRN), in Nutrition Education and Supervised Internship in Social Nutrition academic disciplines, as well as in the II Update Course in Nutrition Practices for Health Basic Care , offered to the supervisors nutritionists of internship, in this same department, being able to be characterized as an action-research, with interventionism purpose. The study stands out the importance of a new point of view about the nutritionist formation to overcome the limits imposed by the scientism, and the adoption of a complex and reflexive reference about the educational practice in this area. The corpus is made up by 81 undergraduate students alimentary autobiography (source of generating subjects for interventions with the nutritionists), 17 questionnaires and 05 interviews, being 03 of them biography (the start up for an initial dialogue with the nutritionists). The data found and the professors experiences allied to a theoretic reference, by the light of the education proposals for the XXI century were used as establishment elements for the proposition of five guidance axles used to build a complex and reflexive nutrition education, which are: 1) Take the cookery and the culture of eating together as significant elements for the human being integral formation; 2) Conceive the religion manifestations associated to feeding process as relevant elements of the human food culture; 3) Discuss the rupture nature/culture aiming the preservation of live in earth; 4) Search for the overcoming of the identity conflicts by a higher inclosing conscience degrees of being part of this process. 5) Face the limits of fragmented formation. The presented thesis stands that the autobiography method, allied to the freirean pedagogy and to a complex reference, could be taken as an important tool to the health educative subjects, contributing to the formation of reflective individuals able to transform themselves and the world.

Germinação de sementes armazenadas de guandu

O guandu (Cajanus cajan (L.) Millsp) é uma leguminosa arbustiva utilizada para adubação verde e como forrageira; seus grãos ricos em proteína servem de alimento animal e humano. No presente experimento objetivou-se estudar o comportamento da germinação de sementes de guandu de dois cultivares (um com e outro sem sementes duras) durante o armazenamento. As sementes recém-colhidas foram embaladas em sacos de papel e armazenadas durante seis anos em condições ambientais de laboratório, sem controle de temperatura e umidade relativa do ar. Logo após a colheita e depois anualmente, foi determinado o teor de água das sementes e realizado o teste de germinação. Os dados de germinação foram submetidos à análise estatística, em delineamento inteiramente ao acaso, considerando as sete avaliações durante o armazenamento como tratamentos, com quatro repetições. As análises de variância foram realizadas separadamente para cada cultivar e a seguir feita análise conjunta. Equações de regressão foram calculadas, escolhendo-se aquelas com melhor ajuste e maior coeficiente de determinação (R²). As sementes das duas cultivares se mantiveram viáveis durante três anos de armazenamento com germinação acima de 70%, seguido de queda, para no sexto ano estar próxima a 10%. A presença de sementes duras ocasiona diferença na germinação dos cultivares no transcorrer do período de armazenamento.