Mestre de suport i tutor: camí cap a la parella educativa dins l’escola inclusiva

Con este articulo, se quiere dar a conocer las reflexiones que se han extraído a raíz de la experiencia y formación como profesionales que trabajan en el marco de la escuela inclusiva. Ver a dos maestros juntos en el aula, es algo habitual. En el contexto educativo actual, en el cual no existe otra opción que avanzar en la construcción de centros cada vez más inclusivos, la figura del maestro de apoyo es uno de los ejes claves, la educación inclusiva es viable con la colaboración estrecha de profesores, maestros de apoyo y especialistas, tutores de aula y equipos de orientación.

Cap a un model per interpretar i facilitar l'aprendre: estratègies i recursos per a la reflexió-acció en i des de la pràctica

1.- L'enquadrament d'aquest treball de recerca s'ha fet en i des de la praxis. EI que interessa és descobrir i proposar instruments pedagògics d'ajuda, assequibles i contextualitzats, especialment en el terreny de la comunicació i la interacció Educador-Educand. La metodologia que s'ha fet servir és de caire qualitatiu, etnogràfic, en un enfocament basat en la investigació-acció. La visió de la persona és volgudament holística; els sentiments, els significats, I' orientació personal, I' autodirecció. esdevenen elements centrals. La hipòtesi de treball, en la qual es fonamenta la recerca, podria formular-se així: 'En la pràctica, els Educadors, d'una forma més o menys reflexiva, perceben i interpreten el procés d'aprendre dels Educands; hi intervenen, el mediatitzen; n'avaluen la direcció i l'encert". A partir d'aquest supòsit, l'investigador veu convenient donar resposta a tres qüestions centrals: A) Com comprenem i interpretem els Educadors el procés d'aprendre dels Educands?; B) Quin tipus d'intervenció resultarà adient per promoure i/o facilitar l'aprendre?; C) Amb quins instruments i estratègies comptem per ajudar pedagògicament? 2.- Per llegir l'aprendre, l'investigador fa ús d'un model mental, indispensable per ordenar les dades de l'experiència. Convé, per tant, explicitar-lo, fer-ne ciència, coneixement compartit. En aquesta direcció de treball se li plantegen dos tipus d'interrogants: A) Quins són els elements comuns a qualsevol experiència d'aprenentatge?; Quina mena d'activitat o experiència personal desenvolupen tots els Educands; i B) Com es manifesta aquesta experiència? Amb quins indicadors? Quina mena de "text" llegeix l'Educador per orientar la seva intervenció d'ajuda? 3.- L'aprenentatge. en aquest treball, és considerat per l'investigador com la resultant de tres processos personals: el posicionament, l'estratègia i l'avaluació. Quan l'Educador vol compartir amb l'Educand el seu procés idiosincràtic d'aprendre, procura reconstruir amb ell aquestes tres accions bàsiques: A) Com es posiciona: què tem o desitja, què creu, què espera, quines expectatives viu, com es motiva? B) Quines són les seves pautes d'actuació: com treballa, com memoritza, com recupera la informació que té a la memòria, què fa davant d'un problema... ? C) Què busca; què és important per a ella; què pretén... ? 4.- Davant la complexitat dels missatges emesos per l'Educand l'investigador opta per llegir tres tipus de "textos": els productes i els resultats; les conductes; i els missatges parlats. Entre tots tres, pensa, podrà trobar elements i indicadors adequats per fonamentar, sempre hipotèticament, la seva actuació pedagògica. 5.- Procura sobretot detectar i fer existir els èxits, aquells productes i/o resultats que l'Educand troba valuosos, per tal d'ajudar-lo a prendre consciència dels seu repertori personal d'estratègies i capacitats. En aquest àmbit es proposen tres actituds o enfocaments del treball d'ajuda: A) El primer fa referència a la presa de consciència de l'estratègia personal, que s'amaga darrera el producte valorat. B) El segon apunta cap al respecte per l'estratègia que cadascú executa i, per tant, li és familiar. L'Educand la necessita. Es la seva. Es troba en la seva experiència, encara que no necessàriament existeixi en la seva construcció conscient. C) El tercer ,el duu a valorar l'estratègia d'acord amb les finalitats de l'Educand. La seva adequació es legitima pel que es proposa. Partim del supòsit que tota conducta es troba dirigida per un propòsit a vegades difícil de copsar i no sempre recomanable per a l'Educand. 6.- La conducta percebuda de l'Educand és entesa com un missatge, un conjunt d'indicadors de la seva activitat contextualitzada, interna i externa; missatge que, en relació amb altres, com els productes i les verbalitzacions, manifesta fragments dels seus significats, projectes, estratègies, valors. Es fa un èmfasi especial en les conductes "internes", els gestos mentals, l'acció interior, tramesa per mitja de microcomportaments sovint no conscient, i certificada per mitjà de la verbalització del viscut. 7.- Parlar amb l'Educand suposa dues menes d'accions: escoltar i emetre. Escoltem per comprendre; emetem per perfilar la comprensió i també per ajudar. En l'emissió, el missatge pedagògic té dues funcions: a) rellançar i orientar el pensament i l'autoexploració de l'Educand; i b) influir per tal que desenvolupi amb èxit el seu projecte d'aprendre. Interessa d'una manera especial ajudar a integrar en la consciència de l'Educand aquests elements de la seva experiència que poden facilitar-li l'adquisició del coneixement. I entenem que, en aquesta empresa, la paraula i la interacció verbal poden tenir-hi un joc important. Per aquesta raó s'ha considerat necessari oferir un model d'anàlisi de la interacció i els missatges verbals. 8.- "Les persones aprenen sempre, amb recursos, processos i sistemes de valoració idiosincràtics, per fa qual cosa la seva orientació en el context esdevé un referent central en el disseny de l'ajuda pedagògica i en la seva avaluació". Aquesta és la hipòtesi de sortida per dissenyar la intervenció pedagògica. Tothom aprèn, inevitablement; la qüestió és quina cosa està aprenent i de quina manera els seus resultats d'ara són mediatitzats per l'experiència passada i, alhora, condicionen el seu aprendre futur. L'aprenent es posiciona, anticipa el procés d' aprendre, valora la seva. capacitat per desenvolupar-lo amb èxit, es motiva en una determinada direcció, d'acord amb la seva experiència, els seus aprenentatges anteriors. Executa estratègies, mostra un tipus d'intel·ligència, una forma personal de processar la informació. Pretén quelcom. És un sistema obert en relació amb el medi: hi ha uns valors que dirigeixen la seva presa de decisions. Utilitza uns criteris propis, una gamma personal d'opcions conscients. Avalua el que fa, el resultat que obté i la seva capacitat personal. 9.- L'ajuda pedagògica que I' autor proposa s'encamina sobretot a facilitar en l'Educand la descoberta dels seus propis recursos. Es tracta de portar-lo cap a la consideració atenta de la seva pròpia experiència, per amplificar-la i fer-la existir com a recurs conscient . Ha dibuixat i experimentat tres conjunts d'intervenció cadascun enfocat vers un àmbit de l'experiència d'aprendre, el qual col·loca com a prioritari, sense oblidar qualsevol dels altres que pugui ser rellevant, per comprendre o ajudar. A) Intervenció sobre el posicionament. En aquest àmbit enfoca l'estil de motivació que executa l'Educand, mira de corregir-lo, si cal, a partir de l'anàlisi i la comprensió de les seves formes de motivar-se quan ell viu l'èxit. Treballa proposant objectius paradoxals de fracàs gairebé impossible, buscant l'assoliment de petits èxits, potser aparentment insignificants, però estratègics; prescriu l'automatisme, per modificar-lo si l'Educand ho desitja; comprova el procés d'anticipació de I' experiència que l'aprenent es construeix per orientar-se; l'ajuda a contextualitzar anticipació i a fer ús dels seus Ilenguatges interns més eficaços i còmodes;... B) Intervenció sobre les estratègies i processos. En un segon enfocament, no necessàriament posterior al descrit, considera les estratègies de I'Educand, també a partir dels seus encerts i èxits. Mira de portar-lo cap a fa descripció i presa de consciència de les seves maneres de fer mes còmodes i segures, les que lliguen amb les seves preferències cerebrals. Quan viu dificultats, el convida a explorar les excepcions, els moments en els quals les seves realitzacions són satisfactòries. Pretén sobretot modificar les seves creences limitants, posant-lo en conflicte amb els fets de l'experiència. A vegades, caldrà facilitar l'adquisició d'estratègies i procediments nous que l'Educand considera plausibles. Es tracta específicament de fer existir opcions noves d'actuació per tal d'assolir allò que vol i/o necessita. C) Intervenció sobre el sistema de valors de l'Educand. L'Educand viu uns valors, els quals expliquen el seu món intern les conductes que realitza i els resultats que obté. Aquest àmbit és col·locat, en el model, al centre del procés d'aprendre. Hom actua amb propòsits determinats, no necessariament conscients. L'obertura de la persona a l'experiència d'aprendre es dirigeix segons criteris i valors irrenunciables. 10.- L 'Educador procura compartir els objectius de l'Educand i els seus projectes per assolir-los; vol tanmateix que se'n faci coneixedor i director responsable. Per a això li convé preguntar-se per quina mena d'experiència està desenvolupant i quin sentit ecològic te per a ell. L'Educador, el seu model del món, la seva persona, està compromès en el procés d'ajuda. No és només un tècnic que aplica recursos objectius. El seu model de comunicació, el seu pensament, les seves expectatives i anticipacions, tenen un pes considerable en el tipus d'intervenció pedagògica que durà a terme i, d'escreix, en el tipus d' aprenentatge que facilita. En la intervenció, l'Educador parteix d'una avaluació intencionadament positiva, centrada en els recursos i les solucions, en la metacognició i l'autoregulació dels processos, a partir de premisses que pressuposen l'èxit personal.

Cap a una bibliografia musical de Màrius Torres

Com és ben sabut, en el cas del poeta lleidatà Màrius Torres (1910-1942), la relació entre la poesia i la música esdevé una vinculació essencial. Més enllà, la formació musical de Torres el va dur a musicar alguns poemes, on es barregen els trobadors medievals i els textos modernistes. Aquesta relació dual que estableix Torres amb la música ha generat al llarg dels anys una bibliografia específica que cal organitzar, definir i ampliar. Aquest article té la voluntat d’aportar un estat de la qüestió pel que fa a la bibliografia musical de Torres, no sols per les abundants referències a elements o aspectes musicals dins la seua obra, sinó també per la necessària revisió dels materials musicals manuscrits que hi conservem. Davant el projecte d’una edició de les seues obres completes, i com una mena de pas previ, el treball repassa les diferents aportacions que s’han fet des de la mort del poeta, així com les manifestacions musicals que ha generat la seua obra.

Silicon Field-Emission Devices Fabricated Using the Hydrogen Implantation-Porous Silicon (HI-PS) Micromachining Technique

This paper presents a relatively simple method to fabricate field-emitter arrays from silicon substrates. These devices are obtained from silicon micromachining by means of the HI-PS technique-a combination of hydrogen ion implantation and porous silicon used as sacrificial layer. Also, a new process sequence is proposed and implemented to fabricate self-aligned integrated field-emission devices based on this technique. Electrical characteristics of the microtips obtained show good agreement with the Fowler-Nordheim theory, which are suitable for the proposed application.

Improved constraints on possible variation of physical constants from HI 21-cm and molecular QSO absorption lines

Quasar (QSO) absorption spectra provide an extremely useful probe of possible cosmological variation in various physical constants. Comparison of H i 21-cm absorption with corresponding molecular (rotational) absorption spectra allows us to constrain variation in , where α is the fine-structure constant and gp is the proton g-factor. We analyse spectra of two QSOs, PKS 1413+135 and TXS 0218+357, and derive values of at absorption redshifts of and 0.6847 by simultaneous fitting of the H i 21-cm and molecular lines. We find and respectively, indicating an insignificantly smaller y in the past. We compare our results with other constraints from the same two QSOs given recently by Drinkwater et al. and Carilli et al., and with our recent optical constraints, which indicated a smaller α at higher redshifts.

U-q[(sl(2)over-cap vertical bar 1)] vertex operators, screen currents, and correlation functions at an arbitrary level

Bosonized q-vertex operators related to the four-dimensional evaluation modules of the quantum affine superalgebra U-q[sl((2) over cap\1)] are constructed for arbitrary level k=alpha, where alpha not equal 0,-1 is a complex parameter appearing in the four-dimensional evaluation representations. They are intertwiners among the level-alpha highest weight Fock-Wakimoto modules. Screen currents which commute with the action of U-q[sl((2) over cap/1)] up to total differences are presented. Integral formulas for N-point functions of type I and type II q-vertex operators are proposed. (C) 2000 American Institute of Physics. [S0022-2488(00)00608-3].

Level-one highest weight representation of U-q[sl((N)over-cap vertical bar 1)] and Bosonization of the multicomponent Super t-J model

We study the level-one irreducible highest weight representations of the quantum affine superalgebra U-q[sl((N) over cap\1)], and calculate their characters and supercharacters. We obtain bosonized q-vertex operators acting on the irreducible U-q[sl((N) over cap\1)] modules and derive the exchange relations satisfied by the vertex operators. We give the bosonization of the multicomponent super t-J model by using the bosonized vertex operators. (C) 2000 American Institute of Physics. [S0022- 2488(00)00508-9].

An extragalactic HI cloud with no optical counterpart?

We report the discovery, from the H I Parkes All-Sky Survey (HIPASS), of an isolated cloud of neutral hydrogen, which we believe to be extragalactic. The H I mass of the cloud (HIPASS J1712-64) is very low, 1.7 x 10(7) M-circle dot, using an estimated distance of similar to 3.2 Mpc. Most significantly, we have found no optical companion to this object to very faint limits [mu(B) similar to 27 mag arcsec(-2)]. HIPASS J1712-64 appears to be a binary system similar to, but much less massive than, H I 1225 + 01 (the Virgo H. I cloud) and has a size of at least 15 kpc. The mean velocity dispersion measured with the Australia Telescope Compact Array (ATCA) is only 4 km s(-1) for the main component and, because of the weak or nonexistent star formation, possibly reflects the thermal line width (T < 2000 K) rather than bulk motion or turbulence. The peak column density for HIPASS J1712-64, from the combined Parkes and ATCA data, is only 3.5 x 1019 cm(-2), which is estimated to be a factor of 2 below the critical threshold for star formation. Apart from its significantly higher velocity, the properties of HIPASS J1712-64 are similar to the recently recognized class of compact high-velocity clouds. We therefore consider the evidence for a Local Group or Galactic origin, although a more plausible alternative is that HIPASS J1712-64 was ejected from the interacting Magellanic Cloud-Galaxy system at perigalacticon similar to 2 x 10(8) yr ago.

The HI Parkes All Sky Survey: southern observations, calibration and robust imaging

The acquisition of HI Parkes All Shy Survey (HIPASS) southern sky data commenced at the Australia Telescope National Facility's Parkes 64-m telescope in 1997 February, and was completed in 2000 March. HIPASS is the deepest HI survey yet of the sky south of declination +2 degrees, and is sensitive to emission out to 170 h(75)(-1) Mpc. The characteristic root mean square noise in the survey images is 13.3 mJy. This paper describes the survey observations, which comprise 23 020 eight-degree scans of 9-min duration, and details the techniques used to calibrate and image the data. The processing algorithms are successfully designed to be statistically robust to the presence of interference signals, and are particular to imaging point (or nearly point) sources. Specifically, a major improvement in image quality is obtained by designing a median-gridding algorithm which uses the median estimator in place of the mean estimator.

An analysis of US greenhouse gas cap-and-trade proposals using a forward-looking economic model

We develop a forward-looking version of the recursive dynamic MIT Emissions Prediction and Policy Analysis (EPPA) model, and apply it to examine the economic implications of proposals in the US Congress to limit greenhouse gas (GHG) emissions. We find that shocks in the consumption path are smoothed out in the forward-looking model and that the lifetime welfare cost of GHG policy is lower than in the recursive model, since the forward-looking model can fully optimize over time. The forward-looking model allows us to explore issues for which it is uniquely well suited, including revenue-recycling and early action crediting. We find capital tax recycling to be more welfare-cost reducing than labor tax recycling because of its long-term effect on economic growth. Also, there are substantial incentives for early action credits; however, when spread over the full horizon of the policy they do not have a substantial effect on lifetime welfare costs.

Evidence of Renal Infection in Fatal Cases of 2009 Pandemic Influenza A (HI NI)

The 2009 pandemic influenza A (H1N1) caused significant morbidity and mortality. Acute lung injury is the hallmark of the disease, but multiple organ system dysfunction can develop and lead to death. Therefore, we sought to investigate whether there was postmortem evidence of H1N1 presence and virus-induced organ injury in autopsy specimens. Five cases in which patients died of influenza A (H1N1) virus infection were studied. The lungs of all patients showed macroscopic and microscopic findings already described for H1N1 (consolidation, edema, hemorrhage, alveolar damage, hyaline membrane, and inflammation), and H1N1 viruses were present in alveolar cells in immunochemical studies. Acute tubular necrosis was present in all cases, but there was no evidence of direct virus-induced kidney injury. Nevertheless, H1N1 viruses were found in the cytoplasm of glomerular macrophages in the kidneys of 4 patients. Therefore, our data provide strong evidence that H1N1 presence is not restricted to the lungs.

Seeding Osteoblastic Cells into a Macroporous Biodegradable CaP/PLGA Scaffold by a Centrifugal Force

This study aims to construct a hybrid biomaterial by seeding osteoblastic cells into a CaP/PLGA scaffold by a centrifugal force. Constructs are evaluated with respect to potential application in bone tissue engineering. Cells adher, spread, and form a layer of tissue lining the scaffold and are capable of migrating, proliferating, and producing mineralized matrix. We have demonstrated that the centrifugal force is highly efficient for constructing a hybrid biomaterial, which acts similarly to bone explants in a cell culture environment. In this way, these constructs could mimic an autogenous bone graft in clinical circumstances. Such a strategy may be useful for bone tissue engineering.

HI observations of interacting galaxy pair NGC 4038/9

We present the results of new radio interferometer Hi line observations for the merging galaxy pair NGC 4038/9 ('The Antennae'), obtained using the Australia Telescope Compact Array. The results improve substantially with respect to those of van der Hulst and show in detail the two merging galactic discs and the two tidal tails produced by their interaction. The small edge-on spiral dwarf galaxy ESO 572-G045 is also seen near the tip of the southern tail, but distinct from it. It shows no signs of tidal interaction. The northern tidal tail of the Antennae shows no HI connection to the discs and has an extension towards the west. The southern tidal tail is continuous, with a prominent HI concentration at its tip, roughly at the location of the tidal dwarf galaxy observed optically by Mirabel, Dottori & Lutz. Clear velocity structure is seen along the tidal tails and in the galactic discs. Radio continuum images at 20 and 13 cm are also presented, showing the discs in detail.

Genetic organization of Pasteurella multocida cap Loci and development of a multiplex capsular PCR typing system

Current serotyping methods classify Pasteurella multocida into five capsular serogroups (serogroups A, B, D, E, and F) and 16 somatic serotypes (serotypes 1 to 16). In the present study, we have developed a multiplex PCR assay as a rapid alternative to the conventional capsular serotyping system. The serogroup-specific primers used in this assay were designed following identification, sequence determination, and analysis of the capsular biosynthetic loci of each capsular serogroup. The entire capsular biosynthetic loci of P. multocida A:1 (X-73) and B:2 (M1404) have been cloned and sequenced previously (J. Y. Chung, Y. M. Zhang, and B. Adler, FEMS Microbiol. Lett. 166:289-296, 1998; J. D. Boyce, J. Y. Chung, and B. Adler, Vet. Microbiol. 72:121-134, 2000). Nucleotide sequence analysis of the biosynthetic region (region 2) from each of the remaining three serogroups, serogroups D, E, and F, identified serogroup-specific regions and gave an indication of the capsular polysaccharide composition. The multiplex capsular PCR assay was highly specific, and its results, with the exception of those for some serogroup F strains, correlated well with conventional serotyping results. Sequence analysis of the strains that gave conflicting results confirmed the validity of the multiplex PCR and indicated that these strains were in fact capsular serogroup A. The multiplex PCR will clarify the distinction between closely related serogroups A and F and constitutes a rapid assay for the definitive classification of P. multocida capsular types

Dynamin-dependent endocytosis is necessary for convergent-extension movements in Xenopus animal cap explants

Cadherin cell-cell adhesion molecules are important determinants of morphogenesis and tissue patterning. C-cadherin plays a key role in the cell-upon-cell movements seen during Xenopus gastrulation. In particular, regulated changes in C-cadherin adhesion critically influence convergence-extension movements, thereby determining organization of the body plan. It is also predicted that remodelling of cadherin adhesive contacts is important for such cell-on-cell movements to occur. The recent demonstration that Epithelial (E-) cadherin is capable of undergoing endocytic trafficking to and from the cell surface presents a potential mechanism for rapid remodelling of such adhesive contacts. To test the potential role for C-cadherin endocytosis during convergence-extension, we expressed in early Xenopus embryos a dominantly-inhibitory mutant of the GTPase, dynamin, a key regulator of clathrin-mediated endocytosis. We report that this dynamin mutant significantly blocked the elongation of animal cap explants in response to activin, accompanied by inhibition of C-cadherin endocytosis. We propose that dynamin-dependent endocytosis of C-cadherin plays an important role in remodelling adhesive contacts during convergence-extension movements in the early Xenopus embryo.