Memòria Practicum II : Gestió de Serveis Sanitaris, Hospital de Sta Maria de Lleida, Unitat d'Aguts, Servei de Psiquiatria

Memòria del Practicum II realitzat a la Unitat d'aguts del Servei de Psiquiatria de l'Hospital de Santa Maria a Lleida.

Conèixer els estudiants per a millorar la docència: hàbits d'estudi i d'oci dels estudiants de Farmàcia de la UB

En educació superior, l’estudiant no només es prepara per a l’obtenció d’un títol que li permeti accedir al món professional, és un moment en què aprèn a ser autònom emocional i econòmicament, aprèn a conviure amb gent d’orígens i classe diferents, i es desenvolupa com a persona. Conèixer l’opinió dels estudiants en moments cabdals de la seva vida universitària és, en tot cas, interessant. Dos moments, especialment significatius, són l’any de l’arribada, quan són estudiants de nou ingrés i l’any en quefinalitzen els estudis, a punt d’obtenir el títol. Entre aquests dos moments, s’ha produït una transformació en molts aspectes que els ha permès adquirir competències que, sens dubte, els ha fet créixer com a persones. Es presenta l’estudi realitzat a la Facultat de Farmàcia de la UB. Es va prendre com a punt de partida la gestió del temps per a iniciar la reflexió sobre els seus hàbits i preferències d’estudi i oci i com influencien el seu rendiment, primer amb estudiants de nou ingrés i, passats cinc anys, quan la mateixa comunitat d’estudiants estaven a punt de finalitzar els estudis, es va repetir per tal de conèixer els canvis que havien tingut lloc i com ho havien percebut els protagonistes.

Consum de premsa comarcal tradicional i en línia a Catalunya. Estudi de camp sobre preferències i hàbits de persones adultes en el context multipantalla

Aquesta recerca estudia el consum de premsa comarcal tradicional i en línia per part de lectors, radiooients i usuaris web residents a Catalunya. Per fer-ho, es va crear una enquesta en línia oberta a majors d’edat en què es destaca que: els mitjans de comunicació nacionals tradicionals són els més consumits, seguits pels mitjans de comunicació comarcals tradicionals; que hi ha una tendència a la disminució de consum de notícies en línia a mesura que augmenta l’edat, i que l’accés als mitjans de comunicació en línia es fa més a través d’ordinador portàtil, seguit de l’ordinador de sobretaula i després mitjançant el telèfon intel·ligent. Això desvetlla un panorama multipantalla en construcció, en la cerca d’una identitat i un model de negoci.

Els hàbits lectors dels pares i les mares condicionen l'interès per la lectura dels seus fills i filles?

El tema que aquí ens ocupa és esbrinar quins són els hàbits de lectura dels pares i les mares i constatar si influeixen o no en l'adquisició d'aquests mateixos hàbits en els seus fills i filles. Les dades utilitzades per fer la investigació són el resultat de cinquantasis enquestes contestades per pares i mares d'infants d'educació primària, que ens serveixen per veure que la motivació dels infants envers la lectura no depèn només de la família, sinó també de l'escola i de la societat, que han de treballar conjuntament

Hàbits de treball dels usuaris d'ACME

Els hàbits de treball i el coneixement adquirit pels alumnes de les universitats al llarg d’un curs cada cop ha estat més fàcil de saber per part dels professors. L’aparició de noves metodologies i nous sistemes d’avaluació junt amb les millores tecnològiques i les millores incorporades al sistema educatiu, han facilitat i promogut l’accés aquest tipus d’informació. En els darrers anys aquest tema ha adquirit una importància capdal gràcies a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES). En el nou marc de l’EEES els alumnes han d’adquirir unes competències realitzant diferents activitats d’aprenentatge presencials i no presencials. Per tant un dels aspectes fonamentals per desenvolupar amb garanties l’EEES és portar a terme per part del professorat un seguiment de l’aprenentatge de l’alumne i el control de les activitats proposades. Aquestes feines comporten, sens dubte, una major dedicació del professor a les tasques docents. Són moltes les tècniques que es poden utilitzar per fer el seguiment de l’aprenentatge dels alumnes, però en els darrers anys apareix amb força l’ús de les TIC, i més concretament l’ús de plataformes d’e-learning, que permeten tant als alumnes com als professors realitzar el treball des d’on volen i quan volen. Aquestes eines han suposat un canvi en el model d’aprenentatge dels alumnes, una revolució en la comunicació entre professors i alumnes i fins hi tot un replantejament en la confecció i difusió del material que s’ha de treballar tant a classe com a fora. Hom veu que l’ús d’aquestes plataformes s’ha anat generalitzant de tal forma que aquestes han esdevingut una eina de treball més d’alumnes i professors. A la Universitat de Girona una de les plataformes d’e-learning més utilitzades per fer un seguiment del treball dels alumnes és la plataforma ACME (Avaluació Continuada i Millora de l’Ensenyament). Aquesta plataforma web, a més a més del seguiment i control de l’alumnat, permet la correcció automàtica i on-line de gran varietat de problemes i activitats de temàtiques com matemàtiques, química, economia, electrònica, publicitat i relacions públiques, bases de dades, estadística... L’ACME és una eina que realitza un seguiment exhaustiu del treball realitzat per l’alumne a través de la plataforma, permeten al professor conèixer tot un seguit d’informació que anys endarrere era impensable. El volum de dades recollit en els darrers 3 anys ens permet veure quins són els comportaments de treball semipresencial que tenen els alumnes: quins dies treballen, a quines hores, durant quines hores del dia són més efectius, quantes hores dediquen... i tot un seguit de dades que ens pot donar un punt de referència dels hàbits de treballs dels nostres alumnes

Les tècniques de treball i l'adquisició d'hàbits d'estudi al tercer cicle de primària. 'Las técnicas de trabajo y la adquisición de hábitos de estudio en el tercer ciclo de primaria'.

Se presenta una experiencia llevada a cabo en el CP Rafal Vell de Palma de Mallorca. Consiste en potenciar el esfuerzo y los hábitos de estudio, haciendo el proceso de enseñanza-aprendizaje cada dia más motivador, dando a conocer una serie de normas y técnicas de trabajo y estudio. Finalmente se presentan las fases que llevan a cabo los profesores con los alumnos y cómo trabajan estas estrategias en las diferentes asignaturas a través de un cuaderno y asambleas donde participa toda la clase.

Hàbits esportius dels estudiants de la UIB. 'Hábitos deportivos de los estudiantes de la UIB'.

Resumen tomado de la publicación. Los autores pertenecen a la Universitat de les Illes Baleares

Hàbits de pràctica esportiva dels mallorquins d'entre 10 i 14 anys. 'Hábitos de práctica deportiva de los mallorquines de entre 10 y 14 años'.

Identificar el perfil del deportista preadolescente mallorquín en función del género, edad y nivel de práctica; evaluar opiniones e intereses hacia la actividad física; analizar motivos de inicio, mantenimiento y/o abandono. Tipo de muestreo: polietápico; el ámbito de aplicación ha sido Mallorca, donde de un universo de 16.289 sujetos se ha escogido a 2661. Se ha trabajado ha partir de una clasificación de las variables en función de los objetivos planteados. Variables independientes en todos los objetivos de la investigación: género (hombre, mujer) y nivel de práctica de deporte (bajo, medio o alto); variables sociodemográficas: género, nivel de estudios de los padres, nivel socioeconómico de los padres, lugar de residencia; variables dependientes del primer objetivo: identificación como practicante deportivo, edad de inicio de la práctica de esta actividad, formas de práctica, hilo conductor de la forma de práctica deportiva, regularidad de la práctica, hábitos deportivos del padre y de la madre, lugares de práctica deportiva, tipos de deportes practicados, número de horas semanales totales dedicadas a estas actividades; variables dependientes del segundo objetivo: valoración de la propia habilidad deportiva, relación práctica deportiva-rendimiento académico, perspectivas de futuro frente a la práctica deportiva, interés de los jóvenes encuestados hacia la práctica deportiva e interés por el tema deportivo en cualquiera de sus posibles manifestaciones, importancia para las personas encuestadas de la asignatura de Educación Física en relación a las otras materias, percepción del apoyo dado por parte de la escuela a la práctica deportiva; variables dependientes del tercer objetivo: cómo se inició en la práctica deportiva, razón más importante por la que empezó a practicar actividad física, motivo más importante para el mantenimiento de la práctica deportiva, principal motivo para el abandono de la práctica deportiva, principal motivo por el que no practica deporte. El instrumento utilizado para recoger información es un cuestionario de elaboración propia que está dividido en una serie de secciones que aglutinan diversas preguntas y con las que se pretende estudiar las variables: datos personales, escolares y familiares, datos de identificación como practicantes, hábitos personales de práctica deportiva, la práctica deportiva en el contexto escolar (opiniones, intereses y actitudes), motivos para el inicio, mantenimiento y abandono de la práctica deportiva. Se ha utilizado la prueba chi-cuadrado de Pearson, la t de student o la ANOVA. Debido a que la muestra cumplía todos los criterios paramétricos, no se han tenido que utilizar pruebas estadísticas no paramétricas. En cuanto al tratamiento estadístico de los datos, se ha realizado mediante el paquete informático SPSS. Los resultados extraídos son: de 2661 sujetos, 2004 practican y 657 no practican deporte; de 2004, 1162 son hombres y 842 son mujeres; la edad de inicio está entre 6,6 y 7,7 años; la forma de práctica mayoritaria es en Club o federación. Las conclusiones son: la práctica deportiva se ha consolidado como un estilo de vida en nuestra sociedad; existen diferencias significativas entre mujeres y hombres en cuanto a la práctica deportiva; el preadolescente mallorquín se inicia en la práctica deportiva a edades muy prematuras; el motivo principal de inicio de la práctica deportiva es por diversión y/o por ocio; el motivo principal de mantenimiento de la práctica deportiva es por diversión y la competición no es un elemento determinante; las campañas institucionales tienen una ínfima repercusión en el inicio de la práctica deportiva de los preadolescentes mallorquines.

L'organització familiar en un dia laborable, la millor pauta per a l'adquisició d'hàbits.'La organización familiar en un día laborable, la mejor pauta para la adquisición de hábitos'.

Resumen basado en el del autor en catalán

Fomentem hàbits saludables a l'escola. 'Fomentemos hábitos saludables en la escuela'.

Monográfico con el título: 'Educació física i salut'. Resumen basado en el de la publicación

Programa tutorial de retroalimentació d'hàbits. 'Programa tutorial de retroalimentación de hábitos'.

Resumen basado del autor en catalán

Mecànica : funcions i operadors tècnics. El muntatge i el desmuntatge. Hàbits de normalització tecnològica. 'Mecánica : funciones y operadores técnicos. El montaje y el desmontaje. Hábitos de normalización tecnológica'.

Desarrollo de un crédito del área de Tecnología para el ciclo 12-16. Plantea los objetivos de utilizar correctamente las leyes físico-químicas y los métodos matemáticos, conocer las condiciones tanto externas como internas ligadas al estudio de los operadores técnicos, organizar lógicamente su estudio, conocer las relaciones existentes entre funciones técnicas y operador técnico y proyectar de una manera estructurada un operador técnico. Describe los contenidos a tratar en el crédito, las actividades de aprendizaje y evaluación propuestas, así como una temporalización indicativa del crédito y los procedimientos para trabajar el material de soporte propuesto, tanto para el profesor como para el alumno.

L'esmorzar a secundària : com millorar els hàbits alimentaris dels adolescents. 'El desayuno en secundaria : cómo mejorar los hábitos alimentarios de los asolescentes'.

Resumen basado en el de la autora