998 resultados para Gastroenteritis -- Catalunya
Resumo:
El projecte PADICAT t l'objectiu de dissenyar i produir un sistema que permeti a la Biblioteca de Catalunya compilar, processar i donar accs permanent a la producci digital catalana. En alguns pasos s'anomena "dipsits digitals nacionals" a projectes similars, essent els ms coneguts el gegant Internet Archive, l'australi Pandora o el suec Kulturarw3. D'acord amb la tendncia generalitzada arreu de les biblioteques nacionals, el model de dipsit que persegueix la Biblioteca de Catalunya s el sistema hbrid, consistent a: - Compilar massivament els recursos digitals publicats en obert a Internet - Impulsar el dipsit sistemtic de la producci web dels agents implicats a Catalunya - Promoure lnies de recerca per mitj de la integraci dels recursos digitals de determinats esdeveniments de la vida pblica catalana. L'any 2005 ha representat el perode de planificaci i proves del projecte que lidera la Biblioteca de Catalunya, que t previst sistematitzar el dipsit digital de la producci web catalana en el perode 2006-2008. La Memria del plantejament del projecte PADICAT presenta el recull d'informes tcnics generats per la Biblioteca de Catalunya durant aquesta fase de planificaci i proves. El projecte PADICAT compta amb la collaboraci del CESCA (Centre de Supercomputaci de Catalunya) i el DURSI (Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informaci de la Generalitat de Catalunya).
Resumo:
Estudi elaborat a partir duna estada a l'Institut de Physique Nuclaire d'Orsay (Frana), entre els mesos de setembre a novembre del 2005, collaborant amb el Profesor Jrme Margueron. La motivaci d'aquest estudi sorgeix en el marc de les explosions de supernoves del tipus II. A l'interior d'aquestes supernoves s'hi formen protoestels de neutrons composats d'una matria densa d'hadrons en interacci amb una quantitat ingent de neutrins. El temps d'escapament d'aquests neutrins s important per evaluar llur influncia en l'ona de xoc que, a l'exterior del protoestel, intenta escapar del collapse gravitatori i fer esclatar la supernova. En aquest intent de modelitzar l'interior dels protoestels de neutrons, sha tractat una matria hadrnica composada per nucleons (neutrons i protons) i lambdes, deixant per a estudis futurs la influncia de la resta d'hiperons ja que la sola presncia de les lambdes altera significativament la resposta del medi en front de pertorbacions externes. Com a resultat de lestudi sha obtingut, doncs, el cam lliure mig dels neutrins en la matria hadrnica.
Resumo:
Seguint la tendncia mundial de crear dipsits institucionals d'accs lliure per recopilar i preservar els documents d'investigaci generats en les institucions acadmiques, el CESCA i el CBUC han posat en funcionament RECERCAT. RECERCAT s un dipsit cooperatiu de documents digitals que inclou la literatura de recerca de les universitats i dels centres d'investigaci de Catalunya, com ara articles encara no publicats (preprints), comunicacions a congressos, informes de recerca, working papers, projectes de final de carrera, memries tcniques, etc. La comunicaci pretn explicar els processos que s'han seguit per posar en marxa aquest projecte: des de la selecci i adaptaci del programari amb el que funciona (DSpace), fins als treballs duts a terme per establir les poltiques d'accs, dintroducci de dades, de metadades Dublin Core necessries per descriure els documents, el tipus de llicncia de les Creative Commons sota la qual es troben subjectes els documents, etc.
Resumo:
Sovint parlem de les comarques catalanes en termes de grups ms o menys homogenis. Per exemple, les segmenten en riques i pobres, en dinmiques i estancades, en interiors o costaneres, etc. Apart de l'inters com a instrument de sntesi, el grau de formaci de grups cohesionats i distants entre si pot ser un assumpte rellevant en termes de la cohesi territorial. En aquestes circumstncies, la disponibilitat d'una mesura especfica que permeti la quantificaci precisa d'aquest fenomen sembla particularment til. En aquest sentit, la literatura ens ha suggerit diverses mesures de polaritzaci, entre les que shaurien de destacar els ndexos de Polaritzaci Generalitzada (Esteban, Gradn i Ray (1999)). El principal objecte d'aquest treball consisteix a aplicar aquestes mesures a la distribuci comarcal de la renda a Catalunya al llarg del perode 1990-2002. El principal resultat obtingut apunta cap a una creixent polaritzaci econmica de les comarques que, conjuntament amb l'increment observat en les desigualtats, recolzaria una actitud molt ms decidida per part de l'administraci en el reequilibri del territori.
Resumo:
Este trabajo contribuye a la escasa literatura sobre la evaluacin multidimensional del nivel de bienestar de los individuos ms desfavorecidos de nuestra sociedad. Se distingue claramente entre pobreza monetaria y privacin multidimensional, para proceder entonces a su cuantificacin y caracterizacin empleando una base de datos nueva (PaD) para Catalua y utilizando, por vez primera, una metodologa que nos permite considerar de forma conjunta la pobreza y la privacin. Nuestros resultados empricos deberan informar a la poltica social. Aportamos evidencia nueva sobre viejas y nuevas relaciones entre situaciones de desventaja econmica y caractersticas de los individuos, algunas de las cuales invitan a reconsiderar viejas concepciones. This paper contributes to the scarce literature on the multidimensional assessment of the well-being of the worse off individuals. We document and characterise monetary poverty and multidimensional deprivation using a new database (PaD) for Catalonia. The econometric methodology we employ allows for a join analysis of poverty and deprivation, which has not been seen before. Our empirical findings should be informative for social policy. We provide new evidence on old and new relations between situations of economic disadvantage and individual characteristics, some of which invite to reconsider old conceptions.
Resumo:
El nou moviment de les Zones Lliures de Transgnics (ZLT) sorgeix dels moviments doposici als OMGAs, parallement al debat que est tenint lloc en el s de la UE, entorn la viabilitat de la coexistncia entre lagricultura transgnica i la convencional o ecolgica. Aquest moviment que sarticula des de la dimensi local per amb un marcat simbolisme i rellevncia en lmbit global, constitueix una important eina de desobedincia civil dins el marc regulatori de la UE. Actualment, dins el context europeu, s a lEstat Espanyol on es concentra la major superfcie de blat de moro MG a escala comercial, cosa que dificulta lestabliment de ZLT. Aquest moviment, que reivindica la sobirania de les regions dins el gegant europeu, constitueix una alternativa real al model de producci, consum i dedesenvolupament actuals.
Resumo:
Les poltiques ambientals sn el resultat dun gran nombre de factors: el context social, el moment poltic, el marc internacional, etc. En lmbit catal sha demostrat que un factor que pot impactar de manera rellevant s laflorament de moviments ciutadans que reclamen canvis en les formes de fer poltica, encaminant-les cap a models ms sostenibles. Malgrat sembli complicat que en el cas de lenergia es donin les condicions que van permetre el pas a la Nova Cultura de lAigua, no es descarta la possibilitat que sarribi per altres mitjans a un canvi del paradigma energtic, ja que no tots els canvis sn sempre apreciables des dels seus inicis.
Resumo:
El propsit d'aquest treball s analitzar fins a quin punt la millora en l'accessibilitat dels municipis a la xarxa viria d'alta capacitat ha tingut efectes positius en la creaci d'establiments industrials. En concret, estudiem les decisions de localitzaci d'establiments industrials a escala local per a 19 sectors manufacturers amb una desagregaci de 2 dgits. Aquest treball incorpora variables de gran rellevncia (com ara una mesura d'accessibilitat mesurada en temps de desplaament i els efectes de les inversions viries) i utilitza tcniques d'anlisi espacial. Pel que fa a les entrades d'establiments industrials, les dades han estat obtingudes del Registre d'Establiments Industrials de Catalunya (REIC). Els resultats mostren una incidncia positiva de les millores en la xarxa viria sobre les decisions de localitzaci de les empreses.
Resumo:
Aquest treball forma part de una recerca finanada pel Consell de lAudiovisual de Catalunya- dedicada a lanlisi de les conseqncies dels processos de digitalitzaci en els mitjans de comunicaci de Catalunya (Espanya). El document presenta les transformacions que han afectat al periodista, especialment les noves tasques i funcions. Desprs duna introducci dedicada al marc teric i a la metodologia de la recerca, el document explica les tendncies principals observades en les rdios, emissores de televisi, agncies de noticies i mitjans en lnia de Catalunya. El document tamb presenta una srie de reflexions sobre la polivalncia, la re-qualificaci i altres processos que afecten als professionals de la informaci. Finalment, es proposa una classificaci de les formes que assumeix la polivalncia en els mitjans.
Resumo:
Estudi elaborat a partir duna estada a la Universit degli Studi di Urbino, Bologna, Itlia, entre juliol i desembre del 2005. Es revisa el concepte digualtat i multiculturalisme en el Mediterrani, especialment en la conca nord mediterrnia com a zona de recepci de la immigraci. Parallelament sanalitza el concepte de democrcia a la conca nord i sud mediterrnia, i la relaci entre aquestes dues voreres pel que fa a la percepci mateixa de democrcia i lEstat de dret. Inclou entrevistes amb Gustavo Gozzi, Enrico Pugliese i Joseph Piqu.
Resumo:
Estudi elaborat a partir duna estada al Finnish Cancer Registry a Helsinki, Finlandia entre setembre i novembre del 2006. Davant lincrement dels tumors heptics en pasos industrialitzats, savaluen les tendncies temporals de la malaltia heptica a Catalunya durant el perode 1983-2002 i sestima la tendncia futura a partir de lany 2005. Lestudi sha basat en dades del Registre de Mortalitat de Catalunya i de lInstitut dEstadstica de Catalunya. La malaltia heptica inclou diverses tipologies de tumors heptics i la cirrosi heptica. Els models edad-perode-cohort shan emprat per estimar els efectes perode de mortalitat i cohort de naixement. Els resultats han mostrat que les taxes de mortalitat per cirrosi han disminut en ambds sexes, exceptuant els homes dentre els 35-50 anys, pels quals la mortalitat es mantingu estable. Shan observat increments en la mortalitat per carcinoma hepatocellular i en els tumors de vies biliars intraheptiques, mentre que les projeccions mostren estabilitat en la tendncia daquestes malalties durant el perode 2005-2009. Les tendncies de la mortalitat per malaltia heptica constatades poden ser degudes a la implementaci de terpies noves, nous mtodes de diagnstic, infecci pel virus de lhepatitis C daltres factors desconeguts.
Resumo:
El fenomen coalicional ha anat guanyant centralitat arreu a mesura que sha assumit que els governs daquest signe no tenen per qu ser febles i inestables. A Catalunya, que en aquest captol se situa dins la ms absoluta normalitat europea, aquest tipus daliances han esdevingut moneda corrent. Manejant lutillatge propi de les teories multidimensionals, el present treball identifica els factors que han influt en la formaci del denominat govern catalanista i desquerres (2003-2006), examinant la intervenci de les regles del joc del marc institucional, factors exgens com els media o els agents socials i econmics, a ms danalitzar els processos de formaci (negociaci, document programtic, protocols dactuaci), a ms davaluar les conseqncies per als partits i el sistema poltic en general.
