Fraseologia espanyola d'origen llatí i motiu grecorromà

Proyecto realizado en la Universidad de Lleida entre 2003 i 2006. El objetivo principal de este trabajo es vislumbrar la génesis y la evolución de unidades fraseológicas que proceden del latín y de las que utilizan algún motivo grecorromano para su creación. Una de las razones por las que se ha elegido este tipo de fraseologismos es que se remontan a una época bastante bien conocida de la historia de nuestro pueblo, circunstancia que permitirá desarrollar el segundo objetivo, a saber: conocer qué aspectos de la sociedad y la cultura clásicas han sido seleccionados por los antiguos y por los hispanohablantes para la formación de una expresión figurada, así como sacar a la luz las posibles causas que han motivado esta elección. La inclusión de estos dos grupos de unidades –el de las que proceden directamente del latín y el de las que se han basado, ya en plena época romance, en un motivo de la cultura clásica– nos posibilita la consecución de un tercer objetivo: saber si en ambos pueblos (grecorromano e hispano) han llamado la atención los mismos aspectos de la realidad (y de idéntico modo) para la cristalización de unidades fraseológicas. Las hipótesis de partida eran que, en español, debiera darse tanto la perduración o recreación de unidades latinas y griegas, como la creación de nuevas unidades referidas a aspectos culturales de Grecia y Roma; y que el número de estas unidades debiera ser elevado, puesto que el latín es la lengua de la que deriva el español y la cultura grecorromana es la base de la nuestra. Para el establecimiento del corpus definitivo se han elaborado dos corpora de fraseologismos y refranes (sobre el español y el latín), que han sido debidamente comparados hasta llegar establecer unas 20.000 unidades de origen latino y unas 3.000 de origen clásico .

Menorca: història i lèxic. Com ha influït la història en el lèxic menorquí.

Menorca ha estat un lloc d’estada per a moltes cultures, la qual cosa ha quedat reflectida en el lèxic menorquí. En aquest treball s’ha creat un glossari de termes menorquins encara presents a la llengua quotidiana i se n’ha establert la seva possible etimologia.

Reseña de Nicolae Saramandu, La romanité orientale. Bucarest: Editura Acadamiei Române; Tubinga: Gunter Narr Verlag, 2008

Com a «lector estranger» d"aquest llibre, com a habitant de la Romània occidental que observa de lluny l"altre extrem oriental de l"Europa romànica, no em queda més remei que abordar aquesta ressenya amb un propòsit essencialment descriptiu.

Rigor metodológico e investigación filológica

In recent decades, technological advances have made extensive documentation available to us. But the philologist must be aware of the dangers of poor use of the documentary corpus in order to avoid creating dreaded ghost words. In this paper we recall the main sources of this type of error: folk etymology phenomena among speakers, copyists" errors, transcribers" errors in the interpretation of some abbreviations and graphic variants of the manuscripts, onomastic changes introduced by cartographers" ignorance of linguistic variants, gaps in the dating of some documents, confusion in the processes of lemmatization and the evaluation of texts... All these sources of error contribute, to a greater or lesser degree, to the distortion or to the masking of the data on which the research of philologists is based. Hence the importance of philological rigour in the transmission and study of ancient texts.

La toponímia del terme municipal de Soses. Inventari tipològic i aproximació etimològica.

El treball que ara teniu a les mans és un estudi sobre la toponímia del terme municipal de Soses, és a dir, en les següents pàgines es realitza un inventari tipològic i una aproximació etimològica dels diferents topònims que es troben en aquest poble. En primer lloc, es va treballar en la tasca d’inventariar tots els topònims. La confecció d’aquest inventari ha reposat en dues activitats: d’una banda, l’anotació de tots els noms que ara es fan servir al terme municipal de Soses i, de l’altra, la recerca de documentació antiga per trobar aquells noms que han caigut en desús. Un cop recollits tots els noms de lloc hem elaborat una fitxa monogràfica, que són el cos central de l’estudi, per cadascun dels topònims establerts on hi hem fet constar: una descripció del topònim en qüestió; documentació antiga (en els casos que n’hem trobat); l’origen etimològic; la pronúncia; i la classificació semàntica, lingüística i morfolèxica. Finalment, hem realitzats uns gràfics per poder extreure les conclusions pertinents.

El verb hebreu ḥåyâ ʻviureʼ: origen etimològic d'un verb doblement dèbil

En aquest article s"ofereix la reconstrucció etimològica del verb hebreu ḥåyâ ʻviureʼ, un verb doblement dèbil, els orígens del qual van més enllà de l"estadi protosemític i s"endinsen en l"estadi antiquíssim del protoafroasiàtic. A partir dels testimonis de les llengües semítiques i afroasiàtiques més antigues, ens proposem oferir la reconstrucció de l"arrel protosemítica i protoafroasiàtica d"aquest verb hebreu i oferim nous comentaris etimològics que fins ara havien passat desapercebuts.

Joan Coromines i el lèxic dels altres valencians

L"onze de setembre de 2005 el dominical del diari El País (núm. 1511) incloïa una entrevista (p. 13-17) a Francisco Candel, autor ben conegut com a representant de la novel∙la social, originari del Racó d"Ademús (València) i barceloní d"adopció, amb motiu dels seus vuitanta anys de vida."Se considera catalán y valenciano", s"hi podia llegir a l"encapçalament.

Els treballs filològics de l'acadèmic Josep de Bastero

Sobre els treballs filològics de l'acadèmic Josep Gaspar de Bastero i Vilana que fou membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres des del 1752 fins al 1786, data de la seva mort

Plantas invasoras da cultura do arroz (Oryza sativa L. ) no Estado de São Paulo. 1. Dicotiledôneas

Foi realizado um levantamento das plantas invasoras na cultura do arroz, concentrado nas regiões com maior área cultivada no Estado de São Paulo. Cada uma das espécies levantadas foi estudada em seu ciclo, porte, fenologia e modo ou modos de reprodução. O hábito de crescimento herbáceo, o ciclo anual, o florescimento e frutificação nos meses mais quentes do ano e a reprodução através de sementes foram evidentemente preponderantes. Cada gênero representado por mais de uma espécie mereceu a confecção de chave analítica auxiliar objetivando oferecer algum subsidio para a identificação da espécie em sua primeira fase de desenvolvimento. Foram levantadas as sinonímias científica e vulgar e, sempre que possível, localizada a etimologia do termo que se prestou à nomenclatura genérica ou especifica. De cada espécie é fornecida uma diagnose da plântula além da ilustração planificada, tornando, portanto, mais fá cil o re conhecimento da mesma. Das 15 famílias dicotiledôneas encontradas, num total de 31 espécies identificadas, quantitativamente merecem destaque as seguintes: Compositae, Malvaceae e Amaranthaceae.

Plantas invasoras da cultura de arroz (Oryza sativa L.) no Estado de São Paulo: 2 - monocotiledôneas

Foi realizado um levantamento das plantas invasoras na cultura do arroz, concentrado nas regiões com maior área cultivada no Estado de São Paulo. Cada uma das espécies levantadas foi estudada em seu ciclo, porte, fenologia e modo ou modos de reprodução. O hábito de cre sc imento herbáceo, o ciclo anual, o florescimento e frutificação nos meses mais quentes do ano e a reprodução através de sementes foram preponderantes. Cada gênero representado por mais de uma espécie mereceu a confecção de chave analítica auxiliar objetivando oferecer algum subsídio para a identificação da espécie em sua primeira fase de desenvolvimento. Foram levantadas as sinonímias científica e vulgar e, sempre que possível, localizada a etimologia do termo que se pre stou à nomenclatura genérica e específica. De cada espécie é fornecida uma diagnose da plântula além da ilustração planificada, tornando, portanto, mais fácil o reconhecimento da mesma. Das seis famílias monocotiledôneas encontradas, num total de 26 espécies identificadas, quantitativamente mereceram destaque as seguintes: Gramineae, Cyperaceae e Commelinaceae.

Onomàstica osorenca. Toponímia pretèrita i present dels termes municipal i parroquial d'Osor (La Selva)

La present tesi consisteix en un recull toponímic pretèrit i present del terme d'Osor, comarca de la Selva a les Guilleries. S'hi recullen prop de 3600 noms de lloc recollits oralment o en documentació antiga sobre els quals s'hi realitza una situació, un recull documental, un estudi gràfic i una hipòtesi etimològica. A més a més, s'hi presenta la situació geogràfica (quan és possible) dins l'espai treballat, un estudi del topònim Osor, una mostra dels estudis onomàstics de les comarques gironines, un estudi de genèrics introductors dels topònims de l'estudi, una classificació semàntica dels termes recollits i diversos mapes de situació. Evidentment, s'hi presenta l'etimologia seguida, unes conclusions finals i una àmplia bibliografia a més de dos annexos, un dels llinatges d'Osor en el decurs de la història i un altre amb els malnoms recollits per entrevista oral o documentació antiga.

Termos botânicos

Há termos botânicos que são heterofônicos. O significado e a perfeita prosadia doles obém-se em linguagem científica, através da etimologia. Como exemplo,encontram-se mesofilo e mesófilo. Este, sendo proparoxítono, refere-se aquilo que vive em lugares de luz difusa e umidade média; e aquale, referindo-se a anatomia da folha, é paroxítono. Com relação ao termo taxinomia, formado pelos prefixos gregos taxi e namo e mais o sufixo -ia, não deixa de ser a melhor combinação e deve-se, portanto, rejeitar as formas paralelas de taxeonomia, taxionomia e taxonomia.

A guitarra clássico-romântica: história dos métodos de um instrumento

Pós-graduação em Música - IA

A revista do IHGB e o saber linguístico: um gesto de documentação

Pós-graduação em Estudos Linguísticos - IBILCE

A Semana: periódico literário

A vinda da família real para o Brasil, em 1808, trouxe grandes mudanças e entre elas a primeira manifestação periódica o Correio Brasiliense, editado em Londres. No início do século XX, sobretudo, com a Semana de Arte Moderna em 1922, surgem revistas como: Klaxon, Estética, Festa e outras. A partir delas editam-se outras que constituíram importantes documentos da sociedade brasileira e registram a nova tendência do público leitor. O Pará não ficou ausente desses acontecimentos e teve a Imprensa como seu principal veículo de divulgação. Algumas revistas e alguns jornais surgiram nessa época na capital do Estado, entre as quais se destacou a revista A Semana, que circulou por vinte e cinco anos. Esse semanário mantinha correspondência com outras regiões do Brasil: São Paulo, Rio de Janeiro, Recife, Maranhão. Nessas regiões havia colaboradores da revista, o que permitia a troca de informações do que acontecia no mundo literário e no mundo cultural. Dos periódicos compilados foram selecionados quatro exemplares do ano de 1939 para serem estudados, neste trabalho. Neles foram feitos levantamentos da capa, das publicações literárias, do gênero a que essas produções pertenciam e de seus respectivos autores. Pelo quadro-resumo feito dessas edições, percebeu-se que os editores procuravam seguir um padrão divulgando textos de cunho literário, como contos, poemas, trechos de romances, ensaios, entre outros. Em algumas dessas produções ficaram evidentes que nem todas absorveram a nova tendência estética que veio com A Semana de Arte Moderna, pois havia escritores que oscilavam entre as estéticas Romântica, Simbolista e Parnasiana. Por outro lado existiam aqueles que se destacavam, incorporando esse novo tempo literário. Em meio a essas produções despontava a figura feminina, num lugar de destaque, que além de ilustrarem a capa do periódico ainda apareciam nas páginas subseqüentes. Todas essas informações divulgadas no periódico deram mais credibilidade à Revista e permitiu que a Literatura Paraense fizesse parte desse novo momento da Literatura Brasileira.