Engaging students in an e-learning experience : how to manage information resources through wikis and web blogs

The purpose of this paper is to describe the collaboration between librarians and scholars, from a virtual university, in order to facilitate collaborative learning on how to manage information resources. The personal information behaviour of e-learning students when managing information resources for academic, professional and daily life purposes was studied from 24 semi-structured face-to-face interviews. The results of the content analysis of the interview' transcriptions, highlighted that in the workplace and daily life contexts, competent information behaviour is always linked to a proactive attitude, that is to say, that participants seek for information without some extrinsic reward or avoiding punishment. In the academic context, it was observed a low level of information literacy and it seems to be related with a prevalent uninvolved attitude.

Interactive Calculus in a Virtual Learning Environment

The teaching of higher level mathematics for technical students in a virtual learningenvironment poses some difficulties, but also opportunities, now specific to that virtuality.On the other hand, resources and ways to do now manly available in VLEs might soon extend to all kinds of environments.In this short presentation we will discuss anexperience carried at Universitat Oberta deCatalunya (UOC) involving (an on line university), first, the translation of LaTeX written existent materials to a web based format(specifically, a combination of XHTML andMathML), and then the integration of a symbolic calculator software (WIRIS) running as a Java applet embedded in the materials, intending to achieve an evolution from memorising concepts and repetitive algorithms to understanding and experiment concepts and the use of those algorithms.

Mobility Among Social Education Students at the University of Girona: Taking Stock of a Decade of Fieldwork Practice Abroad

The following article is divided into five sections, each one with a specific objective. The first section briefly presents the student mobility experiences obtained basically through the fieldwork practice course in social education studies at the University of Girona. The second section delves more deeply to explore the value of the exchange and the student mobility experience over one semester of intensive fieldwork practice. The third section presents data about the students who have participated in this experience inall ten of the graduating classes. The fourth part offers an assessment of the experience and reports which aspects are considered essential to a good student mobility experience. Finally, various actions to be taken to improve these educational experiences within the social education studies at the University of Girona are specified

Reflective Learning in Higher Education: A Comparative Analysis

A descriptive, exploratory study is presented based on a questionnaire regarding the following aspects of reflective learning: a) self-knowledge, b) relating experience to knowledge, c) self-reflection, and d) self-regulation of the learning processes. The questionnaire was completed by students studying four different degree courses (social education, environmental sciences, nursing, and psychology). Specifically, the objectives of a self-reported reflective learning questionnaire are: i) to determine students’ appraisal of reflective learning methodology with regard to their reflective learning processes, ii) to obtain evidence of the main difficulties encountered by students in integrating reflective learning methodologies into their reflective learning processes, and iii) to collect students’ perceptions regarding the main contributions of the reflective learning processes they have experienced

Instructor support for self-directed learning in higher education

This study addressed the problem of instructor support for self-directed learning, specifically, learner-directed program planning, within a classroom setting in higher education. A combination of survey, interview, document analysis, and observation was used to assess and evaluate the attitudes and practices of a sample of full-time faculty at an Ontario university. Eighty-seven percent of the study sample reported instructional beliefs, values, and expectations that were not supportive of self-directed learning, especially in terms of student participation in program planning. Planning was seen as the responsibility of the instructor. Instructors were least open to student participation in the planning of the evaluation of learning. However, there was considerable stated support for other of the basic principles of adult education. The remaining 13% of the study sample reported instructional beliefs, values, and expectations that were fully supportive of self-directed learning. Instructional practices were analyzed in relation to the instructors' stated beliefs. Although practices reflected, in many instances, instructors' statements of support, there were some significant discrepancies between apparent support for the concept of self-directed learning and actual classroom practice. Both beliefs and practice were compared to a research model of self-directed learning. Most instructors did not have a concept of self-directed learning as comprehensive as that described in the research model. Instructor support for self-directed learning was profoundly influenced by the university setting. It was concluded that more strenuous attempts to research, enhance, and promote instructional and institutional support for self-directed learning in higher education are warranted.

Autonomía y tutorización como base del aprendizaje en asignaturas de Génesis de Suelos

Ante la oportunidad de cambio en la docencia que la Universidad Española está ofreciendo a sus profesores dentro del nuevo Espacio Europeo de Educación Superior y dentro de la asignatura de Génesis de suelos o Geología (Escuela Técnica Superior de Ingenieros agrónomos de la Universidad Politécnica de Valencia) se encuadra la presente comunicación que pretende ofrecer una visión de la posible combinación de dos pilares básicos en el aprendizaje de modo activo de los alumnos: la autonomía y la tutorización. La enseñanza universitaria del futuro debe desarrollarse sobre dichos pilares con un aumento del trabajo autónomo por parte de los alumnos, los cuales son conocedores en todas las etapas de su aprendizaje. Debido a esto los profesores pasan a un segundo plano, como una figura simbólica de "guía", consiguiendo una mejora de los resultados de aprendizaje e implicación y motivación de los alumnos en la asignatura de génesis de suelos. Las metodologías activas y nuevas tecnologías (TIC's) favorecen la fluidez entre alumno y profesor en el proceso de aprendizaje y ayudan también a mejorar los resultados de dicho proceso, obteniéndose una mejora cualitativa y cuantitativa en la calidad de la enseñanza universitaria. El uso de material educativo, junto nuevas plataformas de transferencia de conocimiento, la implantación de tareas sobre las cuales aplicar los conocimientos adquiridos y una evaluación correcta que permita evaluar el grado de conocimiento ·in situ" para subsanar los errores y problemas, son los puntos de innovación expuestos en el presenten documento, siendo éstos, sobre los cuales se apoya el trabajo autónomo y la tutorización para obtener resultados óptimos evaluables en el proceso de aprendizaje en el entorno universitario. Estas innovaciones, así como la necesidad de restructuración de créditos en base a las nuevas directrices europeas (teniéndose en cuenta las horas de trabajo del alumno en su casa) son los principales aspectos junto con la excelencia docente y el ánimo por enseñar a aprender, los motivos que han motivado a los profesores de la asignatura a adecuarla a las nuevas metodologías docentes que deben de favorecer la inserción de la Universidad Politécnica de Valencia en el Espacio Europeo de Educación Superior

Claus per a la implicació dels estudiants: llibertat controlada. Correcció entre iguals: una experiència docent polivalent

Ensenyar a participar és instruir els futurs professionals a viure amb una visió crítica sobre el món i a pensar en la feina de l’arquitecte no solament des del punt de vista de la tekne sinó també des del punt de vista ètic i moral: disciplina que ensenya les regles que han de dirigir l’activitat lliure de l’home. Des de l’inici del segle XX diversos autors amb diversos punts de vista sobre la pedagogia van assenyalar la importància d’aprendre a partir d’activitats (la tekne), aspecte que comporta la idea d’una major participació i coordinació (element ètic) de l’alumnat. De fet, l’adaptació de la Universitat espanyola a l’espai europeu d’ensenyament superior, segons el Conveni de Bolonya de 1999, no només significa un canvi tècnic pel que fa al càlcul dels crèdits i la seva distribució, sinó que comporta sobretot —i aquest és l’aspecte més interessant i suggeridor d’aquest procés— l’anomenat canvi cultural, en què tot el cos docent ha d’implicar-se per tal d’aplicar el nou model en el qual l’element ètic, que comporta un actitud critica i responsable, de l’ensenyament assumeix més protagonisme. Model que hauria d’estimular la implicació critica de l’alumnat i el desenvolupament cooperatiu d’un pensament científic elaborat des de l’autonomia personal

L'Aprenentatge cooperatiu i l'avaluació continuada:la implicació de l'estudiant en el seu aprenentatge i en el dels seus companys i l'ajut del docent al llarg de tot el procés

L’experiència que presentem implica introduir, a l’assignatura anual de primer curs dels estudis de mestre, Psicologia de l'educació i del desenvolupament en l'edat escolar, amb 87 estudiants, de l’especialitat de primària i musical, matriculats el curs 2008-2009, l’aprenentatge cooperatiu, com a metodologia didàctica, i l’avaluació continuada, amb l’ús del portfoli d’aprenentatge del grup cooperatiu, com a instrument pel seguiment i millora del procés d’aprenentatge grupal i individual, amb les ajudes contingents del docent. Els objectius concrets que perseguíem amb la nostra experiència eren: • Aconseguir una major implicació de l’estudiant en el seu procés d’aprenentatge i en el dels companys, entenent que la seva participació activa és insubstituïble pel procés de construcció del coneixement. • Partir dels coneixements previs dels estudiants i utilitzar-los durant el procés de construcció de coneixement, ja que són l’element clau amb els que ells llegeixen i interpreten els nous continguts d’aprenentatge. • Possibilitar i propiciar la construcció dels coneixement a partir de l’intercanvi, del diàleg amb un mateix, amb els companys (en parelles, en petit i gran grup) i amb el docent. • Dotar el coneixement de funcionalitat: Aplicar, el contingut d’aprenentatge construït, a casos que ens acostin a la realitat professional vinculada als estudis. • Construir xarxes de coneixement: Fer sempre present, en cada nova situació, allò que hem après anteriorment. • Assumir la responsabilitat personal i individual, que queda reflectida en el portfoli amb les tasques d’aprenentatge/avaluació individuals i grupals. • Transformar el paper del docent de transmissor a discutidor, matisador, interrogador, aclaridor. • Acompanyar a cada estudiant en el seu procés d’aprenentatge: amb continus feedbacks i oferint-los noves oportunitats per aprendre i millorar. • Augmentar la motivació de l’estudiant per l’aprenentatge amb les diferents actuacions assenyalades en els objectius precedents. • Promoure el desenvolupament de competències tal com: l’anàlisi de la realitat, a través de coneixements disciplinars, adquirir habilitats en les relacions interpersonals, estratègies d’aprenentatge, etc

Com formar persones capaces de treballar amb persones

En aquesta comunicació presentem l’experiència de l’assignatura “Desenvolupament psicomotor” de la titulació de Mestre d’Educació Infantil. Primerament, s’exposa la metodologia, les dinàmiques d’intervenció i els criteris d’avaluació emprats per tal de donar a l’alumnat una formació reflexiva que s’adeqüi al que serà la seva realitat professional. Formar mestres capaços de promoure el desenvolupament de persones a partir de la relació educativa, vol dir formar professionals competents, capaços de saber aprendre a aprendre, de saber fer, ser i estar en relació amb altres. Per tal de donar resposta a aquesta necessitat de formació global del nostre alumnat, descriurem de manera detallada com es va organitzar l’assignatura. Finalment, es dona compte de la valoració de la posada en pràctica d’aquesta metodologia des del punt de vista de l’alumnat i del professorat

La Realitat de l'autogestió de l'aprenentatge aplicada a la pràctica dels estudis de Dret

La present comunicació pretén veure el disseny i funcionament d’una assignatura concreta com és el Dret Processal Civil, després de la introducció d’una sèrie d’elements innovadors. I aquests elements innovadors, estudiats en les properes línies, són conseqüència o millor dit, han estat pensats amb la vista posada en la nova metodologia i pla docent que esdevé amb l’arribada de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES). Entre els reptes que planteja el nou sistema educatiu, que té com a principal objectiu la convergència europea en matèria d’ensenyament, hi ha la implementació d’un sistema fàcilment comprensible i comparable de titulacions; l’adopció d’un sistema d’acumulació i transferència de crèdits que afavoreixi la mobilitat, o l’intercanvi de coneixements entre països mitjançant programes com el denominat ERASMUS. Observada aquesta necessitat de nova planificació de la docència, des de l’àrea de Dret Processal de la Universitat de Girona s’ha estructurat la nostra assignatura per obtenir, precisament, una millor planificació de l’ensenyament a través d’un conjunt d’elements que permeten aconseguir una millor distribució dels horaris acadèmics, un augment del rendiment, un afavoriment de la relació professor-alumne, una millora de l’interès personal de cadascuna de les parts i una adquisició ràpida i progressiva de conceptes, entre d’altres finalitats. En definitiva, s’ha intentat buscar la manera més idònia d’afrontar els nous reptes que planteja l’EEES

Experiencia piloto para el diseño de actividades no presenciales de evaluación formativa en asignaturas del área de química física

Objetivos: - Planificar y diseñar actividades de trabajo personal no presencial del estudiante antes de la implementación de los grados adaptados al Espacio Europeo de Educación Superior (EEES). - Aplicar el programa de Entregas y Rúbricas (PER) y detectar sus debilidades y fortalezas en el proceso de evaluación formativa del estudiante. - Comparar las calificaciones obtenidas por los estudiantes en la evaluación entre pares con la que otorgaría el profesor, mediante la utilización de bolígrafos digitalizadores que permitan hacer entregas digitales

La Coordinación de materias dentro de un sistema de evaluación continua para alumnos de ingeniería química de la Universidad de Granada

El objetivo principal de este proyecto es programar la realización de actividades que recojan aspectos de diferentes asignaturas de un mismo curso, de tal forma que permitan la coordinación y optimización del trabajo realizado por el alumno y puedan ser usadas como herramienta de evaluación, dentro de un sistema de evaluación continúa