Estudi de la mobilitat a Roses : anàlisi de la situació actual i propostes de millora

Estudi econòmic, de població, turístic i descriptiu de la zona de Roses, aprofundint en l’aspecte de la mobilitat (motorització, vehicle privat, aparcaments, autobús, bicicleta i seguretat vial). Es fan estudis de camp per estimar la contaminació i enquestes a les escoles per conèixer el medi de transport que utilitzen els alumnes. Finalment es fan una sèrie de propostes de millora

El medi marí del cap de Creus i el golf de Roses

El medi marí de cap de Creus i golf de Roses té unes característiques ecològiques, geològiques i oceanogràfiques excepcionals que han permès el desenvolupament turístic i pesquer de les viles costaneres adjacents, Aquest article sintetitza els principals valors ecològics i econòmics de l'àmbit marí d'aquests dos espais inclosos dins la candidatura de Patrimoni Mundial de la UNESCO

El Paper del guia en la difusió del patrimoni cultural

Anàlisi dels canvis de la ciutat de Girona des del punt de vista turística, tendint cap a la “popularització”, i del paper important del guia turístic en aquest sentit, sobretot en la difusió del patrimoni cultural

Roses a l'antiguitat tardana: el cementiri de Santa Maria

Article sobre els resultats de les excavacions a Roses que daten de entre l’antiguitat tardana i els inicis de l’alta edat mitjana, concretament es tracta del cementiri de Santa Maria

Dos líneas de investigación didáctica con colectivos de tercera edad y patrimonio cultural

Esta comunicación nos permite exponer dos líneas de reflexión y, consecuentemente, de investigación sobre cómo la educación de las personas de Tercera Edad puede llevar a mejorar el desarrollo personal y optimizar su calidad de vida. El contexto educativo en el cual se desarrollan estas investigaciones es el ámbito no formal del aprendizaje

Trabajar el patrimonio histórico-artístico y cultural con maestros en formación de educación infantil

La participación de modo práctico en la asignatura de Conocimiento del Medio Social y Cultural y su Didáctica, de los alumnos de 2º curso de Educación Infantil de la Facultad de Ciencias de la Educación de la Universidad de Granada, nos llevó desde el planteamiento inicial a enfrentarnos a nivel teórico-práctico a un grupo de alumnos universitarios que en un futuro cercano van a tener la posibilidad de poner en práctica la experiencia vivida, y contextualizarla según las exigencias de nuestro sistema educativo. Como signo de alerta llamó nuestra atención el hecho de que a la altura de curso en el que entramos en contacto, y a falta de un curso académico para la finalización de la carrera, el 90% de éstos no habían manifestado interés, ni siquiera curiosidad por uno de los ejemplos patrimoniales más significativos de la ciudad de Granada, y vecino a la Facultad que era sede diaria de los alumnos. Por ello, acercarnos al monumento y sugerir mediante un aprendizaje autónomo la propuesta de planteamientos didácticos de aproximación al Patrimonio Histórico- Artístico y Cultural fue todo un reto y una experiencia muy válida compartida entre estudiantes y docente

El Objeto cultural en clase: mediación de la actividad de aprendizaje y orientación de la acción docente

En esta comunicación abordamos la cuestión vygotskiana de la mediación de los artefactos culturales en el contexto particular de la formación inicial de docentes

El Consum de mitjans de comunicació i el consum cultural dels joves a Catalunya: una aproximació social

L’estudi analitza alguns aspectes clau per entendre les diferències entre els joves i adults pel que fa al consum de mitjans de comunicació i als consums culturals a Catalunya. Aquest tipus d’estudi s’emmarca habitualment en els estudis de mercat, i són motivats principalment per la pròpia indústria de la comunicació i la cultura, que veu en els joves un gran públic objectiu i el públic que mostra les noves tendències del mercat. Aquest estudi es basa precisament en les dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, que és un gran estudi de mercat, però busca una interpretació més social de les dades per analitzar alguns aspectes que han estat d’interès social els darrers anys. Entre aquests temes, l’estudi mostra que el centre del problema no és si els joves ja no llegeixen, si els consums culturals dels joves són baixos en general, o si entre els joves ja no es consumeix cultura i comunicació en català. El veritable problema és que darrera aquests tòpics i aquests estereotips, s’amaga una realitat més crua. I és que ja entrats en el segle XXI i després de 30 anys de democràcia, encara es mantenen fortes diferències d’accés a la cultura i a la comunicació per motius de gènere, nivell d’estudis i classe social. I l’exclusió cultural és una crua forma d’exclusió social

Iniciativas privadas para la difusión del patrimonio húngaro en Catalunya

El presente trabajo partió de la idea de vincular las tres dimensiones del pasado, presente y futuro en la representación de la cultura húngara Catalunya, y más concretamente en Barcelona.

Aportacions al coneixement del vulcanisme neogen de l'Alt Empordà: tres afloraments volcànics inèdits al terme municipal de Roses

En aquest treball es descriuen les característiques litològiques principals de tres afloraments volcànics inèdits que han estat localitzats al terme municipal de Roses. Es tracta de materials basàltics, similars als que s'associen a altres manifestacions efusives neògenes de la comarca de l'Alt Empordà

De l'antiquarisme a l'arqueologia. La protecció del patrimoni històric i arqueològic a la província de Girona (1835-1876)

The first protective activities of historical and archaeological heritage in the province of Girona (Catalonia, Spain), although some earlier precedents, were produced from the third decade of the nineteenth century. These arose as a reaction to this terrible destruction suffered as a result of the introduction of the liberal state and the disappearance of several regular orders. Preservationists actions were carried out by some pseudo-public entities, which acted at the request of local authorities. These entities include the the Diputación Arqueológica, the Sociedad de Amigos del País and the Comisión de Monumentos. These corporations, with significant human and economic constraints, began activities as important as the beginning of the excavations of the site of Ampurias, the formation of a provincial museum in Girona and the restoration of the monastery of Ripoll.

Modelagem léxico-ontológica do domínio patrimônio cultural de São Luís do Maranhão

Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior (CAPES)

The UNESCO Convention on Cultural Diversity: An Appraisal Five Years after Its Entry into Force

The United Nations Educational Scientific and Cultural Organization (UNESCO) adopted in 2005 the first legally binding international instrument on culture. The Convention on the Protection and Promotion of the Diversity of Cultural Expressions was agreed upon with an overwhelming majority and after the swiftest ratification process in the history of the UNESCO entered into force on 18 March 2007. Now, five years later and with some 125 Members committed to implementing the Convention, not only observers with a particular interest in the topic but also the broader public may be eager to know what has happened and in how far has the implementation progress advanced. This is the question that animates this paper and which it seeks to answer by giving a brief background to the UNESCO Convention, clarifying its legal and political status and impact, as well as by looking at the current implementation activities in the domestic and international contexts.

Digital Technologies and Traditional Cultural Expressions : A Positive Look at a Difficult Relationship

Digital technologies have often been perceived as imperilling traditional cultural expressions (TCE). This angst has interlinked technical and socio-cultural dimensions. On the technical side, it is related to the affordances of digital media that allow, among other things, instantaneous access to information without real location constraints, data transport at the speed of light and effortless reproduction of the original without any loss of quality. In a socio-cultural context, digital technologies have been regarded as the epitome of globalisation forces - not only driving and deepening the process of globalisation itself but also spreading its effects. The present article examines the validity of these claims and sketches a number of ways in which digital technologies may act as benevolent factors. We illustrate in particular that some digital technologies can be instrumentalised to protect TCE forms, reflecting more appropriately the specificities of TCE as a complex process of creation of identity and culture. The article also seeks to reveal that digital technologies - and more specifically the Internet and the World Wide Web - have had a profound impact on the ways cultural content is created, disseminated, accessed and consumed. We argue that this environment may have generated various opportunities for better accommodating TCE, especially in their dynamic sense of human creativity.