O Neo-Peplum: Hollywood e a herança do cinema popular europeu no séc. XXI

Através de uma análise histórico-formal este artigo propõe-se analisar a influência do peplum, um conjunto de filmes de aventuras produzidos na Europa mediterrânea entre 1958 e 1964, no cinema de Hollywood contemporâneo, em particular num ciclo de filmes que denominámos de neo-peplums pois, tal como o peplum europeu, estes caraterizam-se pela recriação fantasiosa do Mundo Antigo e pela hipertrofia do trabalho formal, utilizando os novos recursos tecnológicos na criação de uma mise-en-scène altamente estilizada.

O cinema de Ray Harryhausen: efeitos especiais e maneirismo no cinema de Hollywood

Através de uma análise histórico-formal, este trabalho propõe uma leitura maneirista da obra de Ray Harryhausen (1920-2013), um dos maiores criadores de efeitos especiais do cinema de Hollywood, verdadeiro autor de uma série de filmes que se distinguem pelo uso virtuoso da técnica, colocada ao serviço de narrativas fantásticas, construídas numa clara referencia a grandes clássicos do cinema de Hollywood.

Jogos virtuais do cinema

As tecnologias digitais estão a surtir um impacto significativo na indústria cinematográfica. O novo sector dos media incorpora muitos dos elementos da indústria dos media tradicional, incluindo a produção de filmes, a animação e a fotografia. Os produtores dos novos media procuram desenvolver um conteúdo audiovisual baseado nos padrões criados pelo sector internacional de produção cinematográfica e televisiva. Com a introdução de novas tecnologias tais como câmeras de vídeo digital, os realizadores dispõem de instrumentos que lhes possibilitam criar um produto relativamente barato num curto período. O impacto destas tecnologias faz-se sentir quer no topo quer nas bases do sector, e a Internet consiste num meio de distribuição global acessível a todos. Este artigo pretende examinar a relação crescentemente simbiótica entre os sectores dos novos media e dos media tradicionais. Tenciona-se ainda focar o desenvolvimento da produção cinematográfica digital e de tecnologias de distribuição, avaliando-se o seu impacto no produto audiovisual final. Este artigo debruçar-se-á também sobre a crescente sofisticação das audiências de cinema, à escala global, bem como sobre o processo de produção enquanto característica do produto cinematográfico. A Bolsa de Valores de Hollywood será analisada em termos do seu impacto na actual indústria do cinema e do grau surpreendente de conhecimento entretanto adquirido pelos participantes «online».

O cinema nativo americano contemporâneo : expressão da identidade postindian

Dissertação apresentada para cumprimento dos requisitos necessários à obtenção do grau de Mestre em Ciências da Comunicação

Factors d'uniformització de la narrativa mainstream: el procés de desenvolupament del guió a Hollywood

Sis grans conglomerats de la comunicació són els responsables de la majoria de pel·lícules que consumeix la societat que ens rodeja. Aquesta indústria té uns mecanismes per a assegurar un flux continu d'èxits. El procés de selecció i de reescriptures d'un guió, la contractació de guionistes i el mercat subsidiari que hi ha entorn del guió són part d'aquests mecanismes que, per altre cantó, tendeixen a uniformitzar la forma narrativa de les pel·lícules actuals. En aquest treball, es busquen elements narratius presents en la majoria de pel·lícules i com influeixen en el paper que ocupa el guionista dins la indústria

La Implicació de Hollywood en la Segunda Guerra Mundial: el cas Why we fight

Why we fight és un grup de set pel·lícules de format documental que van formar part d’un ampli programa d’informació, formació i propaganda impulsat per l’exèrcit nord-americà, en el moment en què els Estats Units ja s’havien implicat en la Segona Guerra Mundial. És també un dels més reeixits exercicis de retòrica cinematogràfica nord-americana d’aquell període que permet analitzar com els països democràtics van gestionar qüestions tan compromeses com la propaganda de guerra. La pretensió d’aquest treball de recerca és aprofundir en la complexitat ideològica i formal de la sèrie, que faci possible descobrir-ne els orígens, els objectius i la manera com aquests van ser assolits per un grup d’especialistes cinematogràfics, coordinats pel director Frank Capra, tots els quals havien triomfat fins llavors a Hollywood

La Implicació de Hollywood en la Segona Guerra Mundial: el cas Why we fight

Why we fight és un grup de set pel·lícules de format documental que van formar part d’un ampli programa d’informació, formació i propaganda impulsat per l’exèrcit nord-americà, en el moment en què els Estats Units ja s’havien implicat en la Segona Guerra Mundial. És també un dels més reeixits exercicis de retòrica cinematogràfica nord-americana d’aquell període que permet analitzar com els països democràtics van gestionar qüestions tan compromeses com la propaganda de guerra. La pretensió d’aquest treball de recerca és aprofundir en la complexitat ideològica i formal de la sèrie, que faci possible descobrir-ne els orígens, els objectius i la manera com aquests van ser assolits per un grup d’especialistes cinematogràfics, coordinats pel director Frank Capra, tots els quals havien triomfat fins llavors a Hollywood

De Casablanca a Lo que el viento se llevó, una mirada al consumo de cine de Hollywood en Bogotá durante 1935 hasta 1946

Este trabajo pretendió retomar la idea del consumo de productos culturales al preguntarse específicamente por el consumo de cine de Hollywood en Bogotá entre 1925 y 1946. Se trata de mirar cómo fue el consumo del cine de Hollywood de los bogotanos de las primeras décadas del siglo XX y se centra en todas aquellas películas producidas en Estados Unidos de carácter comercial. Para mostrar cómo ese consumo de cine no es pasivo, este trabajo se enfocó en cómo entendieron y vieron cine de Hollywood dos grupos de personas, teniendo en cuenta una tipología que establece Ricardo Arias, en las cuales se divide a parte de la población bogotana en individuos católicos radicales e individuos de tendencia laica liberal. Lo que se propone mostrar es que a pesar de las diferencias existentes entre los dos grupos, la visión que construyeron con respecto a estas películas no fue tan diferente, pues ambos grupos descalificaron al cine por ser una tecnología degradante que estaba supeditada a los intereses de una industria.

La implicació de Hollywood en la Segona Guerra Mundial: el cas "Why we fight"

La tesi analitza set pel·lícules documentals de propoganda que sota el títol genèric de "Why We Fight" va produir el director Frank Capra per a l'exèrcit nord-americà, durant la Segona Guerra Mundial. La seva anàlisi permet d'establir quins són els trets ideològics bàsics dels Estats Units i fer un recorregut per la producció cinematogràfica nord-americana de finals dels anys 30 i principis del quaranta.

Rumo a uma definição positiva de world cinema

However common it has become, the term World Cinema still lacks a proper, positive definition. Despite its all-encompassing, democratic vocation, it is not usually employed to mean cinema worldwide. On the contrary, the usual way of defining it is restrictive and negative, as ‘the non-Hollywood cinema’. Needless to say, negation here translates a positive intention to turn difference from the dominant model into a virtue to be rescued from an unequal competition. However, it unwittingly sanctions the American way of looking at the world, according to which Hollywood is the centre and all other cinemas are the periphery. As an alternative to this model, this chapter proposes: • World Cinema is simply the cinema of the world. It has no centre. It is not the other, but it is us. It has no beginning and no end, but is a global process. World Cinema, as the world itself, is circulation. • World Cinema is not a discipline, but a method, a way of cutting across film history according to waves of relevant films and movements, thus creating flexible geographies. • As a positive, inclusive, democratic concept, World Cinema allows all sorts of theoretical approaches, provided they are not based on the binary perspective.

Eye candy for the blind: re-introducing Lyotard's Acinema into discourses on excess, motion and spectacle in contemporary Hollywood

Jean-François Lyotard's 1973 essay ‘Acinema’ is explicitly concerned with the cinematic medium, but has received scant critical attention. Lyotard's acinema conceives of an experimental, excessive form of film-making that uses stillness and movement to shift away from the orderly process of meaning-making within mainstream cinema. What motivates this present paper is a striking link between Lyotard's writing and contemporary Hollywood production; both are concerned with a sense of excess, especially within moments of motion. Using Charlie's Angels (McG, 2000) as a case study – a film that has been critically dismissed as ‘eye candy for the blind’ – my methodology brings together two different discourses, high culture theory and mainstream film-making, to test out and propose the value of Lyotard's ideas for the study of contemporary film. Combining close textual analysis and engagement with key scholarship on film spectacle, I reflexively engage with the process of film analysis and re-direct attention to a neglected essay by a major theorist, in order to stimulate further engagement with his work.

Hollywood in the world market – evidence from Australia in the mid-1930s

By the mid-1930s the major Hollywood studios had developed extensive networks of distribution subsidiaries across five continents. This article focuses on the operation of American film distributors in Australia – one of Hollywood's largest foreign markets. Drawing on two unique primary datasets, the article compares and investigates film distribution in Sydney's first-run and suburban-run markets. It finds that the subsidiaries of US film companies faced a greater liability of foreignness in the city centre market than in the suburban one. Our data support the argument that film audiences in local or suburban cinema markets were more receptive to Hollywood entertainment than those in metropolitan centres.

Bodas de Sangue, de Carlos Saura: releitura do musical clássico

Pós-graduação em Artes - IA

De Hollywood a Aracaju: a Segunda Guerra Mundial por intermédio dos cinemas (1939-1945)

Pós-graduação em História - FCLAS