Património Cultural Imaterial: MEMORIAMEDIA e-Museu - métodos, técnicas e práticas / Intagible Cultural Heritage: MEMORIAMEDIA e-Museum - methods, techniques and practices

O projeto MEMORIAMEDIA tem como objetivos o estudo, a inventariação e divulgação de manifestações do património cultural imaterial: expressões orais; práticas performativas; celebrações; o saber-fazer de artes e ofícios e as práticas e conhecimentos relacionados com a natureza e o universo. O MEMORIAMEDIA iniciou em 2006, em pleno debate nacional e internacional das questões do património cultural imaterial. Este livro cruza essas discussões teóricas, metodológicas e técnicas com a caracterização do MEMORIAMEDIA. Os resultados do projeto, organizados num inventário nacional, estão publicados no site www.memoriamedia.net, onde se encontram disponíveis para consulta e partilha. Filomena Sousa é investigadora de pós-doutoramento em antropologia (FCSH/UNL) e doutorada em sociologia (ISCTE-IUL). Membro integrado no Instituto de Estudos de Literatura e Tradição - patrimónios, artes e culturas (IELT) da FCSH/UNL e consultora da Memória Imaterial CRL – organização não-governamental autora e gestora do projeto MEMORIAMEDIA. Desenvolve investigação no âmbito das políticas e instrumentos de identificação, documentação e salvaguarda do património cultural imaterial e realizou vários documentários sobre expressões culturais.

Portugal (1928-1968) : Um Filme de J. Leitão de Barros

Apoio financeiro da FCT e do FSE no âmbito do III Quadro Comunitário de Apoio

O turismo religioso na Semana Santa em Braga

Relatório de estágio de mestrado em Sociologia (área de Especialização em Organizações e Trabalho)

The Catalan countries project (1931-1939)

In the evolution of Catalan nationalism, as much politician as cultural, the period of II Spanish Republic (1931-1939) was essential. The obtaining of the Statute of Autonomy (1931-1932) supposed the beginning of a stage of expansion in multiple aspects. One of them were the contacts with the Catalanists nuclei of the rest of the cultural space of Catalan language in which, at that time, it would begin to call Catalan Countries (Balearic Islands, Valencian Country, Andorra, Rosselló, to l'Alguer). On Those Collaborations between cultural organizations, political and particular parties Catalonia always will be the model to follow. The Increasing connections will be visualized on press, as well as on cultural celebrations, policy of parties and Constituent Courts. This evolution will be cut by the Franco victory in the Civil War in 1939.

Immigració, cohesió social i convivéncia al espai públic

L'assentament de població immigrada ha repercutit en el paisatge social de les ciutats que s'ha diversificat i s’ha tornat més complex, la qual cosa ha originat profunds canvis demogràfics i socioeconòmics. L'objectiu principal de aquesta investigació és analitzar la convivència a l'espai públic entre població autòctona i migrant, i elaborar possibles propostes d'actuació. L'espai públic és un espai fonamental per la socialització i la convivència entre diferents grups de població, però també és un espai de conflicte. Per analitzar aquesta relació entre convivència i espai públic s'ha estudiat la quotidianitat de la població immigrada als espais públics i la interacció a l'espai físic entre població autòctona i immigrada a través del treball de camp a tres barris de tres municipis de la província de Barcelona. La metodologia de la recerca s'ha concretat a través de l'estudi de casos, utilitzant en cadascun d'ells diferents tècniques que pertanyen a metodologies qualitatives i quantitatives. A través del treball de camp s'ha determinat que els usos que fa la població immigrant de l'espai públic són molt variats: socialització, feina, cura, oci, pràctica d'esports, celebracions i, en alguns casos, dormir, entre d’altres. També s'ha pogut establir una relació entre la intensitat i el tipus d'ús que es fa de l'espai públic i diferents variables com gènere, origen o tipus de projecte migratori. El projecte ha permès identificar elements que poden millorar la convivència en l'espai públic i a partir d'aquí s'han generat algunes línies d'actuació.

Diagnòstic en profunditat sobre la integració dels i les joves de 14 i 18 anys migrats a Catalunya

La finalitat d'aquest projecte és aprofundir en el procés d'integració socioeducativa de la joventut migrada a Catalunya, específicament, dels i les joves entre 14 i 18 anys. Entre els resultats destaquem que els ioves tenen un concepte força tancat i excloent del concepte de ciutadania com a estatus , i un baix grau, de coneixement de la diversitat cultural, especialment els joves autòctons, tot i que tenen una actitud de reconeixement i acceptació, favorable a la convivència intercultural, tant al centre educatiu com al seu barri. No obstant, tenen una visió de la diversitat cultural i del fet migratori en clau de coexistència, sense el reconeixement que suposaria un pas més cap a la convivència. La immigració és vista com un col•lectiu vulnerable, amb un baix nivell econòmic i cultural i que també és percebut com un problema i, fins i tot, com a causant de les dificultutats que actualment pateix i travessa el conjunt de la societat. Els joves tendeixen a relacionar-se amb el seu grup cultural, i responen de forma passiva en la comprensió i actuació davant dels problemes i assumptes públics. Entre els elements que valoren per sentir-se ciutadà té una especial importància la llengua. Eis joves que fa més de 10 anys que viuen a Catalunya són els que tendeixen a tenir un sentiment de pertinença cívica amb el lloc de residència. De fet, com mes temps porten els joves estrangers vivint al lloc d’acollida, perden importància elements d’identificació cultural del país d’origen, però la religió, les celebracions populars, l’art i la tendència a formar parella són elements identitaris del lloc d’origen, més estables. Es demana una intervenció urgent en diversos nivells i destinades a diferents agents. Destaquem: la importància d’una acollida afectiva i efectiva; potenciar espais de trobada; treballar els prejudicis; transversalitzar l’educació intercultural; potenciació de l’aprenentatge de la llengua catalana; formació del professorat en competències interculturals.

Impact of fisheries on activity, diet and predatory interactions between yellow-legged and Audouin's gulls breeding at the Chafarinas Is.

Interactions between yellow-legged Larus cachinnans and Audouin´s Larus audouinii gulls and fisheries operating around the Chafarinas Islands, located 4.5 km off the Moroccan Mediterranean coast, are reviewed. At the Chafarinas archipelago two distinct types of fisheries operate: trawlers and purse seines. Gulls take advantage of both fisheries. They scavenge trawler discards and congregate around shoals of fish attracted to the surface by the purse-seine lamps. When both trawlers and purse-seine boats are in operation, the diet of both gull species is similar, with epipelagic fish accounting for over 60% of the biomass, partially collected in association with the purse-seine fishery. When only trawlers operated yellow-legged gulls, but not Audouin´s gulls, augmented their diet mainly with human waste from refuse dumps, suggesting that competition for food between the two species is mainly limited to the periods when resources made available by fishery activities are abundant. Likewise, when only trawlers operated, there was an increase in the predation pressure on eggs and chicks of Audouin´s gulls. In particular, during the week of celebrations for the holy lamb festival when neither fishery operated, egg losses of Audouin´s gull increased dramatically, suggesting that severe food shortage caused by the cessation of fishing can result in an increased predation pressure by yellow-legged gulls, affecting Audouin´s gull productivity. These results suggest a novel socio-ecological link between gulls, fisheries and local feasts.

Diagnòstic en profunditat sobre la integració dels i les joves de 14 a 18 anys migrats a Catalunya

[cat] La finalitat d’aquest projecte és aprofundir en el procés d’integració socioeducativa de la joventut migrada a Catalunya, específicament, dels i les joves entre 14 i 18 anys. Entre els resultats destaquem que els joves tenen un concepte força tancat i excloent del concepte de ciutadania com a estatus, i un baix grau de coneixement de la diversitat cultural, especialment els joves autòctons; tot i que tenen una actitud de reconeixement i acceptació, favorable a la convivència intercultural, tant al centre educatiu com al seu barri. No obstant, tenen una visió de la diversitat cultural i del fet migratori en clau de coexistència, sense el reconeixement que suposaria un pas més per a la convivència. La immigració és vista com un col·lectiu vulnerable, amb un baix nivell econòmic i cultural i que també és percebut com un problema i, fins i tot, com a causant de les dificultats que actualment pateix i travessa el conjunt de la societat. Els joves tendeixen a relacionar-se amb el seu grup cultural, i responen de forma passiva en la comprensió i actuació davant dels problemes i assumptes públics. Entre els elements que valoren per sentir-se ciutadà té una especial importància la llengua. Els joves que fa més de 10 anys que viuen a Catalunya són els que tendeixen a tenir un sentiment de pertinença cívica amb el lloc de residència. De fet, com més temps porten els joves estrangers vivint al lloc d’acollida, perden importància elements d’identificació cultural del país d’origen, però la religió, les celebracions populars, l’art i la tendència a formar parella són elements identitaris del lloc d’origen, més estables. Es demana una intervenció urgent en diversos nivells i destinades a diferents agents. Destaquem: -La importància d’una acollida afectiva i efectiva, -Potenciar espais de trobada, -Treballar els prejudicis, -Transversalitzar l’educació intercultural, - Potenciació de l’aprenentatge de la llengua catalana, -Formació del professorat en competències interculturals.

Comunicación institucional y prensa local de Manlleu en el franquismo, 1940-1957

[spa] El artículo trata de la retórica del periodismo y la comunicación institucional en la localidad de Manlleu (Barcelona, Spain). El boletín municipal Manlleu (1940-1957) fue una cabecera local en el franquismo de posguerra que publicó los programas de fiesta mayor. El estudio muestra cómo creó la propaganda política una memoria histórica con el martirologio y los agravios de la República. Esta investigación forma parte de los estudios sobre fiesta y discurso Celebratio et oratio. Y contribuye a los repertorios históricos de comunicación local e institucional (ReCoLI). El repertorio combina los ámbitos del discurso, las instituciones locales y la ideología, bajo una perspectiva histórica. "Institutional communication and local press during the Franco regime in Manlleu (Spain, 1940-1957)".

Comission 49: Interplanetary plasma and heliosphere. TRIENNIAL REPORT 2006 - 2009

Commission 49 covers research on the solar wind, shocks and particle acceleration, both transient and steady-state, e.g., corotating, structures within the heliosphere, and the termination shock and boundary of the heliosphere. The present triennal report is particularly rich in important results and events. The crossing of the solar wind termination shock by Voyager 2 in 2007 is a highlight and a milestone that will certainly have important consequences for astrophysical processes in general (Section 7). The fiftieth anniversary of the International Geophysical Year (19571958), which is also the fiftieth anniversary of the birth of the Space Age, was marked not only by celebrations and a strong Education and Public Outreach Program, but also by efforts in coordinating present observations and in starting new scientific programs, particularly implying developing countries (Section 8). Studies of solar energetic particles (Section 3) and the related radio bursts (Section 4) benefited from new data from a number of spacecraft. The STEREO mission was launched in October 2006 and has obtained new results on 3-D aspects of the inner heliosphere. Meanwhile, solar cycle 24 is expected to become active soon, following what is already the deepest solar minimum of the space age...

Brock Cameo Tie

The Brock cameo tie featuring subtle grey stripes on red was introduced in 1988 in conjunction with the 25th anniversary celebrations of Brock University. The tie is made of polyester from Bradford, England. It originally went on sale for $15.75 in the Bookstore.

Canada, a Centennial song by Bobby Gimby, 1967

Canada, a Centennial song was written by Bobby Gimby of Toronto as part of the Centennial film “Preview ‘67”, in the late Spring of 1966. In the following months, due to its popularity, it was released as a 45 rpm record and in sheet music.

Letter to Mr. C. Howard from Louis J. Cahill

Letter (1 typed page) to Mr. C. Howard from Louis J. Cahill of the Niagara Editorial Bureau stating that they are sending information in regard to the Zimmerman Bank and Whirlpool Rapids Bridge in relation to the forthcoming Centennial celebrations of the bridge, July 9, 1948.

From "This is my body" to the Church in the twenty-first century: the Last Supper as the decisive moment and criterion of a renewed ecclesiology

Certains symptômes sont les indicateurs incontestés des très graves problèmes que connaît l’Église. S’ils existent aussi dans des confessions et des religions diverses, seuls seront examinés ici ceux qui concernent l’Église catholique. Parmi les plus significatifs figurent un fort déclin dans la participation à des activités religieuses comme les célébrations eucharistiques dominicales, surtout chez les jeunes, une pénurie presque catastrophique de prêtres ordonnés, une perte de prestige et d’influence de l’enseignement dispensé par l’Église. Ces symptômes varient en intensité selon les pays, mais les statistiques indiquent qu’ils se multiplient. Nombre de ces problèmes sont attribuables à l’extrême vélocité de changements qui surviennent partout et à l’apparente inaptitude de l’Église à s’adapter, en raison notamment de son attachement à la pensée néo-scolastique et à la tradition tridentine. Cette fidélité absolue à une tradition vieille de quatre cents ans l’empêche de se faire à un environnement en évolution rapide et radicale. Des changements appropriés s’imposent pratiquement partout dans l’Église. Or, pour que ceux-ci soient efficaces et respectueux de la nature propre de l’Église, la tradition est un guide qui ne suffit pas. S’appuyant sur les termes de l’encyclique Ecclesia de Eucharistia, « le moment décisif où elle (l’Église) a pris forme est certainement celui où a eu lieu l’institution de l’Eucharistie, dans la chambre à l’étage », la thèse présentée suit le plus près possible l’interprétation donnée aux paroles de Jésus, ceci est mon corps, telles qu’elles ont été prononcées la première fois. Selon cette évidence, il est permis d’affirmer que les caractéristiques définitoires de l’Église provenant de ces mots sont agape, unité, service. Tel doit être le principe directeur des changements. C’est sur une telle base que sont décrits les secteurs où les changements s’imposent ainsi que les aspects visés. Ces changements comprennent les points suivants : liturgie, sacrements, catéchèse, mystagogie, théologie, structure, gouvernance de l’Église et ses enseignements, évangélisation. Ces secteurs exigent des efforts sérieux dans la préparation des personnes touchées par ces changements et dans l’attention portée à l’exigence primordiale voulant qu’agape, unité et service soient les principes actifs et évidents régissant l’Église.

La "sortie de guerre" des enfants français : le cas des lettres envoyées au président Woodrow Wilson (1918‐1919)

L’application aux civils du concept de « sortie de guerre » offre aux historiens de nouvelles pistes de recherche. Bien que la mobilisation culturelle de l’enfance dans la Grande Guerre ait fait l’objet de plusieurs études depuis les dernières années, le processus de démobilisation reste, quant à lui, peu exploré. Ce mémoire s’intéressera donc à la « sortie de guerre » chez les enfants français, à travers des sources inédites : des lettres adressées au président des États-Unis, Woodrow Wilson, à la fin de 1918. L’analyse met en lumière la perception des enfants sur la paix, la guerre, les Américains, et les changements de leur quotidien depuis l’armistice. Après une première partie historiographique, le deuxième chapitre portera sur la représentation de Wilson, des Américains et de la paix. Dans le dernier chapitre seront analysés le quotidien des enfants dans les mois suivant l’armistice, les représentations de la guerre et le processus de démobilisation. Fin 1918, la guerre tient encore beaucoup de place dans les propos des enfants et peu de signes de démobilisation émergent de leurs lettres. Ainsi, le président américain est représenté comme le sauveur de la France et le grand vainqueur de la guerre plutôt qu’en apôtre de la paix. Le sujet principal des lettres porte ainsi sur la reconnaissance et la gratitude des enfants envers le président et les États-Unis pour leur participation à la guerre et pour l’aide à la victoire. Les valeurs et le passé communs entre les deux pays alliés, exploités par la propagande de guerre, sont soulignés par les enfants. La fin de la guerre commence à peine à se faire ressentir dans le quotidien des enfants. La période est marquée par les célébrations de la victoire. De plus, la peur tend à s’atténuer avec la fin des violences de guerre et des nouveaux deuils. Les perturbations de la guerre demeurent cependant chez plusieurs enfants, particulièrement chez les réfugiés et les orphelins de guerre : la pauvreté, les séparations familiales et les privations alimentaires en affectent ainsi plusieurs. La perpétuation de ce climat de guerre influence la démobilisation des enfants, qui manifestent leur patriotisme et leur haine de l’ennemi. Les représentations de l’ennemi et des combattants du temps de la guerre prévalent donc encore, mais les enfants expriment néanmoins leur lassitude du conflit et leur désir d’un rapide retour à la normale.