Migration exhibitions and the question of identity: reflections on the history of the representation of migration in Australian museums, 1986-2011

Museums and Migration explores the ways in which museum spaces - local, regional, national - have engaged with the history of migration, including internal migration, emigration and immigration.

Vegetables and their cultivation; the history, cultivation, and forcing of culinary vegetables, saladings, and herbs, for home use and exhibitions; also the formation of the vegetable garden; the management of soils; manures and their uses; and the eradication of injurious insect and fungoid pests, etc. ...

Mode of access: Internet.

Crossing lines: Sport history, transformative narratives, and Aboriginal Australia

In this collaborative article, we seek to unsettle the dominance of Western, reconstructionist accounts of Indigenous Australian sport history through reflections on our past research in the Queensland Aboriginal community of Cherbourg. That research focussed on a statue of legendary 1930s cricketer, Eddie Gilbert, and on sport exhibitions in Cherbourg's Ration Shed Museum. Here, we are less concerned with unveiling the ‘true’ account of Australian Aboriginal sporting history, or even a ‘true’ Indigenous representation of events. Rather, we are interested in analysing various perspectives in order to generate a more inclusive and complete account of Aboriginal sport history and the narrative implications of these for Indigenous and non-Indigenous Australia. Central to this endeavour is the positioning of Indigenous knowledge and understanding at the centre of history-making. The article is in two sections: reflections on our past work from the perspectives of the researchers themselves and an Aboriginal academic colleague, followed by a discussion of how those experiences and reflections will inform our pending project on the 1950s and 1960s Cherbourg marching girls teams.

Reception and schooling of children in schools in Catalonia: Beyond Educational Welcome Facilities

The ways of incorporating newcoming students into schools and colleges have been at the center of debate in most OECD countries in recent years. In Spain, the set of measures developed for the reception of immigrant pupils in different Autonomous Communities has also been the subject of specific research, pointing out the similarities and contradictions between pedagogic discourses and school practices. This article takes into account these considerations and presents the reflections from the results of research on the Educational Welcome Facilities (and specifically the EBE) conducted during the school years 2008-2010. This device was created in Catalonia to attend newcomers before enrolling them in the school. It was a pilot project which took place in Vic and Reus for two consecutive years. The research of the EBE has enabled us to explain the relationship between educational assessment that schools made about this facility and reception processes that schools were implementing. The conclusions that emerge from this analysis allowed us to establish relationships between educational host practices of the seven centers analyzed with three different conceptual and educational frameworks of reception.

Dissenting Exhibitions by Artists (1968-1998). Reframing Marxist Exhibition Legacy.

The goal of this thesis is to look at the critical and dissenting value of exhibitions through the examination of four cases studies, based on six exhibitions taking place between 1968 and 1998 in Latin and North America. The exhibitions belong to the history of modern and contemporary exhibitions and curating, a field of research and study that has only started to be written about in the last two decades. This investigation contributes to it, in its creation of new genealogies by connecting previously overlooked antecedents, or by proposing new relations within established lineages, at the intersection of a specific historiography; to address exhibitions, a tradition of artists acting as curators and an emerging history of curating. The examined exhibitions were put together by artists or artist collectives and were placed in a liminal position between artistic and curatorial practice. All the cases presented a distinct proposal in relation to art and social change, a fact that connects them, in their aims and modus operandi, to a Marxist and neo-Marxist critical and transformative legacy. The cases address the following connections: exhibition as political site (Tucumán Arde, 1968); exhibition as social space (The People’s Choice (Arroz con Mango), 1981); exhibition as encounter (Rooms with a view, We the People, Art/Artifact, 1987-88); and exhibition as an exchange situation (El Museo de la Calle, 1998-2001). Key to their analysis is the concept of dissensus, as put forward by Jacques Rancière. Within this theoretical framework, these exhibitions put into practice particular cases of dissensus in a given distribution of the sensible. All of them tried to deal with their thematic concerns by performing them as a praxis. They dissent with the way in which reality was formatted in their historical moment and challenge the exhibition medium itself opening new ways of doing and making in the exhibition field. Therefore, in this thesis the dissenting value of exhibitions is closely related to its main features as a medium, namely their temporality, heterogeneity and flexibility, which contribute to their potential for creative analysis and propositioning. In the case of these exhibitions, this capability is brought into play for institutional interrogation, for offering alternative cultural narratives and also for inspiring new imaginary realms.

Intimate Ecologies: An exploration of the languages of contemporary exhibitions and making in museums and related cultural spaces in the UK

Intimate Ecologies considers the practice of exhibition-making over the past decade in formal museum and gallery spaces and its relationship to creating a concept of craft in contemporary Britain. Different forms of expression found in traditions of still life painting, film and moving image, poetic text and performance are examined to highlight the complex layers of language at play in exhibitions and within a concept of craft. The thesis presents arguments for understanding the value of embodied material knowledge to aesthetic experience in exhibitions, across a spectrum of human expression. These are supported by reference to exhibition case studies, critical and theoretical works from fields including social anthropology, architecture, art and design history and literary criticism and a range of individual, original works of art. Intimate Ecologies concludes that the museum exhibition, as a creative medium for understanding objects, becomes enriched by close study of material practice, and embodied knowledge that draws on a concept of craft. In turn a concept of craft is refreshed by the makers’ participation in shifting patterns of exhibition-making in cultural spaces that allow the layers of language embedded in complex objects to be experienced from different perspectives. Both art-making and the experience of objects are intimate, and infinitely varied: a vibrant ecology of exhibition-making gives space to this diversity.

History of Electrex 1950-1993

Electrex developed from a small exhibition at the start of the 1950s into the top electrotechnical exhibition of products and related services in the UK by the 1990s. Its emergence reflected a complex relationship with the key trade association, BEAMA (the British Electrical and Allied Manufacturers' Association). This history places this development in a wider context marked by the disappearance of the British Industries Fair in the 1950s, the entry to Europe and the establishment of the National Exhibition Centre in Birmingham. In the process it is also a rare case study of the under-explored business histories of exhibitions, as well as casting light on the changing post-war fortunes of the British electrical industries.

El plan de lengua y cohesión social en Catañunya: primeros datos de una investigación = Language and Social Cohesion Plan in Catalonia: Initial research data

Los programas de inmersión lingüística han constituido y constituyen dentro del Sistema Educativo catalán la principal forma para que el alumnado de lengua familiar no-catalana aprenda una nueva lengua, el catalán, sin que, en su proceso de aprendizaje, vea mermado ni el desarrollo de su propia lengua ni su rendimiento académico. El éxito de la inmersión lingüística en las décadas anteriores ha sido frecuentemente utilizado como uno de los argumentos orientativos para justificar la política lingüística que se sigue en la escolarización de la infancia extranjera. Sin embargo, los resultados obtenidos por investigaciones recientes parece que no avalan empíricamente dicho argumento. Este artículo analiza dichos resultados y expone, a partir del Plan para la Lengua y Cohesión Social puesto en marcha por el Departamento de Educación de la Generalitat de Cataluña, cuáles son los retos que se presentan a su Sistema Educativo dentro del nuevo marco que supone el aumento de la diversidad cultural y lingüística en la actual sociedad catalana

Un nacionalismo más allá de las fronteras: la transnacionalización del movimiento independentista catalán

La presente investigación tiene como objetivo identificar los procesos que han posibilitado la transnacionalización del movimiento independentista catalán entre 2010 y 2014. Por tal motivo, el análisis de este estudio de caso permitirá comprender con mayor profundidad las dinámicas de transnacionalización de una causa nacional, con las que dicho movimiento ha conseguido conectar lo local con lo global. Para ello, la recolección de datos cualitativos se hace imprescindible en la caracterización de este fenómeno social, a partir del uso de herramientas como la observación participante, entrevistas y el análisis documental. Esto, con el propósito de facilitar la obtención de información proveniente de fuentes primarias y secundarias, respetando la perspectiva de los actores involucrados. De tal manera, será posible evidenciar que estos procesos transnacionales se impulsan mutuamente, propiciando la proyección del debate sobre la independencia fuera de las fronteras catalanas.

L'educació en el lleure a Girona. Les iniciatives de l'administració, l'església i la societat civil (1900-1981)

La tesi presenta una descripció i reflexió històrica de les diferents iniciatives que en educació en el temps lliure s'han donat a la ciutat de Girona des de començament de segle XX fins a l'any 1981 quan té lloc el traspàs de competències en matèria de lleure i joventut a la Generalitat de Catalunya i des d'aquesta instància es realitza la primera normativa pel que fa a la constitució d'Escoles d'Educadors en el Lleure i es legisla també respecte a la formació de monitors i directors d'activitats de lleure infantil i juvenil. Les iniciatives son presentades a traves de tres grans capítols segons la instància promotora de cada activitat: L' administració (entenent per aquesta les diferents instancies de l'aparell administratiu públic a nivell municipal, provincial autonòmic o republicà i central), l'església (reduint-se en aquest cas a les iniciatives promogudes per l'església catòlica, majoritàriament a nivell diocesà, i en alguns casos a nivell parroquial) i finalment, la societat civil (entenent en aquest sector les iniciatives que han estat promogudes des del sector privat i de l'associacionisme). Des de cada un d'aquest grans sectors s'estudien les intervencions que amb una intencionalitat educativa clarament explícita s'han portat a la pràctica durant el temps lliure dels infants i joves gironins a través d'activitats i moviments coneguts com les colònies, els casals d'estiu, els campaments, l'escoltisme, etc. En cada una d'aquestes experiències analitzem les finalitats, la proposta metodològica, la formació dels responsables i els infants i joves que hi participen. A través d'aquesta recerca es pretén aportar un material que ajudi a configurar una petita part de la historia de l'educació no formal tot recuperant també un material vàlid per a la reflexió i teorització sobre l'educació en el temps lliure. Pel que fa a les iniciatives de l'administració sobresurten les obres que es promouen a nivell de l'Ajuntament de Girona: les colònies escolars municipals i les guarderies-casals municipals d'abans del franquisme, les colònies organitzades des de serveis socials durant la transició democràtica i la constitució i els primers passos de l'Àrea de Joventut. Es presenten també les iniciatives realitzades a la ciutat de Girona des d'altres instàncies: a nivell de la Diputació de Girona les colònies de la Llar Infantil a nivell provincial les colònies promogudes per la Delegación Pronvincial de Enseñanza Primaria de Gerona i pel que fa a l'administració central es presenta l'impacte de l'actuació que el moviment feixista del regim franquista va tenir a Girona a través del Frente de Juventudes, la Sección Femenina i la Organització Juvenil Espanyola. També en aquest capítol de l'administració es comenten les primeres actuacions de la Generalitat de Catalunya a Girona a partir de l'any 1981. En el capítol de l'església les obres que s'estudien són fonamentalment de caire diocesà. Hi trobem els Casals d'Estiu -obra genuïnament gironina-, l'Escoltisme Catòlic Català, la Federació de Joves Cristians i els Avantguardistes gironins, la Joventut d'Acció Catòlica, la Joventut Obrera Catòlica, el Moviment Infantil i Juvenil d'Acció Catòlica, Hora-3 i el Servei de Colònies de Vacances. Hi ha també l'estudi d'altres moviments al marge de la pastoral del bisbat. En aquest cas parlem de l'Oratori Festiu dels Salesians, la Congregació Mariana de Girona -amb els Lluïsos, els Estanislaus, eIs Montañeros de Santa Maria i l'Acolliment Centre de Joves- i els Exploradores de España de "La Salle". Tot plegat fa que la iniciativa de l'església sigui la mes àmplia i la protagonista de bona part del moviment d'educació en el lleure de la ciutat de Girona. Pel que fa a la iniciativa pròpia de la Societat Civil es molt més minsa i amb una incidència reduïda fonamentalment en dos períodes concrets: la II República i la transició i etapa democràtica. Amb tot, en el primer terç de segle trobem l'obra dels Exploradores de España, les Padrines de Girona i els Pomells de Joventut. També a finals dels anys vint cal parlar de la iniciativa de les Colònies Escolars a través del diari EI Autonomista. Durant la II Republica podem parlar Palestra i dels Minyons de Muntanya. En el trist període franquista sols cal parlar de dues iniciatives que malgrat no ser autènticament promogudes des de la societat civil, les hem presentat en aquest apartat. Es tracta dels casals de l'associació Amigos de los Niños i de les colònies del Patronato Escolar de Suburbios de Gerona. A partir de la transició democràtica neixen iniciatives esporàdiques amb voluntat de fer una tasca educativa en el temps lliure i és també en aquesta època quan s'estructura el moviment de Rialles a nivell dels Països Catalans. A través de la recerca es detecta una manca de propostes d'educació en el lleure per part de la societat civil. Sobresurt l'acció de l'església que ha sabut adaptar-se als diferents períodes socio-educatius exercint a través d'aquest àmbit diferents funcions: compensatòria, d'adoctrinament i control o de suplència. S'evidencia també com el temps lliure passa a ser considerat un àmbit plenament educatiu quan el carrer deixa de ser considerat un entorn negatiu a evitar i passa a ser entès com un espai educatiu a aprofitar. Pel que fa als participants, no es pot concretar a nivell general quina de les tres iniciatives és la mes popular o elitista. Hi ha experiències de tot tant per part de l'Administració, com de l'Església i també de la Societat Civil. Val a dir però, que les iniciatives promogudes des de l'administració municipal han estat majoritàriament properes a la població gironina més necessitada. També en aquest sentit cal ressaltar el treball realitzat des del bisbat a partir dels anys seixanta a través dels casals d'estiu i de les colònies de vacances.

Recerca sobre les persones amb discapacitat psíquica contractades a l'Administració de la Generalitat de Catalunya. Anàlisi de la incidència de la inserció laboral en diferents dimensions de la vida dels treballadors amb discapacitat psíquica

L'activitat professional és fonamental en la vida de qualsevol persona i en el cas de les persones amb discapacitat resulta molt potent per tal que assumeixin la identitat adulta. Per això, en la tesi es realitza una aproximació al binomi discapacitat i treball i a les mesures que justifiquen l'actual situació de la inserció laboral de les persones amb discapacitat al mercat laboral protegit i al mercat laboral ordinari. L'objectiu general de la tesi és conèixer en profunditat una experiència d'inserció laboral de persones amb discapacitat psíquica a l'Administració de la Generalitat de Catalunya. La investigació realitzada s'ha estructurat en dues fases. En la primera fase s'ha fet una anàlisi descriptiva del col·lectiu estudiat i en la segona fase, emmarcada en una perspectiva metodològica qualitativa, s'ha desenvolupat un estudi de casos per tal de mostrar el testimoni dels protagonistes, partir del seu relat i recollir les seves valoracions.

Angel of History. I can see for miles

Commissioned public artwork Focal Point Gallery, Southend 12 Sept - 22 Oct 2011 2.6 x 15M digital print for the railway bridge that spans Southend-on-Sea’s pedestrianised high street.

Understanding the role of affect in producing a critical pedagogy for history museums

While the existence of uncritical exhibition practices that support nostalgic narratives about the past cannot be denied, this paper is focused on demonstrating both the existence of critical exhibitions and on explaining how they work. In particularly, this paper looks at the ways in which the production of affective, nonrational forms of experience aimed at inducing a heightened level of engagement on the part of visitors is being used to facilitate a more critical reflection on the relationship between past and present. My examples, drawn from curatorial practices in Australia dealing either with contact histories or histories of migration, will be used to explore how explicit forms of engagement with the senses in contemporary exhibition practices gesture toward not only a new understanding of the pedagogical role of museums but also to new forms of pedagogical practice.