Dise??o de intervenci??n educativa en la adquisici??n de h??bitos de la vida diaria

El libro incluye una exhaustiva relaci??n de fichas de seguimiento, de evaluaci??n, modelos de informes y de registros de observaci??n y conducta, de gran utilidad para sistematizar las intervenciones de los auxiliares t??cnicos educativos

Bombai, Bombai : la for??a de la solidaritat. 'Bombai, Bombai : la fuerza de la solidaridad'

Resumen del documento en catal??n. Tambi??n se encuentra en castellano

Acceso a la dirección y renovación del equipo directivo en un IES.

Resumen tomado de la revista

Oración de un joven aprendiz de maestro.

Oración en la que un aprendiz de maestro lleno de ideales, proyectos y trabajos, pide ayuda a Dios, único Maestro y Modelo, para desempeñar su trabajo.

Gestión de calidad en centros educativos no universitarios ¿qué es? ¿para qué vale? ¿cómo se puede aplicar?

El artículo forma parte de un monográfico de la revista dedicado a calidad

IES Infante Don Juan Manuel : gestión de la calidad en secundaria.

Los proyectos de las anteriores convocatorias 2004/05 y 2005/06 se encuentran en REDINED.- Los expertos asesores son: A. López Cabanes y J. Sánchez Martínez

Com ens socialitzen les videoconsoles?

El mundo desarrollado del siglo XXI ha ido incorporando nuevos medios de estrategias y recursos de sociabilizaci??n que se impregnan de manera subliminal al inconciente colectivo de la sociedad. La globalizaci??n, lejos de proporcionar equidad exige nuevos paradigmas educativos. A pesar de esto, esa sociedad sigue generando mecanismo de violencia social, la cual se puede analizar desde el uso de los videojuegos. Se analiza las caracter??sticas violentas de varios juegos que interesan a ni??os.

Semblança molecular: representació n-dimensional d'un conjunt de molècules

Es presenta una sèrie de conceptes de semblança molecular quàtica i uns procediments associats de càlcul i representació gràfica dels resultats. Donada una sèrie de molècules es poden obtenir diversos tipus de gràfics que mostren les relacions entre elles. Com a exemple d'aplicació d'aquest procés s'estudia una família de drogues antitumorals

El pintor Antoni Viladomat i Manalt (1678-1755): Biografia i Catàleg crític

La tesi és un estudi integral de la figura i l'obra del pintor Antoni Viladomat i Manalt (1678-1755), un dels artífexs més destacats del panorama artístic català del Set-cents. El primer volum aborda la revisió de la seva biografia partint de les aportacions de la historiografia i de les noves dades inèdites d'arxiu. S'hi fa també un anàlisi de la seva cultura visual i figurativa, una panoràmica sobre la relació del pintor amb el seu ambient artístic més proper i immediat, i un estudi de l'encaix de la seva personalitat artística en el context de la pintura precedent i contemporània peninsular i europea. El primer volum inclou, també, un epíleg on s'aborden temes com els detonants i les conseqüències de la seva extraordinària fortuna crítica. El segon volum és un catàleg crític de la seva obra, organitzat a partir de fitxes individuals de cadascuna de les obres. L'autor considera que dues-centes cinquanta obres conservades, comptant dibuixos i pintures, són autògrafes, quaranta-una de les quals són inèdites. El catàleg també te recull i classifica les obres descartades i les perdudes. Les principals aportacions de la tesi, a banda de l'actualització del coneixement de la seva biografia i de l'elaboració per primera vegada d'un catàleg crític complet de la seva obra, són la localització del testament del pintor, la revisió de la relació de Viladomat amb els artistes de la cort de l'Arxiduc Carles d'Àustria, la proposta d'una nova cronologia per als treballs dels anys vint del segle XVIII, una interpretació nova dels plets contra el col·legi de pintors de Barcelona, la revisió de la seva intervenció a la Capella dels Dolors de Santa Maria de Mataró, bona part de la qual l'autor d'aquesta Tesi atribueix al pintor Joan Gallart; la definició dels usos que el pintor fa amb l'estampa de traducció, la relació amb la pintura siscentista dels Juncosa o la importància de l'aprenentatge en un context tradicional, etcètera.

Line extension influence on brand image: a study on the alcoholic beverage market in Brazil

The present study has the objective of understanding the influence of line extensions on the image of vodka brands. The research was performed by organizing various focus groups with vodka consumers in São Paulo. These focus groups allowed exploring and analyzing how the last line extensions of vodka brands have modified the image the consumers had of the brand. Three hypotheses were distinguished as an outcome of the research: (1) The influence of a line extension on brand image depends heavily on the initial image the consumers have of the brand. For a vodka brand with an average or bad image, launching a line extension with a perceived average or bad quality does not modify the brand image. On the contrary, for a vodka brand with a positive initial brand image, launching a line extension with perceived high quality led to a positive change in the brand image. (2) For vodka brands, a vertical line extension recognized as having high authenticity provokes a transfer of attributes from the extended product to the brand. (3) Among Keller’s (1993) dimensions of brand image, non-product related attributes and especially packaging are the one that are the most influenced by line extensions of vodka brands.

Phylogenetic relationships of Malassezia species based on multilocus sequence analysis

Members of the genus Malassezia are lipophilic basidiomycetous yeasts, which are part of the normal cutaneous microbiota of humans and other warm-blooded animals. Currently, this genus consists of 14 species that have been characterized by phenetic and molecular methods. Although several molecular methods have been used to identify and/or differentiate Malassezia species, the sequencing of the rRNA genes and the chitin synthase-2 gene (CHS2) are the most widely employed. There is little information about the beta-tubulin gene in the genus Malassezia, a gene has been used for the analysis of complex species groups. The aim of the present study was to sequence a fragment of the beta-tubulin gene of Malassezia species and analyze their phylogenetic relationship using a multilocus sequence approach based on two rRNA genes (ITS including 5.8S rRNA and D1/D2 region of 26S rRNA) together with two protein encoding genes (CHS2 and beta-tubulin). The phylogenetic study of the partial beta-tubulin gene sequences indicated that this molecular marker can be used to assess diversity and identify new species. The multilocus sequence analysis of the four loci provides robust support to delineate species at the terminal nodes and could help to estimate divergence times for the origin and diversification of Malassezia species.

Variação do espectro das ondas de Rossby na região da frente Brasil-Malvinas

A média global da variação na quantidade de calor armazenado nos oceanos observada recentemente é positiva (Cabanes et al., 2001; Cazenave & Nerem, 2004), porém, sua distribuição espacial não é homogênea (Polito & Sato, 2008). O calor armazenado está associado, via expansão térmica, à altura da coluna d'água. Portanto, variações espaciais na tendência do calor armazenado tem como consequência mudanças na inclinação da superfície que, por sua vez, implicam em variações nas correntes geostróficas e portanto na energia cinética associada a fenômenos de meso e larga escala. Polito & Sato (2008) observaram tendências predominantemente positivas na amplitude de ondas de Rossby e vórtices de mesoescala nos últimos 13 anos, sugerindo que estes eventos estão, em uma média global, ficando mais energéticos. Estas tendências variam regionalmente e a variabilidade espacial é mais pronunciada próximo da extensão para leste das correntes de contorno oeste (CCO), sugerindo um aumento do cisalhamento da velocidade geostrófica. O afastamento das CCO da costa provoca, na região de sua ocorrência, intensa atividade vortical e meandramento, constituindo, do ponto de vista da anomalia da altura da superfície do mar (AASM), as áreas mais energéticas do planeta. O exemplo no Atlântico Sul é a separação da Corrente do Brasil (CB) em sua região de encontro com a Corrente das Malvinas (CM). A CB flui quase-meridionalmente para sul até aproximadamente 36°S, iniciando seu afastamento da costa até 38°S devido ao encontro de suas águas quentes e salinas com as águas de origem subpolar da CM, conforme Garzoli & Garrafo (1989). Essa região recebe o nome de Confluência Brasil-Malvinas (CBM).