Novel Scorpionate and Pyrazole Dioxovanadium Complexes, Catalysts for Carboxylation and Peroxidative Oxidation of Alkanes

The dioxovanadium(V) complexes [VO2(3,5-Me(2)Hpz)(3)][BF4] (1) (pz = pyrazolyl), [VO2{SO3C(pz)(3)}] (2), [VO2{HB(3,5-Me(2)pz)(3)}] (3) and [VO2{HC(pz)(3)}][BF4] (4), bearing pyrazole or scorpionate ligands, were obtained by reaction of triethyl vanadate [VO(OEt)(3)] with hydrotris(3,5-dimethyl-1-pyrazolyl)methane [HC(3,5-Me(2)pz)(3)] or 3,5-dimethylpyrazole (3,5-Me(2)Hpz; 1), lithium tris(1-pyrazolyl)methanesulfonate {Li[SO3C(pz)(3)], 2}, potassium hydrotris(3,5-dimethyl-1-pyrazolyl)borate {K[HB(3,5-Me(2)pz)(3)], 3} and hydrotris(1-pyrazolyl)methane [HC(pz)(3), 4], respectively. Treatment of [VO(OEt)(3)] with potassium hydrotris(1-pyrazolyl)borate {K[HB(pz)(3)]} led to the mixed eta(3)-tris(pyrazolyl)borate and eta(2)-bis(pyrazolyl)borate oxovanadium(IV) complex [VO{HB(pz)(3)}{H2B(pz)(2)}, 5]. The compounds were characterized by elemental analyses, IR, NMR and EPR spectroscopy, FAB and ESI mass spectrometry, cyclic voltammetry and, for 5, also by single crystal X-ray diffraction analysis. All complexes exhibit catalytic activity in the single-pot carboxylation [in trifluoroacetic acid/potassium peroxodisulfate (CF3COOH/K2S2O8)] of gaseous alkanes (methane and ethane) to carboxylic acids (yields up to 40%. TONs up to 157) and in the peroxidative oxidation [in water/acetonitrile (H2O/NCMe)] of liquid alkanes (cyclohexane and cyclopentane) to the corresponding alcohols and ketones (yields up to 24%, TONs up to 117), under mild conditions.

Síntesi, estructura i reactivitat de nous complexos de Cu, Ag i Ni contenint lligands triazamacrocíclics. Aplicacions en l'activació d'enllaços

· S'ha preparat i caracteritzat una família de complexos de Cu(III) contenint lligands triazamacrocíclics, estudiant-se les seves propietats estructurals, espectroscòpiques i redox. Aquesta àmplia família de complexos tenen un gran interès perquè permeten descriure les propietats dels complexos de Cu en un estat d'oxidació poc habitual i a més ens han permès mesurar de manera quantitativa l'efecte Meyerstein. · Una nova família de complexos de Cu(I) amb els lligands triazamacrocíclics es sintetitzada i caracteritzada per tècniques espectroscòpiques i estructurals, demostrant que aquests complexos presenten diferents estructures a l'estat sòlid i en dissolució. Així doncs, mentre que en dissolució es demostra per RMN que es tracta d'una espècie monomèrica, la determinació estructural per difracció de raigs X d'aquests complexos de Cu(I), ens confirma la formació d'espècies polimèriques. Per altra banda, s'ha estudiat la seva reactivitat; a) la seva implicació en la formació de lligands deuterats mitjançant l'intercanvi H/D en condicions suaus i b) la formació de complexos bisfenoxo a partir de la reactivitat entre els corresponents complexos de Cu(I) i oxigen molecular. De la mateixa manera, s'ha preparat el corresponent anàleg de Ag(I) en estat sòlid, obtenint la formació d'un polímer de Ag(I), el qual presenta a l'estat sòlid una estructura en forma de ziga-zaga, diferent a l'estructura del polímer de Cu(I), que és lineal. · S'ha determinat i proposat el mecanisme que té lloc en l'activació de l'enllaç C-H i posterior reacció de transferència per tal d'estabilitzar els productes finals mitjançant una reacció de desproporció. El seguiment de la reacció té lloc mitjançant tècniques espectroscòpiques com UV-vis. Dit seguiment, ens permet determinar les diferents influències electròniques sobre la reacció de formació dels complexos organometàl·lics de Cu(III). A més a més, el seguiment de la reacció a baixa temperatura ens permet determinar espectroscòpica i teòricament la formació d'un intermedi de Cu(II), i mitjançant la determinació dels paràmetres cinètics i termodinàmics es proposa un mecanisme de reacció. Posteriorment, s'ha assajat la reactivitat d'una sal de Cu(II) amb un lligand macrocíclic que conté un grup metil en el carboni orientat cap al centre del macrocicle, implicant la formació d'un intermedi agòstic. De la determinació estructural d'aquest intermedi de CuII i del lligand protonat, s'extreuen una sèrie de conclusions molt interessants, com són la demostració estructural de l'activació de l'enllaç C-C en la primera etapa de formació i de manera anàloga poder comparar-ho amb els sistemes macrocíclics HL2-HL6, demostrant la possible formació d'un intermedi agòstic, on es produeix l'activació de l'enllaç C-H. Aquesta similitud estaria d'acord amb els sistemes HL2-HL6, els quals espectroscòpica i teòricament s'havia detectat la presència d'un intermedi de característiques similars. Degut a l'acidesa d'aquest protó, i gràcies a la presència d'una base com és el propi lligand, aquest podia ésser extret donant lloc a la formació dels corresponents organometàl·lics de Cu(III). Dita estructura també representa un dels pocs exemples d'un organometàl·lic de CuII, un estat d'oxidació poc conegut dins d'aquest camp. · S'ha descrit la reactivitat dels nous complexos organometàl·lics de Cu(III), els quals sota medi pròtic i en condicions àcides o neutres són espècies totalment estables, però en condicions bàsiques o reductores aquestes espècies reaccionen donant lloc a la formació de noves espècies de tipus bisfenoxo, on el Cu es troba en estat d'oxidació +2. S'han caracteritzat mitjançant difracció de RX, on es s'observa l'entorn químic del Cu, la geometria del complex bisfenoxo i l'hidroxilació de l'anell aromàtic. · Finalment, s'ha descrit per primera vegada la síntesi i caracterització d'uns nous complexos organometàl·lics de Ni. Aquests són sintetitzats en base als càlculs teòrics realitzats sobre els nostres sistemes macrocíclics. Per aquests complexos hem investigat l'efecte del metall, canviant el coure per altres metalls de la primera sèrie de transició (Mn, Fe, Co, Ni, Cu, Zn) i de la segona sèrie de transició (Ru, Rh, Pd, Ag). Els resultats demostren que el Ni(II), és el metall que presenta una major capacitat de l'activació de l'enllaç C-H en aquests sistemes aromàtics. Aquests compostos s'oxiden lentament cap a complexos de Ni(III). Per altra banda, l'addició d'una sal de clor sobre una solució d'un complex de Ni(II) permet aïllar el corresponent complex de Ni(III), caracteritzat per ressonància de spin electrònic

Synthesis, structure and reactivity of novel CuI, CuII and CuIII complexes containing triaza and hexaaza macrocyclic ligands

El treball de tesi s'emmarca dins del camp de la bioinorgànica, disciplina que estudia les propietats estructurals i de reactivitat dels centres actius dels enzims, servint-se de models síntètics de baix pes molecular per tal d'intentar reproduïr la reactivitat presentada per l'enzim i conèixer els mecanismes de reacció a nivell molecular que tenen lloc en els processos biològics.1 Més concretament el treball posa especial èmfasi en els processos d'activació d'oxigen molecular que tenen lloc en les metaloproteïnes de Coure del Tipus 3, com són l'hemocianina i la tirosinasa, ambdues presentant un complex dinuclear de Cu(I)) en el centre actiu de la forma reduïda, capaç d'activar l'O2 cap a espècies de tipus peròxid.2 Un altre camp d'interès ha estat l'estudi dels processos d'activació d'enllaços C-H no activats en hidrocarburs, tant per la seva importàcia a nivell industrial com per comprendre els mecanismes intrínsecs d'aquesta activació a través de metalls de trancisió.3,4 Durant el treball de tesi presentat s'ha desenvolupat la síntesi de nous complexes de Coure(I), Coure(II) y Cu(III) utilitzant lligands macrocíclics de tipus triaza i hexaaza, i s'han estudiat la seves propietats estructurals així com la seva reactivitat. La reacció dels lligands triazacíclics H32m, H2Me33m i H33m amb sals de coure(II) dóna lloc a una reacció de desproporció de Cu(II) per obtenir-se en quantitats equimolars un complex organometàl·lic de Cu(III) i un complex de Cu(I). La caracterizació estructural exhaustiva dels complexes del tipus aryl-Cu(III) evidencia la formació d'un enllaç organometàl·lic entre l'àtom de Cu(III) i el carboni més próxim de l'anell aromàtic del lligand. Aquesta reacció, a més de representar una nova forma de desproporció en la química del Cu, suposa l'activació d'un enllaç C-H aromàtic a temperatura ambient que, mitjançant l'estudi cinètic d'aquesta desproporció per espectroscòpia UV-Vis, dels càlcul de l'efecte cinètic isotòpic utilitzant el lligand deuterat en el C-H de l'anell, juntament amb el recolzament teòrics dels càlculs DFT per a la optimització de geometries d'intermedis de reacció, ens permeten proposar un mecanisme de reacció pel nostre sistema, on l'activació de l'enllaç C-H aromàtic transcorre per la formació d'un enllaç de tipus agòstic C-H ? Cu(II),5 seguit de la desprotonació del C-H aromàtic per acció d'una base i posterior transferència electrònica per obtenir el complex organometàlic de Cu(III) i el complex de de Cu(I). En quant a la reactivitat d'aquests complexes organometàl·lics aryl-Cu(III) s'ha observat que una base en medi aquós causa la inestabilitat d'aquests compostos, evolucionant cap a la inserció d'un àtom d'oxigen sobre la posició activada de l'anell aromàtic, per a donar lloc a un complex dinuclear de Cu(II) amb dos grups fenoxo actuant de pont entre els àtoms metàl·lics. La reacció transcorre per un intermedi colorejat, caracteritzat com el complex ayl-Cu(III) monodesprotonat en una de les seves amines benzíliques, els quals s'observen igualment en la reacció dels correponents complexos de Cu(I) amb oxigen molecular (O2). És en els nostres sistemes en els quals es descriu per primera vegada la participació d'intermedis organometàl·lics Cu(III)-C en processos d'hidroxilació aromàtica, tals com el desenvolupat per l'enzim tirosinasa o per alguns dels seus models químics de síntesi.6,7,8 S'han estudiat les propietats magnètiques dels quatre bis(fenoxo)complexes de Cu(II) descrits, obtenint-se uns acoplaments de tipus antiferromagnètic o ferromagnètic de diversa magnitud, depenent del solapament orbitalari a l'enllaç Cu-O, a través del qual es produeix el superintercanvi. Nous complexos de Cu(I) sintetitzats amb lligands hexaazamacrocíclics han estat estudiats, i posant especial èmfasi a la seva reactivitat respecta a l'activació d'oxigen molecular (O2). S'ha observat una reactivitat diferenciada segons la concentració de complex de Cu(I) utilitzada, de manera que a altes concentracions s'obté un carbonato complex tetranuclear de Cu(II) per fixació de CO2 atmosfèric, mentre que a baixes concentracions s'observa la hidroxilació aromàtica intramolecular d'un dels anells benzílics del lligand, reacció que presumiblement transcorre per atac electrofílic d'un peroxo complex intermedi sobre el sistema ? de l'anell.6 Els resultats obtinguts en aquest treball ens mostren la facilitat per activar enllaços C-H aromàtics per metalls de transició de la primera sèrie (Cu, Ni) quan aquests estan suficientment pròxims a l'enllaç C-H, en unes condicions de reacció molt suaus (1atm., temperatura ambient). Els nous complexos organometàl·lics Aryl-Cu(III) són el producte d'una nova reacció de desproporció de Cu(II), així com un posició aromàtica activada que podria ser el punt de partida per l'estudi de funcionalització selectiva d'aquests grups aromàtics.

Theoretical study of reactivity and dynamics of hybride-bridged diruthenium complexes and silylium

Esta tesis presenta un estudio computacional de los sistemas con hidruros puente. En la primera parte se estudia la química de complejos de dirutenio con cuatro hidruros puente. Esto incluye las siguientes reacciones: el intercambio del hidruro con hidrógeno molecular; la activación del enlace C-H del etileno para formar el complejo de bis(vinilo)-etileno; el acoplamiento C-C entre el etileno coordinado y dos ligandos vinilo para producir el complejo rutenaciclopentadieno. Al final de esta parte, se discuten a detalle los mecanismos de estas reacciones. Además, se demostró la importancia de la flexibilidad de los ligandos hidruro y la cooperación entre los dos centros metálicos. En la segunda parte, se estudió el comportamiento fluxional de dos complejos μ-silileno y de un catión sililio. Con esto, se estableció la ruta más favorable en donde se realiza el intercambio de los ligandos hidruro y de los grupos metilo en los complejos μ-silileno. Finalmente, se encontró que hay dos posibles rutas relativas al cambio en la posición del puente Si-H-Si en el cation sililio poliagóstico, asociadas con la rotación interna de los grupos sililo.

Peroxidative bromination and oxygenation of organic compounds: synthesis, X-ray crystal structure and catalytic implications of mononuclear and binuclear oxovanadium(V) complexes containing Schiffbase ligands

Treatment of of (R,R)-N,N-salicylidene cyclohexane 1,2-diamine(H(2)L(1)) in methanol with aqueous NH(4)VO(3) solution in perchloric acid medium affords the mononuclear oxovanadium(V) complex [VOL(1)(MeOH)]-ClO(4) (1) as deep blue solid while the treatment of same solution of (R,R)-N,N-salicylidene cyclohexane 1,2-diamine(H(2)L(1)) with aqueous solution of VOSO(4) leads to the formation of di-(mu-oxo) bridged vanadium(V) complex [VO(2)L(2)](2) (2) as green solid where HL(2) = (R,R)-N-salicylidene cyclohexane 1,2-diamine. The ligand HL(2) is generated in situ by the hydrolysis of one of the imine bonds of HL(1) ligand during the course of formation of complex [VO(2)L(2)](2) (2). Both the compounds have been characterized by single crystal X-ray diffraction as well as spectroscopic methods. Compounds 1 and 2 are to act as catalyst for the catalytic bromide oxidation and C-H bond oxidation in presence of hydrogen peroxide. The representative substrates 2,4-dimethoxy benzoic acid and para-hydroxy benzoic acids are brominated in presence of H(2)O(2) and KBr in acid medium using the above compounds as catalyst. The complexes are also used as catalyst for C-H bond activation of the representative hydrocarbons toluene, ethylbenzene and cyclohexane where hydrogen peroxide acts as terminal oxidant. The yield percentage and turnover number are also quite good for the above catalytic reaction. The oxidized products of hydrocarbons have been characterized by GC Analysis while the brominated products have been characterized by (1)H NMR spectroscopic studies.

The generation of H-1-NMR-detectable mobile lipid in stimulated lymphocytes: Relationship ts cellular activation, the cell cycle, and phosphatidylcholine-specific phospholipase C

Mobile Lipids detected using H-1-NMR in stimulated lymphocytes were correlated with cell cycle phase, expression of the interleukin-2 receptor alpha and proliferation to assess the activation status of the lymphocytes. Mobile lipid levels, IL-2R alpha expression and proliferation increased after treatment with PMA and ionomycin. PMA or ionomycin stimulation alone induced increased IL-2R alpha expressiom but not proliferation, PMA- but not ionomycin-stimulation generated mobile lipid, Treatment with anti-CD3 antibody did not increase IL-2R alpha expression or proliferation but did generate increased amounts of mobile lipid, The cell cycle status of thymocytes treated with anti-CD3, PMA or ionomycin alone indicated an. accumulation of the cells in the G(1) phase of the cell cycle, The generation of mobile lipid was abrogated in anti-CD3 antibody-stimulated thymic lymphocytes but not in splenic lymphocytes, using a phosphatidylcholine-specific phospholipase C (PC-PLC) inhibitor which blocked cells in the G(1)/S phase of the cell cycle, This suggests that the H-1-NMR-detectable mobile Lipid may be generated in anti-CD3 antibody-stimulated thymic lymphocytes by the action of PC-PLC activity via the catabolism of PC, in the absence of classical signs of activation. (C) 1997 Academic Press.

High levels of LDL-C combined with low levels of HDL-C further increase platelet activation in hypercholesterolemic patients

High levels of low-density lipoprotein cholesterol (LDL-C) enhance platelet activation, whereas high levels of high-density lipoprotein cholesterol (HDL-C) exert a cardioprotective effect. However, the effects on platelet activation of high levels of LDL-C combined with low levels of HDL-C (HLC) have not yet been reported. We aimed to evaluate the platelet activation marker of HLC patients and investigate the antiplatelet effect of atorvastatin on this population. Forty-eight patients with high levels of LDL-C were enrolled. Among these, 23 had HLC and the other 25 had high levels of LDL-C combined with normal levels of HDL-C (HNC). A total of 35 normocholesterolemic (NOMC) volunteers were included as controls. Whole blood flow cytometry and platelet aggregation measurements were performed on all participants to detect the following platelet activation markers: CD62p (P-selectin), PAC-1 (GPIIb/IIIa), and maximal platelet aggregation (MPAG). A daily dose of 20 mg atorvastatin was administered to patients with high levels of LDL-C, and the above assessments were obtained at baseline and after 1 and 2 months of treatment. The expression of platelets CD62p and PAC-1 was increased in HNC patients compared to NOMC volunteers (P<0.01 and P<0.05). Furthermore, the surface expression of platelets CD62p and PAC-1 was greater among HLC patients than among HNC patients (P<0.01 and P<0.05). Although the expression of CD62p and PAC-1 decreased significantly after atorvastatin treatment, it remained higher in the HLC group than in the HNC group (P<0.05 and P=0.116). The reduction of HDL-C further increased platelet activation in patients with high levels of LDL-C. Platelet activation remained higher among HLC patients regardless of atorvastatin treatment.

Metallo-organic domino reactions: C-H versus C-C bond breaking

HL and MeL are prepared by condensing benzil dihydrazone with 2-formylpyridine and 2-acetylpyridine, respectively, in 1:2 molar proportions. While in a reaction with [Ru-(C6H6)Cl-2](2), HL yields the cation [Ru(C6H6){5,6-diphenyl-3-(pyridin-2-yl)- 1,2,4-triazine}Cl](+), MeL gives the cation [Ru(C6H6)(MeL)Cl](+). Both the cations are isolated as their hexafluorophosphate salts and characterised by X-ray crystallography. In the case of HL, double domino electrocyclic/elimination reactions are found to occur. The electrocyclic reaction occurs in a C=N-N=C-C=N fragment of HL and the elimination reaction involves breaking of a C-H bond of HL. Density functional calculations on model complexes indicate that the identified electrocyclic reaction is thermochemically as well as kinetically feasible for both HL and MeL in the gas phase. For a double domino reaction, similar to that operative in HL, to occur for MeL, breaking of a C-C bond would be required in the elimination step. Our model calculations show the energy barrier for this elimination step to be much higher (329.1 kJ mol(-1)) for MeL than that for HL (96.3 kJ mol(-1)). Thus, the domino reaction takes place for HL and not for MeL. This accounts for the observed stability of [Ru(C6H6)-(MeL)Cl](+) under the reaction conditions employed.

Ativação da ligação c-h no metano por espécies MOm n+ (M = Nb, Fe; m = 0, 1; n = 0, 1, 2): estrutura eletrônica, mecanismo de reação e reatividade

The need for renewal and a more efficient use of energy resources has provided an increased interest in studies of methane activation processes in the gas phase by transition metal oxides. In this respect, the present work is an effort to assess , by means of a computational standpoint, the reactivity of NbOm n+ and FeOm n+ (m = 1, 2, n = 0, 1, 2) oxides in the activation process of the methane C-H bond, which corresponds to the first rate limiting step in the process of converting methane to methanol. These oxides are chosen, primarily, because the iron oxides are the most experimentally studied, and iron ions are more abundant in biological mediums. The main motive for choosing niobium oxides is the abundance of natural reserves of this mineral in Brazil (98%), especially in Minas Gerais. Initially, a thorough investigation was conducted, using different theoretical methods, to analyze the structural and electronic properties of the investigated oxides. Based on these results, the most reliable methodology was selected to investigate the activation process of the methane C-H bond by the series of iron and niobium oxides, considering all possible reaction mechanisms known to activate the C-H bond of alkanes. It is worth noting that, up to this moment and to our knowledge, there are no papers, in literature , investigating and comparing all the mechanisms considered in this work. I n general, the main results obtained show different catalytic tendencies and behaviors throughout the series of monoxides and dioxides of iron and niobium. An important and common result found in the two studies is that the increase in the load on the metal center and the addition of oxygen atoms to the metal, clearly favor the initial thermodynamics of the reaction, i.e., favor the approach of the metal center to methane, distorting its electron cloud and, thereby, decreasing its inertia. Comparing the two sets of oxides, we conclude that the iron oxides are the most efficient in activating the methane C-H bond. Among the iron oxides investigated, FeO + showed better kinetic and thermodynamic performance in the reaction with methane, while from the niobium oxides and ions NbO 2+ and NbO2 2+, showed better catalytic efficiency in the activation of the methane C-H bond.

Activation of YRP kinase by v-Src and protein kinase C-mediated signal transduction pathways.

We have previously reported that a serine(threonine) protein kinase that phosphorylates histone H1 in vitro is activated by tyrosine phosphorylation in v-Src-transformed rat 3Y1 fibroblasts. We now refer to this kinase as YRP kinase, for tyrosine-regulated protein kinase. Since YRP kinase may play a role in mediating the growth-stimulatory and morphology-altering effects of v-Src, we have further examined the signal transduction involved in the activation of YRP kinase. Although YRP kinase is constitutively activated in fibroblasts transformed by v-Src, activation of protein kinase C was also found to lead to activation of YRP kinase. Activation of YRP kinase by protein kinase C was found to be potentiated by vanadate treatment or overexpression of c-Src. The activation of YRP kinase by v-Src, however, does not appear to be mediated by protein kinase C, suggesting that YRP kinase can be activated by two separate signal transduction pathways. Transformation of fibroblasts by v-Ras or v-Mil did not result in activation of YRP kinase, indicating that the MAP kinase pathway does not mediate the activation of YRP kinase by v-Src or protein kinase C.

Aldosterone and angiotensin II synergistically stimulate migration in vascular smooth muscle cells through c-Src-regulated redox-sensitive RhoA pathways

Objective - Synergistic interactions between aldosterone (Aldo) and angiotensin II (Ang II) have been implicated in vascular inflammation, fibrosis, and remodeling. Molecular mechanisms underlying this are unclear. We tested the hypothesis that c-Src activation, through receptor tyrosine kinase transactivation, is critically involved in synergistic interactions between Aldo and Ang II and that it is upstream of promigratory signaling pathways in vascular smooth muscle cells (VSMCs). Methods and Results - VSMCs from WKY rats were studied. At low concentrations (10(-10) mol/L) Aldo and Ang II alone did not influence c-Src activation, whereas in combination they rapidly increased phosphorylation (P<0.01), an effect blocked by eplerenone ( Aldo receptor antagonist) and irbesartan (AT1R blocker). This synergism was attenuated by AG1478 and AG1296 ( inhibitors of EGFR and PDGFR, respectively), but not by AG1024 (IGFR inhibitor). Aldo and Ang II costimulation induced c-Src-dependent activation of NAD(P)H oxidase and c-Src-independent activation of ERK1/2 (P<0.05), without effect on ERK5, p38MAPK, or JNK. Aldo/Ang II synergistically activated RhoA/Rho kinase and VSMC migration, effects blocked by PP2, apocynin, and fasudil, inhibitors of c-Src, NADPH oxidase, and Rho kinase, respectively. Conclusions - Aldo/Ang II synergistically activate c-Src, an immediate signaling response, through EGFR and PDGFR, but not IGFR transactivation. This is associated with activation of redox-regulated RhoA/Rho kinase, which controls VSMC migration. Although Aldo and Ang II interact to stimulate ERK1/2, such effects are c-Src-independent. These findings indicate differential signaling in Aldo-Ang II crosstalk and highlight the importance of c-Src in redox-sensitive RhoA, but not ERK1/2 signaling. Blockade of Aldo/Ang II may be therapeutically useful in vascular remodeling associated with abnormal VSMC migration.

Vascular proinflammatory responses by aldosterone are mediated via c-Src trafficking to cholesterol-rich microdomains: role of PDGFR

Aims We demonstrated c-Src activation as a novel non-genomic signalling pathway for aldosterone in vascular smooth muscle cells (VSMCs). Here, we investigated molecular mechanisms and biological responses of this phenomenon, focusing on the role of lipid rafts/caveolae and platelet-derived growth factor receptor (PDGFR) in c-Src-regulated proinflammatory responses by aldosterone. Methods and results Studies were performed in cultured VSMCs from Wistar-Kyoto (WKY) rats and caveolin-1 knockout (Cav 1(-/-)) and wild-type mice. Aldosterone stimulation increased c-Src phosphorylation and trafficking to lipid rafts/caveolae. Cholesterol depletion with methyl-beta-cyclodextrin abrogated aldosterone-induced phosphorylation of c-Src and its target, Pyk2. Aldosterone effects were recovered by cholesterol reload. Aldosterone-induced c-Src and cortactin phosphorylation was reduced in caveolin-1-silenced and Cav 1(-/-) VSMCs. PDGFR is phosphorylated by aldosterone within cholesterol-rich fractions of VSMCs. AG1296, a PDGFR inhibitor, prevented c-Src phosphorylation and translocation to cholesterol-rich fractions. Aldosterone induced an increase in adhesion molecule protein content and promoted monocyte adhesion to VSMCs, responses that were inhibited an by cholesterol depletion, caveolin-1 deficiency, AG1296 and PP2, a c-Src inhibitor. Mineralocorticoid receptor (MR) content in flotillin-2-rich fractions and co-immunoprecipitation with c-Src and PDGFR increased upon aldosterone stimulation, indicating MR-lipid raft/signalling association. Conclusion We demonstrate that aldosterone-mediated c-Src trafficking/activation and proinflammatory signalling involve lipid rafts/caveolae via PDGFR.

INTERMITTENT ACTIVATION OF PERIPHERAL CHEMORECEPTORS IN AWAKE RATS INDUCES Fos EXPRESSION IN ROSTRAL VENTROLATERAL MEDULLA-PROJECTING NEURONS IN THE PARAVENTRICULAR NUCLEUS OF THE HYPOTHALAMUS

Despite the well-established sympathoexcitation evoked by chemoreflex activation, the specific sub-regions of the CNS underlying such sympathetic responses remain to be fully characterized. In the present study we examined the effects of intermittent chemoreflex activation in awake rats on Fos-immunoreactivity (Fos-ir) in various subnuclei of the paraventricular nucleus of the hypothalamus (PVN), as well as in identified neurosecretory preautonomic PVN neurons. In response to intermittent chemoreflex activation, a significant increase in the number of Fos-ir cells was found in autonomic-related PVN subnuclei, including the posterior parvocellular, ventromedial parvocellular and dorsal-cap, but not in the neurosecretory magnocellular-containing lateral magnocellular subnucleus. No changes in Fos-ir following chemoreflex activation were observed in the anterior PVN subnucleus. Experiments combining Fos immunohistochemistry and neuronal tract tracing techniques showed a significant increase in Fos-ir in rostral ventrolateral medulla (RVLM)-projecting (PVN-RVLM), but not in nucleus of solitarii tract (NTS)-projecting PVN neurons. In summary, our results support the involvement of the PVN in the central neuronal circuitry activated in response to chemoreflex activation, and indicate that PVN-RVLM neurons constitute a neuronal substrate contributing to the sympathoexcitatory component of the chemoreflex. Published by Elsevier Ltd on behalf of IBRO.

A role for the src family kinase Fyn in NK cell activation and the formation of the repertoire of Ly49 receptors.

NK cell function is regulated by a dual receptor system, which integrates signals from triggering receptors and MHC class I-specific inhibitory receptors. We show here that the src family kinase Fyn is required for efficient, NK cell-mediated lysis of target cells, which lack both self-MHC class I molecules and ligands for NKG2D, an activating NK cell receptor. In contrast, NK cell inhibition by the MHC class I-specific receptor Ly49A was independent of Fyn, suggesting that Fyn is specifically required for NK cell activation via non-MHC receptor(s). Compared to wild type, significantly fewer Fyn-deficient NK cells expressed the inhibitory Ly49A receptor. The presence of a transgenic Ly49A receptor together with its H-2(d) ligand strongly reduced the usage of endogenous Ly49 receptors in Fyn-deficient mice. These data suggest a model in which the repertoire of inhibitory Ly49 receptors is formed under the influenced of Fyn-dependent NK cell activation as well as the respective MHC class I environment. NK cells may acquire Ly49 receptors until they generate sufficient inhibitory signals to balance their activation levels. Such a process would ensure the induction of NK cell self-tolerance.