Característiques socioeconòmiques i estructura física del centre històric de Lleida

Es presenta el gruix dels resultats producte de l’encàrrec realitzat per l’Ajuntament de Lleida a la Càtedra de Geografia Humana de la Universitat de Lleida sobre l’anàlisi de les dades referides a població, activitat econòmica i característiques de l’edificació i de la fàbrica urbana del centre històric de la ciutat

L'esquerda ecològica: residus industrials i geografia humana

L'article presenta una visió global de la problemàtica dels residus industrials des d'una doble perspectiva que destaca el caràcter socioterritorial dels impactes, associats a la seva presència en el medi, i els conflictes que s'esdevenen entorn a les opcions de gestió actualment vigents. Després d'examinar els residus en relació amb la producció industrial, i la producció i 'eliminació', dels residus industrials des de la dimensió territorial, es fa un repàs de les polítiques de gestió, sobre la base de diferents països productors, i s'estudien les implicacions sociopolítiques dels models de gestió, tot centrant-se en l'analisi de les iniciatives ciutadanes alemanyes i de les mobilitzacions a Catalunya en resposta al 'Pla Director per a la Gestió dels Residus Industrials a Catalunya'. A les conclusions s'enceta una reflexió a l'entorn de la recerca en Geografia Humana i l'anàlisi dels residus industrials, i es plantegen les implicacions teòriques i epistemològiques de cara a una visió social dels problemes ambientals

Medi ambient i equitat : la perspectiva del gènere

L'article transcriu el que va ser una sessió del seminari 'Medi ambient, trajectòries de vida i interdisciplinarietat'. Nous reptes en geografia del gènere, inserit en el programa de tercer cicle en geografia humana de la UAB, corresponent al curs 1991-1992. S'hi presenta una àmplia panoràmica d'un enfocament de gènere per a l'anàlisi dels problemes del medi ambient; això es concreta, d'una banda, en la presentació d'un esbós de la situació de les dones en relació el medi ambient; diferenciant, segons les seves especificitats d'índole diversa, entre països desenvolupats i subdesenvolupats, i, d'altra banda, en un intent de sistematització de les línies de recerca i acció que són impulsades per les estudioses i les activistes en matèria de medi ambient i gènere

El medi està androcentrat. Qui el desandrocentritzarà?... Experiència femenina, coneixement ecològic i canvi cultural

The article is the result of an attempt to define universal categories which permit a nonandrocentric conceptualization of the natural environment, in which femenine experience in environmental topics is unveiled and emphatized as a collective heritage. The theoretic content concentrates on defining and outlining the characteristics of two basic concepts: the femenine model of conscience and environmental actionr and ccwomen's ecologismn. The potential of both concepts for structuring research in genderlenvironment relations is demostrated. Finally, the article offers reasoned criticism of the androcentric nature of the guide-lines which predominate in environmental management and proposes, as the basis of an alternative model, the recognition of the legitimacy and authority of feminine experience in environmental affairs

Medi ambient i gènere: el paper de les dones en la defensa de la salut i el medi ambient

L'article presenta el plantejament i les conclusions generals d'una recerca empírica sobre tres mobilitzacions ciutadanes enfront de riscos ambientals lligats a la presencia d'abocadors de residus industrials en diferents municipis de les comunitats autònomes d' Andalusia, País Basc i Catalunya. Es tracta d'un estudi de caràter comparatiu a partir del qual es pretén perfilar unes hipòtesis bàsiques referents a la relació entre gènere i medi ambient

Copia del codicil, 1669 jul. 20 de Fran[se]ch Oller Pagés de la Parróquia de S[an]t Iscla [i. e. Iscle] y Victoria de Vallalta [Manuscrito]

Alcance y contenido: Copia ms. de las claúsulas testamentarias que se añaden en 1669, al testamento de Francisco Oller Pagés, parroquiano de S. Iscle de Vallalta (obispado de Gerona), que en principio se redactó y firmó en 1665, constituyendo como marmesor a Jacinto March presbitero y vicario de dicha parroquia, legando 260 libras para el descanso de su alma y otras cantidades a su mujer y sus dos hermanas.

Codicil, 1658 feb. 3, de Antoni Jaume Oller Pagés de la Parróquia de Sant Aciscla [i. e. Iscle] y Victoria de Vallalta [Manuscrito]

Alcance y contenido: Copia ms. sin fecha, del testamento, Antoni Jaume Oller pagés y parroquiano de S. Iscle de Vallalta (obispado de Gerona), dejando herederos de sus bienes a su mujer María Oller, y a sus tres hijos, Teresa, Francisco y María. Lo firma el notario Pedro Sauleda.

Summari del fet de la causa de la Iurisdictio criminal en cas de mort y mutilatio de membre del lloch de Castell Empurdà per Don Leandro de Margarit i de Gallart ; contra lo fisch real, Iurats y los officials de Ullstret

Precede al tít. : "Iesus Maria Franciscus"

Relacion i memorial ajustado a ... los autos, e informaciones hechas por ... Don Rodrigo Marin i Rubio Obispo ... de Jaen, i a pedimiento de la ... i que se declaren por de dicho santo martyr los huessos que se hallaron en la bobeda de el altar mayor de la ... cathedral de Baeza ... el año ... de mil setenciento i veinte i nueve

Sign.: A-L2

Alegacion en derecho por Doña Agustina Maria Zapata de Calatayud, Marquesa de la Mina y Doña Felicia Zapata de Calatayud, Condesa de Sirat, en el pleyto que suscitó D. Joseph Sanchez de la Torre ... sobre pretendido pago, y entrego de legados del testamento, codicilo, o memoria de don Vicente Pasqual Zapata de Calatayud, Conde de Almenara, y Real

Precede al tít.: Jesus, Maria, y Joseph, San Joaquin, y Santa Ana

Memorial ajustado a los autos que en grado de vista ... sigue ... D. Andres Alonso de Angulo como marido ... de Doña Mariana Ferrer de Proxita ... con ... Don Juan Crespi... sobre pretender aquel se declare nulo y de ningun efecto todo testamento .. [Texto impreso]

Texto fechado en Valencia el 23 de Agosto de 1775

Exclusió social i salut: les dietes miracle en el context de l'obesitat de la pobresa

Tenint com a rerefons la cultura del culte al cos i el context del problema epidemiològic que amaga la pandèmia de l’obesitat, s’analitzarà la doble càrrega sanitària que per a molts sectors de la població, particularment el més endarrerits social i econòmicament, representa patir els efectes del sobrepès i les complicacions que solen comportar moltes de les anomenades dietes miracle.

Història de l'alimentació i la nutrició a la Comunitat Valenciana

Una de les raons que explica la capacitat de la cuina mediterrània per a formular de manera empírica uns principis actius saludables rau en el fet que la producció d'aliments sempre va ser limitada. Esta escassa disponibilitat, a causa de factors estructurals, geogràfics i climàtics, va obligar històricament a estructurar una cuina i establir uns hàbits alimentaris basats en un gran nombre d'aliments i en la necessitat de substituir-los per uns altres quan escassejaven o s'esgotaven, la qual cosa es va traduir en un consum variat i frugal.

Opere volgari di Giovanni Boccaccio, cor, su i testi a penna.

Ed. by I. Moutier.