Doctrinal Sauvage, Testament de Jean de Meun, Mélibée et Prudence de Christine de Pisan, Purgatoire de saint Patrice, Vie de saint Thibault, Déduit de chasse de Hardouin de Fontaine-Guérin, etc.

Contient : « Le Doctrinal Sauvage. » Cf. P. Meyer, Romania, t. VI, p. 21 ; F. Bonnardot, Bull. Soc. des Anc. textes, t. II, p. 76 ; Sentences latines, extraites de Sénèque, S. Ambroise, S. Léon, etc. Début : « Quod Deus est, scimus... » ; Extraits d'ouvrages latins sur la pénitence ; « Les enseignemens que le roy saint Louys fist à son filz. » Début : « Chier filz, la premiere chose que je t'enseigne, si est que tu mettes ton cuer en Dieu... » ; Avis sur l'éducation des enfants ; Sur les huit béatitudes. Début : « Pour entendre aucunement en gros la matiere de l'Euvangille de la Toussains... » ; « Traictié de Mellibée et de Prudance, » par Christine de Pisan. Début : « Après, ma treschiere dame, que j'ay fait sur Boece de Consolation a voustre service... » Imprimé ; cf. Brunet, Manuel du Libraire, t. I, col. 1036 ; t. III, col. 1589 ; « La manière de vouloir faire aucum testament. » Début : « In nomine Patris... saichant tout que je, Tel, en plaine vie... » ; « La signification de la messe. » Début : « Nostre Seigneur nous aprent... » ; « S'ensuit ung petit livre contre détraction. Début : « Se aucuns se repute religieux, comme dit saint Jacques... » ; « Douze considerations pour que l'âme soit exaucée de Dieu. » Début : « Cy vient à toy, Sauveur Jhesus, ceste ta serve... » ; Dialogue en vers entre Dieu, la raison, le coeur et les cinq sens ; Exemples moraux. Début : « Ung abbé demanda à ung larron qui le vouloit rober... » ; « La vie monsieur Saint Thiebault. » Début : « Sains Thiebaus fut néz de l'eveschié de Troyes... » ; « Le deduit de chiens et de chacier, » en vers, par « Herdoin, seigneur de Fontaine-Guérin » ; « Li aguillons d'amours. » Début : « O mes doulx Dieux, je qui en toy ay ma fiance... » ; « Medetacion devote et meritoire aux vii heures du jour. Début : « Tu dois savoir, quar ame espirituelment... » ; « Li purgatoire saint Patrice. » Début : « En ce temps que sain Patrices li grans preeschoit... » ; « Le miroer des pecheurs, » sermon traduit du latin. Début : « Mes tres chiers freres, nous sommes en ce monde fuians et passans noz jours... » ; Vers sur la Passion ; Traité sur les fins de l'homme, par G. de Mérucourt ; « Moralité faitte ou college de Navarre à Paris, le jour saint Anthoine l'an mil IIIIc XXVI, a cinq personnages, c'est assavoir, Dieu, le docteur, pechié, le dyable et l'omme. » — « Explicit la vigile de l'Ascension Nostre Seigneur l'an 1433, avant disner »

Experiències de participació dels estudiants en el disseny i implementació d'activitats curriculars

A la Facultat de Ciències de la Universitat d'Alacant s'han posat en marxa programes per implicar l'estudiant. En aquest treball es presenten les activitats en les quals el rol actiu de l'estudiant resulta crític per obtenir un resultat satisfactori, així com les conclusions més rellevants obtingudes en cada un d'aquests programes.1. Investigació docent universitària. Un grup de professors i alumnes de Química han format una xarxa (xarxa docent-discent) per estudiar tots els aspectes relacionats amb el procés d'avaluació dels aprenentatges. (...)

Els menors estrangers no acompanyats i els seus drets. 'Los menores extranjeros no acompañados y sus derechos'.

Resumen tomado de la publicación

La preparaci?? dels mestres i la Normal de Tarragona. 'La preparaci??n de los maestros y la Normal de Tarragona'

Resumen tomado de la publicaci??n

L'educació de persones adultes en la legislació autonòmica comparada i en la normativa europea. 'La educación de personas adultas en la legislación comparada y en la normativa europea'.

El trabajo de campo ha sido realizado por un equipo de quince colaboradores coordinados por Mercè Morey López

Cinema : magia i realitat. 'Cine : magia y realidad'.

Crédito variable en el cual se pretende aportar una visión inicial para el estudio de la imagen en movimiento, sus claves elementales, una metodología de análisis crítico, así como un marco teórico en el que caracterizar los fenómenos cinematográficos. Desde una perspectiva interdisciplinar, se parte del estudio de la imagen estática como referente para el estudio de la imagen en movimiento y como marco en el que introducir el vocabulario especializado. Se sugieren 72 actividades de aprendizaje agrupadas en: generales (alternadas con el texto de soporte) y de ampliación de tema que a su vez son divididas en complementarias y de profundización.

El fenomen bilingüe i l'educació a Catalunya. 'El fenómeno bilingüe y la educación en Cataluña'.

Valorar si una buena competencia lingüística por parte de los alumnos repercute favorablemente en la correcta adquisición de dos lenguas. Ver la influencia que puede tener la lengua utilizada en la escuela por los aprendizajes cuando representa a aquélla que el medio próximo exige. Verificar resultados sobre la influencia del bilingüismo en el proceso evolutivo del lenguaje y en las dificultades propias de la adquisición-comprensión y expresión del habla, lectura y escritura de ambas lenguas. 497 sujetos entre 5 y 14 años de 12 escuelas, 5 de las cuales utilizan el catalán como lengua de enseñanza, 4 utilizan el castellano y las tres restantes disponen de grupos paralelos. Planteamiento del problema e hipótesis. Selección de la muestra y de las pruebas a aplicar. Aplicación individual de las pruebas a los alumnos de la muestra. Las pruebas de habla, lectura y escritura se realizan en catalán y castellano, empezando por la lengua habitual de relación en la escuela. Después de cada prueba, el maestro rellena un cuestionario referente a cada alumno de la muestra. Se recogen los datos y se analizan, se analizan las pruebas, se redactan resultados y conclusiones. Variables: lengua familiar, lengua en la escuela, lengua que se habla en clase. Pruebas orales: 2 pruebas que recogen el habla del sujeto en las dos lenguas según motivaciones gráficas u orales. Pruebas de lectura: registro de la lectura del sujeto durante tres minutos de un texto catalán y otro castellano -magnetofón y cronómetro-. Pruebas de escritura: descripción de unas viñetas y dictado en las dos lenguas. Cuestionario sociolingüístico, ficha individualizada, cuestionario sobre la apreciación personal de la lectura del alumno, cuestionario referente al alumno, a la clase y al centro respondidos por los profesores. Coeficiente de correlación Bravais-Pearson. Puntuaciones directas. Porcentajes. La incorporación de la segunda lengua debe efectuarse sobre el dominio estructural del lenguaje que el individuo efectúa básicamente en una primera lengua. El autor desarrolla una propuesta para disminuir las diferencias constatadas.

Similitudes entre el proceso de convergencia en el ámbito de la Educación Superior Europea y la adopción del Aprendizaje basado en problemas en la E.U.I Vall d'Hebron de Barcelona.

Resumen tomado de la publicación

Atzar i probabilitat a l'Escola Prim??ria

Resumen basado en el de la publicaci??n

Característiques socioeconòmiques i estructura física del centre històric de Lleida

Es presenta el gruix dels resultats producte de l’encàrrec realitzat per l’Ajuntament de Lleida a la Càtedra de Geografia Humana de la Universitat de Lleida sobre l’anàlisi de les dades referides a població, activitat econòmica i característiques de l’edificació i de la fàbrica urbana del centre històric de la ciutat

L'esquerda ecològica: residus industrials i geografia humana

L'article presenta una visió global de la problemàtica dels residus industrials des d'una doble perspectiva que destaca el caràcter socioterritorial dels impactes, associats a la seva presència en el medi, i els conflictes que s'esdevenen entorn a les opcions de gestió actualment vigents. Després d'examinar els residus en relació amb la producció industrial, i la producció i 'eliminació', dels residus industrials des de la dimensió territorial, es fa un repàs de les polítiques de gestió, sobre la base de diferents països productors, i s'estudien les implicacions sociopolítiques dels models de gestió, tot centrant-se en l'analisi de les iniciatives ciutadanes alemanyes i de les mobilitzacions a Catalunya en resposta al 'Pla Director per a la Gestió dels Residus Industrials a Catalunya'. A les conclusions s'enceta una reflexió a l'entorn de la recerca en Geografia Humana i l'anàlisi dels residus industrials, i es plantegen les implicacions teòriques i epistemològiques de cara a una visió social dels problemes ambientals

Medi ambient i equitat : la perspectiva del gènere

L'article transcriu el que va ser una sessió del seminari 'Medi ambient, trajectòries de vida i interdisciplinarietat'. Nous reptes en geografia del gènere, inserit en el programa de tercer cicle en geografia humana de la UAB, corresponent al curs 1991-1992. S'hi presenta una àmplia panoràmica d'un enfocament de gènere per a l'anàlisi dels problemes del medi ambient; això es concreta, d'una banda, en la presentació d'un esbós de la situació de les dones en relació el medi ambient; diferenciant, segons les seves especificitats d'índole diversa, entre països desenvolupats i subdesenvolupats, i, d'altra banda, en un intent de sistematització de les línies de recerca i acció que són impulsades per les estudioses i les activistes en matèria de medi ambient i gènere

El medi està androcentrat. Qui el desandrocentritzarà?... Experiència femenina, coneixement ecològic i canvi cultural

The article is the result of an attempt to define universal categories which permit a nonandrocentric conceptualization of the natural environment, in which femenine experience in environmental topics is unveiled and emphatized as a collective heritage. The theoretic content concentrates on defining and outlining the characteristics of two basic concepts: the femenine model of conscience and environmental actionr and ccwomen's ecologismn. The potential of both concepts for structuring research in genderlenvironment relations is demostrated. Finally, the article offers reasoned criticism of the androcentric nature of the guide-lines which predominate in environmental management and proposes, as the basis of an alternative model, the recognition of the legitimacy and authority of feminine experience in environmental affairs