1000 resultados para Anglès – Ensenyament
Resumo:
This study presents the results of implementing a CLIL programme in a Catalan primary school three years after the onset of the implementation. The main objective of this investigation was to determine the effects of CLIL on students’ L2 English oral performance in terms of Complexity, Accuracy and Fluency (CAF). The results obtained suggest that CLIL learners outperform non-CLIL learners not only in fluency, but also in syntactic complexity. However, despite the encouraging results, the study concludes that further research which transcends the methodological limitations observed in the study is needed in order to confirm the results
Resumo:
Aquest estudi pretén investigar els intercanvis verbals mestre/a – aprenent(s) en dos contextos d'instrucció diferents: classes amb un enfocament AICLE (Aprenentatge Integrat de Continguts Curriculars i Llengua Estrangera) on s’aprenen continguts no lingüístics a través de l’anglès, per una banda, i classes 'tradicionals' d'anglès com a llengua estrangera, on l’anglès és alhora objecte d’estudi i vehicle de comunicació, per una altra banda. Més concretament, les preguntes que formula el/la mestre/a, la producció oral dels aprenents i el 'feedback' del/de la mestre/a en els episodis d’atenció a la forma s’han estudiat a la llum de les principals teories provinents del camp de l’Adquisició de Segones Llengües (SLA) per tal de demostrar el seu paper en l’aprenentatge de l’anglès. El corpus de dades prové de l’enregistrament de 7 sessions AICLE i d'11 sessions EFL enregistrades en format àudio i vídeo en dos centres públics d’Educació Primària (EP) de Catalunya. A cadascuna de les escoles, el/la mateix/a mestre/a és l’encarregat/da dels dos tipus d’instrucció amb el mateix grup d’aprenents (10-11 anys d’edat), fet que permet eliminar variables individuals com l'aptitud dels aprenents o l'estil del/de la mestre/a.Els resultats mostren un cert nombre de similituds discursives entre AICLE i EFL donat que ambdós enfocaments tenen lloc en el context-classe amb unes característiques ben definides. Tal com apunta la recerca realitzada en aquest camp, la instrucció AICLE reuneix un seguit de condicions idònies per un major desenvolupament dels nivells de llengua anglesa més enllà de les classes ‘tradicionals’ d’anglès. Malgrat això, aquest estudi sembla indicar que el potencial d'AICLE pel que fa a facilitar una exposició rica a l’anglès i una producció oral significativa no s’explota degudament. En aquest sentit, els resultats d’aquest estudi poden contribuir a la formació dels futurs professors d'AICLE si es busca l’assoliment d’una complementarietat d’ambdós contextos amb l’objectiu últim de millorar els nivells de domini de la llengua anglesa.
Resumo:
A pesar de que numerosos juristas (jueces, notarios, registradores de la propiedad...) puedan desarrollarsu carrera profesional sin necesitar conocer lenguas extranjeras, el dominio del inglés es una competenciaimprescindible para desarrollar una carrera profesional como jurista en los principalesdespachos de abogados españoles, en empresas multinacionales o en organizaciones internacionales.Así pues, es lógico que en el actual contexto del espacio europeo de educación superior los nuevosestudios de Grado promuevan el dominio de esta competencia introduciendo el inglés en la docencia.En el ámbito particular del Derecho Financiero y Tributario ello no resulta frecuentemente posible ya quefundamentalmente se estudia el ordenamiento jurídico español y por lo tanto las fuentes se encuentrandisponibles únicamente en castellano. Sin embargo, existen varias estrategias que permiten introducir elinglés en la docencia, aunque sea de forma parcial y afectando ligeramente a los contenidos tradicionalesde las asignaturas. Una posibilidad consiste en tratar cuestiones de Derecho Comparado en lasactividades que se desarrollan en las asignaturas centradas en el Derecho español. Otra posibilidadconsiste en impartir la asignatura de Fiscalidad Internacional en inglés, si bien ello requiere reformularsu contenido y centrarlo en los principios generales en vez de en la normativa española que regula latributación de supuestos de hecho con elementos internacionales. A pesar de que la introducción delinglés en la docencia plantee un importante reto tanto para el alumnado como para el profesorado, entendemosque es algo necesario en los tiempos actuales.
Resumo:
La Literatura ha de ser implementada a les aules com a eina per a l’ensenyament i aprenentatge de la llengua anglesa, i hauria de complementar els llibres de text d’ensenyament d’aquesta llengua. D’aquesta manera els alumnes seran exposats encara més a una varietat de registres, expressions i vocabulari d’aquesta llengua. La metodologia d’ensenyar la gramàtica dels contes o històries coneguda en anglès com “Story Grammar Approach” (SGA) i la metodologia sobre la comprensió i reacció lectora o “Reader Response Approach” (RRA) són excel•lent vehicles per a implementar la Literatura com a eina a les aules per a ensenyar anglès.La metodologia sobre la gramàtica de contes o “SGA” només es pot posar en pràctica quan els textos són narratius perquè aquests posseeixen tots els següents elements:• Personatges• Ambient• Trama• Conflicte• Resolució• Tema La metodologia de la reacció lectiva o “RRA” es centra principalment en la comprensió subjectiva i reacció del lector sobre un text, en la qual el lector formula una hipòtesis i aporta les seves idees sobre el text a una conversa grupal. Els estudiants han de poder aportar les seves reaccions, idees i respostes sobre els textos. La metodologia “RRA” també enfoca les habilitats cognitives superiors i empenya a l’alumne a millorar la seva expressió oral.Aquestes dues metodologies aporten incomptable avantatges. Treballen totes les intel•ligències múltiples i totes les competències acadèmiques (menys la matemàtica), els alumnes aprenen a treballar i a escolar als altres (i valorar altres opinions), poden aprendre sobre diferents cultures, la història, geografia, són exposats a diferents gèneres, i fomenten i estimulen la lectura i escriptura, com també treballen les habilitats productives i receptives en l’aprenentatge del anglès.
Resumo:
Aquest treball presenta una proposta d’investigació mitjançant la qual es pretendràanalitzar com percep l’aprenent la incidència de l’ús de les eines comunicatives de l’entornvirtual en la motivació envers l’aprenentatge d’una llengua estrangera. L’objectiu delprojecte d’investigació serà indagar com l’alumnat es relaciona amb l’ús d’eines decomunicació de l’entorn virtual com a recurs en l’aprenentatge de l’anglès i com percep elgrau en que aquestes estimulen el seu interès en adquirir la llengua.Aquesta indagació es durà a terme mitjançant una investigació bàsicament qualitativa. Elsresultats seran extrets a partir de dos grups de subjectes, que expressaran la seva pròpiapercepció del caràcter motivador de les eines de comunicació de l’entorn virtual. A partirde l’anàlisi i comparació dels resultats, s’inferirà quins estímuls resulten incitadors per al’estudiant, i si aquests estan relacionats amb les eines comunicatives de l’entorn virtual; o,al contrari, si en són independents.
Resumo:
El uso de las clases particulares es un tabú para el mundo de la educación. Aunque populares y abundantes, existen muy pocos estudios que analicen cómo se debe llevar a cabo para ser provechosas y adecuadas. El presente trabajo muestra un proyecto de investigación-acción sobre el aprendizaje del ILE, que busca analizar este recurso en un caso concreto y mostrar cómo se puede mejorar su práctica.
Resumo:
The purpose of this study was to analyse pupils’ English grammar acquisition from competitive and cooperative approaches. After searching a wide range of authors’ contribution to English language learning, grammar acquisition, classroom environment and language games. A hundred and twenty pupils from three schools; two from Ripoll and one from Campdevànol were enrolled in a specific grammar games intervention. This was imparted in three different phases: first of all, I interviewed the three teachers from the three schools, then I put into practice my competitive and cooperative games which I designed especially for this study (all the sessions were carried, assessed and registered by myself); finally, all pupils answered a questionnaire related to their experiences in my grammar games intervention. Analysis of teaching interventions showed that, in terms of English language acquisition, pupils used different strategies to show up understanding and achieve the objective of the game such as: recalling their background knowledge, expressing sentences influenced by their internal language and their mother tongue. Data collected revealed that most difficulties were founded in team work, even more in competitive games. The results also showed that team work is something which has to be developed step by step in order to achieve language learning and all pupils’ active participation successfully.
Resumo:
Aquesta recerca està basada en l’observació de les cançons per aprendre i ensenyar la llengua anglesa en l’etapa d’Educació Primària. S’analitza la cançó com un recurs eficaç per aprendre aquesta llengua, així com també s’observen els avantatges i desavantatges que es poden trobar en l’ús de les cançons a les aules de Primària. A partir d’una aplicació pràctica també s’estudia la validesa d’aquest recurs en el primer i darrer curs de la Primària. A més a més, es mesura la motivació que mostren els alumnes davant d’aquesta eina d’aprenentatge. Finalment, es presenten els resultats obtinguts en l’aplicació pràctica que s’ha portat a terme en una escola i les conclusions que s’extreuen a partir de la justificació teòrica i els resultats obtinguts a partir de les sessions pràctiques.
Resumo:
L'objectiu principal d'aquesta investigació va ser determinar els efectes del CLIL en els professors i estudiants en les seves produccions orals. El punt de partida de la meva investigació era de la teoria de Dalton-Puffer (2007), que estableix que la funció de parlar en les classes CLIL és mínima, la meva recerca s'ha basat en la recopilació recollir informació des de diferents fonts, amb la finalitat de veure si aquest fet també passa a les nostres escoles. Eventualment, he planejat algunes estratègies i activitats per incrementar la quantitat d’oportunitats per parlar en llengua anglesa els alumnes.
Resumo:
Hi ha molts tipus d’escoles diferents, i fins i tot, podem constatar que cada escola és diferent de les altres. Per aquesta raó, quan parlem sobre l’aprenentatge de l’anglès, no podem generalitzar una manera de fer-ho, perquè cada una d’elles tracta aquesta llengua de manera diferent. A més, pel que fa a l’aprenentatge d’una llengua, hi ha diferents habilitats involucrades, i entre totes aquestes, he centrat aquest projecte en l’habilitat oral. Aquesta recerca esta basada en l’observació de tres exemples de tipus d’escoles, i per ser més precisos, té l’objectiu d’aprofundir com tracten l’Anglès. D’aquesta manera, el principal objectiu d’aquest projecte és comparar l’habilitat oral dels alumnes d’aquestes escoles, tot considerant les seves diferències. Així doncs, amb el desenvolupament d’aquesta recerca, vaig voler descobrir si hi havien alguns alumnes amb millors habilitats orals que d’altres, i trobar-ne la possible raó.
Resumo:
Des del 1995 el Consell Europeu ha promogut l’aprenentatge d’una segona llengua a través d’una altra àrea en el que coneixem per CLIL (Contingut i Llengua Integrats en l’Aprenentatge) o en altres paraules: “una activitat en la qual l’aprenentatge d’una llengua estrangera és utilitzada com una eina per l’aprenentatge d’una àrea no linguística en la qual llengua i contingut tenen un mateix paper” (Marsh, 2002). Tot I així, “ensenyar una àrea a través d’una llengua estrangera no és el mateix que la integració de llengua i contingut”. CLIL comporta altres implicacions metodològiques pel que fa a la planificació, estratègies didàctiques i particularment al rol del docent. De fet, són aquests factors els que componen l’èxit o el fracàs en l’implementació de CLIL. i per aquest motiu pretenc analitzar i descriure les diferències entre una sessió de CLIL i una de llengua anglesa. Aquesta investigació és un estudi de cas que vol oferir una mirada a les diferències entre una unitat de CLIL i una de llengua anglesa portades a terme en un grup de 3r de primària a l’escola de Sant Miquel dels Sants (Vic) pel que fa a la planificació, les estratègies i actuacions del docent.
Resumo:
The purpose of this study is to answer the principal question, Do Real Books help the learning of English in P4?, and create a useful document to English teachers in Infant Education that are interested in working through stories. Previous to the development of the work, it has been necessary a research work and a theoretical documentation, performed using a literature review. This process has served to establish the basis of the study and to develop the subsequent didactic intervention. This second part of the study, the didactic intervention, contains all the information about how it was planned, carried to term and evaluated. There are three different ‘real books’ used as a reference in which the reader can see how to choose the correct story, how to adapt the text to the children, the daily planning, and how to evaluate the activities.
Resumo:
En este artículo se elabora un diagnóstico de las asignaturas que siguen el método AICLE (Apredizaje Integrado de Contenidos y Lenguas Extranjeras) en la Facultad de Empresa y Comunicación (FEC) de la Universitat de Vic (UVic). En base a cuatro entrevistas semiestructuradas al profesorado que las imparte y a encuestas a 60 estudiantes de segundo ciclo de los estudios de comunicación, se elabora un diagnóstico de los puntos fuertes y débiles de la aplicación de este método y se recogen propuestas para mejorar el aprendizaje del inglés en las carreras de Periodismo, Comunicación Audiovisual y, también, de Publicidad y Relaciones Públicas que se imparten en la Universitad de Vic.
Resumo:
Aquest article presenta els resultats d’un estudi exploratori que ens ha permès conèixer i detectar els recursos que fan servir els alumnes per a l’aprenentatge de l’anglès i també les mancances de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna (FPCEE) a l’hora d’ajudar els alumnes i el professorat a assolir els nivells requerits segons l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES). Per altra banda, es fa una breu síntesi dels recursos que algunes de les Universitats catalanes posen a l’abast de l’alumne per a l’aprenentatge de la llengua. També es fa un breu repàs d’aspectes com ara el concepte d’autoaprenentatge, els tipus de centres d’autoaprenentatge segons la seva funcionalitat i els factors que afecten l’aprenent a l’hora d’utilitzar-los. Així mateix, es fa un recull dels nous enfocaments metodològics en l’aprenentatge de llengües, tot integrant les TIC i l’aula d’autoaprenentatge. Finalment, es plantegen les conclusions resultants tant de la feina que es fa en altres Universitats com de la informació rebuda per part dels nostres alumnes, i es proposen aspectes a tenir presents de cara a un futur estudi.