L'autisme, què ens cal saber?. 'El autismo, ¿qué nos hace falta saber?'.

Resumen basado en el del autor en catalán

L'autisme, une autre intelligence: nouveauté ou recul?

Dans ce texte, nous soumettons à examen la conception de l'autisme avancée par Laurent Mottron dans son ouvrage L'autisme : une autre intelligence (Mottron, 2004). Le texte comprend quatre parties. Dans la première partie, nous présentons le cadre paradigmatique de l'auteur en matière de troubles envahissants et l'emphase mise sur une catégorie qu'il tient pour majoritaire bien que négligée dans la littérature scientifique et dans les réseaux de services : les troubles envahissants du développement sans déficienceintellectuelle (TEDSDI). Il assimile ce groupe à un nouvel autisme dominant. Dans la deuxième partie, nous montronsque souscrire à l'idée de l'autisme comme une autre forme d'intelligence ne permet pas une conceptualisation adéquate des capacités ni des déficits des personnes concernées. La troisième partie, aborde le problème du traitement de l'autisme. À l'encontre des propos de Mottron, nous défendons la pertinence de traiter l'autisme, notamment par I'intervention comportementale intensive (lCI) et l'analyse appliquée du comportement et jugeons sa position anachronique. D'autre part, la prépondérance et quasiexclusivité qu'il accorde à TEACCH comme réponse sociopsycho-pédagogique apparaît injustifiée. La quatrième partie constitue une critique de l'analyse des émotions chez les personnes autistes que fait l'auteur à partir d'écrits autobiographiques, un retour vers l'introspection comme méthode de recherche. En conclusion, nous déplorons le ton général du propos, trop dialectique, notamment dans sa dichotomisation entre autistes et non autistes. Le militantisme de Mottron pour les « autistes » sans déficience intellectuelle déçoit, de même que le débordement idéologique de sa théorie en faveur de la reconnaissance d'une culture autistique.

Vaccin RRO et autisme : la désinformation à l'œuvre

L'objectif de ce texte est de faire le point sur la controverse soulevée par Wakefield et ses collaborateurs concernant l'effet du vaccin RRO à titre de déclencheur éventuel d'une forme d'autisme. Après avoir présenté les travaux de Wakefield et al., les auteurs montrent que les recherches effectuées dans plusieurs pays mettent en évidence que l'hypothèse du lien entre le vaccin RRO et l'autisme n'est nullement fondée. La présentation de l'ensemble des résultats débouche sur une discussion comprenant trois volets: la nature de l'augmentation du nombre de cas d'autisme au cours des dernières années, la méthodologie utilisée pour vérifier l'hypothèse du lien vaccin RRO et autisme et les enjeux éthiques d'une telle controverse.

Vaccin RRO et autisme : la désinformation à l'œuvre.

L'objectif de ce texte est de faire le point sur la controverse soulevée par Wakefield et ses collaborateurs concernant l'effet du vaccin RRO à titre de déclencheur éventuel d'une forme d'autisme. Après avoir présenté les travaux de Wakefield et al., les auteurs montrent que les recherches effectuées dans plusieurs pays mettent en évidence que l'hypothèse du lien entre le vaccin RRO et l'autisme n'est nullement fondée. La présentation de l'ensemble des résultats débouche sur une discussion comprenant trois volets: la nature de l'augmentation du nombre de cas d'autisme au cours des dernières années, la méthodologie utilisée pour vérifier l'hypothèse du lien vaccin RRO et autisme et les enjeux éthiques d'une telle controverse.

Onderzoek naar het Effect van de Aanwezigheid van een Hond op het Alledaags Functioneren van een Kind met Autisme

Het Koninklijk Nederlands Geleidenhonden Fonds (KNGF) heeft een 3 daagse cursus ontwikkeld waarbij zij ouders leren hun hond in te zetten ten behoeve van het autistische kind. Om de cursus te kunnen evalueren en het effect van een door ouders getrainde huishond in kaart te kunnen brengen hebben zij ouders op 3 verschillende momenten vragenlijsten laten invullen waarbij het alledaags functioneren en autismespectrum gerelateerd probleemgedrag van het kind en stress bij ouders in kaart zijn gebracht. Deze data zijn gebruikt om te onderzoeken of de aan- of afwezigheid van de hond van invloed was op het alledaags functioneren van het kind en of er in de maanden na het volgen van de cursus verandering optrad in de genoemde uitkomstmaten. Resultaten laten zien dat het alledaags functioneren van het kind in aanwezigheid van de hond beter leek te zijn dan in vergelijkbare situaties in afwezigheid van de hond. Tevens was in de maanden na het onderzoek een vermindering te zien van autismespectrum gerelateerd probleemgedrag. Ook het alledaags functioneren leek in de tijd te verbeteren, maar dit effect leek ook weer iets af te nemen. Het maakte voor de genoemde uitkomstmaten niet uit of de respondenten bij aanvang van het onderzoek al een hond hadden of pas later een hond kregen. Stress bij ouders nam significant af voor de groep die bij aanvang van het onderzoek al een hond had.

¿Son el síndrome de Asperger y el autismo de alto funcionamiento, entidades clínicas distintas?

Aquest treball intenta diferenciar el síndrome d’Asperger i l’autisme d’alt funcionament, com entitats clíniques diferents, mitjançant l’anàlisi de les variables: etiologia, curs del desenvolupament, pronòstic i tractament, així com determinar quina és la ubicació del síndrome d’Asperger dins dels Trastorns Generalitzats del Desenvolupament.

Delfinoteràpia: un abordatge terapèutic en persones amb TEA

El present treball emmarca el concepte d'autisme des del punt de vista de diversos autors tant espanyols com de la resta del món. Així­ mateix intenta fer comprendre l'autisme des de diferents teories. Un altre punt bàsic del treball és la descricpció de diferents teràpies amb animals per abordar l'autisme, i en concret es realitza un estudi fonamental de la delfinoteràpia i els resultats a curt plaç en el delfinari Aqualand de Tenerife, arribant a conclusions per tal de poder ampliar més l'estudi en la Tesi Doctoral.

La utilització dels "serious games" en el tractament dels trastorns mentals : una revisió

Aquest article de revisió analitza l'ús que s'està fent dels anomenats "serious games" en el tractament dels trastorns mentals. La recerca efectuada a les bases de dades Medline i PsycINFO han donat com a resultat la localització de 537 articles que fan referència als "serious games" i als "computer games", dels quals 71 ho fan a la seva aplicació en l'àmbit de la salut i 14 a l'àmbit mes concret dels trastorns mentals. S'han trobat estudis que contemplen tractaments per l'esquizofrènia, el Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat (TDAH), el Trastorn per Estrès Posttraumàtic (TEPT), l'autisme, el retard mental i les fòbies. Hi ha resultats encoratjadors en quan a l'eficàcia dels tractaments utilitzant jocs d'ordinador, realitat virtual i realitat augmentada, si bé degut a ser un camp de recerca molt jove es necessita replicar molts estudis per tal de donar validesa científica als resultats provisionals obtinguts.

"Intervenció terapèutica en usuaris TEA (Transtorn Espectre Autista). Intervenció en les àrees curriculars, Intervenció Logopèdica, Intervenció des de la musicoteràpia"

En aquest document es mostra el procés de reflexió i les conclusions del pràcticum II de psicopedagogia. En ell es mostra la intervenció en nens autistes des de la musicoteràpia. Un document que ajuda als lecotors a entendre millor aquests nens i a pensar que noves teràpies i respostes educatives són possibles.

Reassessing the role of mitochondrial DNA mutations in autism spectrum disorder

Background: There is increasing evidence that impairment of mitochondrial energy metabolism plays an important role in the pathophysiology of autism spectrum disorders (ASD; OMIM number: 209850). A significant proportion of ASD cases display biochemical alterations suggestive of mitochondrial dysfunction and several studies have reported that mutations in the mitochondrial DNA (mtDNA) molecule could be involved in the disease phenotype. Methods: We analysed a cohort of 148 patients with idiopathic ASD for a number of mutations proposed in the literature as pathogenic in ASD. We also carried out a case control association study for the most common European haplogroups (hgs) and their diagnostic single nucleotide polymorphisms (SNPs) by comparing cases with 753 healthy and ethnically matched controls.Results: We did not find statistical support for an association between mtDNA mutations or polymorphisms and ASD.Conclusions: Our results are compatible with the idea that mtDNA mutations are not a relevant cause of ASD and the frequent observation of concomitant mitochondrial dysfunction and ASD could be due to nuclear factors influencing mitochondrion functions or to a more complex interplay between the nucleus and the mitochondrion/mtDNA.

L'Ensenyament del llenguatge a infants autistes

En aquest treball, s’expliquen les característiques de l’autisme i les anomalies lingüístiques que comporta, les quals condicionen els mètodes d’aprenentatge del llenguatge. També s’esmenten els principals mètodes generals d’ensenyament i es comparen amb la realitat a través d’entrevistes a professionals que ensenyen el llenguatge a infants autistes.

L'ús de la cançó per a potenciar el desenvolupament del llenguatge d'un nen autista

L’ús de la cançó per a potenciar el desenvolupament del llenguatge d’un nen autista és un projecte que pretén donar una visió de la música com a eina per al desenvolupament del llenguatge verbal i no verbal dels nens amb diagnòstic de TEA (Trastorn de l’Espectre Autista). Busca també fer una revisió bibliogràfica en aquest camp per conèixer i relacionar una mica més aquests móns sovint desconeguts. Finalment, presenta un programa d’intervenció adreçat específicament a quatre alumnes amb TEA, amb necessitats i objectius diferents, amb el pertinent seguiment, anàlisi de les dades recollides durant la intervenció, conclusions, i noves vies de treball que es podrien dur a terme.

Coocurrencia entre ansiedad y autismo: Las hipótesis del error social y de la carga alostática

Introducción. El concepto de comorbilidad en trastornos del neurodesarrollo como el autismo resulta, en ocasiones, ambiguo. La coocurrencia entre ansiedad y autismo es clínicamente signifi cativa; sin embargo, no siempre es fácil diferenciar si se trata de una comorbilidad"real", donde las dos condiciones comórbidas son fenotípica y etiológicamente idénticas a lo que supondría dicha ansiedad en personas con un desarrollo neurotípico; si se trata de una ansiedad fenotípicamente alterada por los procesos patogénicos de los trastornos del espectro autista, resultando en una variante específica de éstos, o si partimos de una comorbilidad falsa derivada de diagnósticos diferenciales poco exactos. Desarrollo. El artículo plantea dos hipótesis explicativas de dicha coocurrencia, que se retroalimentan entre sí y que no dejan de ser una refl exión en voz alta partiendo de las evidencias científi cas con las que contamos. La primera es la hipótesis del"error social", y considera que el desajuste en el comportamiento social de las personas con autismofruto de alteraciones en los procesos de cognición social contribuye a exacerbar la ansiedad en el autismo. La segunda hipótesis, la de la carga alostática, defi ende que la ansiedad es la respuesta a un estrés crónico, al desgaste o agotamiento que produce la hiperactivación de ciertas estructuras del sistema límbico. Conclusiones. Las manifestaciones prototípicas de la ansiedad presentes en la persona con autismo no siempre se relacionan con las mismas variables biopsicosociales evidenciadas en personas sin autismo. Las evidencias apuntan a respuestas hiperreactivas de huida o lucha (hipervigilancia) cuando la persona se encuentra fuera de su zona de confort, y apoyan la hipótesis del"error social" y de la descompensación del mecanismo de alostasis que permite afrontar el estrés.

Training referential communicative skills to individuals with autism spectrum disorder: a pilot study

Summary. The present study reports the effects of referential communication training in individuals formally diagnosed with autism spectrum disorder (ASD). Participants were 20 children with ASD (M age = 14.3 yr., SD = 4.2; 6 girls, 14 boys) in the role of speakers and 20 control children, who acted as listeners. They were all enrolled in mainstream compulsory education. Inclusion/exclusion criteria were defined according to the clinical diagnosis of ASD, the presence or absence of additional or associated disability, previous training in referential communication, and any drug treatment. Speakers were randomly assigned to one of two groups (trained vs untrained). Linguistic age, cognitive level, and autistic symptoms were analyzed, respectively, with the Peabody Picture Vocabulary Test (PPVT), the Wechsler Intelligence Scale (WISCR or WAISIII), and the Autistic Behavior Checklist (ABC). Communicative abilities were analyzed through two indexes related to message complexity and self-regulation. The trained group was trained in referential communication tasks (task analysis, role taking, and task evaluation), while the untrained group took part in a communicative game but without any specific communicative training. The results showed that the complexity of emitted messages had improved statistically significantly in the trained group as an effect of training. Ecological referential communication is shown to be an appropriate paradigm for studying the communicative process and its products and could be used to develop and implement a training program focused on those skills in which individuals with ASD are most deficient.

¿Hi ha diferències emocionals entre els TGD?

Aquest treball final de grau s'ha plantejat amb el principal objectiu de realitzar una recerca bibliogràfica, el més actualitzada possible, on es recullin les característiques fonamentals dels trastorns generalitzats del desenvolupament (avaluació, diagnòstic, tractament, etc.).