Geografia històrica i història del paisatge [Ressenya del llibre Geografia històrica i història del paisatge, de Joan Nogué i Josep Maria Puigvert (eds.)]

Ressenya d’aquesta obra que es compon de tretze articles de temàtica diversa (paisatge, divisions territorials, xarxa viaria, espais industrials i rurals, geografia urbana històrica...), que mostren un ampli ventall d'idees, conceptes i temes que ofereix la recerca en aquests camps; tot plegat, sense allunyar-se del seu context acadèmic i geogràfic més immediat

Inca descoberta : una finestra a la geografia, la història i l'art. 'Inca descubierta : una ventana a la geografía, la historia y el arte'.

Resumen tomado parcialmente del propio recurso

La Geografia i l'estudi dels boscos a Espanya

This article makes a revision of the most eminent contributions in Geography in relation to the forest study, starting with principal Spanish geographical journals, congress transactions and other bibliography about forest questions. A selection of the most eminent bibliography has been made paying special attention to three main subjects: forest and forest science history, forest and landscape description, and forest management

Natura i història en la creació dels "paisatges de l'aigua" a la plana de l'Alt Empordà

L’objectiu d’aquest article és fer una aproximació al procés històric de creació dels anomenats “paisatges de l’aigua” a la plana de l’Alt Empordà. En primer lloc, es presenten els principals elements que configuren els paisatges de l’aigua a la plana (els rius, les rieres, els aiguamolls, els estanys, les sèquies, canals de regadiu, etc.). A continuació, s’analitza el procés històric de creació dels paisatges de l’aigua a la plana de l’Alt Empordà a través d’un discurs que s’ha simplificat en dues grans etapes: una llarga etapa caracteritzada per la lluita mantinguda per la societat altempordanesa contra l’aigua i, una segona etapa, molt més recent, on els esforços d’aquesta societat es concentren en l’obtenció d’aquesta aigua. Per últim, s’analitza en detall aquest procés a partir del cas concret del paisatge configurat per les closes

Geografia i experiència professional: entrevista a deu joves geògrafs i geògrafes

En aquest article es presenta el relat de les històries personals de deu joves geògrafs i geògrafes centrades en la seva formació acadèmica i en les respectives experiències i trajectòries en el món laboral. No pretén ser una mostra representativa de l’actual panorama professional al nostre país, sinó, tan sols, fer arribar al lector deu trajectòries individuals que tenen com a fil conductor l’intent d’assolir l’exercici professional i estable de la geografia

Una experiència de programació integrada de literatura : català, castellà i història. 'Una experiencia de programación integrada de literatura : catalán, castellano e historia'.

Resumen de las autoras en catalán

Cultura, costums i història del poble gitano. ' Cultura, costumbres e historia del pueblo gitano.

El objetivo es facilitar la comprensión de los rasgos diferenciales de las culturas. La experiencia la lleva a cabo una profesora de sociales en 8õ de EGB, pero para el próximo curso se prevee aplicarlo a toda la escuela. El tema de la unidad didáctica es la interculturalidad y más concretamente la cultura del pueblo gitano. Aparecen los contenidos, objetivos didácticos, actividades de aprendizaje, evaluación, temporalización y materiales.

Drets humans i història : una conquesta de més de 2000 anys. 'Derechos humanos e historia : una conquista de más de 2000 años'.

Resumen del documento en catalán. Las otras dos unidades tienen la signatura topográfica: 342.7 Mat y 342.7 Gon

Estercoleros y consumidores : Ciencias Sociales, Geografía e Historia : tercer curso : alumnado.

Existe un ejemplar en lengua valenciana con el título: Femers i consumidors : ciències socials, geografia i història, tercer curs : alumnat. ISBN: 84-482-0440-9

Com que conteúdo eu vou ao currículo que você me convidou? Geografia e história no ensino fundamental

This paper intends to reflect on the search, in the process of teaching formation, of pre-defined contents for the teaching of Geography and History in the series of primary school. This desire for clarity about the appropriated contents for the various series often overshadows the real need to clarify what is the goal of teaching this or that content. It is necessary, in the teacher training, resume and historically contextualize this search for curriculum contents. The risk of prioritizing the discussion about contents is transforming the contents itself into the content goals of education. Reifying the contents contributes to the common process of disconnect teaching from learning. In this case, the educational process becomes a contest of teaching contents, not bothering if these contents were or not learned by the students, which makes education extremely conservative. This phenomenon has it origins in the 1970s, during the curriculum discussions of the various areas of school knowledge. Since then, the concept of didactic transposition has been questioned progressively, in which the curricula were designed as adapted teaching to lower levels of scientific knowledge produced in universities – the place for higher education. The school knowledge, since the 1970s, is considered as autonomous. In other words, knowledge in dialogue with university science, but with typical characteristics of education in school systems. If the curriculum of primary and secondary educations is not the result of the didactic transposition, what content it should be made of? The current paper touches this issue, but subordinates it to most relevant questions about the purposes of learning in inseparable connection with teaching.

Epizootiology: [Chapter 9 in <i>Biology of the Acanthocephalai>]

In practice, epizootiology deals with how parasites spread through host populations, how rapidly the spread occurs and whether or not epizootics result. Prevalence, incidence, factors that permit establishment of infection, host response to infection, parasite fecundity and methods of transfer are, therefore, aspects of epizootiology. Indeed, most aspects of a parasite could be related in sorne way to epizootiology, but many of these topics are best considered in other contexts. General patterns of transmission, adaptations that facilitate transmission, establishment of infection and occurrence of epizootics are discussed in this chapter. When life cycles are unknown, little progress can be made in understanding the epizootiological aspects of any group of parasites. At the time Meyer's monograph was completed (1933), intermediate hosts were known for only 17 species of Acanthocephala, and existing descriptions are not sufficient to permit identification of two of those. Laboratory infections of intermediate hosts had apparently been produced for only two species. Study at that time was primarily devoted to species descriptions, host and geographical distribution, structure and ontogeny. Little or nothing was known about adaptations that promote transmission and the concept of paratenic hosts was unclear. In spite of the paucity of information, Meyer (1932) summarized pathways of transmission among principal groups of hosts, visualized the relationships among life cycle patterns for the major groups of Acanthocephala, and devised models for the hypothetical origin of terrestrial life cycles from aquatic ones. Nevertheless, most of our knowledge regarding epizootiology has been recently acquired.

Stradnye dni Port-Artura. Khronika voennykh sobytīĭ i zhizni v osazhdennoĭ kri︠e︡posti s 26-go i︠a︡nvari︠a︡ 1904 g. po 9-e i︠a︡nvari︠a︡ 1905 g.

At head of title: P. Larenko.