La universitat del futur estat català

Que és una Universitat millor? Estaríem d'acord que una universitat millor que l'actual seria una Universitat que proporcionés docència de més qualitat, amb la recerca més reconeguda internacionalment i que dels seus resultats se'n derivés innovació i noves empreses, que figurés en posicions destacades en els rànquings i que fos atractiva per als estudiants i investigadors d'altres països. Potser una Universitat millor seria com la britànica, que figura en posicions destacades en els rànquings

És urgent reformar l'ensenyament universitari

Quan analitzo els continguts dels graus francesos o alemanys, diferents entre ells, m'adono de la gran diferència entre els seus i el nostre. Algú podrà dir que adaptar el model al que tenen els nostres companys de la Unió Europea seria degradar la universitat. No és cert, seria adaptar la universitat al que avui demana la societat. La universitat no és una escola de formació professional, però ha de preparar milers de ciutadans per incorporar-se com a professionals a la societat. Ho ha de fer formant també investigadors

Israel és un bon exemple de l'economia del coneixement

Antoni Castellà, secretari d'Universitats i Recerca, deia que en aquests moments a Israel el 25% del PIB són noves empreses sorgides de l'àmbit científic i que cal fer una aliança amb Israel per seguir el seu camí i veure com podem aprendre d'ells per fer el mateix salt tecnològic en els propers anys

Les diferències entre Escòcia i Catalunya en educació

Tot i que Catalunya és atractiva per fer-hi estudis superiors, només atraurem estudiants per la qualitat de les nostres universitats i per l'atractiu i la geografia de Barcelona. Si comparem les universitats de Catalunya i Escòcia, haurem de recordar que la Universitat d'Edimburg està entre les 50 millors del món. D'altra banda, a Escòcia es viu en anglès. Catalunya no atraurà tots aquells candidats que es mouen per estudiar en anglès

Les universitats són meritocràtiques o no són

La universitat catalana no és dolenta. No està en els millors llocs dels rànquings, però tampoc està ensorrada a la cua d'Europa. No és satisfactori no tenir cap universitat entre les 100 primeres, però hi ha raons que impedeixen millorar. Un finançament insuficient i, més determinant, una legislació que pretén que totes les universitats de l'Estat espanyol siguin iguals, que impedeix que es governin adequadament i que siguin eficaces. Retiment de comptes, zero

Doctors més enllà de la Universitat i els centres de recerca

Les causes d'aquest desajust no només estan a la Universitat i l'empresa, també l'administració hi té la seva part de responsabilitat. La Universitat i l'empresa s'han de conèixer, saber que fa cadascuna i col·laborar, però l'administració ha de propiciar i fomentar-ne la relació i això només es pot fer coneixent quins són els dèficits estructurals que ho dificulten i crear un marc i condicions per eliminar-los o, si més no, reduir-los. Una altra variable explicativa de la mala situació de la competitivitat és la nostra relativa poca producció de doctors respecte a d'altres països del nostre entorn que són més competitius

La universitat i l'empresa

Llegia fa uns dies, i no és la primera vegada, que la universitat ha de dirigir-se més com una empresa que no pas amb els criteris polítics amb què es regeix. A mi això em sembla bastant absurd. No estic defensant, ni de bon tros, l'actual gestió de la universitat, però la universitat no és una empresa, ni ho ha de ser. Que jo sàpiga, no és ni actua com una empresa en cap lloc del món. Dir que la universitat ha de dirigir-se com una empresa és com dir que l'Església, o un equip de futbol, o un museu, o un hospital, o un... ha de regir-se com una empresa. No! Les universitats més prestigioses del món es governen de maneres diferents segons el país on són i les seves lleis, però cap ho fa com una empresa

La davallada intel·lectual és enemiga de la innovació

A més, a l'escola hi ha problemes derivats de l'accés a l'educació de nens d'estrats socials amb poc nivell educatiu. L'escola per a tothom és intrínsecament bona i desitjable, però la mescla d'alumnes amb diferents aptituds i motivacions en escoles sense mitjans no estimula els dots innats dels individus, sinó que involuntàriament frena la genialitat provocant l'avorriment dels més capacitats. L'objectiu, lloable, és aconseguir que tothom passi, però sembla que amb els recursos que tenim això només es pugui aconseguir reduint el nivell

Estalviar en R+D+I surt car

A Catalunya parlar d'innovació s'ha convertit gairebé en un tòpic. Sentim en declaracions i discursos que la R+D+I hauria de salvar l'economia del país, però, realment, quants dels que ho diuen s'ho creuen? No ho sé, però és evident que per sortir enfortits de la crisi necessitem innovar. Tanmateix, perquè la innovació es converteixi en un motor de l'economia fan falta polítiques que ho facin possible. La innovació no la fa l'administració, també ha d'innovar, com qualsevol organització, però no és l'administració la que té aquesta funció. Amb tot, sense l'administració la innovació no reïx. Els països que han fet de la innovació una prioritat política han crescut més

R+D+i, la clau de l'estat del benestar

Els indicadors que mesuren la situació de la nostra recerca bàsica no són dolents. Les publicacions i llur impacte en la comunitat científica internacional certifiquen una posició digna d'universitats, centres de recerca i hospitals i si aquests resultats es correlacionen amb el finançament públic els resultats són destacats. Sense cap cofoisme, la situació de Catalunya és molt millor que la de la resta de l'Estat espanyol. La comparació té interès perquè Catalunya, sotmesa a la llei espanyola, pateix de les mateixes cotilles i, a diferència del País Basc, no pot dedicar els seus recursos a desenvolupar la política que voldria

La competitivitat també requereix talent

L'informe Innovation Union Competitiveness Report 2011 indica que l'Estat espanyol està en condicions d'arribar al 3% de despesa en R+D respecte al PIB, objectiu fixat per la Unió Europea per al 2020, però per fer-ho caldria un increment notable de la mitjana de la despesa anual respecte als anys anteriors, especialment en l'àmbit empresarial. Un dels grans dèficits de l'economia espanyola rau en la gran distància entre la inversió empresarial en R+D espanyola i l'europea. La tendència actual fa pensar que Espanya, sense un fort impuls, es quedarà en un 2,2% o per sota a causa de la crisi econòmica.

El dèficit de R+D en el sector empresarial

Si ens fixem en la recerca bàsica, Catalunya és, sens dubte, líder a l'Estat. És el resultat d'una encertada tasca encetada a principi del decenni passat i que, malgrat les vicissituds pressupostàries negatives, s'ha mantingut i ha donat fruits. Tanmateix, les coses no són iguals quan ens referim al percentatge del PIB invertit pel conjunt de la societat catalana. Segons les darreres dades publicades per l'INE, referides al 2009, Catalunya hi va destinar l'1,68% del PIB regional. A una distància considerable trobem Navarra (2,13%), el País Basc (2,06%) i la Comunitat de Madrid (2,06%).

Baixem de les tarimes i connectem: recerca en història medieval i innovació docent

We would like to introduce our group of research, [CONTRA TAEDIUM], created by professionals from different fields, that have contributed in this article. Our purpose is to expose our reflections based on our own experiences, not only in research, but also in teaching. We propose new forms of writing history in order to understand the dairy life of the women and men of the past, from birth to death. We would like to point out that interacting all types of sources is essential to understand our history. But, what really makes sense is to bring our students in the historical methodology and involve them in their education. Moreover, it is necessary to design new teaching materials using the new technologies, although it requires team-work and a great, but satisfying, effort

Un estudi preliminar sobre la presa d’apunts dels estudiants universitaris

En aquest treball es presenten els resultats d’un estudi iniciat per esbrinar comprenen apunts els estudiants de primer curs universitari en una situació declasse habitual i per analitzar com incideixen les condicions d’una determinadasituació educativa en les decisions respecte a què cal anotar i com cal fer-ho.L’estudi suposa l’inici d’una línia de recerca que té per objectiu investigaren quines condicions la presa d’apunts esdevé una estratègia d’aprenentatge

Artigos científicos como recurso didático no ensino superior de Química

Chemistry teachers increasingly use research articles in their undergraduate courses. This trend arises from current pedagogical emphasis on active learning and scientific process. In this paper, we describe some educational experiences on the use of research articles in chemistry higher education. Additionally, we present our own conclusions on the use of such methodology applied to a scientific communication course offered to undergraduate chemistry students at the University of São Paulo, Brazil.