Caciquisme rural i contrautopies pageses. Testimonis d'unes cobles de la Conca de Barberà i del Priorat

Aquest article presenta i estudia un conjunt de cobles de la tradició oral recollides a la Conca de Barberà i al Priorat. Les cançons, creades en el marc de la Restauració, denuncien un conjunt de greuges lligats al caciquisme i al desenvolupament de l’Estat i de les relacions capitalistes que aquest fomenta. Les cobles presenten dos grans registres expressius, que obeeixen a diferents perspectives dels greuges que denuncien. D’una banda tenim unes cobles caracteritzades per una sàtira violenta, dreturera, una sintaxi cantelluda, antítesis primàries, i un recurs viu a les deformacions de l’adversari. En aquests casos, les lletres obeeixen a factors percebuts en la immediatesa de la comunitat, d’acord amb una perspectiva tradicional. D’altra banda, tenim cobles que es caracteritzen per un relaxament còmic i jocós de la sàtira, per una major narrativitat o arromançament, i també per una catarsi benèfica. En aquests casos, les cançons responen a un nou ordre de factors —polítics/política de partit, representants de l’Estat, noves modes estètiques, etc.— que en la societat rural, especialment entre aquells sectors poc introduïts a la modernitat, són percebuts amb una amplitud panoràmica, d’acord amb una ingenuïtat perceptiva, amb un distanciament naïf cap a la realitat. Es tracta d’un ordre de percepcions que informen els trets expressius que hem apuntat quant a aquestes cobles. Unes manifestacions ben il·lustratives d’aquestes darreres composicions són unes contrautopies que recullen, amb voluntat de totalitat, el conjunt d’abusos que pateix la societat pagesa, general o local.

Sor Genoveva Massip i el seu model d'acompanyament als malalts i moribunds

Genoveva Masip Torner no és infermera titulada però s'ha dedicat als més exclosos de la societat, oferint cuidatges dignes als pacients terminals i moribunds, tasca que per les infermeres és altament significativa. És per aquest motiu que s'escollís com a testimoniatge d'un saber Ser, Fer i, Estar en els cuidatges de persones malaltes. Va néixer a Sabadell (Barcelona) un 19 de novembre de l'any 1923. Va entrar a la Companyia de les Filles de la Caritat el 20 d'octubre del 1944. Durant la seva joventut i mentre estudiava, anava com a voluntària a la Casa de la Caritat de Sabadell que acollia malalts, nens i altres persones necessitades, lloc on va conèixer les 'Filles de la Caritat'. La seva vocació va sorgir quan una nena li cridava 'mare' mentre l'abraçava, en aquell moment va decidir iniciar el seu generós projecte d'ajuda als altres sense límits

Role of vitamin D deficiency in extraskeletal complications : predictor of health outcome or marker of health status?

The relationship of vitamin D with extraskeletal complications, such as cardiovascular disease, cancer, and autoimmune disease, is of major interest considering its roles in key biological processes and the worldwide high prevalence of vitamin D deficiency. However, the causal relationships between vitamin D and most extraskeletal complications are weak. Currently, a heated debate over vitamin D is being conducted according to two hypotheses. In this review, we first present the different arguments that suggest a major role of vitamin D in a very broad type of extraskeletal complications (hypothesis #1). We then present results from recent meta-analyses of randomized controlled trials indicating a lack of association of vitamin D with major extraskeletal complications (hypothesis #2). We discuss different issues (e.g., causality, confounding, reverse causation, misclassification, and Mendelian randomization) that contribute to the favoring of one hypothesis over the other. While ultimately only one hypothesis is correct, we anticipate that the results from the ongoing randomized controlled trials will be unlikely to reconcile the divided experts.

Neutralization of (NK-cell-derived) B-cell activating factor by Belimumab restores sensitivity of chronic lymphoid leukemia cells to direct and Rituximab-induced NK lysis.

Natural killer (NK) cells are cytotoxic lymphocytes that substantially contribute to the therapeutic benefit of antitumor antibodies like Rituximab, a crucial component in the treatment of B-cell malignancies. In chronic lymphocytic leukemia (CLL), the ability of NK cells to lyse the malignant cells and to mediate antibody-dependent cellular cytotoxicity upon Fc receptor stimulation is compromised, but the underlying mechanisms are largely unclear. We report here that NK-cells activation-dependently produce the tumor necrosis factor family member 'B-cell activating factor' (BAFF) in soluble form with no detectable surface expression, also in response to Fc receptor triggering by therapeutic CD20-antibodies. BAFF in turn enhanced the metabolic activity of primary CLL cells and impaired direct and Rituximab-induced lysis of CLL cells without affecting NK reactivity per se. The neutralizing BAFF antibody Belimumab, which is approved for treatment of systemic lupus erythematosus, prevented the effects of BAFF on the metabolism of CLL cells and restored their susceptibility to direct and Rituximab-induced NK-cell killing in allogeneic and autologous experimental systems. Our findings unravel the involvement of BAFF in the resistance of CLL cells to NK-cell antitumor immunity and Rituximab treatment and point to a benefit of combinatory approaches employing BAFF-neutralizing drugs in B-cell malignancies.

Direct Interrogation of Viral Peptides Presented by the Class I HLA of HIV-Infected T Cells

Identification of CD8+ cytotoxic T lymphocyte (CTL) epitopes has traditionally relied upon testing of overlapping peptide libraries for their reactivity with T cells in vitro. Here, we pursued deep ligand sequencing (DLS) as an alternative method of directly identifying those ligands that are epitopes presented to CTLs by the class I human leukocyte antigens (HLA) of infected cells. Soluble class I HLA-A*11:01 (sHLA) was gathered from HIV-1 NL4-3-infected human CD4+ SUP-T1 cells. HLA-A*11:01 harvested from infected cells was immunoaffinity purified and acid boiled to release heavy and light chains from peptide ligands that were then recovered by size-exclusion filtration. The ligands were first fractionated by high-pH high-pressure liquid chromatography and then subjected to separation by nano-liquid chromatography (nano-LC)–mass spectrometry (MS) at low pH. Approximately 10 million ions were selected for sequencing by tandem mass spectrometry (MS/MS). HLA-A*11:01 ligand sequences were determined with PEAKS software and confirmed by comparison to spectra generated from synthetic peptides. DLS identified 42 viral ligands presented by HLA-A*11:01, and 37 of these were previously undetected. These data demonstrate that (i) HIV-1 Gag and Nef are extensively sampled, (ii) ligand length variants are prevalent, particularly within Gag and Nef hot spots where ligand sequences overlap, (iii) noncanonical ligands are T cell reactive, and (iv) HIV-1 ligands are derived from de novo synthesis rather than endocytic sampling. Next-generation immunotherapies must factor these nascent HIV-1 ligand length variants and the finding that CTL-reactive epitopes may be absent during infection of CD4+ T cells into strategies designed to enhance T cell immunity.

Excavacions arqueologiques al jaciment d'Abasiya. Recerca, interpretació i projecte de conservació d'un conjunt arqueológic a Karima, Sudan

Remuntant el riu Nil es troba la muntanya sagrada de Dyebel Bar kal identificada pels egipcis i pels nubis com el lloc on va néixer el déu Aman. Els fa raons egipcis durant la XVIII dinastia van construir un temple dedicat a aquesta divinitat ¡ van fer d'aquesta zona (coneguda a I'antiguitat amb el nomde Napata) un dels principals centres religiosos de I'antiga Núbia. La historia compartida entre Núbiai Egipte compren segles de relacions i va culminar amb la conquesta egípcia que va suposar una egiptizació dels costums nubis. Tant es així que després d'alguns segles, els reis nubis van unificarels territoris i es van proclamar faraons de les dues terres.El jaciment arqueològic d'Abasiya que pertany a I'àrea arqueològica de Dyebel Barkal (Figura 1)es troba en la actual ciutat de Karima, a uns 400km de Khartum la capital de Sudan. És avuien dia una plac;a urbana de Karima a només700m de I'àrea arqueològica de DyebelBarkal, on simultàniament estan treballantequips arqueològics de diferents països.Abasiya compren, fins el moment, quatresectors que corresponen a I'acumulació derestes arquitectòniques. Durant 5 campanyes s'han excavat totalment els sectors A, CiD, i parcialment el Sector B, que encara esta en procés d'excavació.

Excavacions arqueologiques al jaciment d'Abasiya. Recerca, interpretació i projecte de conservació d'un conjunt arqueológic a Karima, Sudan

Remuntant el riu Nil es troba la muntanya sagrada de Dyebel Bar kal identificada pels egipcis i pels nubis com el lloc on va néixer el déu Aman. Els fa raons egipcis durant la XVIII dinastia van construir un temple dedicat a aquesta divinitat ¡ van fer d'aquesta zona (coneguda a I'antiguitat amb el nomde Napata) un dels principals centres religiosos de I'antiga Núbia. La historia compartida entre Núbiai Egipte compren segles de relacions i va culminar amb la conquesta egípcia que va suposar una egiptizació dels costums nubis. Tant es així que després d'alguns segles, els reis nubis van unificarels territoris i es van proclamar faraons de les dues terres.El jaciment arqueològic d'Abasiya que pertany a I'àrea arqueològica de Dyebel Barkal (Figura 1)es troba en la actual ciutat de Karima, a uns 400km de Khartum la capital de Sudan. És avuien dia una plac;a urbana de Karima a només700m de I'àrea arqueològica de DyebelBarkal, on simultàniament estan treballantequips arqueològics de diferents països.Abasiya compren, fins el moment, quatresectors que corresponen a I'acumulació derestes arquitectòniques. Durant 5 campanyes s'han excavat totalment els sectors A, CiD, i parcialment el Sector B, que encara esta en procés d'excavació.

Percepció i coneixements dels estudiants d'infermeria sobre la violència en la parella

Les últimes dades de l'estudi europeu del 2014, sobre la violència de parella indiquen que gairebé 62 milions de dones europees, havien sofert actes de violència de gènere, entre els quals es destaca els relacionats amb la violència de parella (VP). Els maltractaments constitueixen un problema molt greu que genera al nostre país cada vegada més alarma social i més actuacions legals i professionals per fer-li front. El sistema de salut és, amb freqüència, el primer lloc al que les víctimes de violència domèstica acudeixen a la recerca d'assessorament i ajuda, sent aquest el motiu pel qual els professionals de la salut tenen un paper central per a la seva assistència. Aquests formen part implicada en el sistema de detecció, atenció i actuació. Per això, els plans d'estudi de Grau d'Infermeria recullen en el BOE la formació en VP des de l’àmbit universitari. L’objectiu del nostre estudi consisteix en la identificació de la percepció i dels coneixements en relació a la violència de parella dels estudiants del Grau d’Infermeria de la Universitat de Girona durant el curs acadèmic 2012-2013. Per a dur-lo a terme es va realitzar un anàlisi quantitatiu dels resultats a través de l’administració d’una enquesta sobre sis aspectes de la VP, l’enquesta incloïa el perfil demogràfic (sexe, edat i anys d'estudi) dels estudiants i les declaracions relatives a les seves percepcions i coneixements sobre la VP: causes d'abús; la identificació de les dones objecte de VP i del seus autors; creences de les infermeres; funcions perceptibles; i la preparació educativa. Els estudiants del Grau d’Infermeria mostren tenir un bon coneixement sobre les causes del abús en VP, així com una formació adequada. També cal destacar que un 54,42% dels alumnes enquestats es veuen capacitats per afrontar un cas de VP com a infermer/a. S’observa una millora de la formació educativa en el transcurs acadèmic. En 1r curs un 40,09% té una bona formació, aquest valor augmenta fins a un 56,58% a tercer curs, baixant lleugerament fins un 44,27% a 4rt curs. Els resultats obtinguts són semblats a estudis de mostres similars en estudiants d'infermeria de Memphis (EUA) i de la University of Southern Queensland (Austràlia) quant a coneixements i percepció sobre la VP. Encara que els resultats mostren un coneixement i una percepció sobre la VP adequada, destaquem que això no succeeix en gairebé un 40% dels enquestats. La introducció de matèries específiques sobre igualtat i sobre violència contra la dona en els plans d’estudis, pot esdevenir una mesura preventiva per revisar i corregir possibles mites i creences en VP. Per tant, és necessari millorar la formació del currículum en estudiants d'infermeria per la importància d'aquest greu problema de salut pública, donant major èmfasis en la satisfacció de les necessitats emocionals i en la comprensió dels diferents enfocaments en VP, especialment en mesures de prevenció i educació

INTERCROPPING CORN WITH A COMBINATION OF TREE SPECIES TO CONTROL WEEDS

ABSTRACT The combination of crop residues or crop extracts is often more advantageous in controlling weeds, than the application of each residue or extract singly. This suggests that in intercropping with maize, the combination of tree species can be more advantageous than species isolated in weed control. The objective of this study was to evaluate the effects of intercropping with a combination of leguminous on the weed growth and corn yield. A randomized-block design with split plots (cultivars in plots) and five replicates was established. The cultivars BR 205 and AG 1041 were subject to the following treatments: two weedings (A), intercropping with sabiá (B), gliricidia (C), gliricidia + sabiá (D) and no weeding (E). In the B and C, 30 viable seeds m-2 of the leguminous were sown. In the D, 15 seeds of each species were sown m-2. The legumes were sown by random casting during corn planting. The sequence of the best treatments in reducing the growth of weeds is A > B = C = D = E. The sequence of the best treatments when are considered the yields of baby corn, green corn and grain is A > B > C > D > E. The cultivars do not differ in regards to the reduction in weed growth. In terms of corn yield cultivar BR 205 is the best.

Carta particolare che mostra il Capo Buona Speranza con il mare verso ponte è con l'isole di Tristan d'Acunha è di Martin Vaz : la longitudine comincia da l'isola di Pico d'Aasores [i.e. Pico Azores] : d'America carta XVIII

Julkaisussa: Dell' arcano del mare di Ruberto Dudleo ... parte qvarta del libro sesto. Vol III

Preparation and purification of Flavobacterium heparinum chondroitinases AC and B by hydrophobic interaction chromatography

Flavobacterium heparinum is a soil bacterium that produces several mucopolysaccharidases such as heparinase, heparitinases I and II, and chondroitinases AC, B, C and ABC. The purpose of the present study was to optimize the preparation of F. heparinum chondroitinases, which are very useful tools for the identification and structural characterization of chondroitin and dermatan sulfates. We observed that during the routine procedure for cell disruption (ultrasound, 100 kHz, 5 min) some of the chondroitinase B activity was lost. Using milder conditions (2 min), most of the chondroitinase B and AC protein was solubilized and the enzyme activities were preserved. Tryptic soy broth without glucose was the best culture medium both for bacterial growth and enzyme induction. Chondroitinases AC and B were separated from each other and also from glucuronidases and sulfatases by hydrophobic interaction chromatography on HP Phenyl-Sepharose. A rapid method for screening of the column fractions was also developed based on the metachromatic shift of the color of dimethylmethylene blue.

Techniques used to identify the Brazilian variant of HIV-1 subtype B

The purpose of the present study was to compare the sensitivity and specificity of V3 enzyme immunoassay (solid phase EIA and EIA inhibition) and restriction fragment length polymorphism (RFLP) with the DNA sequencing "gold standard" to identify the Brazilian HIV-1 variants of subtype B and B"-GWGR. Peripheral blood mononuclear cells were collected from 61 HIV-1-infected individuals attending a clinic in São Paulo. Proviral DNA was amplified and sequentially cleaved with the Fok I restriction enzyme. Plasma samples were submitted to a V3-loop biotinylated synthetic peptide EIA. Direct partial DNA sequencing of the env gene was performed on all samples. Based on EIA results, the sensitivity for detecting B-GPGR was 70%, compared to 64% for the Brazilian variant B"-GWGR while, the specificity of B-GPGR detection was 85%, compared to 88% for GWGR. The assessment of RFLP revealed 68% sensitivity and 94% specificity for the B-GPGR strain compared to 84 and 90% for the B"-GWGR variant. Moreover, direct DNA sequencing was able to detect different base sequences corresponding to amino acid sequences at the tip of the V3 loop in 22 patients. These results show a similar performance of V3 serology and RLFP in identifying the Brazilian variant GWGR. However, V3 peptide serology may give indeterminate results. Therefore, we suggest that V3 serology be used instead of DNA sequencing where resources are limited. Samples giving indeterminate results by V3 peptide serology should be analyzed by direct DNA sequencing to distinguish between B-GPGR and the Brazilian variant B"-GWGR.

High prevalence of the GSTM3*A/B polymorphism in sub-Sarahan African populations

A 3-bp insertion/deletion polymorphism in intron 6 of GSTM3 (rs1799735, GSTM3*A/*B) affects the activity of the phase 2 xenobiotic metabolizing enzyme GSTM3 and has been associated with increased cancer risk. The GSTM3*B allele is rare or absent in Southeast Asians, occurs in 5-20% of Europeans but was detected in 80% of Bantu from South Africa. The wide genetic diversity among Africans led us to investigate whether the high frequency of GSTM3*B prevailed in other sub-Saharan African populations. In 168 healthy individuals from Angola, Mozambique and the São Tomé e Príncipe islands, the GSTM3*B allele was three times more frequent (0.74-0.78) than the GSTM3*A allele (0.22-0.26), with no significant differences in allele frequency across the three groups. We combined these data with previously published results to carry out a multidimensional scaling analysis, which provided a visualization of the worldwide population affinities based on the GSTM3 *A/*B polymorphism.

Effect of vitamin D therapy in addition to amitriptyline on migraine attacks in pediatric patients

The purpose of this study was to investigate the effect of supplementary vitamin D therapy in addition to amitriptyline on the frequency of migraine attacks in pediatric migraine patients. Fifty-three children 8-16 years of age and diagnosed with migraine following the International Headache Society 2005 definition, which includes childhood criteria, were enrolled. Patients were classified into four groups on the basis of their 25-hydroxyvitamin D [25(OH)D] levels. Group 1 had normal 25(OH)D levels and received amitriptyline therapy alone; group 2 had normal 25(OH)D levels and received vitamin D supplementation (400 IU/day) plus amitriptyline; group 3 had mildly deficient 25(OH)D levels and received amitriptyline plus vitamin D (800 IU/day); and group 4 had severely deficient 25(OH)D levels and was given amitriptyline plus vitamin D (5000 IU/day). All groups were monitored for 6 months, and the number of migraine attacks before and during treatment was determined. Calcium, phosphorus alkaline phosphatase, parathormone, and 25(OH)D levels were also determined before and during treatment. Results were compared between the groups. Data obtained from the groups were analyzed using one-way analysis of variance. The number of pretreatment attacks in groups 1 to 4 was 7±0.12, 6.8±0.2, 7.3±0.4, and 7.2±0.3 for 6 months, respectively (all P>0.05). The number of attacks during treatment was 3±0.25, 1.76±0.37 (P<0.05), 2.14±0.29 (P<0.05), and 1.15±0.15 (P<0.05), respectively. No statistically significant differences in calcium, phosphorus, alkaline phosphatase, or parathormone levels were observed (P>0.05). Vitamin D given in addition to anti-migraine treatment reduced the number of migraine attacks.