Eficácia do moxalactam no tratamento de meningites purulentas causadas por Haemophilus infuenzae e Neisseria meningitidis

Foi avaliada a eficácia do moxalactam no tratamento de meningites em crianças, causadas por H. influenzae (27 casos) e N.meningitidis (6 casos). Dos 33 doentes tratados na dose de 100mg/Kg de peso (dose de ataque) e 50mg de 12/12 horas por via venosa, 32 curaram-se. A tolerância ao produto foi muito boa, havendo alterações transitórias de transaminases e fosfatase alcalina; em um caso, houve hematoma posapendectomia, provavelmente relacionado ao uso deste antibiotico. Os níveis séricos e liquóricos do produto foram elevados; as concentrações no liquor excederam de muito a concentração bactericida mínima dos germes infectantes. O moxalactam se mostrou seguro e eficaz como terapia primária da meningite causada por H. influenzae e N.meningitidis em crianças.

Subclinical femoral neuropathy after anterior cruciate ligament reconstruction

Background and aim of the study: Patients with anterior cruciate ligament (ACL) reconstruction and femoral catheter analgesia may develop quadriceps amyotrophy. We aimed to determine whether this amyotrophy might be related to a femoral neuropathy. Material and method: After Ethical Committee approval and patients' written informed consent, 17 patients ASA I and II scheduled to undergo ACL reconstruction were recruited. An electromyography (EMG) was performed before the operation in order to exclude a femoral neuropathy. A femoral nerve catheter was inserted before the surgery with the aid of a nerve stimulator, and 20 ml of 0.5% ropivacaine was injected. The operation was done under spinal or general anaesthesia. Postoperative analgesia was provided with 0.2% ropivacaine for 72 hours, in association with oxycodone, paracetamol and ibuprofen. A second EMG was performed 4 weeks after the ACL repair. A femoral neuropathy was defined as a reduction of the surface of the motor response of more than 20%, compared to the first EMG. A third EMG was performed at 6 months if a neuropathy was present. Results: Mean age of this group of patients was 27 years old (range 18-38 y.). Among the 17 patients, 4 developed a transient femoral neuropathy (incidence of 24%) without clinical complain. Conclusion: In this study, the incidence of subclinical femoral neuropathy after ACL reconstruction is high. This lesion may be caused by the femoral catheter (mechanical damage, toxicity of local anaesthesia) or by the Tourniquet. Further studies are needed to investigate the incidence of subclinical neuropathy, according to the type of analgesia (epidural analgesia, PCA) and surgery.

Immature stages of mosquitoes (Diptera: Culicidae) Collected during the autumn-winter period in Cordoba Province, Argentina

Eggs, immature mosquito collections were made at Cosquin, La Calera ( Chaco phytogeographic region), Villa Allende and Villa del Rosario (Espinal phytogeographic region) during April/September of two consecutive years 1989, 1990. Specific immature habitats in each locality were identified and sampled monthly. Eggs and/or immatures of Aedes albifasciatus, Ae. fluviatilis, Anopheles albitarsis, culex acharistus, Cx. apicinus, Cx. bidens, Cx. coronator, Cx. chidesteri, Cx. dolosus, Cx. maxi, Cx. quinquefasciatus, Cx. saltanensis, Psorophora ciliata and Uranotaenia lowii were collected. Three species (Cx. acharistus, Cx. dolosus and Cx. quinquefasciatus) were collected during the sampling period for all developmental stages. This suggests that immature of these species do not overwinter but continue to develop throughout the cold autumn and winter seasons.

Paper de RIP140 en la fisiopatogenia de la adrenoleucodistròfia lligada a l'X.

La adrenoleucodistrofia ligada al X (X-ALD) es un enfermedad neurometabólica fatal caracterizada por una desmielinización cerebral progresiva infantil (CCALD) o por una neurodegeneración de la médula espinal (adrenomieloneuropatía, AMN), insuficiencia adrenal y acumulación de ácidos grasos de cadena muy larga (AGCML) como el ácido hexacosanoico (C26:0) en tejidos. La enfermedad está causada por mutaciones en el gen ABCD1 el cual codifica para un transportador peroxisomoal que importa AGCML. El ratón knockout para Abcd1 (Abcd1-) desarrolla alteraciones en la médula espinal que mimetizan el modelo de enfermedad AMN con inicio de los síntomas a los 20 meses. Previamente, nuestro grupo evidenció mediante análisis de transcriptómica, una desregulación mitocondrial en el modelo murino Abcd1- . En este trabajo demostramos que tanto en el ratón Abcd1- como en la sustancia blanca afectada de pacientes X-ALD hay una depleción mitocondrial. Para poder explicar esta depleción, estudiamos los niveles de un repressor de la biogenesis mitocondrial, RIP140. En cultivo organotípico de cortes de médula espinal observamos un aumento de los niveles proteicos de RIP140 en el ratón Abcd1- y también un aumento mediado por C26:0. Estos resultados indican que la sobreexpresión de RIP140 puede ser la responsable de la depleción mitocondrial presente en el ratón Abcd1- y una posible nueva diana terapèutica para la X-ALD.

Fatal myocardial infarction after lung resection in a patient with prophylactic preoperative coronary stenting.

In this report we present the case of a 77-yr-old man who underwent resection of the upper lobe of the left lung for a carcinoma, six weeks after percutaneous transluminal coronary angioplasty (PTCA) with stenting of the left anterior descending (LAD) and circumflex coronary arteries. Antiplatelet therapy with clopidogrel was interrupted two weeks before surgery to allow for epidural catheter placement and to minimize haemorrhage. The surgical procedure was uneventful. In the immediate postoperative period, however, the patient suffered severe myocardial ischaemia. Emergency coronary angiography showed complete thrombotic occlusion of the LAD stent. In spite of successful recanalization, reinfarction occurred and the patient died in cardiogenic shock. Prophylactic preoperative coronary stenting may put the patient at risk of stent thrombosis if surgery cannot be postponed for three months. In such cases, other strategies such as perioperative beta-blockade for preoperative cardiac management should be considered.

Classification of immature stage habitats of Culicidae (Diptera) collected in Córdoba, Argentina

In order to classify mosquito immature stage habitats, samples were taken in 42 localities of Córdoba Province, Argentina, representing the phytogeographic regions of Chaco, Espinal and Pampa. Immature stage habitats were described and classified according to the following criteria: natural or artificial; size; location related to light and neighboring houses; vegetation; water: permanence, movement, turbidity and pH. Four groups of species were associated based on the habitat similarity by means of cluster analysis: Aedes albifasciatus, Culex saltanensis, Cx. mollis, Cx. brethesi, Psorophora ciliata, Anopheles albitarsis, and Uranotaenia lowii (Group A); Cx. acharistus, Cx. quinquefasciatus, Cx. bidens, Cx. dolosus, Cx. maxi and Cx. apicinus (Group B); Cx. coronator, Cx. chidesteri, Mansonia titillans and Ps. ferox (Group C); Ae. fluviatilis and Ae. milleri (Group D). The principal component analysis (ordination method) pointed out that the different types of habitats, their nature (natural or artificial), plant species, water movement and depth are the main characters explaining the observed variation among the mosquito species. The distribution of mosquito species by phytogeographic region did not affect the species groups, since species belonging to different groups were collected in the same region.

Anesthésie locale par tumescence [Tumescent local anesthesia].

Tumescent anesthesia is a local anesthesia produced by the infiltration of a large volume of very dilute anesthetic solution into the subcutaneous tissue. Many surgical procedures (liposuction, facelift, varicose vein surgery, etc.), which were previously performed under general or locoregional anesthesia, can now be achieved with local tumescent anesthesia. This type of anesthesia has many advantages: reduction of both anesthetic risks and surgical complications (bleeding, hematoma), prolonged anesthesia reducing the need for postoperative analgesia, and costs reduction because all these surgical procedures can be performed on an outpatient basis.

Relación entre la satisfacción versus dolor en la ligamentoplastia del LCA de forma ambulatoria

INTRODUCCIÓ 32 casos de ligamentoplàstia LEA amb plàstia d’isquiotibials autòloga de forma ambulatòria. Es presenta de forma prospectiva els nostres resultats en quan a la correlació dolor-satisfacció. MATERIAL I MÉTODES Es va procedir a anestèsia intradural amb reforç catèter epidural mantingut 24-48h i bloqueig nervi perifèric crural amb catèter perineural estimulable. Reparació via artroscòpica. RESULTATS Per la valoració dels resultats, mantenim contacte telefònic amb el pacient a les 24h i 48h i a consulta al 7º dia. Cap cas de reingrès. DISCUSIÓ i CONCLUSIONS El procedimient de forma ambulatòria amb un correcte procés de selecció, té un lloc important. Es important la detecció precoç del dolor. El pic de dolor màxim se sitúa entre la 1a nit – 2n dia de la cirurgia. Satisfacció a la setmana de 8 punts sobre 10.

Early vitamin K deficiency bleeding after maternal phenobarbital intake: management of massive intracranial haemorrhage by minimal surgical intervention.

Vitamin K deficiency bleeding within the first 24 h of life is caused in most cases by maternal drug intake (e.g. coumarins, anticonvulsants, tuberculostatics) during pregnancy. Haemorrhage is often life-threatening and usually not prevented by vitamin K prophylaxis at birth. We report a case of severe intracranial bleeding at birth secondary to phenobarbital-induced vitamin K deficiency and traumatic delivery. Burr hole trepanations of the skull were performed and the subdural haematoma was evacuated. Despite the severe prognosis, the infant showed an unexpected good recovery. At the age of 3 years, neurological examinations were normal as was the EEG at the age of 9 months. CT showed close to normal intracranial structures. CONCLUSION: This case report stresses the importance of antenatal vitamin K prophylaxis and the consideration of a primary Caesarean section in maternal vitamin K deficiency states and demonstrates the successful management of massive subdural haemorrhage by a limited surgical approach.

Determinación de la profundidad adecuada del catéter peridural en analgesia obstétrica

Estudi en 135 pacients obstètriques en treball de part que van rebre analgèsia peridural. Dissenyat per determinar si existeix una distància òptima a la que deixar introduït un catèter dintre de l’espai peridural, amb la finalitat d’obtenir la millor qualitat analgèsica amb el menor índex de complicacions. Secundàriament vam estudiar la resolució de les llacunes després de la manipulació o no dels catèters.

Parámetros predictivos de dificultad en la práctica de la anestesia regional neuroaxial

Objectiu: avaluar quines característiques del pacient i de la tècnica influeixen en la predicció de dificultat en la realització d’un bloqueig neuroaxial. Material i mètodes: estudi observacional prospectiu de 539 pacients sotmesos a un bloqueig regional neuroaxial. Registrem dades demogràfiques, anatòmiques, relacionades amb la tècnica (palpació d’estructures de referència, grau de flexió, morfologia de la curvatura lumbar), experiència anestesiòleg i número d’intents amb/sense redirigir l’agulla. Variable resposta: punció fàcil/difícil. Resultats i conclusions: variables predictives independents de dificultat: flexió dolenta/regular, palpació dolenta/regular d’estructures anatòmiques de referència i curvatura lumbar no convexa. Anatomia, edat i IMC van quedar excloses.

Características Biológicas de la Recuperación Hematopoyética en Pacientes sometidos a Trasplante de Sangre de Cordón Umbilical

En la medul.la òssia (MO) de pacients sotmesos a trasplantament de sang de cordó umbilical (TSCU) es veu, en ocasions, un augment de precursors limfoides B que poden semblar blasts, plantejant-se el diagnòstic diferencial amb una recidiva leucèmica. L´objectiu d´aquest estudi ha sigut estudiar la incidència del augment de cèl•lules blàstiques no leucèmiques en MO després del TSCU. La incidència acumulada a 1 any del augment de blasts no leucèmics va ser del 26.1% i aquest augment es va relacionar amb una baixa tassa de malaltia d'empelt contra hoste aguda i crònica.

Preeclampsia grave en una unidad de alto riesgo obstétrico: estudio retrospectivo en el área materno infantil del Hospital Vall de Hebron durante el año 2009

La preeclàmpsia greu és una malaltia multisistemàtica que es caracteritza per tenir presents alguns dels següents símptomes: PA ≥160 / 110, proteïnúria & 5 g/ 24 h, creatinina plasmàtica elevada, oligúria & 500 cc / 24 h, plaquetes & 100.000 /L, elevació de las transaminases, hemòlisis, dolor epigàstric o hipocondri dret, cefalea, alteracions visuals, mentals, edema agut de pulmó., Sd. Hellp, RCIU o oligoamnis; que apareixen durant l’embaràs. Els factors de risc més comuns entre les pacients estudiades a l’àrea matern infantil de l’ Hospital La Vall d´Hebron de Barcelona són la nuliparidat , l’obesitat i l’ edat &35 anys. Hi ha també uns altres factors menys freqüents com la HTA crònica i la gestació múltiple. En la majoria de les gestants es va seguir el protocol de l’ hipertensió arterial d’aquesta àrea. Totes van ser tractades amb sulfato de magnesi per a prevenir les convulsions i antihipertensiu. Sobre el 70% de les pacients va rebre també un tractament per a l’hipertensió amb labetalol e.v. i hidralacina e.v. Aquests fàrmacs són eficaços per al tractament de l’hipertensió en la preeclàmpsia severa. Es va comprovar que les pacients que van rebre el tractament amb hidralacina van presentar un major nombre de manifestacions clíniques i complicacions. L’anestèsia regional és el tipus d’anestèsia escollida. L’anestèsia intradural produeix el major descens de la TA en les pacients amb preeclàmpsia greu tractades amb anestèsia peridural Per altra banda, la cefalea és més freqüent desprès de l’anestèsia intradural que de l’epidural.

Implicacions pronòstiques de la saturació tissular d’oxigen en pacients amb xoc sèptic.

Estudi prospectiu observacional per analitzar el valor pronòstic de la saturació tissular d’oxigen (StO2) en 35 pacients amb xoc sèptic i pressió arterial mitjana normalitzada d’una unitat de cures intensives. Mitjançant espectroscòpia de llum infraroja, i realitzant una maniobra d’oclusió vascular, es van obtenir la StO2 i les pendents de desoxigenació (DeOx) i de reoxigenació (ReOx). No hi van haver diferències en els paràmetres hemodinàmics, StO2, DeOx i ReOx entre supervivents i no-supervivents. En la nostra mostra, una pitjor DeOx i ReOx es van associar amb major estada a UCI i hospitalària, però no amb mortalitat.

Tractament rehabilitador en pacients amb càncer de mama sotmeses a limfadentecomia axil·lar o biòpsia selectiva del gangli sentinella

Introducció. La cirurgia de càncer de mama està associada a morbiditat de l’extremitat superior (ES) tributària de prevenció i de tractament rehabilitador. Objectius: Identificar la morbiditat de l’ES després de limfadenectomia axil·lar (LA) o biòpsia selectiva del gangli sentinella (BSGS); el moment del diagnòstic i quan és tributaria de tractament rehabilitador. Estudiar la relació d’aquesta morbiditat amb variables clíniques periquirúrgiques. Material i mètodes. Estudi longitudinal descriptiu amb 2 anys seguiment. Es recolliren les variables edat, pes, talla, tipus de tractament quirúrgic, complicacions peri-quirúrgiques, alteracions de l’espatlla, limfedema, dolor neuropàtic, lesions neurològiques i la indicació de tractament rehabilitador per aquestes alteracions. Les relacions es van estudiar amb t-test o ji quadrat, amb significació p& 0,05 Resultats: Es van incloure 312 pacients. Van requerir tractament rehabilitador 133 (42,6%) pacients, 81 (26,0%) per alteracions de l’espatlla, 63 (20,2%) per limfedema, 21 (6,7%) per dolor neuropàtic, i 9 (2.9%) per escàpula alada. Es van determinar relacions significatives de limfedema amb LA (p=0.000); les alteracions de l’espatlla amb les complicacions periquirúrgiques (p=0.04); dolor neuropàtic amb edat més jove (p=0.004); i l’escàpula alada amb hematoma (p=0.000). Més del 70% dels diagnòstics i tractaments de l’espatlla i limfedema es van realitzar durant el primer any de seguiment. Conclusions: Van requerir tractament rehabilitador 42.6% de pacients. Les alteracions de l’espatlla i el limfedema varen ser les més freqüentment tractades. La majoria de diagnòstics i tractament s’efectuaren durant el primer any de seguiment.