L'anatomia microscòpica de les plantes

The microscopic anatomy of plants. A review of the main treatises on Plant Microscopic Anatomy and their translations published along the XX century is followed by a discussion on various aspects of the structure in plant cells, methodological questions and teminology. Problems related to using dry specimens from herbaria for microscopic studies are considered. As an example, a study has been made on a species named in memory of Prof. Dr. Oriol de Bolòs, Delphinium bolosii (BLANCHÉ and MOLERO, 1983).

El desempleo español : factores estructurales

El paro es uno de los problemas más importantes de la economía española y del resto de economías europeas. Un posible análisis, ampliamente extendido en la literatura reciente, considera el desajuste existente entre la oferta y la demanda de trabajo como posible causante de esta situación. En este sentido, la relación empírica entre la tasa de paro y la tasa de vacantes, la denominada curva UV o de Beveridge, ofrece un instrumento para caracterizar el paro d'una economía determinada. Diferentes estudios, como por ejemplo, Jackman et. al. (1983) o Pissarides (1985) entre otros, consideran que los desplazamientos de la curva de Beveridge pueden interpretarse como variaciones del paro estructural. La identificación de estos desplazamientos puede dar información relevante para diseñar políticas económicas adecuadas. El principal objetivo de este trabajo es el de identificar los desplazamientos de la curva de Beveridge para la economía española durante el período 1978-96 utilizando datos anuales de la Encuesta de Población Activa (INE) y de Estadística de Empleo (INEM). Dado que ambas fuentes facilitan la información desagregada territorialmente, se puede construir un panel de datos regionales que permite analizar un amplio conjunto de factores que pueden explicar el desplazamiento de la curva, un posible cambio en la elasticidad de la tasa de paro respeto a la tasa de vacantes, así como también valorar la existencia de diferentes comportamientos regionales en el proceso de emparejamiento de trabajos con trabajadores

Unemployment dynamics and NAIRU estimates for CEECs : a univariate approach

In this paper we test for the hysteresis versus the natural rate hypothesis on the unemployment rates of the EU new members using unit root tests that account for the presence of level shifts. As a by product, the analysis proceeds to the estimation of a NAIRU measure from a univariate point of view. The paper also focuses on the precision of these NAIRU estimates studying the two sources of inaccuracy that derive from the break points estimation and the autoregressive parameters estimation. The results point to the existence of up to four structural breaks in the transition countries NAIRU that can be associated with institutional changes implementing market-oriented reforms. Moreover, the degree of persistence in unemployment varies dramatically among the individual countries depending on the stage reached in the transition process

The effects of tax deductibility on the mix of property taxes and use charges: an empirical analysis of the spanish case

This paper tests some hypothesis about the determinants of the local tax structure. In particular, we focus on the effects that the property tax deductibility in the national income tax has on the relative use of the property tax and user charges. We deal with the incentive effects that local governments face regarding the different sources of revenue by means of a model in which the local tax structure and the level of public expenditure arise as a result of the maximizing behaviour of local politicians subject to the economic effects of the tax system. We attempt to test the hypothesis developed with data corresponding to a set of Spanish municipalities during the period 1987-9l. We find that tax deductibility provides incentives to raise revenues from the property tax but does not introduce a biass against user charges or in favor of overall spending growth

El desempleo español : factores estructurales

El paro es uno de los problemas más importantes de la economía española y del resto de economías europeas. Un posible análisis, ampliamente extendido en la literatura reciente, considera el desajuste existente entre la oferta y la demanda de trabajo como posible causante de esta situación. En este sentido, la relación empírica entre la tasa de paro y la tasa de vacantes, la denominada curva UV o de Beveridge, ofrece un instrumento para caracterizar el paro d'una economía determinada. Diferentes estudios, como por ejemplo, Jackman et. al. (1983) o Pissarides (1985) entre otros, consideran que los desplazamientos de la curva de Beveridge pueden interpretarse como variaciones del paro estructural. La identificación de estos desplazamientos puede dar información relevante para diseñar políticas económicas adecuadas. El principal objetivo de este trabajo es el de identificar los desplazamientos de la curva de Beveridge para la economía española durante el período 1978-96 utilizando datos anuales de la Encuesta de Población Activa (INE) y de Estadística de Empleo (INEM). Dado que ambas fuentes facilitan la información desagregada territorialmente, se puede construir un panel de datos regionales que permite analizar un amplio conjunto de factores que pueden explicar el desplazamiento de la curva, un posible cambio en la elasticidad de la tasa de paro respeto a la tasa de vacantes, así como también valorar la existencia de diferentes comportamientos regionales en el proceso de emparejamiento de trabajos con trabajadores

Cotton manufacturers as bankers: the textile trade and credit in spain, 1840-1913

[cat] La historiografia ha assenyalat que en el segle XIX el crèdit que els fabricants cotoners catalans oferien als seus clients era de caràcter informal i, per tant, impossible de ser transferit al sistema bancari. Això hauria tingut un efecte negatiu en la rendibilitat de les empreses cotoneres. A partir de l’anàlisi de diversos arxius empresarials, així com de fonts judicials i notarials, aquest treball confirma aquesta descripció dels fets però proposa una interpretació més optimista. Els fabricants feien de banquers dels seus clients perquè eren els millor situats per a exercir aquesta funció. Havien construït una bona estructura d’informació, gestionaven eficientment el risc creditici i obtenien beneficis d’aquesta activitat.

Una nova estimació retrospectiva del VAB regional industrial. Espanya, 1860-1930

[cat] En aquest treball, es realitza una nova estimació del VAB industrial espanyol a un nivell de desagregació territorial corresponent a les províncies (NUTSIII) i les Comunitats Autònomes (NUTS II). Per assolir aquest objectiu es planteja una nova metodologia d’estimació de les xifres històriques de VAB industrial regional. Front a les aproximacions tradicionals, basades en la utilització de fonts fiscals com a forma d’aproximar la capacitat productiva industrial, en aquest treball s’ofereix una estimació que també es basa en les rendes generades per la producció industrial de les regions. Amb aquest objectiu, es fa servir la metodologia proposada per Geary i Stark (2002) i les millores proposades per Crafts (2005). La utilització d’aquesta metodologia permet elaborar una nova estimació retrospectiva del VAB industrial de les regions espanyoles a diversos talls temporals corresponents al període 1860-1930.

Top income shares in Portugal over the twentieth century

[cat] L’objectiu d’aquest article és presentar nova evidència estadística sobre l’evolució de les desigualtats econòmiques a Portugal a llarg termini. L’explotació de les fonts fiscals portugueses ha permès l’estimació annual de les top income shares des de 1936. La construcció d’aquesta nova sèrie s’ha fet seguint la metodologia emprada per Piketty (2001). Aquesta nova sèrie revela una caiguda de les top income shares durant la Segona Guerra Mundial, seguida d’una recuperació fins a principis dels anys cinquanta. Des de mitjans dels cinquanta fins a principis dels anys vuitanta hi ha una caiguda dràstica de les top income shares. Per acabar, durant els anys noranta les top income shares tornen a augmentar. Aquesta pauta és molt similar a la viscuda en altres països: la reducció de les top income shares durant l’època daurada és compartida per tots els països estudiats i el seu increment als anys noranta sembla que alinea Portugal amb la pauta seguida pels països Anglosaxons.

Trade policy and regional inequalities

This paper aims to analyse the effects of trade policies in the pattern of regional inequalities within a country. Inspired firstly, by the debate concerning the role of protectionist policies in the settlement of a pattern of striking regional inequalities in the Spanish industrialisation process and secondly, by current evidence of an increase in these inequalities following the entry of Spain in the EU (1986), we set a model that shows that trade liberalisation increases regional inequalities.

The effects of tax deductibility on the mix of property taxes and use charges: an empirical analysis of the spanish case

This paper tests some hypothesis about the determinants of the local tax structure. In particular, we focus on the effects that the property tax deductibility in the national income tax has on the relative use of the property tax and user charges. We deal with the incentive effects that local governments face regarding the different sources of revenue by means of a model in which the local tax structure and the level of public expenditure arise as a result of the maximizing behaviour of local politicians subject to the economic effects of the tax system. We attempt to test the hypothesis developed with data corresponding to a set of Spanish municipalities during the period 1987-9l. We find that tax deductibility provides incentives to raise revenues from the property tax but does not introduce a biass against user charges or in favor of overall spending growth

Unemployment dynamics and NAIRU estimates for CEECs : a univariate approach

In this paper we test for the hysteresis versus the natural rate hypothesis on the unemployment rates of the EU new members using unit root tests that account for the presence of level shifts. As a by product, the analysis proceeds to the estimation of a NAIRU measure from a univariate point of view. The paper also focuses on the precision of these NAIRU estimates studying the two sources of inaccuracy that derive from the break points estimation and the autoregressive parameters estimation. The results point to the existence of up to four structural breaks in the transition countries NAIRU that can be associated with institutional changes implementing market-oriented reforms. Moreover, the degree of persistence in unemployment varies dramatically among the individual countries depending on the stage reached in the transition process

Fabricants, comerciants i banquers. Les estructures comercials de la indústria cotonera catalana en el mercat español (1840-1936)

Aquesta tesi analitza la integració vertical entre fabricació, comercialització i finançament a la indústria catalana del període 1840-1936. L¿evidència obtinguda de les fonts arxivístiques confirma la visió tradicional quant a la descripció dels fets, però ofereix una interpretació alternativa, més optimista, de les causes i de les conseqüències. Els fabricants s¿implicaren en la comercialització perquè ells eren els coordinadors entre oferta i demanda (no com en el cas britànic, on ho eren els comerciants), i per tant havien de tenir un peu a cada banda. A més, els fabricants eren els més ben situats per a ser uns banquers eficients dels seus clients.

Cotton manufacturers as bankers: the textile trade and credit in spain, 1840-1913

[cat] La historiografia ha assenyalat que en el segle XIX el crèdit que els fabricants cotoners catalans oferien als seus clients era de caràcter informal i, per tant, impossible de ser transferit al sistema bancari. Això hauria tingut un efecte negatiu en la rendibilitat de les empreses cotoneres. A partir de l’anàlisi de diversos arxius empresarials, així com de fonts judicials i notarials, aquest treball confirma aquesta descripció dels fets però proposa una interpretació més optimista. Els fabricants feien de banquers dels seus clients perquè eren els millor situats per a exercir aquesta funció. Havien construït una bona estructura d’informació, gestionaven eficientment el risc creditici i obtenien beneficis d’aquesta activitat.

Una nova estimació retrospectiva del VAB regional industrial. Espanya, 1860-1930

[cat] En aquest treball, es realitza una nova estimació del VAB industrial espanyol a un nivell de desagregació territorial corresponent a les províncies (NUTSIII) i les Comunitats Autònomes (NUTS II). Per assolir aquest objectiu es planteja una nova metodologia d’estimació de les xifres històriques de VAB industrial regional. Front a les aproximacions tradicionals, basades en la utilització de fonts fiscals com a forma d’aproximar la capacitat productiva industrial, en aquest treball s’ofereix una estimació que també es basa en les rendes generades per la producció industrial de les regions. Amb aquest objectiu, es fa servir la metodologia proposada per Geary i Stark (2002) i les millores proposades per Crafts (2005). La utilització d’aquesta metodologia permet elaborar una nova estimació retrospectiva del VAB industrial de les regions espanyoles a diversos talls temporals corresponents al període 1860-1930.

Top income shares in Portugal over the twentieth century

[cat] L’objectiu d’aquest article és presentar nova evidència estadística sobre l’evolució de les desigualtats econòmiques a Portugal a llarg termini. L’explotació de les fonts fiscals portugueses ha permès l’estimació annual de les top income shares des de 1936. La construcció d’aquesta nova sèrie s’ha fet seguint la metodologia emprada per Piketty (2001). Aquesta nova sèrie revela una caiguda de les top income shares durant la Segona Guerra Mundial, seguida d’una recuperació fins a principis dels anys cinquanta. Des de mitjans dels cinquanta fins a principis dels anys vuitanta hi ha una caiguda dràstica de les top income shares. Per acabar, durant els anys noranta les top income shares tornen a augmentar. Aquesta pauta és molt similar a la viscuda en altres països: la reducció de les top income shares durant l’època daurada és compartida per tots els països estudiats i el seu increment als anys noranta sembla que alinea Portugal amb la pauta seguida pels països Anglosaxons.