998 resultados para Escrita Significação (Filosofia)
Resumo:
En el projecte de millora de la qualitat docent Activem al filosofia del llenguatge hi han participat 11 professors i professores de la Universitat de Barcelona, la Universitat Autnoma de Barcelona, la Universitat de Girona i la Universitat Rovira i Virgili. Aquest grup de docents constitueixen la prctica totalitat del professors que imparteixen regularment matries de filosofia del llenguatge en les universitats catalanes. Aquest projecte ha consistit en dissenyar, elaborar i aplicar diferents eines que tenen per objectiu ajudar als alumnes a passar duna actitud passiva de receptors de classes, a una actitud activa vers els continguts dels cursos troncals de filosofia del llenguatge. La contribuci al canvi dactitud del rebre al fer sha buscat amb la combinaci de diferents propostes: la selecci de textos clssics breus, importants i clars que els estudiants tenien que llegir i rellegir amb deteniment relacionats amb cadascun dels temes tractats en el curs i, vinculat a aix, lelaboraci de preguntes per a guiar la lectura que ajuden als estudiants a centrar la atenci en els aspectes ms pertinents i importants de cadascun daquests textos, lelaboraci de dossiers electrnics vinculats a cadascun dels diferents temes que es tracten en aquests cursos, lelaboraci per a cadascun dels temes de diferents exercicis i preguntes de discussi, la creaci dun frum de discussi electrnic, i la celebraci de jornades de debat que es centraven en algunes de les preguntes de discussi. Hem pogut constatar la necessitat de trobar en el futur maneres daplicar les diferents eines que hem dissenyat de forma que els estudiants facin s de forma encara ms general daquestes eines.
Resumo:
El projecte sha desenvolupat, en quatre etapes: a) recollida de dades: competncies professionals, caracterstiques de la titulaci en diferents universitats i tasses dxit avaluacions dels estudiants; b) anlisi i reflexi sobre la informaci recollida; c) realitzaci duna enquesta als diferents entorns professionals i sobre les millores que, a ttol experimental, shan introdut durant aquest perode, en la docncia i d) formulaci duna proposta de pla docent. Cal dir que superada la meitat de la durada del projecte, es va fer pblica la fitxa corresponent a la titulaci i per tant els seus criteris i indicacions ja shan incls en la proposta. Quan als tres primers apartats i com a aspectes mes destacables, sobserva: dificultat per configurar lensenyament atesa la seva dualitat individu aliment, lexistncia dun cert grau de discrepncia quant a continguts, entre les propostes del professorat i els interessos analitzats des dels mbits professionals, en funci de lrea de treball. Daltra banda, i ja concretament en relaci amb la matria analitzada (Bromatologia i Tecnologia dels aliments), sobserva una evident inadequaci de la distribuci de la matria en assignatures en el vigent pla destudis, tant pel que fa a la seva ubicaci temporal com dalguns dels seus continguts. Quan a lapartat d), es proposen els segents aspectes de tipus general: definir 4 blocs temtics (qumica i bioqumica dels aliments, bases de tecnologia dels aliments, control daliments, integraci i descriptiva daliments). Amb aquests blocs, shaurien de poder configurar alguna/es assignatura/es, fins i tot conjuntament amb blocs generats a partir daltres mduls. Es proposen competncies a assolir per a cadascun, metodologies docents aplicables i tamb, el disseny dactivitats de treball individual o en grup. Quant a les prctiques, shan de centrar especialment en el bloc corresponent al control de qualitat daliments, a un nivell adequat per als objectius de la titulaci.
Resumo:
Versi Word d'una pgina web expositiva sobre la filosofia poltica entre els anys 1500 i 1700.
Resumo:
En aquesta recerca vam provar de comparar les filosofies vitals dels autors J. Pla i M. Bau mitjanant la comparaci amb la filosofia nietzschiana per a veure com aquesta els va influir al llarg de la vida. El resultat s prou interessant a l'hora d'entendre l'actualitat de les idees d'un pensador tan singular com el filsof alemany en uns autors literaris del nivell dels esmentats.
Resumo:
Anlisi comparativa de l'obra de Nietzsche i de Wilde en relaci als eixos de la vida, l'home i la societat. S'analitza com ambds autors intenten de fer l'home ms hum i quines mesures proposen, la qual cosa implica tractar tamb qu s'entn per vida (dimensi individual) i com l'home s'ha de relacionar amb la resta de la humanitat (dimensi social).
Resumo:
Qui s Robert Spaemann?, en qu consisteix l'tica de la benevolncia?, quina correlaci hi ha entre la visi antropolgica d'aquest filsof i les seves propostes tiques? El treball vol respondre aquestes i altres preguntes sobre aquest filsof i docent, especialitzat en filosofia prctica, que ha rebut reconeixements arreu, tot i que encara s poc conegut en el nostre pas.
Resumo:
El tema central ha consistit a estudiar, a partir de les fonts epigrfiques, la vida privada i pblica de Mallorca en poca romana, tot analitzant-ne el sistema econmic i poltic, la societat, les formes d'expressi cultural, la religi i les creences, la geografia i la topografia, els principals esdeveniments histrics, els jaciments arqueolgics, les dades d'inters antropolgic, la situaci lingstica, etc. Per tot aix, l'estudi est directament relacionat amb disciplines com ara la histria, la geografia, la poltica, l'epigrafia, l'arqueologia, l'economia, la filosofia, l'antropologia, la sociologia, la demografia, etc.
Resumo:
Aquest treball t com a finalitat una reconstrucci interpretativa del pensament esttic d'Adorno sobre la msica de Beethoven i una valoraci de la pretensi adorniana de fer de la interpretaci esttica de Beethoven el punt de partida de la seva filosofia de la msica.
Resumo:
Este Proyecto Fin de Carrera, pertenece al rea de 'Competencias profesionales' y tiene como objetivo el anlisis de diversas experiencias de enseanza-aprendizaje y de evaluacin de competencias transversales, haciendo hincapi en la competencia de la comunicacin escrita, dentro de la formacin de currculos TIC. El anlisis se centra en los planes de estudios del Grado en Ingeniera Informtica de 10 universidades espaolas representativas (pblicas, privadas y a distancia) como representacin de la "nueva" formacin de currculos TIC en nuestra sociedad.
Resumo:
Per una banda, contextualitza el concepte de competncia professional dins del marc de l'EEES, i reconeix i classifica a partir de la revisi de la documentaci existent les competncies especfiques i transversals o genriques, que han de tenir els nous titulats del Grau d'EI. Per altra banda, s'escomet l'anlisi dels plans d'estudi i dels plans docents del Grau per identificar la seva adaptaci al EEES,, concretament en el que fa referncia a la competncia de comunicaci escrita.
Resumo:
Amb aquest treball ens proposem bsicament fer una lectura de De la certesa, el veritablement darrer text de Ludvig Wittgenstein ats que les seves ltimesentrades van ser escrites tot just dos dies abans de morir. Avui comena a ser acceptada la idea que Wittgenstein no va escriure dues sin tres obres majors. El relat estndard que parla de dos Wittgensteins (el del Tractatus i el de les Investigacions) va essent qestionat o si ms no matisat, a mesura que va creixent linters pels ltims textos de Wittgenstein i en particular pel text que ens ocupa. El nostre treball de recerca ser doncs, una lectura de De la certesa, convenuts com estem de la seva rellevncia, tant pel qu fa a la comprenside la prpia filosofia de Wittgenstein i la seva evoluci, com pel qu fa a algunes qestions centrals en el debat de lepistemologia contempornia. Ensproposem dir alguna cosa sobre lobra en si mateixa, el seu lloc en el corpuswittgensteini, i sobre la rellevncia dels seus plantejaments en el debat actual al voltant de lescepticisme i el relativisme
Resumo:
Este Proyecto Final de Carrera (PFC) consiste en la realizacin de un estudio sobre la importancia que tiene la competencia comunicativa escrita en el mbito profesional de las organizaciones del sector TIC ( Tecnologa de la Informacin y Comunicaciones). En este estudio se recoge la valoracin de expertos sobre la competencia de la comunicacin escrita tanto desde el mbito laboral como desde el acadmico ( fundamentalmente debido a la adaptacin al EEES en los planes de estudio de las universidades con titulaciones TIC) a travs de diferentes artculos y otros documentos. Adems tambin se muestra la valoracin que otorgan tanto egresados en empresas del sector como estudiantes de ingeniera informtica en la UOC sobre dicha competencia mediante los datos recogidos en cuestionarios.
Resumo:
Este trabajo se dedica a analizar algunas diferencias entre la lengua espaola y la china desde una perspectiva gramatical. Este trabajo se centra en mostrar que el espaol es una lengua flexiva, mientras que el chino no tiene flexin adjetival ni verbal, y en ensear las diferencias en el orden de palabras entre los dos sistemas. La comparacin lingstica consta de tres partes: clases de palabras, determinantes y orden de palabras. Todo ello se realiza analizando el libro Quin se ha llevado mi queso, una narracin corta escrita en ingls y editada tanto en chino como en espaol
Resumo:
Visando obter subsdios para a educao sade de idosos portadores de glaucoma, realizou-se o estudo coin trs sujeitos glauco matosos, acima de 60 anos, por meio de entrevista individual e grupal. Foram identificados e analisados os sentidos e significados da doena e da prpria vida e a relao entre eles, na perspectiva vygotskiana. A significação do glaucoma se configura no decurso da constituio emocional dos sujeitos e das suas experincias, reestruturando a sua subjetividade e a realidade em que vivem. A motivao central dessa significação a esperana na cura da doena, a manuteno da autonomia e da independncia.
Resumo:
En el contexto de la Sociedad red (Castells: 2007) los medios constituyen referentesfacultados para reproducir discursos socialmente legitimados. La inseguridad ciudadana y el temor hacia el otro son algunos de los tpicos recurrentes de estos discursos. Esto puede contribuir con laestigmatizacin de ciertos grupos y los barrios urbanos en los que habitan.Este trabajo analiza el discurso periodstico sobre el Raval de Barcelona con el fin de determinar cules son las estrategias que emplean los diarios de referencia para describir al barriodurante un periodo especfico de crisis econmica (2010).La investigacin se fundamenta en la premisa terica de que los discursos mediticosinfluyen en las percepciones que tienen los receptores acerca de los otros y de su entorno. La investigacin se articula a partir de tres ejes de anlisis: el estudio de la relacin entre el contexto yel medio de comunicacin, el anlisis crtico del discurso periodstico y la recepcin de este discurso.
