La Tècnica FISH i el microscopi confocal aplicats a la determinació de fraccions de biomassa en un reactor aerobi nitrificant

Vegeu el resum del projecte de final de carrera en el document adjunt ResumPFCMarsol

Long-term outcome after cognitive and behavioral regression in nonlesional epilepsy with continuous spike-waves during slow-wave sleep.

PURPOSE: To present the long-term follow-up of 10 adolescents and young adults with documented cognitive and behavioral regression as children due to nonlesional focal, mainly frontal, epilepsy with continuous spike-waves during slow wave sleep (CSWS). METHODS: Past medical and electroencephalography (EEG) data were reviewed and neuropsychological tests exploring main cognitive functions were administered. KEY FINDINGS: After a mean duration of follow-up of 15.6 years (range, 8-23 years), none of the 10 patients had recovered fully, but four regained borderline to normal intelligence and were almost independent. Patients with prolonged global intellectual regression had the worst outcome, whereas those with more specific and short-lived deficits recovered best. The marked behavioral disorders resolved in all but one patient. Executive functions were neither severely nor homogenously affected. Three patients with a frontal syndrome during the active phase (AP) disclosed only mild residual executive and social cognition deficits. The main cognitive gains occurred shortly after the AP, but qualitative improvements continued to occur. Long-term outcome correlated best with duration of CSWS. SIGNIFICANCE: Our findings emphasize that cognitive recovery after cessation of CSWS depends on the severity and duration of the initial regression. None of our patients had major executive and social cognition deficits with preserved intelligence, as reported in adults with early destructive lesions of the frontal lobes. Early recognition of epilepsy with CSWS and rapid introduction of effective therapy are crucial for a best possible outcome.

Eliminació simultània de fòsfor i nitrogen en aigües residuals, utilitzant microorganismes DPAO en un reactor discontinu seqüencial (SBR)

En aquest estudi es realitzà eliminació biològica simultània de fòsfor i nitrogen en un Reactor Discontinu Seqüencial (SBR), el qual conté una biomassa enriquida amb Organismes Desnitrificadors Acumuladors de Fòsfor (DPAO) que utilitzen com a única font de carboni l’àcid propiònic i com acceptors d’electrons: nitrit en la fase anòxica i oxigen en l’aeròbica. L’SBR opera amb cicle de 8 h alternant fase anaeròbica, anòxica i aeròbica. El seguiment del sistema es realitzà mitjançant mesures on-line (titrimetria) i off-line (quantificació d’àcid propiònic, nitrit i fòsfor), utilitzant l’HPLC per quantificar l’àcid propiònic i cromatografia iònica per les mesures de nitrit i fòsfor. Amb aquest sistema es pretén augmentar la captació de fòsfor en la fase anòxica fet que s’aconseguí realitzant diferents canvis al reactor per tal de maximitzar el consum de nitrit en aquesta fase, ja fos allargant el temps de fase o augmentant la concentració de biomassa. Aquest experiment ha suposat un augment de la captació de fòsfor (33 mg P-PO4 3-/L), de l’eliminació neta de fòsfor (17 mg P-PO4 3-/L) i de consum de nitrit (27 mg N-NO2-). Per altra banda, es pretenia veure els efectes a curt termini de l’eliminació de la fase aeròbica a partir del seguiment de 2 cicle puntuals i d’un cicle de 32 h sense fase aeròbica. En ambdós casos s’aconseguí una eliminació neta de fòsfor.

Adaptive Continuous time Markov Chain Approximation Model to General Jump-Diusions

We propose a non-equidistant Q rate matrix formula and an adaptive numerical algorithm for a continuous time Markov chain to approximate jump-diffusions with affine or non-affine functional specifications. Our approach also accommodates state-dependent jump intensity and jump distribution, a flexibility that is very hard to achieve with other numerical methods. The Kolmogorov-Smirnov test shows that the proposed Markov chain transition density converges to the one given by the likelihood expansion formula as in Ait-Sahalia (2008). We provide numerical examples for European stock option pricing in Black and Scholes (1973), Merton (1976) and Kou (2002).

A Simple Characterization of Dynamic Completeness in Continuous Time

This paper investigates dynamic completeness of financial markets in which the underlying risk process is a multi-dimensional Brownian motion and the risky securities dividends geometric Brownian motions. A sufficient condition, that the instantaneous dispersion matrix of the relative dividends is non-degenerate, was established recently in the literature for single-commodity, pure-exchange economies with many heterogenous agents, under the assumption that the intermediate flows of all dividends, utilities, and endowments are analytic functions. For the current setting, a different mathematical argument in which analyticity is not needed shows that a slightly weaker condition suffices for general pricing kernels. That is, dynamic completeness obtains irrespectively of preferences, endowments, and other structural elements (such as whether or not the budget constraints include only pure exchange, whether or not the time horizon is finite with lump-sum dividends available on the terminal date, etc.)

Structured and unstructured continuous models for Wolbachia infections

We introduce and investigate a series of models for an infection of a diplodiploid host species by the bacterial endosymbiont Wolbachia. The continuous models are characterized by partial vertical transmission, cytoplasmic incompatibility and fitness costs associated with the infection. A particular aspect of interest is competitions between mutually incompatible strains. We further introduce an age-structured model that takes into account different fertility and mortality rates at different stages of the life cycle of the individuals. With only a few parameters, the ordinary differential equation models exhibit already interesting dynamics and can be used to predict criteria under which a strain of bacteria is able to invade a population. Interestingly, but not surprisingly, the age-structured model shows significant differences concerning the existence and stability of equilibrium solutions compared to the unstructured model.

Fractional hepatic de novo lipogenesis in healthy subjects during near-continuous oral nutrition and bed rest: a comparison with published data in artificially fed, critically ill patients.

BACKGROUND AND AIMS: In critically ill patients, fractional hepatic de novo lipogenesis increases in proportion to carbohydrate administration during isoenergetic nutrition. In this study, we sought to determine whether this increase may be the consequence of continuous enteral nutrition and bed rest. We, therefore, measured fractional hepatic de novo lipogenesis in a group of 12 healthy subjects during near-continuous oral feeding (hourly isoenergetic meals with a liquid formula containing 55% carbohydrate). In eight subjects, near-continuous enteral nutrition and bed rest were applied over a 10 h period. In the other four subjects, it was extended to 34 h. Fractional hepatic de novo lipogenesis was measured by infusing(13) C-labeled acetate and monitoring VLDL-(13)C palmitate enrichment with mass isotopomer distribution analysis. Fractional hepatic de novo lipogenesis was 3.2% (range 1.5-7.5%) in the eight subjects after 10 h of near continuous nutrition and 1.6% (range 1.3-2.0%) in the four subjects after 34 h of near-continuous nutrition and bed rest. This indicates that continuous nutrition and physical inactivity do not increase hepatic de novo lipogenesis. Fractional hepatic de novo lipogenesis previously reported in critically ill patients under similar nutritional conditions (9.3%) (range 5.3-15.8%) was markedly higher than in healthy subjects (P<0.001). These data from healthy subjects indicate that fractional hepatic de novo lipogenesis is increased in critically ill patients.

Rigorous derivation of a nonlinear diffusion equation as fast-reaction limit of a continuous coagulation-fragmentation model with diffusion

Weak solutions of the spatially inhomogeneous (diffusive) Aizenmann-Bak model of coagulation-breakup within a bounded domain with homogeneous Neumann boundary conditions are shown to converge, in the fast reaction limit, towards local equilibria determined by their mass. Moreover, this mass is the solution of a nonlinear diffusion equation whose nonlinearity depends on the (size-dependent) diffusion coefficient. Initial data are assumed to have integrable zero order moment and square integrable first order moment in size, and finite entropy. In contrast to our previous result [CDF2], we are able to show the convergence without assuming uniform bounds from above and below on the number density of clusters.

Failure of vancomycin continuous infusion against experimental endocarditis due to vancomycin-intermediate Staphylococcus aureus.

Continuous infusion of vancomycin was evaluated against experimental endocarditis due to heterogeneous vancomycin-intermediate Staphylococcus aureus (hVISA) and VISA. Animals were infected with hVISA PC1 (vancomycin MIC, 2 mg/liter) or VISA PC3 (vancomycin MIC, 8 mg/liter) and treated for 5 days with constant serum levels of 20 or 40 mg/liter. Vancomycin continuous infusion was unsuccessful, as 20 mg/liter was barely active against PC1 (6 of 13 sterile vegetations) and 40 mg/liter failed against PC3 (2 of 9 sterile vegetations).

Continuous Sunitinib treatment in patients with advanced hepatocellular carcinoma: a Swiss Group for Clinical Cancer Research (SAKK) and Swiss Association for the Study of the Liver (SASL) multicenter phase II trial (SAKK 77/06).

BACKGROUND: Sunitinib (SU) is a multitargeted tyrosine kinase inhibitor with antitumor and antiangiogenic activity. The objective of this trial was to demonstrate antitumor activity of continuous SU treatment in patients with hepatocellular carcinoma (HCC). PATIENTS AND METHODS: Key eligibility criteria included unresectable or metastatic HCC, no prior systemic anticancer treatment, measurable disease, and Child-Pugh class A or mild Child-Pugh class B liver dysfunction. Patients received 37.5 mg SU daily until progression or unacceptable toxicity. The primary endpoint was progression-free survival at 12 weeks (PFS12). RESULTS: Forty-five patients were enrolled. The median age was 63 years; 89% had Child-Pugh class A disease and 47% had distant metastases. PFS12 was rated successful in 15 patients (33%; 95% confidence interval, 20%-47%). Over the whole trial period, one complete response and a 40% rate of stable disease as the best response were achieved. The median PFS duration, disease stabilization duration, time to progression, and overall survival time were 1.5, 2.9, 1.5, and 9.3 months, respectively. Grade 3 and 4 adverse events were infrequent. None of the 33 deaths were considered drug related. CONCLUSION: Continuous SU treatment with 37.5 mg daily is feasible and has moderate activity in patients with advanced HCC and mild to moderately impaired liver dysfunction. Under this trial design (>13 PFS12 successes), the therapy is considered promising. This is the first trial describing the clinical effects of continuous dosing of SU in HCC patients on a schedule that is used in an ongoing, randomized, phase III trial in comparison with the current treatment standard, sorafenib (ClinicalTrials.gov identifier, NCT00699374).

La depuradora de Begues: reactor biològic o aiguamolls construïts?. Estudi comparatiu dels vectors: paràmetres de l'H2O, fangs produïts, costos capitals i d'explotació, personal

L’objectiu del present estudi és comparar els vectors de paràmetres de l’aigua, producció de fangs, costos i personal entre 2 tipus d’instal·lacions EDAR al municipi de Begues; una ja existent amb tractament secundari i terciari mitjançant un reactor biològic i una potencial amb tractament secundari i terciari mitjançant aiguamolls construïts. La finalitat del projecte és determinar, gràcies a l’estudi dels principals vectors ambientals de la infraestructura i a altres estudiats per na Susana Forero Sánchez, quina de les 2 tipologies d’instal·lació s’ajusta més al territori i a les necessitats de tractament de les aigües del mateix. Els resultats de la investigació indiquen que tant els costos d’explotació com la producció de fangs i el personal donen avantatge als aiguamolls construïts, però els costos capitals i el tractament de nutrients són favorables per a la depuradora actual. Amb el projecte de Susana Forero Sánchez, les conclusions que es poden establir en referència a la decisió d’instal·lar una depuradora o una altra segons els vectors estudiats indiquen que l’EDAR sense aiguamolls té més probabilitat de ser escollida com la més adient per les necessitats del territori d’estudi.

La depuradora de Begues: reactor biològic o aiguamolls construïts?. Estudi comparatiu dels vectors: superfície, consum energètic, integració en el medi

L’objectiu del present estudi és comparar els vectors de superfície, consum energètic i integració en el medi entre 2 tipus d’instal·lacions EDAR al municipi de Begues; una ja existent amb tractament secundari i terciari mitjançant un reactor biològic i una potencial amb tractament secundari i terciari mitjançant aiguamolls construïts. La finalitat del projecte és determinar, gràcies a l’estudi dels principals vectors ambientals de la infraestructura i a altres estudiats per en Jordi Gómez Castillo, quina de les 2 tipologies d’instal·lació s’ajusta més al territori i a les necessitats de tractament de les aigües del mateix. Els resultats de la investigació indiquen que els aiguamolls construïts fan un ús més productiu del sòl però ocupen l’espai de reserva disponible amb el sistema de reactor biològic. A més, consumeixen 50kWh/dia menys que l’altra instal·lació, fet que implica un 7% menys d’emissions de CO2 anuals. Finalment, tenen una millor integració en el medi i proporcionen uns beneficis auxiliars afegits. Amb el projecte d’en Jordi Gómez Castillo, les conclusions que es poden establir en referència a la decisió d’instal·lar una depuradora o una altra indiquen que l’EDAR sense aiguamolls té més probabilitat de ser escollida com la més adient per les necessitats del territori d’estudi.

Modelització i control d'un reactor de producció d'hidrogen per a l'alimentació de piles de combustible

Les piles de combustible permeten la transformació eficient de l’energia química de certs combustibles a energia elèctrica a través d’un procés electroquímic. De les diferents tecnologies de piles de combustible, les piles de combustible de tipus PEM són les més competitives i tenen una gran varietat d’aplicacions. No obstant, han de ser alimentades únicament per hidrogen. Per altra banda, l’etanol, un combustible interessant en el marc dels combustibles renovables, és una possible font d’hidrogen. Aquest treball estudia la reformació d’etanol per a l’obtenció d’hidrogen per a alimentar piles de combustible PEM. Només existeixen algunes publicacions que tractin l’obtenció d’hidrogen a partir d’etanol, i aquestes no inclouen l’estudi dinàmic del sistema. Els objectius del treball són el modelat i l’estudi dinàmic de reformadors d’etanol de baixa temperatura. Concretament, proposa un model dinàmic d’un reformador catalític d’etanol amb vapor basat en un catalitzador de cobalt. Aquesta reformació permet obtenir valors alts d’eficiència i valors òptims de monòxid de carboni que evitaran l’enverinament d’una la pila de combustible de tipus PEM. El model, no lineal, es basa en la cinètica obtinguda de diferents assaigs de laboratori. El reformador modelat opera en tres etapes: deshidrogenació d’etanol a acetaldehid i hidrogen, reformat amb vapor d’acetaldehid, i la reacció WGS (Water Gas Shift). El treball també estudia la sensibilitat i controlabilitat del sistema, caracteritzant així el sistema que caldrà controlar. L’anàlisi de controlabilitat es realitza sobre la resposta de dinàmica ràpida obtinguda del balanç de massa del reformador. El model no lineal és linealitzat amb la finalitat d’aplicar eines d’anàlisi com RGA, CN i MRI. El treball ofereix la informació necessària per a avaluar la possible implementació en un laboratori de piles de combustibles PEM alimentades per hidrogen provinent d’un reformador d’etanol.