Method to obtain platelet-rich plasma from rabbits (Oryctolagus cuniculus )

Abstract: Platelet-rich plasma (PRP) is a product easy and inxpesnsive, and stands out to for its growth factors in tissue repair. To obtain PRP, centrifugation of whole blood is made with specific time and gravitational forces. Thus, the present work aimed to study a method of double centrifugation to obtain PRP in order to evaluate the effective increase of platelet concentration in the final product, the preparation of PRP gel, and to optimize preparation time of the final sample. Fifteen female White New Zealand rabbits underwent blood sampling for the preparation of PRP. Samples were separated in two sterile tubes containing sodium citrate. Tubes were submitted to the double centrifugation protocol, with lid closed and 1600 revolutions per minute (rpm) for 10 minutes, resulting in the separation of red blood cells, plasma with platelets and leucocytes. After were opened and plasma was pipetted and transferred into another sterile tube. Plasma was centrifuged again at 2000rpm for 10 minutes; as a result it was split into two parts: on the top, consisting of platelet-poor plasma (PPP) and at the bottom of the platelet button. Part of the PPP was discarded so that only 1ml remained in the tube along with the platelet button. This material was gently agitated to promote platelets resuspension and activated when added 0.3ml of calcium gluconate, resulting in PRP gel. Double centrifugation protocol was able to make platelet concentration 3 times higher in relation to the initial blood sample. The volume of calcium gluconate used for platelet activation was 0.3ml, and was sufficient to coagulate the sample. Coagulation time ranged from 8 to 20 minutes, with an average of 17.6 minutes. Therefore, time of blood centrifugation until to obtain PRP gel took only 40 minutes. It was concluded that PRP was successfully obtained by double centrifugation protocol, which is able to increase the platelet concentration in the sample compared with whole blood, allowing its use in surgical procedures. Furthermore, the preparation time is appropriate to obtain PRP in just 40 minutes, and calcium gluconate is able to promote the activation of platelets.

Correlation of discocyte frequency and ATP concentration in preserved blood: A morphological indicator of red blood cell viability

Red blood cells (RBC) are viable if kept in an adequate preservative solution, although gradual changes in morphology and metabolism may occur. There is a gradual decrease in adenosine-5'-triphosphate (ATP) concentration, pH, glucose consumption, and enzyme activity during preservation. The normal discocyte shapes are initially replaced by echinocytes and stomatocytes and, at final stages, by spherocytes, the last step before splenic sequestration. Post-transfusional survival has been correlated with the ATP concentration. RBC preserved in ADSOL, a solution containing adenine, dextrose, sodium chloride, and mannitol, are viable for transfusion for up to 6 weeks. Erythrocytes from 10 blood units taken from healthy adult donors were preserved for 12 weeks in ADSOL at 4oC. We now report a significant correlation (r2 = 0.98) between the percentage of discocytes (89 to 7%) and ATP (100 to 10%) concentration in ADSOL-preserved RBC. The results suggest that the percent of discocyte shapes used as an indicator of ATP concentration may be a useful indicator for quality control of RBC viability in centers which have limited assay facilities.

In vitro radioautographic studies of the biodistribution of radiopharmaceuticals on blood elements

In the present study we evaluated the binding of the radiopharmaceuticals sodium pertechnetate (Na 99mTcO4), methylenediphosphonic acid (99mTc-MDP) and glucoheptonate acid (99mTc-GHA) to blood elements using centrifugation and radioautographic techniques. Heparinized blood was incubated with the labelled compounds for 0, 1, 2, 3, 4, 6 and 24 h. Plasma (P) and blood cells (BC) were isolated and precipitated with 5% trichloroacetic acid (TCA), and soluble (SF) and insoluble fractions (IF) were separated. Blood samples were prepared (0 and 24 h) and coated with LM-1 radioautographic emulsions and percent radioactivity (%rad) in P and BC was determined. The binding of Na 99mTcO4 (%rad) to P was 61.2% (0 h) and 46.0% (24 h), and radioautography showed 63.7% (0 h) and 43.3% (24 h). The binding to BC was 38.8% (0 h) and 54.0% (24 h), and radioautography showed 36.3% (0 h) and 56.7% (24 h). 99mTc-MDP study presented 91.1% (0 h) to P and 87.2% (24 h), and radioautography showed 67.9% (0 h) and 67.4% (24 h). The binding to BC was 8.9% (0 h) and 12.8% (24 h), and radioautography showed 32.1% (0 h) and 32.6% (24 h). 99mTc-GHA study was 90.1% (0 h) to P and 79.9% (24 h), and radioautography showed 67.2% (0 h) and 60.1% (24 h). The binding to BC was 9.9% (0 h) and 20.1% (24 h), and radioautography showed 32.8% (0 h) and 39.9% (24 h). The comparison of the obtained results suggests that the binding to plasma and blood cells in the two techniques used (radioautography and centrifugation) is qualitatively in accordance

Variations in gastric compliance induced by acute blood volume changes in anesthetized rats

The impact of acute volume imbalances on gastric volume (GV) was studied in anesthetized rats (250-300 g). After cervical and femoral vessel cannulation, a balloon catheter was positioned in the proximal stomach. The opposite end of the catheter was connected to a barostat with an electronic sensor coupled to a plethysmometer. A standard ionic solution was used to fill the balloon (about 3.0 ml) and the communicating vessel system, and to raise the reservoir liquid level 4 cm above the animals' xiphoid appendix. Due to constant barostat pressure, GV values were considered to represent the gastric compliance index. All animals were monitored for 90 min. After a basal interval, they were randomly assigned to normovolemic, hypervolemic, hypovolemic or restored protocols. Data were compared by ANOVA followed by Bonferroni's test. Mean arterial pressure (MAP), central venous pressure (CVP) and GV values did not change in normovolemic animals (N = 5). Hypervolemic animals (N = 12) were transfused at 0.5 ml/min with a suspension of red blood cells in Ringer-lactate solution with albumin (12.5 ml/kg), which reduced GV values by 11.3% (P<0.05). Hypovolemic rats (N = 12) were bled up to 10 ml/kg, a procedure that increased GV values by 15.8% (P<0.05). In the restored group (N = 12), shed blood replacement brought GV values back to basal levels in bled animals (P>0.05). MAP and CVP values increased (P<0.05) after hypervolemia but decreased (P<0.05) with hypovolemia. In conclusion, blood volume level modulates gastric compliance, turning the stomach into an adjustable reservoir, which could be part of the homeostatic process to balance blood volume.

Interruption of the blood-stage cycle of the malaria parasite, Plasmodium chabaudi, by protein tyrosine kinase inhibitors

Malaria is a devastating disease caused by a unicellular protozoan, Plasmodium, which affects 3.7 million people every year. Resistance of the parasite to classical treatments such as chloroquine requires the development of new drugs. To gain insight into the mechanisms that control Plasmodium cell cycle, we have examined the effects of kinase inhibitors on the blood-stage cycle of the rodent malaria parasite, Plasmodium chabaudi. In vitro incubation of red blood cells for 17 h at 37ºC with the inhibitors led to a decrease in the percent of infected cells, compared to control treatment, as follows: genistein (200 µM - 75%), staurosporine (1 µM - 58%), R03 (1 µM - 75%), and tyrphostins B44 (100 µM - 66%) and B46 (100 µM - 68%). All these treatments were shown to retard or prevent maturation of the intraerythrocytic parasites. The diverse concentration ranges at which these inhibitors exert their effects give a clue as to the types of signals that initiate the transitions between the different developmental stages of the parasite. The present data support our hypothesis that the maturation of the intraerythrocytic cycle of malaria parasites requires phosphorylation. In this respect, we have recently reported a high Ca2+ microenvironment surrounding the parasite within red blood cells. Several kinase activities are modulated by Ca2+. The molecular identification of the targets of these kinases could provide new strategies against malaria.

Melatonin and N-acetyl-serotonin cross the red blood cell membrane and evoke calcium mobilization in malarial parasites

The duration of the intraerythrocytic cycle of Plasmodium is a key factor in the pathogenicity of this parasite. The simultaneous attack of the host red blood cells by the parasites depends on the synchronicity of their development. Unraveling the signals at the basis of this synchronicity represents a challenging biological question and may be very important to develop alternative strategies for therapeutic approaches. Recently, we reported that the synchrony of Plasmodium is modulated by melatonin, a host hormone that is synthesized only during the dark phases. Here we report that N-acetyl-serotonin, a melatonin precursor, also releases Ca2+ from isolated P. chabaudi parasites at micro- and nanomolar concentrations and that the release is blocked by 250 mM luzindole, an antagonist of melatonin receptors, and 20 mM U73122, a phospholipase C inhibitor. On the basis of confocal microscopy, we also report the ability of 0.1 µM melatonin and 0.1 µM N-acetyl-serotonin to cross the red blood cell membrane and to mobilize intracellular calcium in parasites previously loaded with the fluorescent calcium indicator Fluo-3 AM. The present data represent a step forward into the understanding of the signal transduction process in the host-parasite relationship by supporting the idea that the host hormone melatonin and N-acetyl-serotonin generate IP3 and therefore mobilize intracellular Ca2+ in Plasmodium inside red blood cells.

Protection of plasmid DNA by a Ginkgo biloba extract from the effects of stannous chloride and the action on the labeling of blood elements with technetium-99m

Ginkgo biloba extract (EGb) is a phytotherapeutic agent used for the treatment of ischemic and neurological disorders. Because the action of this important extract is not fully known, assays using different biological systems need to be performed. Red blood cells (RBC) are labeled with technetium-99m (Tc-99m) and used in nuclear medicine. The labeling depends on a reducing agent, usually stannous chloride (SnCl2). We assessed the effect of different concentrations of EGb on the labeling of blood constituents with Tc-99m, as sodium pertechnetate (3.7 MBq), and on the mobility of a plasmid DNA treated with SnCl2 (1.2 µg/ml) at room temperature. Blood was incubated with EGb before the addition of SnCl2 and Tc-99m. Plasma (P) and RBC were separated and precipitated with trichloroacetic acid, and soluble (SF-P and SF-RBC) and insoluble (IF-P and IF-RBC) fractions were isolated. The plasmid was incubated with Egb, SnCl2 or EGb plus SnCl2 and agarose gel electrophoresis was performed. The gel was stained with ethidium bromide and the DNA bands were visualized by fluorescence in an ultraviolet transilluminator system. EGb decreased the labeling of RBC, IF-P and IF-RBC. The supercoiled form of the plasmid was modified by treatment with SnCl2 and protected by 40 mg/ml EGb. The effect of EGb on the tested systems may be due to its chelating action with the stannous ions and/or pertechnetate or to the capability to generate reactive oxygen species that could oxidize the stannous ion.

Viability of mesenchymal stem cells during electrospinning

Tissue engineering is a technique by which a live tissue can be re-constructed and one of its main goals is to associate cells with biomaterials. Electrospinning is a technique that facilitates the production of nanofibers and is commonly used to develop fibrous scaffolds to be used in tissue engineering. In the present study, a different approach for cell incorporation into fibrous scaffolds was tested. Mesenchymal stem cells were extracted from the wall of the umbilical cord and mononuclear cells from umbilical cord blood. Cells were re-suspended in a 10% polyvinyl alcohol solution and subjected to electrospinning for 30 min under a voltage of 21 kV. Cell viability was assessed before and after the procedure by exclusion of dead cells using trypan blue staining. Fiber diameter was observed by scanning electron microscopy and the presence of cells within the scaffolds was analyzed by confocal laser scanning microscopy. After electrospinning, the viability of mesenchymal stem cells was reduced from 88 to 19.6% and the viability of mononuclear cells from 99 to 8.38%. The loss of viability was possibly due to the high viscosity of the polymer solution, which reduced the access to nutrients associated with electric and mechanical stress during electrospinning. These results suggest that the incorporation of cells during fiber formation by electrospinning is a viable process that needs more investigation in order to find ways to protect cells from damage.

Condiciones de trabajo y morbilidad percibidas entre mineros de carbón en Guachetá, Colombia

Introducción: En Colombia la investigación sobre condiciones de trabajo y salud en minería carbonífera es escasa y no considera la percepción de la población expuesta y sus comportamientos frente a los riesgos inherentes. Objetivo: Determinar la asociación entre las condiciones de trabajo y morbilidad percibidas entre trabajadores de minas de carbón en Guachetá, Cundinamarca. Materiales y métodos: Se realizó un estudio transversal con 154 trabajadores seleccionados aleatoriamente del total registrado en la alcaldía municipal. Se indagó sobre características sociodemográficas, condiciones de trabajo y salud en las minas. Se estimaron prevalencias de los trastornos respiratorios, osteomusculares y auditivos, y se exploraron las asociaciones entre algunas condiciones de trabajo y los eventos con prevalencia superior a 30% de forma bivariada y múltiple, con regresiones Poisson con varianza robusta. Resultados: Los trabajadores fueron en su mayoría hombres, con edades entre 18 y 77 años de edad. Los problemas de salud más frecuentemente reportados fueron dolor lumbar (46,10%), dolor del miembro superior (40,26%), dolor del miembro inferior (34,42%), trastornos respiratorios (17,53%) y problemas auditivos (13,64%). Existen diferencias importantes en la percepción dependiendo de la antigüedad laboral y las condiciones subterráneas o no del trabajo. Conclusión: Los riesgos más reconocidos por los trabajadores son los relacionados con trastornos osteomusculares, al parecer por ser más evidentes en su cotidianidad. Las acciones en salud ocupacional podrán considerar estos hallazgos en sus planes de prevención de la enfermedad en las minas del carbón colombianas.

Morbimortalidad asociada a transfusiones de glóbulos rojos en una unidad de cuidados intensivos pediátricos de Bogotá

Determinar si las transfusiones de glóbulos rojos en niños en cuidados intensivos se asocian a aumento de la morbimortalidad. Materiales y Métodos: Estudio observacional analítico de cohorte. Se incluyeron niños con anemia de 1 mes a 18 años de edad en un periodo de 10 meses. Resultados: 134 niños con anemia fueron incluidos. En el 51.5% la anemia se desarrolló posterior a su ingreso. De éstos, 66 niños recibieron una transfusión de glóbulos rojos y la mediana de hemoglobina pretransfusión fue de 7.5 g/dl. El 6% de los pacientes transfundidos presentó una Reacción adversa. Entre el grupo de pacientes expuesto a transfusión y los no expuestos existió diferencia significativa en la hemoglobina de ingreso, cantidad de sangre extraída y edad en el análisis bivariado. Los pacientes transfundidos tuvieron mayor mortalidad (15.2% vs. 2.9%, p =0.013). El desarrollo de falla multiorgánica también fue más frecuente en el grupo transfundido (62.1% vs. 16.2%, p < 0.001). La mediana de los días de estancia en la UCI y el tiempo de ventilación mecánica fue mayor en los niños transfundidos que en los no transfundidos, 8 vs. 4 días p< 0.001, y 6 vs. 3 días p<0.001 respectivamente. Un análisis multivariado mostró asociación de transfusión de glóbulos rojos con mortalidad y falla multiorgánica. Conclusión: Las transfusiones de glóbulos rojos se asocian con un aumento en la Mortalidad y en el desarrollo de falla multiorgánica. La estancia en la UCI y el tiempo de ventilación mecánica fue mayor en los niños transfundidos.

Morbimortalidad asociada a transfusiones de glóbulos rojos. Unidad de Cuidados Intensivos, Clínica Infantil Colsubsidio

Objetivos: Determinar si las transfusiones de glóbulos rojos en niños en cuidados intensivos se asocian a aumento de la morbimortalidad. Materiales y Métodos: Estudio observacional analítico de cohorte. Se incluyeron niños con anemia de 1 mes a 18 años de edad en un periodo de 13 meses. Resultados: 156 niños con anemia fueron incluidos. En el 51.5% la anemia se desarrolló posterior a su ingreso. De éstos, 77 niños recibieron una transfusión de glóbulos rojos y la mediana de hemoglobina pretransfusión fue de 7.5 g/dl. El 6.5% de los pacientes transfundidos presentó una Reacción adversa. Entre el grupo de pacientes expuesto a transfusión y los no expuestos existió diferencia significativa en la hemoglobina de ingreso, cantidad de sangre extraída y edad en el análisis bivariado. Los pacientes transfundidos tuvieron mayor mortalidad (12.9% vs. 2.5%, p =0.014). El desarrollo de falla multiorgánica también fue más frecuente en el grupo transfundido (57.1% vs. 13.9%, p < 0.001). La mediana de los días de estancia en la UCI y el tiempo de ventilación mecánica fue mayor en los niños transfundidos que en los no transfundidos, 8 vs. 4 días p< 0.001, y 6 vs. 3 días p<0.001 respectivamente. Un análisis multivariado mostró asociación de transfusión de glóbulos rojos con mortalidad y falla multiorgánica. Conclusión: Las transfusiones de glóbulos rojos se asocian con un aumento en la Mortalidad y en el desarrollo de falla multiorgánica. La estancia en la UCI y el tiempo de ventilación mecánica fue mayor en los niños transfundidos.

Revaloració de la fracció cel·lular de la sang de porc procedent d'escorxadors industrials

La sang de porc és un subproducte comestible que es genera als escorxadors industrials durant el procés d'obtenció de la canal. Aquest subproducte es caracteritza per presentar una elevada càrrega contaminant i, degut a l'elevat volum que es genera, és necessari trobar estratègies que permetin la seva revaloració i aprofitament, a la vegada que disminuïm la contaminació ambiental i les despeses que es deriven del seu processament abans de l'abocament. La fracció cel·lular (FC) constitueix el 40 % de la sang de porc i conté principalment l'hemoglobina (Hb), que representa al voltant del 90 % del contingut en proteïna d'aquesta fracció (un 35 % aproximadament). L'elevat percentatge en proteïna i en ferro, i les seves bones propietats funcionals fan que l'aprofitament d'aquest subproducte com a primera matèria o ingredient de la indústria alimentària sigui una alternativa molt útil a l'hora de reduir les despeses de la indústria càrnia, sempre que es resolguin els problemes de l'enfosquiment i dels sabors estranys que pot conferir la FC quan s'addiciona a productes alimentaris. Una altra possible utilització de la FC és aprofitar les propietats colorants de l'Hb o del grup hemo, com a colorant d'origen natural en diversos productes alimentaris. Els objectius del present treball eren, en primer lloc, determinar les millors condicions d'aplicació del procés de conservació de la FC mitjançant la deshidratació per atomització i caracteritzar físico-químicament i microbiològica el concentrat d'Hb en pols. En segon lloc, avaluar l'eficàcia de diferents additius antioxidants i/o segrestants del ferro per prevenir l'enfosquiment que pateix la FC durant la deshidratació. En tercer lloc, aplicar tractaments d'altes pressions hidrostàtiques com a procés d'higienització i avaluar els efectes d'aquest tractament sobre la microbiota contaminant, el color i les propietats funcionals de la FC. Finalment, desenvolupar un procés d'obtenció d'hidrolitzats proteics descolorats a partir de l'Hb amb la finalitat d'utilitzar-los com a ingredients nutricionals i/o funcionals. La millor temperatura de deshidratació per atomització de la FC hemolitzada era 140ºC. La FC en pols presentava un contingut en humitat del 5,3 % i un percentatge de solubilitat proteica del 96 %. La deshidratació per atomització induïa canvis en l'estructura nativa de l'Hb i, per tant, un cert grau de desnaturalització que pot conduir a una disminució de les seves propietats funcionals. L'extracte sec de la FC en pols estava composat per un 94,6 % de proteïna, un 3 % de sals minerals i un 0,7 % de greix. Els valors CIE L*a*b* del color de la FC en pols eren força constants i reflectien el color vermell marró fosc d'aquesta, a causa de l'oxidació del ferro hèmic que es produeix durant la deshidratació. La càrrega contaminant de la FC fresca de la sang de porc era força elevada i el tractament d'hemòlisi amb ultrasons i la centrifugació posterior no produïen una reducció significativa de la microbiota contaminant, obtenint un producte amb uns recomptes microbiològics de l'ordre de 106 ufc·mL-1. La deshidratació per atomització produïa una disminució d'una unitat logarítmica dels recomptes totals de la FC hemolitzada. Tanmateix, el producte en pols encara reflectia l'elevada contaminació de la primera matèria, fet que condiciona negativament la seva utilització com a ingredient alimentari, a no ser que es millorin les condicions de recollida de la sang a l'escorxador o que aquesta o la FC es sotmeti a algun tractament d'higienització prèviament a la deshidratació. Les isotermes de sorció a 20ºC de la FC en pols tenien forma sigmoïdal i una histèresi estreta i llarga. L'equació GAB és un bon model matemàtic per ajustar les dades de sorció obtingudes experimentalment i determinar la isoterma d'adsorció de la FC deshidratada per atomització. El percentatge d'humitat de la FC deshidratada a 140ºC es corresponia a un valor d'aw a 20 ºC d'aproximadament el 0,16. Tenint en compte que estava per sota dels valors d'aw corresponents a la capa monomolecular, es pot garantir la conservació a temperatura ambient del producte, sempre que s'envasi en recipients tancats que no permetin l'entrada d'humitat de l'exterior. De l'estudi de la possible estabilització del color de la FC deshidratada per atomització mitjançant l'addició d'antioxidants i/o segrestants de ferro, es va observar que només l'àcid ascòrbic, la glucosa, l'àcid nicotínic i la nicotinamida, tenien efectes positius sobre el color del producte en pols. L'ascòrbic i la glucosa no milloraven la conservació del color de l'Hb però disminuïen l'enfosquiment que es produeix durant la deshidratació, amb la qual cosa es pot obtenir un producte en pols de color marró més clar. L'addició de dextrina o L-cisteïna no disminuïa l'enfosquiment ni evitava el canvi de color de l'Hb. L'àcid nicotínic i la nicotinamida protegien el color de l'Hb durant el procés de deshidratació i l'emmagatzematge de la FC en pols. Les millors condicions d'aplicació del tractament amb altes pressions hidrostàtiques (HHP) sobre la FC eren 400 MPa, a 20ºC, durant 15 minuts, perquè produïen una millora significativa de la qualitat microbiològica, no afectaven negativament al color, no comprometien gaire la solubilitat proteica l'Hb i, malgrat que produïen un augment de la viscositat, la FC romania fluida després del tractament. Aquest tractament permetia una reducció de la microbiota contaminant de la FC d'entre 2 i 3 unitats logarítmiques. L'aplicació de l'alta pressió i la posterior deshidratació per atomització permetien obtenir un producte en pols amb recomptes totals de l'ordre de 2,8 unitats logarítmiques. El color de la FC pressuritzada en pols era igual que el de la FC control deshidratada, perquè ambdues mostres presentaven la mateixa susceptibilitat a l'oxidació del grup hemo produïda per la deshidratació. L'alta pressió incrementava la susceptibilitat de l'Hb als efectes desnaturalitzants de la deshidratació, fonamentalment a pH 7 (PIE), ja que es va observar una disminució de la solubilitat proteica a pH neutre després dels 2 processos tecnològics. La FC en pols presentava una màxima capacitat escumant al PIE de l'Hb. L'aplicació del tractament HHP produïa una disminució de la capacitat escumant de la FC en pols, però no tenia efectes negatius sobre l'estabilitat de l'escuma formada. Tampoc es van observar efectes negatius del tractament HHP sobre l'activitat emulsionant de l'Hb. La màxima activitat emulsionant de l'Hb s'aconseguia amb una concentració de FC en pols de l'1,5 % a pH 7 i de l'1 % a pH 4,5. Les pastes obtingudes per escalfament de la FC presentaven característiques molt diferenciades depenent del pH. A pH neutre es formaven unes pastes dures i consistents, mentre que a pH àcid les pastes eren poc consistents, molt adhesives i més elàstiques que les anteriors. Aquestes tenien una capacitat de retenció d'aigua molt superior que les de pH 7, en les quals l'aigua quedava retinguda per capil·laritat. La textura i capacitat de retenció d'aigua de les pastes tampoc eren afectades pel tractament HHP. El tractament HHP incrementava l'activitat de la Tripsina sobre l'Hb quan el substrat i l'enzim es tractaven conjuntament i afavoria el procés d'obtenció d'hidrolitzats descolorats a partir de la FC, la qual cosa permetia assolir el mateix grau de descoloració amb una dosi d'enzim inferior. El tractament d'hidròlisi de la FC amb la utilització combinada de Tripsina seguida d'un tractament amb Pepsina permetia l'obtenció d'un hidrolitzat proteic d'Hb descolorat i hidrolitzava completament la globina, donant lloc a 2 pèptids de 10,8 i 7,4 KDa. Val a dir que també produïa un 60 80 % de nitrogen soluble en TCA, constituït fonamentalment per pèptids petits i aminoàcids lliures. Els hidrolitzats trípsics i pèpsics d'Hb, obtinguts a partir de FC no pressuritzada i deshidratats per atomització a 180ºC, eren de color blanc i tenien un contingut en humitat del 4,7 %, un 84,2 % de proteïna i 9,7 % de sals minerals. El procés d'hidròlisi permetia una reducció considerable de la contaminació de la FC, obtenint un producte en pols amb uns recomptes totals de l'ordre de 102-103 ufc·g-1. Pel que fa a la funcionalitat dels hidrolitzats d'Hb deshidratats per atomització, aquests presentaven una elevada solubilitat proteica a pH 5 i 7 i romanien solubles després d'un escalfament a 80ºC durant 30 min. Tanmateix, aquesta hidròlisi afectava molt negativament la capacitat de mantenir escumes estables i l'activitat emulsionant.

Alterations in receptor binding properties of recent human influenza H3N2 viruses are associated with reduced natural killer cell lysis of infected cells

Natural killer (NK) cell recognition of influenza virus-infected cells involves hemagglutinin (HA) binding to sialic acid (SA) on activating NK receptors. SA also acts as a receptor for the binding of influenza virus to its target host cells. The SA binding properties of H3N2 influenza viruses have been observed to change during circulation in humans: recent isolates are unable to agglutinate chicken red blood cells and show reduced affinity for synthetic glycopolymers representing SA-alpha-2,3-lactose (3'SL-PAA) and SA-alpha-2,6-N-acetyl lactosamine (6'SLN-PAA) carbohydrates. Here, NK lysis of cells infected with human H3N2 influenza viruses isolated between 1969 and 2003 was analyzed. Cells infected with recent isolates (1999 to 2003) were found to be lysed less effectively than cells infected with older isolates (1969 to 1996). This change occurred concurrently with the acquisition of two new potential glycosylation site motifs in RA. Deletion of the potential glycosylation site motif at 133 to 135 in HA1 from a recent isolate partially restored the agglutination phenotype to a recombinant virus, indicating that the HA-SA interaction is inhibited by the glycosylation modification. Deletion of either of the recently acquired potential glycosylation sites from HA led to increased NK lysis of cells infected with recombinant viruses carrying modified HA. These results indicate that alterations in RA glycosylation may affect NK cell recognition of influenza virus-infected cells in addition to virus binding to host cells.

Alterations in receptor binding properties of recent human influenza H3N2 viruses are associated with reduced natural killer cell lysis of infected cells

Natural killer (NK) cell recognition of influenza virus-infected cells involves hemagglutinin (HA) binding to sialic acid (SA) on activating NK receptors. SA also acts as a receptor for the binding of influenza virus to its target host cells. The SA binding properties of H3N2 influenza viruses have been observed to change during circulation in humans: recent isolates are unable to agglutinate chicken red blood cells and show reduced affinity for synthetic glycopolymers representing SA-alpha-2,3-lactose (3'SL-PAA) and SA-alpha-2,6-N-acetyl lactosamine (6'SLN-PAA) carbohydrates. Here, NK lysis of cells infected with human H3N2 influenza viruses isolated between 1969 and 2003 was analyzed. Cells infected with recent isolates (1999 to 2003) were found to be lysed less effectively than cells infected with older isolates (1969 to 1996). This change occurred concurrently with the acquisition of two new potential glycosylation site motifs in RA. Deletion of the potential glycosylation site motif at 133 to 135 in HA1 from a recent isolate partially restored the agglutination phenotype to a recombinant virus, indicating that the HA-SA interaction is inhibited by the glycosylation modification. Deletion of either of the recently acquired potential glycosylation sites from HA led to increased NK lysis of cells infected with recombinant viruses carrying modified HA. These results indicate that alterations in RA glycosylation may affect NK cell recognition of influenza virus-infected cells in addition to virus binding to host cells.

Hemopressins and other hemoglobin-derived peptides in mouse brain: comparison between brain, blood, and heart peptidome and regulation in Cpefat/fat mice

P>Many hemoglobin-derived peptides are present in mouse brain, and several of these have bioactive properties including the hemopressins, a related series of peptides that bind to cannabinoid CB1 receptors. Although hemoglobin is a major component of red blood cells, it is also present in neurons and glia. To examine whether the hemoglobin-derived peptides in brain are similar to those present in blood and heart, we used a peptidomics approach involving mass spectrometry. Many hemoglobin-derived peptides are found only in brain and not in blood, whereas all hemoglobin-derived peptides found in heart were also seen in blood. Thus, it is likely that the majority of the hemoglobin-derived peptides detected in brain are produced from brain hemoglobin and not erythrocytes. We also examined if the hemopressins and other major hemoglobin-derived peptides were regulated in the Cpefat/fat mouse; previously these mice were reported to have elevated levels of several hemoglobin-derived peptides. Many, but not all of the hemoglobin-derived peptides were elevated in several brain regions of the Cpefat/fat mouse. Taken together, these findings suggest that the post-translational processing of alpha and beta hemoglobin into the hemopressins, as well as other peptides, is up-regulated in some but not all Cpefat/fat mouse brain regions.