Escala de madurez gonadal de cabrilla Paralabrax humeralis (Valenciennes, 1828)

Se realiza la validación de la escala de madurez gonadal macroscópica de la cabrilla Paralabrax humeralis. Se analizaron 197 ovarios y 188 testículos provenientes del seguimiento de la pesquería demersal y cruceros de investigación de recursos demersales en el 2005 (Enero-febrero y mayo-junio). Sobre la base del análisis histológico se asignó a cada individuo un estadio de madurez macroscópico. Se realizó la descripción de los estadios de madurez que van desde el estadio 0 (virginal) hasta el 5 (recuperación en hembras, post expulsante en machos). Se realizó una comparación con escalas anteriormente realizadas, discutiendo además los beneficios de su uso.

Evaluación poblacional de Gari solida (Gray, 1828) en bahía Independencia-Pisco, junio 2010

En junio 2010, se efectuó la evaluación poblacional de almeja Gari solida en los principales bancos naturales de bahía Independencia: El Ancla, Pan de Azúcar y La Pampa para determinar su distribución, concentración, estructura por tamaños y magnitud poblacional. Los resultados evidenciaron una disminución de la biomasa y población, respecto a agosto del 2008, en 44,9% y 56,2%, respectivamente. La densidad por unidad de muestreo fluctuó entre 1 y 47 ind.m-2, las mayores densidades medias se encontraron en Pan de Azúcar (5,06 ind.m-2), La Pampa (2,42 ind.m-2) y menor densidad en El Ancla (0,57 ind.m-2). La biomasa total se calculó en 336,96 t (± 19,9%) y la población en 8,48 millones de individuos (± 19,85%), el 22,1% de la biomasa correspondió a ejemplares con tamaño mínimo de extracción (TME ≥75 mm). Las tallas de 792 ejemplares analizados fluctuaron entre 4 y 95 mm de longitud valvar, con moda en 65 mm y media en 57,5 mm. El rendimiento promedio del pie con respecto al peso total fue de 1: 9,5.

Vapaa Ajatus -lehti suomalaisen jumalanpilkan edistäjänä 1910-1917

Mikko Ketola

Aportació de les traduccions rosselloneses del segle XIX a la construcció del sistema lingüísticoliterari català

Les traduccions catalanes impreses al Rosselló en el segle XIX són cinc; totes de temàtica religiosa. Rafael Crusat traduí la Novena al glorios patriarca Sant Josep, Digne Espos de la Sempre Verge Maria (1711) reimpresa al segle XIX; Pere Marcè i Sentaló traduí Los set salms penitencials en versos catalans segons lo sentit literal (1802); d'autor desconegut són el Compendi del catecisme al us de totas las iglesias del imperi francès (1807) i els Cantichs catalans, traduits dels cantichs de Sant Sulpici (1826); Joan Miquel Aymar traduí­ la Carta apostolica de N.S. Pare Pio per la providencia divina papa sobre la definicio dogmatica de la immaculada concepció (1889). Aquestes traduccions es justifiquen per la necessitat comunicativa del català  a la diòcesi d'Elna Perpinyà : els catecismes, les pregàries, els cants i les novenes s'hi feien en català . Ara bé, aquestes traduccions apareixen en un moment en què la llengua catalana roman abandonada a l'oralitat familiar i és precisament arran d'això que tenen un gran mèrit en la construcció de la nostra llengua nacional a la Catalunya Nord. En el segle XIX, el del triomf de la "catalanada", quan el país s'hagués pogut decantar cap al secessionisme lingüístic, tot entronitzant el parlar rossellonès com a llengua local, els traductors d'obres religioses utilitzen una ortografia etimològica i una varietat de llengua supradialectal.

[Collection Jules Beau. Photographie sportive] : T. 35. Années 1908, 1909 et 1910 / Jules Beau

Donateur : Touring-Club de France

Les edicions i traduccions del tractat de vampirisme de Calmet

El llibre més famós sobre vampirs de no ficció és sens dubte les Dissertations de Calmet. Des de la seva primera edició el 1746, s'han publicat vint-i-una edicions completes en diferents llengües, si s¿exclouen les quatre originals que amb esmenes i addicions va escriure Calmet en vida. Cal ressaltar l'existència de nou edicions en alemany. El present article proporciona una revisió sintètica de totes les edicions.

Le type chromosomique A des Sorex du groupe araneus: Sorex coronatus Millet, 1828 (Mammalia, Insectivora)

Après avoir complété la nomenclature par lettres des différents caryotypes des musaraignes du genre Sorex rattachées au groupe araneus, lequel est caractérisé par un trivalent sexuel, les auteurs discutent le statut taxonomique du type A. Sur la base de l'examen cytologique et morphologique de 3 individus, récoltés dans la localité type de Sorex coronatus Millet, 1828,ils proposent ce nom pour désigner l'espèce chromosomique A. Sorex gemellus Ott, 1968 tombe alors en synonymie. L'espèce est décrite et le statut des sous-espèces reconnues dans son aire de distribution examiné.