Utilidad de las relaciones estratégicas comunitarias y el marketing en la administración de negocios con clientes corporativos

Este trabajo de grado propone identificar la utilidad de las relaciones estratégicas comunitarias y el marketing en la administración de negocios con clientes corporativos, también se toman en cuenta conceptos como el marketing organizacional y relacional, estos conceptos ayudan en la investigación a determinar relaciones estratégicas entre las empresas, y el beneficio que estas le generan a las corporaciones; para así fomentar la implementación de estas estrategias en a las empresas a nivel nacional e internacional, así mismo, identificar el concepto de comunidad que tienen los clientes corporativos y como este concepto se puede adaptar al entorno que los rodea. Con el fin de entender las funciones y características de un cliente corporativo, así como su comportamiento, los objetivos específicos de la investigación son describir las estrategias de marketing en la administración de negocios con clientes corporativos, determinar si existe el concepto de comunidad en la administración de negocios con clientes corporativos y determinar si se utilizan relaciones estratégicas comunitarias en la administración de negocios con clientes corporativos. La metodología que se planteó usar fue teórica-conceptual, teniendo en cuenta el marketing y las relaciones estratégicas comunitarias de los clientes corporativos. Llevando la investigación al ámbito de la gerencia y dirección, los resultados que se obtuvieron gracias a la investigación, ayudaran a potenciar la dirección de las empresas, donde se evalué la verdadera utilidad de las estrategias basadas en las relaciones comunitarias y marketing en los negocios con clientes corporativos. Las estrategias comunitarias y el marketing influencian de manera directa las relaciones de las compañias con sus clientes corporativos, debido a que marketing nos permite extender la relación y generar una utilidad a futuro entre ambas partes. De la investigación se concluye que las empresas que logran crear estrategias comunitarias y relaciones estrechas entre ellas, tienden a tener mejores utilidades en el largo plazo y ser empresas más sostenibles.

Gestión de la cadena de suministros desde la dinámica de sistemas. Aproximación al mejoramiento de la toma de decisiones

El objetivo de este trabajo es hacer un estudio sobre la cadena de suministros en organizaciones empresariales desde la Dinámica de Sistemas y como esta puede aportar al desempeño y el control de las cadenas de suministros. Se buscará Abordar el cocimiento sobre tres perspectivas de Supply Chain y su relación con la dinámica de sistemas. También se buscará identificar los tipos de integración en las actividades de la gestión en la cadena de suministros y sus horizontes de planeación. Por último, se pretende analizar las aplicaciones de Supply Chain Management que se han basado en el uso de la metodología de dinámica de sistemas. Para esto, la investigación empezará por definir la problemática alrededor de unir estas dos áreas y definirá el marco teórico que fundan estas dos disciplinas. Luego se abordará la metodología usada por la Dinámica de Sistemas y los diferentes aspectos de la cadena de suministros. Se Ahondará en el acercamiento de las dos disciplinas y como convergen ayudando la SD a la SCM (Supply Chain Management). En este punto también se describirán los trabajos en los diferentes enfoques que se han hecho a partir de uso de la dinámica de sistemas. Por último, presentaremos las correspondientes conclusiones y comentarios acerca de este campo de investigación y su pertinencia en el campo de la Supply Chain. Esta investigación abarca dos grandes corrientes de pensamiento, una sistémica, a través de la metodología de dinámica de sistemas y la otra, lógico analítica la cual es usada en Supply Chain. Se realizó una revisión de la literatura sobre las aplicaciones de dinámica de sistemas (SD) en el área de Supply Chain, sus puntos en común y se documentaron importantes empleos de esta metodología que se han hecho en la gestión de la cadena de suministros.

Rol y habilidades del CIO. Tres casos de estudio en Colombia: Alpina, Banco de Bogotá, Grupo Aval

Con base en la revisión de la literatura realizada acerca de los roles directivos y del rol de uno en particular que es el CIO, y tomando como referencia la información suministrada por los directivos de tecnologías de Información de las organizaciones Alpina, Banco de Bogotá y Grupo AVAL, el trabajo de investigación hace una descripción del contenido del rol de CIO e identifica las habilidades requeridas para el ejercicio de este rol en dichas organizaciones. Se espera que los resultados del presente estudio generen un valioso aporte como retroalimentación para la academia y las empresas acerca de la formación de los futuros CIO.

Cap a un model per interpretar i facilitar l'aprendre: estratègies i recursos per a la reflexió-acció en i des de la pràctica

1.- L'enquadrament d'aquest treball de recerca s'ha fet en i des de la praxis. EI que interessa és descobrir i proposar instruments pedagògics d'ajuda, assequibles i contextualitzats, especialment en el terreny de la comunicació i la interacció Educador-Educand. La metodologia que s'ha fet servir és de caire qualitatiu, etnogràfic, en un enfocament basat en la investigació-acció. La visió de la persona és volgudament holística; els sentiments, els significats, I' orientació personal, I' autodirecció. esdevenen elements centrals. La hipòtesi de treball, en la qual es fonamenta la recerca, podria formular-se així: 'En la pràctica, els Educadors, d'una forma més o menys reflexiva, perceben i interpreten el procés d'aprendre dels Educands; hi intervenen, el mediatitzen; n'avaluen la direcció i l'encert". A partir d'aquest supòsit, l'investigador veu convenient donar resposta a tres qüestions centrals: A) Com comprenem i interpretem els Educadors el procés d'aprendre dels Educands?; B) Quin tipus d'intervenció resultarà adient per promoure i/o facilitar l'aprendre?; C) Amb quins instruments i estratègies comptem per ajudar pedagògicament? 2.- Per llegir l'aprendre, l'investigador fa ús d'un model mental, indispensable per ordenar les dades de l'experiència. Convé, per tant, explicitar-lo, fer-ne ciència, coneixement compartit. En aquesta direcció de treball se li plantegen dos tipus d'interrogants: A) Quins són els elements comuns a qualsevol experiència d'aprenentatge?; Quina mena d'activitat o experiència personal desenvolupen tots els Educands; i B) Com es manifesta aquesta experiència? Amb quins indicadors? Quina mena de "text" llegeix l'Educador per orientar la seva intervenció d'ajuda? 3.- L'aprenentatge. en aquest treball, és considerat per l'investigador com la resultant de tres processos personals: el posicionament, l'estratègia i l'avaluació. Quan l'Educador vol compartir amb l'Educand el seu procés idiosincràtic d'aprendre, procura reconstruir amb ell aquestes tres accions bàsiques: A) Com es posiciona: què tem o desitja, què creu, què espera, quines expectatives viu, com es motiva? B) Quines són les seves pautes d'actuació: com treballa, com memoritza, com recupera la informació que té a la memòria, què fa davant d'un problema... ? C) Què busca; què és important per a ella; què pretén... ? 4.- Davant la complexitat dels missatges emesos per l'Educand l'investigador opta per llegir tres tipus de "textos": els productes i els resultats; les conductes; i els missatges parlats. Entre tots tres, pensa, podrà trobar elements i indicadors adequats per fonamentar, sempre hipotèticament, la seva actuació pedagògica. 5.- Procura sobretot detectar i fer existir els èxits, aquells productes i/o resultats que l'Educand troba valuosos, per tal d'ajudar-lo a prendre consciència dels seu repertori personal d'estratègies i capacitats. En aquest àmbit es proposen tres actituds o enfocaments del treball d'ajuda: A) El primer fa referència a la presa de consciència de l'estratègia personal, que s'amaga darrera el producte valorat. B) El segon apunta cap al respecte per l'estratègia que cadascú executa i, per tant, li és familiar. L'Educand la necessita. Es la seva. Es troba en la seva experiència, encara que no necessàriament existeixi en la seva construcció conscient. C) El tercer ,el duu a valorar l'estratègia d'acord amb les finalitats de l'Educand. La seva adequació es legitima pel que es proposa. Partim del supòsit que tota conducta es troba dirigida per un propòsit a vegades difícil de copsar i no sempre recomanable per a l'Educand. 6.- La conducta percebuda de l'Educand és entesa com un missatge, un conjunt d'indicadors de la seva activitat contextualitzada, interna i externa; missatge que, en relació amb altres, com els productes i les verbalitzacions, manifesta fragments dels seus significats, projectes, estratègies, valors. Es fa un èmfasi especial en les conductes "internes", els gestos mentals, l'acció interior, tramesa per mitja de microcomportaments sovint no conscient, i certificada per mitjà de la verbalització del viscut. 7.- Parlar amb l'Educand suposa dues menes d'accions: escoltar i emetre. Escoltem per comprendre; emetem per perfilar la comprensió i també per ajudar. En l'emissió, el missatge pedagògic té dues funcions: a) rellançar i orientar el pensament i l'autoexploració de l'Educand; i b) influir per tal que desenvolupi amb èxit el seu projecte d'aprendre. Interessa d'una manera especial ajudar a integrar en la consciència de l'Educand aquests elements de la seva experiència que poden facilitar-li l'adquisició del coneixement. I entenem que, en aquesta empresa, la paraula i la interacció verbal poden tenir-hi un joc important. Per aquesta raó s'ha considerat necessari oferir un model d'anàlisi de la interacció i els missatges verbals. 8.- "Les persones aprenen sempre, amb recursos, processos i sistemes de valoració idiosincràtics, per fa qual cosa la seva orientació en el context esdevé un referent central en el disseny de l'ajuda pedagògica i en la seva avaluació". Aquesta és la hipòtesi de sortida per dissenyar la intervenció pedagògica. Tothom aprèn, inevitablement; la qüestió és quina cosa està aprenent i de quina manera els seus resultats d'ara són mediatitzats per l'experiència passada i, alhora, condicionen el seu aprendre futur. L'aprenent es posiciona, anticipa el procés d' aprendre, valora la seva. capacitat per desenvolupar-lo amb èxit, es motiva en una determinada direcció, d'acord amb la seva experiència, els seus aprenentatges anteriors. Executa estratègies, mostra un tipus d'intel·ligència, una forma personal de processar la informació. Pretén quelcom. És un sistema obert en relació amb el medi: hi ha uns valors que dirigeixen la seva presa de decisions. Utilitza uns criteris propis, una gamma personal d'opcions conscients. Avalua el que fa, el resultat que obté i la seva capacitat personal. 9.- L'ajuda pedagògica que I' autor proposa s'encamina sobretot a facilitar en l'Educand la descoberta dels seus propis recursos. Es tracta de portar-lo cap a la consideració atenta de la seva pròpia experiència, per amplificar-la i fer-la existir com a recurs conscient . Ha dibuixat i experimentat tres conjunts d'intervenció cadascun enfocat vers un àmbit de l'experiència d'aprendre, el qual col·loca com a prioritari, sense oblidar qualsevol dels altres que pugui ser rellevant, per comprendre o ajudar. A) Intervenció sobre el posicionament. En aquest àmbit enfoca l'estil de motivació que executa l'Educand, mira de corregir-lo, si cal, a partir de l'anàlisi i la comprensió de les seves formes de motivar-se quan ell viu l'èxit. Treballa proposant objectius paradoxals de fracàs gairebé impossible, buscant l'assoliment de petits èxits, potser aparentment insignificants, però estratègics; prescriu l'automatisme, per modificar-lo si l'Educand ho desitja; comprova el procés d'anticipació de I' experiència que l'aprenent es construeix per orientar-se; l'ajuda a contextualitzar anticipació i a fer ús dels seus Ilenguatges interns més eficaços i còmodes;... B) Intervenció sobre les estratègies i processos. En un segon enfocament, no necessàriament posterior al descrit, considera les estratègies de I'Educand, també a partir dels seus encerts i èxits. Mira de portar-lo cap a fa descripció i presa de consciència de les seves maneres de fer mes còmodes i segures, les que lliguen amb les seves preferències cerebrals. Quan viu dificultats, el convida a explorar les excepcions, els moments en els quals les seves realitzacions són satisfactòries. Pretén sobretot modificar les seves creences limitants, posant-lo en conflicte amb els fets de l'experiència. A vegades, caldrà facilitar l'adquisició d'estratègies i procediments nous que l'Educand considera plausibles. Es tracta específicament de fer existir opcions noves d'actuació per tal d'assolir allò que vol i/o necessita. C) Intervenció sobre el sistema de valors de l'Educand. L'Educand viu uns valors, els quals expliquen el seu món intern les conductes que realitza i els resultats que obté. Aquest àmbit és col·locat, en el model, al centre del procés d'aprendre. Hom actua amb propòsits determinats, no necessariament conscients. L'obertura de la persona a l'experiència d'aprendre es dirigeix segons criteris i valors irrenunciables. 10.- L 'Educador procura compartir els objectius de l'Educand i els seus projectes per assolir-los; vol tanmateix que se'n faci coneixedor i director responsable. Per a això li convé preguntar-se per quina mena d'experiència està desenvolupant i quin sentit ecològic te per a ell. L'Educador, el seu model del món, la seva persona, està compromès en el procés d'ajuda. No és només un tècnic que aplica recursos objectius. El seu model de comunicació, el seu pensament, les seves expectatives i anticipacions, tenen un pes considerable en el tipus d'intervenció pedagògica que durà a terme i, d'escreix, en el tipus d' aprenentatge que facilita. En la intervenció, l'Educador parteix d'una avaluació intencionadament positiva, centrada en els recursos i les solucions, en la metacognició i l'autoregulació dels processos, a partir de premisses que pressuposen l'èxit personal.

Strategic management of non-point source pollution from sewage sludge

In the UK, the recycling of sewage sludge to land is expected to double by 2006 but the security of this route is threatened by environmental concerns and health scares. Strategic investment is needed to ensure sustainable and secure sludge recycling outlets. At present, the security of this landbank for sludge recycling is determined by legislation relating to nutrient rather than potentially toxic elements (PTEs) applications to land - especially the environmental risk linked to soil phosphorus (P) saturation. We believe that not all land has an equal risk of contributing nutrients derived from applications to land to receiving waters. We are currently investigating whether it is possible to minimise nutrient loss by applying sludge to land outside Critical Source Areas (CSAs) regardless of soil P Index status. Research is underway to develop a predictive and spatially-sensitive, semi-distributed model of critical thresholds for sludge application that goes beyond traditional 'end-of-pipe" or "edge-of-field" modelling, to include hydrological flow paths and delivery mechanisms to receiving waters from non-point sources at the catchment scale.

Benchmarking consensus model quality assessment for protein fold recognition

Background: Selecting the highest quality 3D model of a protein structure from a number of alternatives remains an important challenge in the field of structural bioinformatics. Many Model Quality Assessment Programs (MQAPs) have been developed which adopt various strategies in order to tackle this problem, ranging from the so called "true" MQAPs capable of producing a single energy score based on a single model, to methods which rely on structural comparisons of multiple models or additional information from meta-servers. However, it is clear that no current method can separate the highest accuracy models from the lowest consistently. In this paper, a number of the top performing MQAP methods are benchmarked in the context of the potential value that they add to protein fold recognition. Two novel methods are also described: ModSSEA, which based on the alignment of predicted secondary structure elements and ModFOLD which combines several true MQAP methods using an artificial neural network. Results: The ModSSEA method is found to be an effective model quality assessment program for ranking multiple models from many servers, however further accuracy can be gained by using the consensus approach of ModFOLD. The ModFOLD method is shown to significantly outperform the true MQAPs tested and is competitive with methods which make use of clustering or additional information from multiple servers. Several of the true MQAPs are also shown to add value to most individual fold recognition servers by improving model selection, when applied as a post filter in order to re-rank models. Conclusion: MQAPs should be benchmarked appropriately for the practical context in which they are intended to be used. Clustering based methods are the top performing MQAPs where many models are available from many servers; however, they often do not add value to individual fold recognition servers when limited models are available. Conversely, the true MQAP methods tested can often be used as effective post filters for re-ranking few models from individual fold recognition servers and further improvements can be achieved using a consensus of these methods.

A phylogenetic mixture model for detecting pattern-heterogeneity in gene sequence or character-state data

We describe a general likelihood-based 'mixture model' for inferring phylogenetic trees from gene-sequence or other character-state data. The model accommodates cases in which different sites in the alignment evolve in qualitatively distinct ways, but does not require prior knowledge of these patterns or partitioning of the data. We call this qualitative variability in the pattern of evolution across sites "pattern-heterogeneity" to distinguish it from both a homogenous process of evolution and from one characterized principally by differences in rates of evolution. We present studies to show that the model correctly retrieves the signals of pattern-heterogeneity from simulated gene-sequence data, and we apply the method to protein-coding genes and to a ribosomal 12S data set. The mixture model outperforms conventional partitioning in both these data sets. We implement the mixture model such that it can simultaneously detect rate- and pattern-heterogeneity. The model simplifies to a homogeneous model or a rate- variability model as special cases, and therefore always performs at least as well as these two approaches, and often considerably improves upon them. We make the model available within a Bayesian Markov-chain Monte Carlo framework for phylogenetic inference, as an easy-to-use computer program.

Wormlike micelle formation and flow alignment of a pluronic block copolymer in aqueous solution

The self-assembly into wormlike micelles of a poly(ethylene oxide)-b-poly(propylene oxide)-b-poly(ethylene oxide) triblock copolymer Pluronic P84 in aqueous salt solution (2 M NaCl) has been studied by rheology, small-angle X-ray and neutron scattering (SAXS/SANS), and light scattering. Measurements of the flow curves by controlled stress rheometry indicated phase separation under flow. SAXS on solutions subjected to capillary flow showed alignment of micelles at intermediate shear rates, although loss of alignment was observed for high shear rates. For dilute solutions, SAXS and static light scattering data on unaligned samples could be superposed over three decades in scattering vector, providing unique information on the wormlike micelle structure over several length scales. SANS data provided information on even shorter length scales, in particular, concerning "blob" scattering from the micelle corona. The data could be modeled based on a system of semiflexible self-avoiding cylinders with a circular cross-section, as described by the wormlike chain model with excluded volume interactions. The micelle structure was compared at two temperatures close to the cloud point (47 degrees C). The micellar radius was found not to vary with temperature in this region, although the contour length increased with increasing temperature, whereas the Kuhn length decreased. These variations result in an increase of the low-concentration radius of gyration with increasing temperature. This was consistent with dynamic light scattering results, and, applying theoretical results from the literature, this is in agreement with an increase in endcap energy due to changes in hydration of the poly(ethylene oxide) blocks as the temperature is increased.

A simplified mathematical model for urban microclimate simulation

Techniques for modelling urban microclimates and urban block surfaces temperatures are desired by urban planners and architects for strategic urban designs at the early design stages. This paper introduces a simplified mathematical model for urban simulations (UMsim) including urban surfaces temperatures and microclimates. The nodal network model has been developed by integrating coupled thermal and airflow model. Direct solar radiation, diffuse radiation, reflected radiation, long-wave radiation, heat convection in air and heat transfer in the exterior walls and ground within the complex have been taken into account. The relevant equations have been solved using the finite difference method under the Matlab platform. Comparisons have been conducted between the data produced from the simulation and that from an urban experimental study carried out in a real architectural complex on the campus of Chongqing University, China in July 2005 and January 2006. The results show a satisfactory agreement between the two sets of data. The UMsim can be used to simulate the microclimates, in particular the surface temperatures of urban blocks, therefore it can be used to assess the impact of urban surfaces properties on urban microclimates. The UMsim will be able to produce robust data and images of urban environments for sustainable urban design.

Automated tertiary structure prediction with accurate local model quality assessment using the IntFOLD-TS method

The IntFOLD-TS method was developed according to the guiding principle that the model quality assessment would be the most critical stage for our template based modelling pipeline. Thus, the IntFOLD-TS method firstly generates numerous alternative models, using in-house versions of several different sequence-structure alignment methods, which are then ranked in terms of global quality using our top performing quality assessment method – ModFOLDclust2. In addition to the predicted global quality scores, the predictions of local errors are also provided in the resulting coordinate files, using scores that represent the predicted deviation of each residue in the model from the equivalent residue in the native structure. The IntFOLD-TS method was found to generate high quality 3D models for many of the CASP9 targets, whilst also providing highly accurate predictions of their per-residue errors. This important information may help to make the 3D models that are produced by the IntFOLD-TS method more useful for guiding future experimental work

Improvement of 3D protein models using multiple templates guided by single-template model quality assessment

Motivation: Modelling the 3D structures of proteins can often be enhanced if more than one fold template is used during the modelling process. However, in many cases, this may also result in poorer model quality for a given target or alignment method. There is a need for modelling protocols that can both consistently and significantly improve 3D models and provide an indication of when models might not benefit from the use of multiple target-template alignments. Here, we investigate the use of both global and local model quality prediction scores produced by ModFOLDclust2, to improve the selection of target-template alignments for the construction of multiple-template models. Additionally, we evaluate clustering the resulting population of multi- and single-template models for the improvement of our IntFOLD-TS tertiary structure prediction method. Results: We find that using accurate local model quality scores to guide alignment selection is the most consistent way to significantly improve models for each of the sequence to structure alignment methods tested. In addition, using accurate global model quality for re-ranking alignments, prior to selection, further improves the majority of multi-template modelling methods tested. Furthermore, subsequent clustering of the resulting population of multiple-template models significantly improves the quality of selected models compared with the previous version of our tertiary structure prediction method, IntFOLD-TS.

Scoping customer relationship management strategy in HEI - Understanding steps towards alignment of customer and management needs

Higher Education Institutions (HEI) are complex organisations, offering a wide range of services, which involve a multiplicity of customers, stakeholders and service providers; both in terms of type and number. Satisfying a diverse set of customer groups is complex, and requires development of strategic Customer Relationship Management (CRM). This paper contributes to the HEI area, by proposing an approach that scopes CRM strategy, allowing us a better understanding CRM implementation in Higher Education Institutions; maximising alignment of customer and management desires, expectation and needs.

Managing governance, risk and compliance for post-crisis regulatory change: a model of IS capabilities for financial organizations

The 2008-2009 financial crisis and related organizational and economic failures have meant that financial organizations are faced with a ‘tsunami’ of new regulatory obligations. This environment provides new managerial challenges as organizations are forced to engage in complex and costly remediation projects with short deadlines. Drawing from a longitudinal study conducted with nine financial institutions over twelve years, this paper identifies nine IS capabilities which underpin activities for managing regulatory themed governance, risk and compliance efforts. The research shows that many firms are now focused on meeting the Regulators’ deadlines at the expense of developing a strategic, enterprise-wide connected approach to compliance. Consequently, executives are in danger of implementing siloed compliance solutions within business functions. By evaluating the maturity of their IS capabilities which underpin regulatory adherence, managers have an opportunity to develop robust operational architectures and so are better positioned to face the challenges derived from shifting regulatory landscapes.

Assessing pragmatic interoperability for process alignment in collaborative working environment

This paper is an extension of our previous study on pragmatic interoperability assessment for process alignment. In this study, we conduct four case studies in industrial companies and hospitals in order to gather their viewpoints regarding the concerns when condensing process alignment in a collaborative working environment. Used techniques include interview, observation, and documentation. The collected results firstly are summarised into three layers based on our previous developed pragmatic assessment model, and then are transformed into the elements which constitutes the purposed method, and finally based on the summarised results we purpose a method for assessing pragmatic interoperability for process alignment in collaborative working environment. The method contains two parts: one gives all the elements of pragmatic interoperability that should be concerned when considering process alignment in collaborative working environment, and the other one is a supplementary method for dealing with technical concerns.