Deporte para la guerra, versus deporte para la paz : reflexiones sobre el carácter educativo del deporte.

Monográfico con el título: 'Hacia una cultura de paz en la escuela'. Resumen basado en el de la publicación

La entrevista al personaje literario en un proyecto de lecturas múltiples sobre el tema de la guerra

Monográfico con el título: Lingüística y educación lingüística. Resumen basado en el de la publicación. Resumen en inglés

La Guerra Civil española y la dictadura franquista : las dificultades del tratamiento escolar de un tema potencialmente conflictivo

Resumen basado en el de la publicación.

La lengua de los héroes griegos de la guerra de Troya

Resumen basado en el de la publicación.

El uso did??ctico de las conmemoraciones : La Guerra de la Independencia

Con motivo de la celebraci??n de la Guerra de la Independencia (1808-1814) se presenta una actividad llevada a cabo en el IES Albatat (Navalmoral de la Mata, C??ceres) que pretend??a que los alumnos comprendiesen la trascendencia de la Revoluci??n Francesa y del Imperio Napole??nico en la historia espa??ola y europea, conocer el devenir de la Guerra de la Independencia, analizar el proceso constitucional de 1812 y la creaci??n del estado liberal en Espa??a, investigar la independencia de la Am??rica espa??ola, profundizar en la vida y obra de Francisco de Goya, fomentar el uso de las tecnolog??as de la informaci??n e integrar las competencias b??sicas en el curr??culo

La cultura de Espa??a en la ??poca de la Guerra de la Independencia

Resumen basado en el de la publicaci??n

Spain is us. La Guerra Civil espa??ola y el cine del Popular Front : 1936-1939

Resumen basado en el de la publicaci??n

La narrativa del nieto del derrotado : ??ltimas novelas sobre la guerra civil espa??ola

T??tulo del congreso: ???Un ciclo con la reforma educativa Kunnskapsloftet: nuevas perspectivas para el espa??ol???

Els infants i la guerra : consideracions al voltant d'una investigaci?? sobre dibuixos d'escolars durant la Guerra Civil espanyola

Resumen basado en el de la publicaci??n

Cronologia dels programes femenins a la ràdio catalana d’abans de la Guerra Civil

El propòsit d’aquest article és endreçar la cronologia dels programes femenins que les estacions de ràdio pioneres emetien a Catalunya abans de la Guerra Civil i conèixer-ne els trets diferenciadors que tenien. Tal com ja he posat de manifest en les conclusions de la meva tesi doctoral, i en alguns dels articles que se n’han derivat, els programes femenins que les emissores catalanes varen dur a terme abans de 1939 van ser els primers espais de la radiodifusió espanyola que varen tenir el que ara coneixem com a format. Aquesta manera d’entendre un programa de ràdio, que ja va tenir una locutora a finals dels anys vint, ha permès que ara investiguem, per ordenar-los cronològicament, aquests espais tan vells i tan preuats de la ràdio pionera, i que a més a més puguem revelar quines característiques comunes tenien tots aquests espais femenins, a partir de saber els detalls de tots els que varen coincidir, en el temps, a les ones de Barcelona

Vince malum a bono: la guerra secreta de mossèn Joan Domènech a la Cerdanya (1939-1949)

Sobre la figura de mossèn Joan Domènech que va ajudar a traspassar fronteres a gent que volia escapar de l'infern nazi

Ajuda humanitària dels quàquers als infants de Catalunya durant la Guerra Civil

Durant la Guerra Civil, els quàquers es van plantejar ajuda calia detectar els punts de conflicte a Catalunya i cercar l'ajuda directa i alimentar els infants a través de les cantines per evitar desplaçaments que desarrelessin encara més els infants refugiats. Després van veure la necessitat de recolzar i organitzar colònies infantils al camp i a la muntanya per tal d'allunyar els infants dels focus insalubres i destruïts, estimular el seu estat de salut, millorar la seva educació i superar l'estat de desnutrició. Els testimonis en parlen agraïts. La xarxa que van establir els quàquers fou coherents, cohesionada i eficaç. També van coordinar algunes fonts d'ajuda humanitària de procedència estrangera a través d'una Comissió Internacional per tal d'unificar criteris de treball, aprofitar millor els recursos i canalitzar de manera òptima l'ajut econòmic i en espècies que arribava de diferents països. La seva ajuda fou excel·lent i van salvar moltes vides.

La política sobre la població refugiada durant la Guerra Civil 1936-1939

El desplaçament forçós de les persones no combatents ha estat un tret intrínsec al llarg dels conflictes que han sacsejat la història de la humanitat. La forma més comuna en què s'ha manifestat ha estat la de les deportacions i la de les evacuacions de les zones de guerra. Les primeres ja les podem constatar en nombrosos episodis bíblics o durant la construcció del vell imperi romà. Tanmateix, ha estat a la nostra època quan les deportacions han tingut un abast més dissortat. D'una banda l'anomenada "neteja ètnica" ha implicat, com a primer pas abans de l'extermini d'una comunitat, el seu trasllat a guetos i el posterior desplaçament als camps de concentració. Tals foren els casos de les minories jueva i gitana sota el terror nazi. D'altra banda, hem pogut veure la deportació de col·lectius socials com a càstig per mantenir una determinada actitud davant el poder; el paradigma més tràgic ha estat la dels kulaks de l'antiga Unió Soviètica durant la dictadura estalinista. Finalment, en aquests moments, estem assistint als Balcans a l'enquistament d'un conflicte una de les causes del qual fou la pretensió de crear espais ètnics "purs", per a la qual cosa s'ha obligat la comunitat minoritària a fugir a un altre territori amb la pressió de les armes. La guerra civil de 1936-1939 és el primer conflicte europeu en què apareix la necessitat de traslladar un gran nombre de persones davant del perill que representen els combats. El fet de produir-se en una guerra civil en ple segle XX li dóna una dimensió pròpia, i també que els governs hagin de dissenyar i aplicar unes polítiques d'assistència, de les quals, tal com ja s'ha dit, no existien precedents.