Protein metabolism and postnatal growth in very low birthweight infants.

Due to the development of new 'bedside' investigative methods, relatively abstract physiologic concepts such as energy cost of growth, efficiency of protein gain, metabolic cost of protein gain and protein turnover have been quantified in very low birthweight infants. 'Healthy' premature infants expend about 30% of their energy to cover the metabolic cost of growth. Stable isotope techniques using 15N-(or 13C)-labeled amino acids gave a new insight into this very high energy demanding process represented by the protein accretion in growing tissues. It has been demonstrated that the rate of protein synthesis (10-12 g/kg/day) greatly exceeds that necessary for net protein gain (2 g/kg/day). The postnatal growth and protein metabolism have different characteristics in 'healthy', 'sick' or 'intrauterine undernourished' very low birthweight infants.

Effects of paralysis with pancuronium bromide on joint mobility in premature infants.

To study the effects of muscle paralysis on joint mobility, we compared eight premature infants treated with pancuronium bromide with a control group. A significant reduction was observed in hip and knee flexion, and in ankle dorsal extension, which tended to resolve in time. We conclude that muscle paralysis reduces the mobility of selected joints; spontaneous activity appears to prevent long-term contractures.

El paper del joc en el desenvolupament d'infants amb TEA

Jugar no és només un sinònim de diversió, sinó que darrera d’aquesta acció s’amaguen molts elements que són imprescindible per al desenvolupament infantil, ja que l’afavoreix en tots els àmbits de la seva vida. Un nen amb Necessitats Educatives Especial té el mateix dret de gaudir d’una estona de joc, i desenvolupar-­‐se com a persona. De fet, el joc és considerat una eina d’aprenentatge a l’edat infantil. Per això, el present treball de grau té com objectiu principal analitzar la importància del joc com a eina educativa amb infants amb un Trastorn de l’Espectre Autista. S’utilitza una metodologia qualitativa, i a través de l’observació, s’analitza com el joc ajuda a un infant amb Trastorn de l’Espectre Autista a adquirir determinades habilitats i capacitats que li permeten tenir certa autonomia. Els resultats obtinguts, permeten afirmar que la Unitat de Suport a l’Educació Especial utilitza el joc com un recurs didàctic per a treballar amb infants amb Autisme. Per això, es planteja una proposta d’intervenció dins d’aquesta unitat.

Anàlisi de les teràpies assistides amb cans en infants amb el trastorn de l'espectre autista

El que es trobarà a continuació és tot el procés de recerca del Treball Final de Grau, on el tema clau s’engloba amb tot el que és el món de la Teràpia Assistida amb Gossos aplicades dintre l’àmbit de les persones amb diferents tipus de discapacitat. No obstant, aquest és un ampli col·lectiu i per tant, s’ha centrat en el context del Trastorn de l’Espectre Autista. És a dir, la finalitat que es busca amb aquesta investigació és saber si les Teràpies Assistides amb Gossos aporten beneficis a infants amb aquest trastorn. La recerca ha estat realitzada amb unes metodologies concretes. Per un costat, s’ha dut a terme un estudi de cas amb observació descriptiva d’un infant amb Trastorn de l’Espectre Autista. Aquí s’ha fet un seguiment d’unes sessions de teràpia concretes amb l’infant autista, el gos i el terapeuta. Així doncs, a partir d’aquest s’ha analitzat, mitjançant unes categories específiques, els beneficis que aporta aquest animal, com a eina terapèutica, a l’Autisme. Encara que, per contrastar aquest, s’ha tingut en compte la opinió des de la vessant familiar i la professional, arribant a una informació més detallada a partir de l’entrevista.

Disseny d'espais ideals a una llar d'infants

És el moment de donar a conèixer tot el que s’ha après durant el Grau en Mestre d’Educació Infantil. Es tracta d’una part molt important del nostre camí com a aprenents ja que demostra els interessos que tenim i els objectius que volem aconseguir. A continuació es podrà observar un treball pensat en dissenyar espais ideals que haurien de tenir les llars d’infants. Sempre es pot millorar, però aquest projecte en fa una idea general i detallada de com seria, des del meu punt de vista, una llar d’infants ideal.

Anàlisi dels coneixements intuïtius i del canvi conceptual en infants de parvulari, sobre els animals que viuen el seu entorn

En aquest projecte es reflexiona sobre l’ensenyament de les ciències al parvulari i com els infants aprenent conceptes relacionats amb el regne animal. La ciència escolar classifica la gran diversitat d’espècies que formen aquest regne en dos grans blocs, els vertebrats i els invertebrats, però en els patrons que ens ofereixen els animals per descobrir a ull nu aquestes particularitats són molt complexes d’observar. La visió que tenen els infants de parvulari sobre els animals del seu entorn sovint és molt allunyada de la realitat i els alumnes es creen concepcions alternatives per entendre els animals que observen. En l’estudi es realitza un recull de dades, a l’inici i el final d’una unitat didàctica, analitzant les representacions i les diferents formes de classificació dels animals de l’entorn que utilitzen els infants. Les conclusions són una reflexió sobre el perquè d’aquests coneixements alternatius i la manera de com aconseguir un canvi conceptual.

Elements ressaltats per infants i mestres en la creació d'un conte integrant les TIC i intercanvi d'aquest entre dues escoles a través d'una videoconferència

Les noves tecnologies de la Informació i la Comunicació esdevenen el tema principal d’aquesta investigació. L’objectiu primordial del treball és donar resposta al següent interrogant: què destaquen els infants i mestres d’una experiència d’aula en la qual s’integren les TIC? Aquesta recerca s’aproxima a la Grounded Theory, que es centra en crear la teoria a partir de l’anàlisi de les dades. En aquest treball és a partir de les dades analitzades que es defineixen les dimensions i indicadors per tal de donar resposta a la pregunta formulada inicialment. La intervenció que s’ha realitzat ha estat portada a terme amb les classes de P-4 i P-5 de dues escoles. Consisteix en explicar el mateix conte, sense final, a les dues aules i que aquestes s’inventin un final per tal d’explicar-se’l a través d’una videoconferència. Els resultats obtinguts amb els instruments de recollida de dades utilitzats en la investigació (dibuix infantil, grups de discussió i entrevistes) mostren que infants i mestres no destaquen el mateix d’una intervenció d’aula utilitzant les TIC. Els infants es centren més en el contingut, mentre que les mestres destaquen la metodologia i la tecnologia emprada.

La relació i la participació de les famílies a l'escola

La relació i la participació de les famílies a l’escola ha de ser real i efectiva perquè ells i elles són uns agents educatius indiscutibles per la qualitat de l’ensenyament i la millora dels resultats acadèmics. És necessari crear camins perquè famílies i docents treballin conjuntament i en una mateixa línea, ja que tots dos contextos son essencials en la vida dels infants, i tenen un mateix objectiu que és el ple desenvolupament dels nens i nenes. Aquesta recerca ha identificat obstacles que dificulten aquesta relació i participació i també els mecanismes efectius que la possibiliten. Aquest treball d’investigació aporta algunes propostes de millora basades en l’anàlisi de les dades amb la finalitat de millorar la relació i participació de les famílies a l’escola.

Com influencia la pràctica Dalcroze en l'estimulacio de les diferents capacitats dels infants

Aquest treball consta d’un procés d’investigació en el qual hi podem trobar la corroboració de la pregunta inicial sobre com influencia la pràctica Dalcroze en l’estimulació de les diferents capacitats dels infants. Aquest mètode consisteix en estimular la coordinació i la maduresa personal de l’infant i està basat en el moviment i la percepció del ritme. Basant-me en el què diuen alguns autors i pedagogs s’han comprovat les hipòtesis a partir d’una investigació. Per poder investigar aquest fet s’han realitzat una sèrie d’observacions de diferents sessions de música amb infants de tres a set anys de dues escoles diferents. En una de les escoles, en la qual s’ha estat investigant, els alumnes fan música a partir del mètode Dalcroze i a l’altre escola no. A partir de les observacions de totes les sessions de música s’ha analitzat i comparat les dues maneres de treballar la música i les capacitats que es poden desenvolupar treballant la música d’una manera vivencial i dinàmica. Per fer la part pràctica s’ha utilitzant una metodologia qualitativa la qual investiga si a partir de la rítmica Dalcroze es poden estimular les diferents capacitats dels infants. Les dades han estat recollides en una graella d’observació on hi ha transcrita cada una de les sessions de música de les dues escoles, també han estat recollides a partir de les gravacions de totes les sessions i dues entrevistes realitzades a les professores de música. A partir d’aquí ha començat el procés d’investigació i anàlisi.

Barnbyn Skå (Skå, la vila dels infants) 1947-1972: L’experiència terapèutica de Gustav Jonsson amb infants «irrecuperables»

The article presents the trajectory of the Swedish psychiatrist Gustav Jonsson (1907-1994) who, in the 1940s, revolutionised the therapeutic and educational treatment of children and young people, considered irreclaimable from the social point of view, who were committed to educational institutions. It analyses the social development of the Welfare State in Sweden, the legal framework of child protection, as well as the context of Swedish residential care centres for children and young people in the first half of the 20th century in order to go further into the psychological and educational work conducted with the Barnbyn Skå group. Jonsson redirected the analysis of violent behaviours that were manifest in these children and young people which made them intractable from the educational point of view and established elements of psychoanalytical understanding, based on a systemic approach in which the family context became essential in order to understand the children’s difficulties. Barnbyn Skå was the centre which, under the guidance of Jonsson, developed this new therapeutic and pedagogic approach. The educational work carried out there exceeded the traditional model in terms of control and surveillance. The methods were considered radical from within pedagogy and caused great controversy which led the centre to continuous investigations on behalf of the Social Services of Stockholm between 1960 and 1970. For several decades Barnbyn Skå has been considered a pioneering experience in the field of Scandinavian child psychiatry.

Diagnostic potential of neutrophil elastase inhibitor complex in the routine care of critically ill newborn infants.

It has been suggested that determination of the neutrophil elastase alpha1-proteinase inhibitor complex (E-alpha1PI) improves the diagnosis of bacterial infection in newborns. We evaluated the use of E-alpha1PI measurements in 143 newborns, consecutively admitted to a tertiary intensive care unit, employing a new random access assay and a sampling procedure that minimises post-collection artefacts. The 95% range for noninfected newborns was 20-110 microg/l up to the 5th day of life and 20-85 microg/l thereafter. The sensitivity as to the diagnosis of culture-proven bloodstream infection was 80% for E-alpha1PI, 86% for the immature to total neutrophil ratio, 64% for C-reactive protein and 37% for the total white blood cell count. The corresponding specificity amounted to 97%, 85%, 85% and 86%, respectively. E-alpha1PI increases preceded elevations of C-reactive protein by 18 h. Like C-reactive protein, E-alpha1PI levels did not distinguish between bloodstream infection and non-bacterial inflammatory responses. Results of E-alpha1PI became available within 1 h of collection and usually 2-3 h before manual leucocyte counts. CONCLUSION: Determination of neutrophil elastase alpha1-proteinase inhibitor levels yields diagnostic advantages comparable to those of manual differential counts but provide faster turnaround times.

Transepidermal water loss and resting energy expenditure in preterm infants.

Skin water loss of preterm infants, nursed naked in incubators under thermoneutral conditions, was assessed by a method based on the measurement of water vapor pressure gradient close to the skin surface. The corresponding skin evaporative heat loss was calculated using an energy equivalent of 0.58 kcal/g water vaporised. During the first 5 weeks of life, 128 sets of measurements were made on 56 infants whose gestational age ranged from 28 to 37 weeks. In the first week of life, infants of less than 30 weeks of gestation had substantially higher transepidermal water loss (TEWL) and skin evaporative heat loss (skin EHL) (41.5 +/- 11.5 g/kg X day TEWL; 24.1 +/- 6.5 kcal/kg X day skin EHL) than infants of 34 weeks and greater (11.1 +/- 4.1 g/kg X day; 6.4 +/- 2.4 kcal/kg X day). Infants of 30-33 weeks of gestation had intermediate values (22.4 +/- 7.6 g/kg X day; 13 +/- 4.4 kcal/kg X day). From the third week of life on, TEWL was similar for all preterm infants, i.e. 14.2 +/- 2.6 to 12.7 +/- 1.9 g/kg X day and corresponds to skin EHL of 8.2 +/- 1.5 to 7.4 +/- 1.1 kcal/kg X day. There was a significant inverse relationship between gestational age and TEWL and also between postnatal age and TEWL. In an additional group of 7 preterm infants (30-34 weeks of gestation, mean postnatal age of 21 +/- 9 days) transepidermal water loss and energy expenditure were measured simultaneously. The skin evaporative heat loss (8.8 +/- 2.5 kcal/kg X day) accounted for 17 +/- 5% of energy expenditure (53.3 +/- 4.1 kcal/kg X day). This study emphasizes that in infants of less than 30 weeks of gestation, the transepidermal water loss is of great importance and makes a major contribution to water and heat balances.

Escala d'Intensitat dels Suports per a Infants i Adolescents : resultados de la prueba piloto

La actual concepción de discapacidad intelectual, de acuerdo con la American Association on Intellectual and Developmental Disabilities (AAIDD), pone de manifiesto que la implementación de apoyos adecuados mejora el funcionamiento individual de las personas con discapacidad intelectual (DI). Con el fin de valorar las necesidades de apoyo que los niños y adolescentes con DI manifiestan en su vida cotidiana y, a partir de dicho conocimiento facilitar la elaboración de planes de apoyo individualizados, actualmente un grupo de trabajo internacional liderado por la propia AAIDD, entre los que se encuentra el grupo Discapacitat i Qualitat de Vida: Aspectes Educatius, está desarrollando la Supports Intensity Scale (SIS) for Children. El objetivo del presente artículo es dar a conocer el proceso de adaptación transcultural de la SIS for Children al contexto catalán, así como algunos resultados obtenidos en la prueba piloto que se ha llevado a cabo con una muestra de 33 niños y adolescentes de Cataluña, los cuales destacan la fiabilidad y validez del instrumento. Finalmente, el trabajo de validación de la escala actualmente en proceso, permitirá a los profesionales planificar y supervisar planes individualizados dirigidos a la promoción de experiencias de inclusión educativa y de integración a la comunidad.