Alonso Rodríguez Gamarra en el comercio de libros con la América colonial (1607-1613)

Alonso Rodríguez Gamarra fue un impresor sevillano activo entre 1604 y 1622. Envió libros en 1607 a Santo Domingo y en 1613 a Guatemala y México. Estos tres envíos sumaban 71, 295 y 186 ejemplares respectivamente. Además, estos envíos incluían en total doce resmas de menudencias impresas (6.000 pliegos) que formaban en su conjunto un surtido notable. En dos de las tres hojas de registro se incluyó el detalle de los títulos embarcados con un nivel de descripción poco habitual, pues se anotaron los datos del autor, el título y el pie de imprenta. Esto último nos ha deparado alguna sorpresa, ya que permite realizar precisiones sobre la producción de los talleres de Gamarra. Es necesario destacar la referencia a una edición desconocida por los bibliógrafos, que aparece declarada por el propio impresor como"Oraciones y exercicios de fr. Luis de Granada Seuilla por Alonso Rodríguez Gamarra 1612".

Impacte tecnològic en el nou món colonial. Aculturació en arqueologia i arqueometria ceràmica (Tecnocolonial)

El projecte se centra en l"expansió colonial atlàntica espanyola, especialment al segle XVI. L"element bàsic per abordar aquest estudi és la ceràmica, ja que la seva ubiqüitat i abundància l"han convertida en un dels millors fòssils directors. Per la seva condició de símbol de la tecnologia europea colonial, la pisa o majòlica tindrà un lloc central en aquest estudi, però també s"abordaran les ceràmiques vidriades i els contenidors de transport, ja que aquests últims són els materials ceràmics més abundantment enviats a les zones colonitzades. Igualment, s"estudiaran les ceràmiques indígenes d"estil europeu. L"objectiu bàsic del projecte és aprofundir en els aspectes d"aculturació, relacions i influències que es generen en un procés colonitzador, entre els colonitzadors i els grups humans colonitzats, però també l"aparició de noves identitats que es generen en els espais colonitzats, amb grups humans generalment mixtos i complexos.

Ignacio Arellano y José Antonio Rodríguez Garrido (eds.), 'El teatro en la Hispanoamérica colonial'

Este volumen, publicado por la Universidad de Navarra y la editorial Iberoamerica-Vervuert, recoge las contribuciones realizadas durante el encuentro celebrado en Lima, del 5 al 7 de abril de 2006, en el que , bajo la organización del Instituto Riva-Agüero de la Pontificia Universidad Católica del Perú y del Grupo de Investigación Siglo de Oro de la Universidad de Navarra, numerosos especialistas pusieron en común el resultado de sus investigaciones sobre el teatro colonial hispanoamericano.

Doctrina del Conseil Constitutionnel francès sobre l'impost de solidaritat sobre la fortuna

Aquest treball analitza el contingut de la doctrina del Conseil Constitutionnel francès en relació amb les successives normes reguladores de l'Impost de solidaritat sobre la fortuna (ISF). Després de descriure els elements bàsics d'aquest impost i de la institució del Conseil Constitutionnel, s'analitzen els principis constitucionals en matèria tributària de capacitat econòmica i d'igualtat davant l'impost que són seleccionats per efectuar el control de constitucionalitat. Utilitzant aquests principis com a instrument d'habilitació, s'ha legitimat el patrimoni com a mostra de capacitat econòmica de les persones físiques, i la limitació de la quota de gravamen de l'ISF com a forma d'aplicar el principi de prohibició de confiscatorietat. Sobre la base de l'elaboració que s'ha fet del principi d'igualtat tributària, s'ha admès la introducció de beneficis fiscals a la regulació de l'ISF i les especificitats d'aquest impost que tributa respecte als elements personals.

Le sport en contexte colonial et postcolonial : une historiographie en friche

Réunissant quelques-uns des meilleurs experts français sur la question, le projet de cet ouvrage est de dresser un bilan des principales orientations historiographiques de l'histoire du sport. Cette réflexion complète la table ronde organisée lors du congrès du comité français des sciences historiques (Reims 2012). Elle s'interroge sur la spécificité d'un champ qui s'est développé en marge de l'Histoire en abordant un objet - le sport - qui traverse les cultures et les périodes, et entretient avec les registres politiques, sociaux, économiques, médiatiques, ou scientifiques des liens originaux. Appuyée sur des comparaisons européennes et nordaméricaines, elle suggère aussi des perspectives et de nouvelles pistes à investiguer. Cet ouvrage constitue une base de données précieuse pour les étudiants, doctorants, enseignants, chercheurs, archivistes et conservateurs et, plus largement, tout public averti et désireux de comprendre comment l'histoire a, jusqu'ici, questionné le phénomène sportif. Le lecteur y puisera des éléments conceptuels et des points d'appui historiographiques essentiels. Les grands débats du moment s'y reflètent : sport dans l'Antiquité, histoire de l'éducation physique, histoire économique du sport, histoire des techniques, des médias, du genre, ou encore histoire du sport en milieu colonial.

Traduccions oblidades i desconegudes de Jacint Verdaguer al francès

La recepció de l’obra de Verdaguer a França i, en especial, a la Catalunya del Nord i a Occitània, tot i ser molt remarcable, ha estat estudiada de forma fragmentària. Només s’ha realitzat alguna recerca sobre traductors com Delpont, Pepratx, Savine, Tolrà de Bordas o Vassal. D’altres traductors nord-catalans o occitans no han merescut cap atenció i la informació que en tenim és mínima o inexistent. L’objectiu d’aquest treball és aportar noves notícies sobre versions al francès de traductors verdaguerians nord-catalans i occitans, oblidats o, simplement, que no s’han estudiat mai.

Chemical characterization of tin-lead glazed pottery from the Iberian Peninsula and the Canary Islands: initial steps toward a better understanding of Spanish Colonial pottery in Americas

Majolica pottery was the most characteristic tableware produced in Europe during the Medieval and Renaissance periods. Because of the prestige and importance attributed to this ware, Spanish majolica was imported in vast quantities into the Americas during the Spanish Colonial period. A study of Spanish majolica was conducted on a set of 186 samples from the 10 primary majolica production centres on the Iberian Peninsula and 22 sherds from two early colonial archaeological sites on the Canary Islands. The samples were analysed by neutron activation analysis (NAA), and the resulting data were interpreted using an array of multivariate statistical approaches. Our results show a clear discrimination between different production centres, allowing a reliable provenance attribution of the sherds from the Canary Islands.

A produção do salitre no Brasil colonial

This article discusses the processes inherent in the production of salpeter in Colonial Brazil. In the main, the texts seen here present recipes accompanied by chemical explanations of the processes which denote a knowledge of science at the time. Various difficulties confronting the authors, however, prevented an effective contribution to the development of techniques for the production of salpeter. Consequenttly, at the end of the Nineteenth Century, Brazilian rulers are still facing many problems to obtain this precious material.

Sevillian transport jars in early colonial America: the case of Santa María La Antigua del Darién (Colombia)

Within the scope of the TECNOLONIAL (HAR2008-02834/HIST) project, an archaeologi- cal and archaeometric research is being conduct- ed in order to clarify and systematize transport jars production in the Iberian peninsula and their distribution abroad, especially to the Americas, from the 15th to the 17th century. The production centre of Seville, in the Crown of Castile, produced large glazed and unglazed transport jars, called botijas, which were mainly devoted to the Atlantic trade network. The pres- ent study accounts for the first results obtained from an initial sample of 34 transport jars dated around the 15th-16th centuries from the produc- tion centre of Seville and the reception site of Santa María de la Antigua del Darién (gulf of Urabá, Colombia). This latter site is especially significant since it was the first Spanish founda- tion (1510) in continental America that obtained the title of town, and was the seat for the Governor of the new region called Castilla de Oro, as well as for the first diocese. All individuals were analyzed by means of x-ray fluorescence and diffraction analyses and then compared with the majolica production database from Seville. The results enabled us to define the first refer- ence groups for such modern transport jars, and to get a first insight into the jars coming to the Americas in the early 16th century whose prove- nance can be linked to Seville, but not Triana.