Revistes del CRP de Sabadell : un exemple de comunicació, colúlaboració i qualitat. 'Revistas del CRP de Sabadell : un ejemplo de comunicación, colaboración y calidad'.

Resumen de las autoras en catalán

Formació i polivalència. La sinèrgia resultant de la interdisciplinarietat entre els docents. Exemple d'un grup ad-hoc a secundària. 'Formación y polivalencia. La sinergia resultante de la interdisciplinariedad entre los docentes. Ejemplo de un grupo ad-hoc en secundaria'.

Documento incluído en el volumen 'Experiències d'innovació educativa. Acció tutorial i formació'. En el crédito variable para la educación secundaria obligatoria 'Análisis demográfico de la localidad con el ordenador como herramienta de trabajo' se han repartido la materia a exponer dos profesores de dos disciplinas (ciencias sociales y tecnología administrativa). Trabajar en grupo con el objetivo de hacer un crédito, mejora la motivación del profesorado. Se explica la temporalización, justificación, objetivos, proceso de trabajo del grupo de profesores. Se sintetizan los resultados de la experiencia y se alude a la aplicabilidad para otros profesores. Se incluye en un anexo un test de evaluación del crédito.

El projecte ciències 12-16. Un exemple de ciència escolar. 'El proyecto ciencias 12-16. Un ejemplo de ciencia escolar'.

Documento incluído en el volumen 'Experiències d'innovació educativa. Ensenyament a Secundària'. En el diseño del segundo y tercer nivel de concrección. El proyecto 'Ciencias 12-16' intenta la reconstrucción didáctica de los contenidos disciplinares para 'inventar' las ciencias experimentales que el alumno debe aprender. Se debe proporcionar al alumno los conocimientos y vivencias necesarias para que entienda que objetivo tiene el estudio de las ciencias. Se pretende facilitar al profesorado instrumentos de diagnóstico y seguimiento de la evolución conceptual del alumnado y favorecer la participación y compromiso de los alumnos en su propio aprendizaje. Se describen las características generales de este proyecto, su fundamentación teórica, la evaluación del alumnado, y una reflexión final valorativa. Se añade una breve bibliografía.

L'Escola republicana : un exemple d'escola rural a Catalunya : Ignasi Iglesias de Tordera. 'La Escuela republicana : un ejemplo de escuela rural en Cataluña : Ignasi Iglesias de Tordera'.

Panorámica de la Escuela republicana (influencias de los planteamientos ideológicos de la República en la escuela rural catalana, descripción de la situación escolar republicana, la escuela rural). Un ejemplo de escuela rural en el tiempo de la República (creación de la Escuela de Tordera, reseña de la organización escolar en el período 1935-39, una muestra de trabajo escolar: la revista Vida, testimonio de un maestro). Bibliografía. Textos legales, otros documentos. Ofrece un capítulo de conclusiones encaminadas hacia dos enfoques: estimación de lo que hizo el Gobierno de la República en favor de la Enseñanza, y validez de la aportación de la tesina: la escuela rural.

Planificaci??, descentralitzaci?? i participaci?? democr??tica en educaci??. La comarca del Bages : un exemple. ' Planificaci??n, descentralizaci??n y participaci??n democr??tica en educaci??n. La comarca del Bages : un ejemplo'

Localizar y evaluar las estructuras sociales y su repercusi??n en los cambios educativos desde una perspectiva dial??ctica. Fomentar la implantaci??nde ideales y h??bitos democr??ticos desde y en la educaci??n. Analizar las repercusiones del proceso de reforma educativa en Catalunya desde la LOGSE (1990).. Cambios educativos y democratizaci??n en la ense??anza en el Bages (1990-1995). . Realiza un an??lisis te??rico sobre la incidencia del estado democr??tico en la educaci??n. Concreta la aplicaci??n de la base te??rica anterior en la comarca del Bages durante el periodo de la aplicaci??n de la autonom??a en la ense??anza.. Tablas num??ricas.. Se ha comprobado un malestar entre algunos agentes sociales implicados en la vida educativa. El an??lisis de la situaci??n ha hecho expl??citas las posturas de los actores del conflicto. El poder en el ??mbito educativo estaba dividido entre los diferentes actores sociales. . Resulta necesario consensuar a los diferentes agentes sociales (padres, profesorado, instancias p??blicas, alumnos...) en la reforma educativa y ??sta debe ser permanente para que el proceso de cambio exista y responda a la necesidad social. Se ha constatado una pr??ctica diferente en el Bages a partir del debate..

El Museu, història viva (I) : una aproximació al món iber a Catalunya, un exemple, els ausetans. 'El Museo, historia viva (I) : una aproximación al mundo ibérico de Cataluña, un ejemplo, los ausetanos'.

Trata de la cultura ibérica. Ésta fue el resultado de tres componentes: el sustrato indígena de la época del bronce, las aportaciones centroeuropeas y la influencia de los colonizadores mediterráneos, es decir, fenicios y griegos. La llegada de los romanos significó el final de esta cultura.

Projecte Curricular de Centre. Exemple, IES Badalona 7. 'Proyecto Curricular de Centro. Ejemplo, IES Badalona 7'.

Pretende mostrar los pasos para la elaboración de un Proyecto de Centro mediante el ejemplo desarrollado en el IES Badalona 7 (Barcelona). Se procuran diferentes grados de participación y corresponsabilidad por parte del profesorado. Se tratan el currículum, la acción tutorial, la metodología, la atención a la diversidad y la evaluación y promoción del alumnado.

Un exemple de la construcci?? del coneixement a batxillerat : an??lisi del curr??culum de geografia

Resumen basado en el de la publicaci??n

Aprendre a partir d'articles de recerca clàssics: l'exemple de la microeconomia avançada en llicenciatures/graus d'economia

La recerca més recent en docència universitària en diversos àmbits mostra els avantatges d’un canvi de paradigma en els mètodes d’ensenyament des d’un aprenentatge basat en classes magistrals cap a un aprenentatge on l’alumne té un paper més actiu (vegeu, per exemple, Johnson, Johnson i Smith, 1998; Johnson, Johnson i Stanne, 2000; Maxwell, Mergendoller, Bellisimo i Kennedy, 2005; Ramiro Díaz, Alcázar de Velasco Rico i Fernández Jiménez, 2007). Aquesta comunicació presenta una experiència basada en l’aprenentatge de microeconomia avançada en llicenciatures/graus d’Economia a partir d’articles de recerca clàssics. L’objectiu final de la comunicació és doble. D’una banda, determinar si l’aprenentage objectiu dels estudiants (mesurat a partir de les qualificacions obtingudes) millora com a conseqüència d’aquesta experiència. De l’altra, determinar si l’aprenentatge subjectiu dels estudiants (mesurat a partir d’enquestes) es correspon amb l’aprenentatge objectiu reflectit en les qualificacions obtingudes en l’assignatura. La comunicació comença descrivint les principals dificultats a què s’enfronten els professors de cursos avançats, posant com a exemple el cas de la microeconomia avançada en llicenciatures/graus d’Economia. Tot seguit es detalla l’experiència portada a terme el curs 2008/2009 en l’assignatura Microeconomia II de segon cicle de la Llicenciatura en Economia a la Universitat de Girona. El següent pas és avaluar l’aprenentatge objectiu i el subjectiu dels resultats. Finalment, s’ofereixen pautes per discutir com millorar i generalitzar aquesta experiència a d’altres assignatures i llicenciatures/graus

Mecanismes d'interacció entre alumnes i docents. Un exemple d'autogestió i autoregulació de l'aprenentatge

L'EEES situa en el centre del procés d'ensenyament-aprenentatge l'estudiant actiu i autònom i destaca el paper fonamental del professor com a guia. Per aquest motiu és fonamental tenir informació sobre què saben i com aprenen els alumnes, la qual cosa obre suggeridors interrogants: Com reflexionen els alumnes sobre el seu aprenentatge? Què porta a un alumne a implicar-se en l'aprenentatge de forma autònoma? Quines eines ajuden a desenvolupar un pensament propi? En aquesta experiència es plantegen algunes respostes a les preguntes anteriors, a partir de les activitats reflexives que planteja el professorat i que serveixen per incentivar la interacció constant entre estudiants i docents, interacció que suposa un motor decisiu per a l'autonomia d'aprenentatge de l'estudiant

Un Grapat de paraules, el wordle com a exemple d'element didàctic 2.0 en la trama literària

Les eines 2.0 amplien les possibilitats de la didàctica centrada en l'estudiant del segle XXI en àmbits com el literari. El Wordle és una aplicació informàtica que, a partir d'un text, genera "grapats de paraules" amb les mida de la paraula d'acord amb la seva freqüència d'ús dins el text. Una obra literària té una composició en parts i cada part utilitza unes paraules que el Wordle aplega. La visió conjunta dels grapats de paraules es un indicador de la importància dels conceptes i pot ajudar a analitzar la trama

Art i guerra civil (1936-1939): l'exemple de Girona

Article on es fa un breu repàs a l'activitat plàstica desenvolupada a la ciutat de Girona en temps de La Guerra Civil (1936-1939) i on s' estableixen quines varen ser les manifestacions públiques, les notes que les caracteritzaren i llurs protagonistes principals

Orphelins et mortalite des adultes: l'exemple de la France de 1740 a 1829

Inclut la bibliographie