1000 resultados para Dades -- Recuperació (Informàtica)
Resumo:
"Aquest document cont originriament altre material i/o programari noms consultable a la Biblioteca de Cincies i d'Enginyeries".
Resumo:
Les llenges de signes sn llenges naturals, per difereixen de les llenges orals en la forma dinterpretaci i de transmissi del llenguatge. Els parmetres fonolgics sn diferents i la seva organitzaci tamb. El projecte de base de dades lexicogrfica presenta una proposta per recollir i descriure els tems lxics de la llengua de signes catalana, dacord amb els parmetres de la modalitat visual. Lobjectiu del treball s que pugui ser una eina de consulta per als usuaris daquesta llengua, una eina de recerca sobre els parmetres que regeixen la LSC i sobre la competncia gramatical dels humans, i una font per a lelaboraci de diversos materials lexicogrfics
Resumo:
Vegeu el resum del projecte en el fitxer adjunt ResumPFCMuoz
Resumo:
El proyecto se enmarca dentro de Plan Ambiental Institucional (PAI) de la Universidad Michoacana de San Nicols de Hidalgo (UMSNH), Mxico, en lo referente a la gestin de residuos y tiene por finalidad analizar la tipologa y composicin de los residuos que se generan en algunas de las reas de Ciudad Universitaria (CU). Para esto se realiz una metodologa de recogida no selectiva de residuos puerta a puerta que se estructur en dos fases, la primera, con el objetivo de obtener toda la informacin sobre el nmero y tipo de espacios de los edificios para luego elaborar y llevar a cabo el muestreo de los residuos, y la segunda, que se centr en la captura informtica y gestin de los pesos de los mismos. De los datos obtenidos se concluy que los residuos de mayor peso muestreado fueron el papel, la materia orgnica, el cartn y el vidrio transparente, los residuos de mayor generacin per cpita fueron el papel, cartucho de impresora, CD y disquete. Finalmente, se concluye que la UMSNH no da tratamiento a los residuos que al ser depositados al aire libre contaminan su medio ambiente. Reciclndolos podran obtenerse no slo beneficios ambientales sino tambin econmicos, que disminuiran el costo del reciclado devolviendo los residuos al ciclo productivo.
Resumo:
s un sistema expert que donat un diagnstic imprecs dun metge en un malalt amb una malaltia infecciosa i els parmetres mdics daquest pacient, retorni com a resultat els possibles tractaments que se li poden subministrar al pacient ordenats per un coeficient dadequadament, que pugui combatre qualsevol dels possibles bacteris que el metge hagi diagnosticat i vigilant de no provocar efectes secundaris. Aquest sistema expert resoldr casos senzills i pretn ser la base duna possible extensi per arribar a resoldre casos ms complexos.
Resumo:
En aquest projecte es desenvolupa en totes les seves fases(estudi, anlisi, disseny, implementaci i proves) l'aplicaci MedIGS. MedIGS s una aplicaci destinada a satisfer algunes de les necesitats actuals del sistema sanitari, la compartici dinformaci i la mxima coordinaci possible, utilitzant una tecnologia novedosa: els agents, i ms concretament, els agents mbils. Grcies a aquesta tecnologia aconseguirem una integraci segura de dades mdiques distribudes. Est previst fer una prova pilot a Portugal, a partir dels resultats daquest projecte.
Resumo:
A mesura que la investigaci depn cada vegada ms dels computadors, l'emmagatzematge de dades comena a convertir-se en un recurs escs per als projectes, i suposa una gran part del cost total. Alguns projectes intenten resoldre aquest problema emprant emmagatzament distribut. s doncs necessari que alguns centres proveeixin de grans quantitats d'emmagatzematge massiu de baix cost basat en cintes magntiques. L'inconvenient d'aquesta soluci s que el rendiment disminueix, particularment a l'hora de tractar-se de grans quantitats d'arxius petits. El nostre objectiu s crear un hbrid entre un sistema d'alt cost i rendiment basat en discs, i un de baix cost i rendiment basat en cintes. Per aix, unirem dCache, un sistema d'emmagatzematge distribut, amb Castor, un sistema d'emmagatzematge jerrquic, creant sistemes de fitxers virtuals que contindran grans quantitats d'arxius petits per millorar el rendiment global del sistema.
Resumo:
Aquest article explora el disseny i l's dels portals en un entorn bibliotecari. Tracta les motivacions per construir portals, aix com l'estructura i la tipologia d'aquests. A ms, examina l'entorn de l'usuari en qu es desenvolupen aquests portals. Tamb argumenta que aporten serveis tils d'integraci i presentaci, per que s'han de considerar com a component d'un conjunt de serveis ms ampli que la biblioteca est construint per tal d'introduir aquests recursos tils als usuaris. Aix mateix, considera breument els serveis que els portals ofereixen: consulta distribuda o metacerca, personalitzaci, demandes, resoluci OpenURL, avisos, etc. Tamb considera l'emergent necessitat de serveis de directori o de registre per a coses com la descripci de colleccions i serveis, dades de drets i poltiques, etc. Tracta l'impacte dels serveis web i el canvi en els models d'investigaci i aprenentatge en relaci al subministrament i s d'informaci en xarxa. Finalment, considera els serveis bibliotecaris com a part d'un entorn de sistemes, cada vegada ms ric, que inclou els sistemes de gesti d'aprenentatge i de programari educatiu, portals de campus, serveis compartits com l'autenticaci, i altres sistemes i serveis.
Resumo:
Lobjecte daquest estudi s determinar el ritme restaurador i caracteritzar la tipologia de les restauracions dalgunes activitats extractives de Catalunya. Sha analitzat levoluci dels treballs de restauraci en una selecci dactivitats extractives de Catalunya i sha estimat la qualitat de les restauracions efectuades en base a la observaci de la vegetaci desenvolupada, el control de lerosi i la integraci paisatgstica. Per dur a terme aquest estudi sha creat una base de dades en format de qestionari, combinada amb un sistema dinformaci geogrfica, que sha assajat en un treball de camp amb una mostra limitada dactivitats extractives. A partir de la interpretaci dels resultats, es determina que actualment la gesti incorpora la necessitat de restaurar, per com a element subordinat a la producci. Aix produeix una manca de planificaci que incideix directament en la qualitat de les restauracions dutes a terme. La gesti de les pedreres encara ha de situar el concepte de restauraci integrada com a eix central del desenvolupament i planificaci de lactivitat extractiva.
Ltica de la investigaci aeroespacial: anlisi de dades, de justificacions oficials i de criteris tics
Resumo:
Treball de recerca realitzat per una alumna densenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent lany 2008. La recerca aeroespacial avui forma part dun complex aparell productiu i institucional. Per, quin paper ha de jugar aquesta activitat aristocrtica en un mn de desigualtats i dinjustcies socials? Quin paper hi juga, de fet? Quins mecanismes i quins criteris hi ha darrere les decisions en aquest mbit? Disposem de criteris tics per avaluar-ne loportunitat? En la mesura que un pressupost implica una quantificaci en diners de les prioritats duna societat, s necessari avaluar ticament les inversions en aquest mbit. Per poder respondre sense simplificar els interrogants plantejats, calia dividir la recerca en tres parts: investigaci sobre els organismes pblics i els programes concrets que sencarreguen de gestionar la recerca en matria aeroespacial; a partir daqu, determinaci de les justificacions de la recerca que oferien aquestes institucions i anlisi daquestes justificacions a la llum de les dades histriques de qu disposem, i, finalment, desprs duna consulta prvia amb especialistes en la matria, avaluaci tica de les qestions plantejades a partir dels criteris dalguns dels filsofs principals en lmbit de ltica. Lanlisi tica de les dades assolides sha desenvolupat considerant, entre altres, criteris dutilitat, de responsabilitat, de prudncia i de justcia. Finalment, sha cregut oport cedir la paraula al criteri aristotlic de prudncia, segons el qual s impossible i indesitjable establir a priori una avaluaci dall que est b o malament, ja que lencert tic sempre restar pendent duna valoraci molt acurada de les circumstncies de lacci, valoraci que, daltra banda, caldr actualitzar constantment en funci dels canvis histrics, socials i econmics.
Resumo:
El presente proyecto pretende mejorar la situacin del sistema de backup del Departamento de Diseo de Sony BCN TEC, con la intencin de hacerlo ms seguro y fiable, ms cmodo y rpido y escalable de cara a futuras ampliaciones. El objetivo del presente proyecto es hacer un estudio de adquisicin de un nuevo sistema para gestionar por completo las copias de seguridad del departamento, que sea capaz de manejar el tamao de datos actual, pero tambin pensado en el crecimiento futuro. Esto es: un dispositivo hardware para realizar las copias de seguridad y si hace falta, un servidor y un software, que lo gestionen.
Resumo:
En aquest projecte sha estudiat el disseny duna plataforma robtica mbil per un PBL (Aprenentatge Basat en Problemes) en enginyeria informàtica. El principal objectiu s introduir aquest model en lensenyament universitari, com a complement de diferents assignatures de primer curs. Per arribar a aconseguir aquests objectius, sha dissenyat i construt una plataforma robtica, dirigida per un microcontrolador i dotada de diversos sensors per interactuar amb lentorn. El robot permet diferents tipus de programaci i esta especialment dissenyada per ser una bona experincia educativa.
Resumo:
El projecte que es presenta s lestudi de diferents sistemes integrats (ERP) per a la seva implementaci en una empresa de desenvolupament de software. Els sistemes integrats sn sistemes de gesti de la informaci que integren i automatitzen moltes de les prctiques del negoci duna empresa per a facilitar-ne lintercanvi dinformaci entre les diferents parts. El projecte ha estat desenvolupat seguint la metodologia METRICA per a la implementaci de software, i a partir daquesta metodologia shan estudiat les caracterstiques de lempresa i posteriorment sha fet un anlisi dels diferents sistemes integrats que podrien ser bones opcions per a implementar-los en lempresa estudiada. Finalment, sha escollit el sistema integrat que ms requisits acomplia per a ser installat en lempresa.
Resumo:
Aquest projecte consisteix en fer lanlisi, disseny i implementaci d'un sistema d'autenticaci a travs de contrasenyes dun sol s (One Time Password OTP) per a dispositius mbils. Per evitar ls de contrasenyes esttiques farem una aplicaci per a telfons mbils capa de generar contrasenyes aleatries grcies a uns parmetres previs, aix com de poder tenir un registre dels serveis on poden ser utilitzades. Partirem dun protocol repte/resposta on lusuari interactuar amb el seu telfon mbil i un ordinador personal amb una connexi a Internet. Podr registrarse i, introduint certes dades al mbil que li proporciona el servidor, podr fer el procs dautenticarse per poder accedir a zones restringides del servei.
Resumo:
Este trabajo presenta una metodologa para detectar y realizar el seguimiento de caractersticas faciales. En el primer paso del procedimiento se detectan caras mediante Adaboost con cascadas de clasificadores dbiles. El segundo paso busca las caractersticas internas de la cara mediante el CSR, detectando zonas de inters. Una vez que estas caractersticas se capturan, un proceso de tracking basado en el descriptor SIFT, que hemos llamado pseudo-SIFT, es capaz de guardar informacin sobre la evolucin de movimiento en las regiones detectadas. Adems, un conjunto de datos pblicos ha sido desarrollado con el propsito de compartirlo con otras investigaciones sobre deteccin, clasificacin y tracking. Experimentos reales muestran la robustez de este trabajo y su adaptabilidad para trabajos futuros.
