El cant coral infantil i juvenil educa en valors, hàbits i competències

This doctoral thesis is the result of the experience, continuous practice and day to day work as head of infant and youth choirs that the candidate has developed for over more than thirty years. The motivation, the concerns and the questions formulated with regards to choral singing, have underpinned this research. The thesis has focused on the learning of values, habits and competences in order to demonstrate that singing in an infant or youth choir is educational and goes far beyond the mere act of singing in a choir. We can therefore state that education is continuous, it never comes to an end and, furthermore, it unfolds in divergent ways. In summary to show that singing in an infant or youth choir is educational in the widest possible sense.

Competències mediàtiques a l’IES Dr. Balmis d’Alacant

La introducció de les TIC en l’ensenyament (les TAC) planteja molts interrogants entre els membres de la comunitat educativa, especialment entre el professorat. L’atracció del mitjà per als aprenents, la manca de reflexió en l’ús, tant per part del professorat com de l’alumnat, la necessitat d’una formació específica, l’adequació de les infraestructures al concepte i a les possibilitats que ofereix el web 2.0 i la incorporació de les aplicacions TAC en les programacions d’aula són alguns aspectes que mereixen una atenció específica i una anàlisi detinguda. La base de gran part de les respostes rau en una planificació eficaç de la formació del professorat que satisfaça les expectatives de tothom. Els projectes de centre, la utilització de plataformes educatives com Moodle i l’autoformació són sendes que ens acosten envers les solucions. En aquest treball, hi centrem l’atenció en les valoracions, les pràctiques habituals, les actituds i els coneixements relacionats amb la competència mediàtica o digital del professorat de l’IES Dr. Balmis d’Alacant. Ens basem en una enquesta realitzada en línia que aplega aquests continguts en una combinació d’ítems de resposta tancada i d’altres de resposta oberta.

L' Ensenyament per tasques: programació d'una assignatura de traducció de l'alemany a l'espanyol

In this work we present a proposal for a course in translation from German into Spanish following the task based approach as known in second language acquisition. The aim is to improve the translation competence of translation students. We depart from the hypothesis that some students select inapropiate translation strategies when faced with certain translation problems leading them to translation errors. In order to avoid these translation errors originated by wrong application of such strategies we propose a didactic method which helps to prevent them by a) raising awareness of the different subcompetences required while translating, b) improving the ability to identify translation problems and relate them to the different subcompetences and c) enhancing the use of the most adequate strategy according to the characteristics of each problem. With regard to translation and how translation competence is acquired our work follows the communicative approach to translation theory as defended among others by Hatim & Mason (1990), Lörscher (1992) and Kiraly (1995), where translation is seen as a communicative activity which can be analized from a psycholinguistic perspective. In this sense we give operative definitions for what we understand by “translation problem”, “translation strategy”, “translation error”, “translation competence” and “translation”. Our approach to didactics adapts recent developments in Second Language Teaching within the communicative paradigm as is the task based approach by Nunan (1989) acquisition to translation. Fitting the recquirements of this pedagogic approach we present a planning for a translation course which is compatible with present translation studies.

L'Educació assistencial i social a Vic

A partir de les fonts documentals de la “Casa Misericòrdia” i de “Casa Caritat” de Vic i també del testimoni de persones que hi havien viscut o hi havien treballat o les coneixien de prop, s’ha volgut explicar el naixement, evolució i decadència de les dues institucions centenàries que van realitzar, gairebé sempre amb pocs mitjans però amb notable dedicació, una tasca ingent en favor dels més desfavorits i que van deixar d’existir a principis dels anys setanta. Casa Caritat atenia persones necessitades d’ambdós sexes, encara que en dues instal•lacions diferents, com l’antic convent dels Trinitaris per al sexe femení i l’antic convent de Sant Domènec, per al masculí. La Misericòrdia va acollir durant poc més de dos-cents cinquanta anys nenes, noies, dones i velles pobres i desemparades. La raresa d’aquesta institució estava en el règim d’autogestió, sense la intervenció de cap ordre religiosa, com era costum en aquells temps. El tancament de les dues institucions va donar lloc a un nou model assistencial i educatiu per als menors, promogut pel bisbe de Vic Ramon Masnou i per Joan Riera, els impulsors de la Llar Juvenil. Es tractava d’un recurs modern i d’inspiració cristiana, ubicat en una casa de nova construcció i sota un reglament molt més humanitzat i amb menys pes de les pràctiques religioses. La conflictivitat dels nens i nenes, a mesura que creixien, i amb les necessitats d’uns altres temps, a més d’assumpció de les competències de menors per part de la Generalitat el 1981, van propiciar la creació per part de la Generalitat i de l’Ajuntament de Vic de Casa Moreta, amb un projecte totalment laic i portat per professionals que després es convertiria en el Centre Residencial Osona i també va suposar el naixement d’una altra entitat, la Llar Terricabras. La recerca, doncs, pretén posar les bases per a futures anàlisis aprofundides sobre l’atenció als menors a la ciutat de Vic, al llarg del temps.

Ultrastructural characterisation of the cell wall of Arabidopsis thaliana transgenic plants

The plant cell wall is a strong fibrillar network that gives each cell its stable shape. It is constituted by a network of cellulose microfibrils embedded in a matrix of polysaccharides, such as xyloglucans. To enlarge, cells selectively loosen this network. Moreover, there is a pectin-rich intercellular material, the middle lamella, cementing together the walls of adjacent plant cells. Xyloglucan endotransglucosylase/hydrolases (XTHs) are a group of enzymes involved in the reorganisation of the cellulose-xyloglucan framework by catalysing cleavage and re-ligation of the xyloglucan chains in the plant cell wall, and are considered cell wall loosening agents. In the laboratory, it has been isolated and characterised a XTH gene, ZmXTH1, from an elongation root cDNA library of maize. To address the cellular function of ZmXTH1, transgenic Arabidopsis thaliana plants over-expressing ZmXTH1 (under the control of the CaMV35S promoter) were generated. The aim of the work performed was therefore the characterisation of these transgenic plants at the ultrastructural level, by transmission electron microscopy (TEM).The detailed cellular phenotype of transgenic plants was investigated by comparing ultra-thin transverse sections of basal stem of 5-weeks old plants of wild type (Col 0) and 35S-ZmXTH1 Arabidopsis plants. Transgenic plants show modifications in the cell walls, particularly a thicker middle lamella layer with respect the wild type plants, supporting the idea that the overexpression of ZmXTH1 could imply a pronounced wall-loosening. In sum, the work carried out reinforces the idea that ZmXTH1 is involved in the cell wall loosening process in maize.  

Realidad y perspectivas de la formación por competencias en la universidad

Este trabajo de investigación se articula en dos apartados. El primero indaga críticamente los antecedentes conceptuales del paradigma de las competencias, su aplicación al contexto de la Educación Superior y los modelos de formación por competencias vigentes en el contexto español e internacional. El segundo apartado describe los resultados de una investigación fenomenográfica desarrollada en cuatro titulaciones universitarias españolas que han puesto en práctica la formación por competencias. Los casos estudiados permiten ver la dimensión práctica que adquiere la formación por competencias en el contexto universitario, sus posibilidades, dificultades y los factores de éxito que han acompañado los modelos en el marco del Proceso de Boloña.

Anàlisi del procés d'accés al càrrec directiu d'una escola o institut públic arran de l 'aplicació de la LOCE

La investigació es proposa assolir un coneixement aprofundit d’alguns dels factors que incideixen en el procés d’accés a la direcció d’un centre educatiu no universitari. Es tracta d’una primera fase d’un treball més ambiciós dirigit a endegar el disseny d’un model formatiu orientat al desenvolupament de competències directives La investigació es centra en els candidats a la direcció escolar, és a dir, en les persones que presenten una predisposició a ser directors/es, ja sigui perquè es presenten voluntàriament a un concurs públic o bé perquè han estat nomenats directament per l’Administració Educativa.

Formular un model de formació professionalitzador adreçada al professorat d’aules de semiimmersió (FOPP-SI)

L’aparició de la demanda d’un nou tipus de professor de primària i secundària, que ha d’afegir a les competències professionals fins ara exigibles de tot bon professor, la capacitat d’ensenyar la seva matèria a través d’una llengua estrangera en aules denominades AICLE (Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengua) en Semiimmersió (SI) justifica el treball desenvolupat en el marc del projecte 2006ARIE10011. Els formadors del Màster en Formació Inicial del Professorat de Secundària (FIPS) de la UAB (especialitats d’anglès, ciències socials i ciències naturals) i del Curs de Qualificació Pedagògica (CQP) de la UdL (especialitat d’anglès) han col•laborat en el disseny d’un component formatiu en tècniques d’ensenyament AICLE (CLILC), com a constituent del futur Màster Oficial que habilitarà per al exercici de la professió Professor d’Educació Secundaria Obligatòria i Batxillerat (ORDEN ECI/3858/2007, de 27 desembre; BOE 312)(...)

Disseny i proposta d' implementació d'un model formatiu per a la iniciació professional i el mentoratge del professorat de secundària

En estudis anteriors al que ara us proposem i en diferents articles realitzats pels components d’aquest grup de recerca s’ha constatat que el professorat que ha d’atendre grups d’alumnes amb adaptacions curriculars, programes d’iniciació professional, alumnes amb difícil inclusió acadèmica i escolar que aquests docents haurien de rebre una formació psicopedagògica per adequar-se al trets característics dels alumnes i per aplicar una metodologia que desperti en els alumnes la il•lusió per seguir formant-se i les estratègies organitzatives i de planificació per fer un ensenyament de qualitat. El professorat ha d’adquirir una sèrie de competències que li permetin donar resposta a les necessitats dels alumnes. Estudis previs constaten que hi ha una gran necessitat pel que fa a les competències personals i participatives per sobre de les tècniques. Tot i que també és molt important apostar per les metodològiques. Aquesta formació l'haurà de rebre al llarg de la seva acció docent i està lliga amb el concepte Lifelong learning que es proposa arreu de la Unió Europea con un dret i una obligació per aconseguir la constant adequació a les demandes socials i a les necessitats personals, així com assolir la progressió professional i l’accés a noves etapes educatives:No hi ha dubte que una professió com la docent que requereix un domini competencial tan exigent desvetlla la curiositat per iniciar recerques i la necessitat d’esmerçar esforços per facilitar que tingui èxit la inserció dels nous professors i professores en l’entorn socioeducatiu durant el període llindar. Cal saber què passa, què ocupa i què preocupa a Europa en relació al professorat i a la seva formació, sobretot que cal desenvolupar en el període previ i com es facilita la transició des d’aquesta formació inicial per assolir una ràpida i eficaç inserció a la professió docent.   

La industria cultural en Internet y las entidades gestoras de derechos de autor

En el presente trabajo de investigación realizamos un análisis sobre el impacto de la revolución digital en las industrias culturales. Reflejamos como el Derecho español se adapta a las nuevas necesidades de la tecnología para garantizar la protección de la Propiedad Intelectual (PI). Indagamos en las competencias de las entidades de gestión y que se encargan de la gestión de los derechos de autor así como la aplicación conjunta del canon digital. Nuestro objetivo general es mostrar cuales son las particularidades del nuevo contexto cultural-digital, esclareciendo cual es el papel que cada uno de los actores implicados desarrolla, así como mostrar cual es el valor económico, legal y social que esta tendencia de consumo representa para el desarrollo cultural y tecnológico en el territorio español. iv. Al present treball d’investigació realitzem un anàlisi sobre l’ impacte de la revolució digital a les indústries culturals. Reflectirem com el Dret espanyol s’adapta a les noves necessitats de la tecnologia per garantir la protecció de la Propietat Intel•lectual (PI). Indagarem en les competències de les entitats de gestió i que s’encarrega de la gestió dels drets d’autor, així com l’aplicació conjunta del canon digital. El nostre objectiu general és mostrar quines són les particularitats del nou context cultural-digital, aclarint quin és el paper que cadascú dels actors implicats desenvolupa, així com mostrar quin és el valor econòmic, legal i social que aquesta tendència de consum representa per al desenvolupament cultural i tecnològic al territorio espanyol.

Empleabilidad y Adaptabilidad de los jóvenes con inteligencia límite y sus procesos de integración laboral: Hacia un modelo de formación y de orientación para su inserción en el mundo del trabajo

ii. Aquest estudi planteja un model de formació i d'orientació per la millora de l’empleabilitat i l’adaptabilitat d’un grup especialment vulnerable, els joves amb intel•ligència límit, a partir d’un procés de detecció de necessitats de les competències bàsiques i laborals exigides pel mercat de treball. El model sorgeix de l’estudi dels programes i actuacions de formació i d’orientació que els serveis locals d’ocupació i/o d'integració laboral dissenyen i desenvolupen per la inserció laboral dels joves amb intel•ligència límit en el mercat de treball obert i competitiu.

Diseño de filtros transversales mediante el híbrido de 90º

Los filtros de microondas son uno de los elementos clave en el diseño de la mayoría de sistemas de RF que soportan servicios de telecomunicaciones modernos. Algunas de las aplicaciones actuales son, por ejemplo, los nuevos sistemas radar de banda ultra ancha (UWB – Ultra Wide Band) y sistemas de transmisión de servicios multimedia, donde se requieren dimensiones pequeñas del circuito, bajas pérdidas de inserción y una alta selectividad. Una de las tendencias que ha surgido como alternativa a las teorías clásicas de diseño de filtros, es el diseño de filtros basados en técnicas de señales interferentes, conocidos como filtros transversales. En esta memoria es muestra como diseñar un filtro transversal mediante el Híbrido de 90º y mediante el Híbrido de 90º con líneas acopladas, planteando 3 posibles soluciones de la ubicación de las líneas acopladas.

La formación competencial del niño/a: Bases para una propuesta articulada entre familia y escuela

El present treball vol constatar un fet, que alhora ha resultat motor d'aquest. La realitat tal com se'ns planteja és la següent: sembla que no existeix un model organitzat i globalizador de competències, a manera de paradigma integrat, que relacioni els processos educatius que s'esdevenen en el si de la família i de l'escola. La definició d'aquesta problemàtica tan estretament relacionada amb la tasca docent ens ha conduït a plantejar una hipòtesi d'investigació, que pot formular-se d'aquesta manera. El nostre sistema educatiu preveu la implicació de la institució familiar en la formació competencial dels escolars?, i si és així, ens plantegem la segona qüestió: és possible elaborar un model de formació competencial que articuli els processos educatius que s'esdevenen en el si de la família i de l'escola de forma operativa i integrada? Per aconseguir respondre a aquestes qüestions s'inicia el treball amb l'estudi i posterior exposició dels següents punts: el marc legislatiu més recent, (des de la primera norma postconstitucional que va regular la participació dels pares a l'escola fins als nostres dies), les propostes formulades pels Consells Escolars Autonòmics i de l'Estat en les seves trobades anuals i les dades obtingudes de diversos informes realitzats pel INCE sobre la participació dels pares a l'escola. Tenint en compte que el nucli de la recerca gira al voltant de la relació família-escola a nivell competencial, s’exposa -més endavant- el marc legal i institucional, que actualment sembla favorable a la viabilitat d'un desenvolupament competencial comú entre família i escola . A continuació, es mostren unes taules amb indicadors que facilitaran l'estudi de la potencial relació entre les competències que es desenvolupen a l'escola i les que es donen en la família. Els aspectes relacionats amb la família els obtindrem de les aportacions trobades en obres i documents de pedagogs rellevants com Pestalozzi, Froebel, Montessori i Decroly. Al final del treball podem trobar -mitjançant l'assignació d'indicadors o descriptors- la relació que s'estableix entre les accions familiars i les competències escolars. Aquest treball permet postular que no només és possible articular una formació competencial del nen / a en la família i l'escola, sinó que les dues institucions educatives són articulables i sinèrgiques en aquest desenvolupament, optimitzant la formació competencial.

Análisis de dimensiones, comportamientos y estilos de los directivos. El caso de Pep Guardiola

El següent Treball de Fi de Carrera analitzarà la figura d’en Pep Guardiola de forma profunda i analítica. L’objectiu es veure les capacitats i competències de l’actual entrenador del F.C. Barcelona, i conèixer el seu propi model directiu. Per a això repassarem prèviament què es un líder i quines característiques té, per a després poder analitzar les accions i comportaments d’en Pep Guardiola, relacionant-les amb el lideratge i ratificant-les mitjançant comparacions amb altres entrenadors de l’elit, i concloure, en conseqüència,definint el model de Pep Guardiola

Activitats d'avaluació i ensenyament- aprenentatge en aules de secundària AICLE: un estudi de cas

La investigació que es presenta en aquest treball de recerca parteix de la necessitat d'avaluar rigorosament els programes d'innovació AICLE (Aprenentatge Integrat de Contingut i Llengua Estrangera) que es porten a terme en alguns centres educatius de secundària de Catalunya. Les dades de l'anàlisi, recollides en un institut de secundària, tenen com a punt de partida les programacions de tres unitats didàctiques AICLE de ciències en anglès a diferents nivells educatius de l'etapa de secundària obligatòria (ESO). Amb l'objectiu de poder presentar un producte entenedor i fiable s'han realitzat diverses categoritzacions dels continguts curriculars, les quals han possibilitat fer una anàlisi exhaustiva de l'existència o no d'una concordança entre les tasques d'avaluació i les tasques d'aprenentatge en les aules AICLE i alhora analitzar l'adequació d'aquestes tasques per avaluar i promoure l'assoliment de dues de les vuit competències que el currículum català defineix com a bàsiques en el currículum de l'ensenyament secundari obligatori: Cb1 (competència comunicativa) i Cb5 (competència d'aprendre a aprendre)