Patridoc UVic: programa per a la protecció i conservació del patrimoni documental de la Universitat de Vic

A qualsevol institució existeixen una sèrie de documents i d'expedients que es consideren essencials, o sigui, indispensables per al funcionament de la Universitat. El desembre de 2007 el Consell de Direcció de la Universitat aprova el programa per a la protecció i conservació d'aquest patrimoni documental (PATRIDOC-UVIC), impulsat per l'Arxiu General i la Comissió d'Arxiu.

Diagnosi de l’estat ecològic de les poblacions de nàiades als recs i rieres de l’Estany de Banyoles: propostes de gestió per la seva conservació

Estudi sobre la situació actual de les nàiades dels recs de l’estany de Banyoles, concretament de les espècies unio elongatulus penchinatianus, potomida littoralis subreniformis i anodonta cygnea. Amb les dades recollides es fa una proposta de pla de gestió per a la conservació, protecció i repoblació d’aquestes espècies a la zona

La Girona restauracionista [Ressenya del llibre Política municipal a la Girona de la Restauració, 1874-1900, de Joan Puigvert i Busquets]

Ressenya del llibre de Joan Puigbert 'Política municipal a la Girona de la Restauració'. L’autor assenyala que l’obra és molt útil per a la comprensió de la societat gironina en el darrer quart de segle XIX

Catolicisme social i educació obrera en la Mallorca de la Restauració : les escoles nocturnes de Sant Josep. 'Catolicismo social y educación obrera en la Mallorca de la Restauración : las escuelas nocturnas de Sant Josep'.

Estas Jornadas tuvieron lugar en Punta Prima, Menorca, en mayo de 1986 y fueron editadas por el ICE de la UIB. Resumen tomado de la propia publicación. Contiene la transcripción de una conferencia pronunciada por Gabriel Alomar en 1911, en el centro de la Federación Obrera Balear de Palma y publicado posteriormente en el Ideal, bajo el título de La escuela laica

Situació econòmica i pressions del caciquisme sobre el magisteri illenc al voltant de la Restauració. 'Situación económica y presiones del caciquismo sobre el magisterio insular en el tiempo de la Restauración'.

Resumen tomado de la revista

Calicant : el medi natural i social a les Illes Balears. 'A cal y canto : el medio natural y social en las Islas Baleares'.

Resumen tomado del propio recurso

Projecte per a la restauració i millora de la Font d'en Falcó. 'Proyecto para la restauración y mejora de la Font d'en Falcó'.

Se presenta un proyecto que atienda las necesidades de la comunidad educativa mediante la coordinación y la implicación de los piscopedagogos. El proyecto se concreta en nueve unidades didácticas, desde la elección de la temática y la busqueda de información a la difusión del trabajo realizado finalmente relacionado específicamente con el entorno.

La comunicació, el llenguatge i les seves funcions. Cap a una bona expressió oral i escrita. No cal callar a la classe de Llengua. 'La comunicación, el lenguaje y sus funciones. Hacia una buena expresión oral y escrita. No es necesario callar en la clase de Lengua'.

Crédito variable de Lengua catalana y Lengua castellana que contiene: procedimientos; conceptos; actitudes, valores y normas; objetivos didácticos y actividades de evaluación y de aprendizaje de las dos lenguas. Se centra en el texto oral: producción y correción. Los objetivos didácticos son: leer expresivamente de manera aceptable, comprender mensajes orales y escritos, redactar cartas y notas, reconocer cualquier hecho de comunicación oral y escrita, reconocer elementos caracterizadores de funciones del lenguaje (expresiva y apelativa, referencial y poética), resumir un texto escrito, participar espontáneamente y preparar las actividades de la expresión oral.

El paper del llenguatge en l'adquisició de la noció de conservació de quantitat (líquid) : estudi comparatiu entre sords i oients. 'El papel del lenguaje en la aquisición de la noción de conservación de cantidad (líquido) : estudio comparativo entre sordos y oyentes'.

Estudiar la relación entre operación y lenguaje en el sordo y el oyente. Averiguar si existe retraso en la adquisición de la noción de conservación de cantidad en los niños sordos a causa de la deficiencia lingüística. Determinar el nivel operatorio en la conservación de la cantidad en niños oyentes y sordos en diversas edades cronológicas. La población era de 162 niños de nivel socio-económico medio-bajo alumnos de escuelas de tipo tradicional. Muestra 1. 64 Niños sordos de 7-8 y 11-12 años de edad. Muestra 2. 68 Niños oyentes de 7-8 y 11-12 años de edad. Muestra 3 (grupo de control). 30 Niños de 7-8 años. La investigación se articula en dos bloques, en el primero (teórico) se analizan los conceptos de conservación (desde la perspectiva de Piaget), inteligencia y lenguaje en el niño sordo, se revisan también, diversas investigaciones acerca de la conservación en niños sordos y oyentes. En el segundo bloque experimental formulan las siguientes hipótesis: A/ Los resultados de los sordos en una prueba de conservación serán significativamente inferiores a los de los oyentes. B/ Los resultados obtenidos en una prueba no verbal en sujetos oyentes son plenamente válidos. C/ No hay diferencia significativa entre sujetos oyentes o sordos en pruebas de inteligencia. Y se definen las siguientes variables: A/ Independientes: audición, edad, inteligencia, lenguaje y experiencia escolar. Dependientes: resultados en el test de inteligencia de Columbia y en el de conservación de los líquidos. Prueba de madurez mental de Columbia. Prueba de conservación de cantidad de Furth. Prueba de constatación y construcción verbal y no verbal. Prueba de Chi cuadrado. Prueba de Student Fisher. El sordo presenta frente al oyente cierto retraso en ciertas funciones psicológicas de la inteligencia debido a la ausencia de medio verbal de representación y comunicación de la influencia de esto en el pensamiento y de la pobreza de recursos y estímulos que el medio le ofrece. Es preciso potenciar el lenguaje (semántica en especial) de los sordos, a fin de facilitar la adquisición de las estructuras más elaboradas del pensamiento. Es preciso potenciar el medio que rodea al individuo sordo dotándolo de actividades y experiencias que contribuyan a su desarrollo.

El examen cient??fico para la conservaci??n y restauraci??n de patrimonio hist??rico educativo : el an??lisis organol??ptico

Resumen tomado de la publicaci??n

Parasitisme i condició del lluç (Merluccius merluccius) del Golf de Lleó

El lluç europeu del Golf de Lleó és una espècie amb un gran valor comercial a les llotges catalanes per la qual cosa es troba sobreexplotat. Els paràmetres indicadors de la condició física avaluen la salut dels peixos i poden ajudar a predir la productivitat de les poblacions explotades. Un factor que pot estar relacionat amb la condició és el parasitisme, tot i que les investigacions en aquest sentit són molt escasses. Aquest estudi avalua per primera vegada la relació entre parasitisme i condició del lluç europeu. S’han examinat 30 individus, entre gener i març de 2010, i s’han localitzat paràsits que s’han classificat com a nematodes, cestodes, copèpodes i trematodes. S’han calculat també, els índexs de condició Le Cren, índex hepatosomàtic, índex gonodosomàtic i contingut lipídic en fetge i gònades. Els resultats d’aquest estudi suggereixen que els lluços infectats amb copèpodes tenen una quantitat inferior de lípids al fetge, la qual cosa podria indicar una menor condició física. Malgrat tot, cal disposar de més mostres per poder afirmar aquest fet, així com una sèrie temporal de dades que comprengui totes les estacions de l’ any

Diagnosi de l’estat de conservació del fartet (Aphanius iberus) al Baix Ter i propostes de mesura per la seva gestió

Estudi sobre la població del fartet, dissenyant un protocol de seguiment de la seva població amb una proposta de mesures per a la gestió i conservació de l’espècie. L’estudi es centre al Baix Ter, terme municipal de Torroella de Montgrí i concretament a la bassa de Fra Ramon i a les noves llacunes de la Pletera. El fartet és una espècia protegida per la Llei 3/88

Programa de conservació de la flora vascular de les comarques de Girona : bdesenvolupament per al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i el LIC de les basses de l’Albera

Descripció dels passos a seguir per realitzar un pla de conservació de la flora vascular a Girona, més concretament es tracten les àrees del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i de les basses de l’Albera, i que sigui atribuïble a d’altres indrets de Catalunya per així obtenir una major consolidació i coordinació entre la xarxa d’espais protegits i no protegits. La metodologia seguida ha estat la realització d’una baremació dels tàxons prioritzats segons els espais escollits, l’elaboració de les actuacions de conservació per a les espècies prioritàries, l’establiment de la distribució geogràfica dels tàxons prioritzats dels quals es crearà un cronograma que recollirà totes les actuacions que es realitzaran durant un període de temps determinat, depenent dels impactes que els hi afectin i, per últim, es pressupostarà el cost genèric de les actuacions realitzades durant el programa

Pesca marítima recreativa i conservació dels peixos litorals: el cas del cap de Creus

En aquest article s'analitza l'impacte biològic de cadascuna de les modalitats de pesca recreativa (pesca des d'una embarcació, pesca des de les roques, marisqueig i pesca submarina) sobre les espècies costaneres del cap de Creus i es determina les característiques socioeconòmiques d'aquesta activitat d'esbarjo

Els Turons de Maçanet: fragmentació i conservació en un espai forestal

En aquest article es pretén mostrar, sintèticament, com es manifesten territorialment els processos de fragmentació i com van modificant la fesomia de l’entorn natural. Amb aquesta finalitat, s'ha triat un espai proper, on els símptomes d’això son força evidents. Es tracte dels Turons de Maçanet, un dels 144 espais catalogats dins del Pla d'Espais d’Interès Natural (PEIN), situats al sud de la comarca de la Selva, als municipis de Maçanet de la Selva i Riudarenes. Es fa una breu descripció de l'indret posant èmfasi en la vegetació. Es consideren aspectes com la distribució, la diversitat i la singularitat de les comunitats vegetals; el seu paper com a element de connexió entre àrees naturals (els anomenats corredors biològics); o quins aprofitaments es treuen dels boscos. Finalment, s' aporten unes modestes consideracions sobre quina es creu que hauria de ser la gestió mes adequada per a aquest espai d’interès natural