Os mídias e a formação continuada : fomentos de imaginàrios e representações. 'Los medios y la formación continua : fomentar imágenes y representaciones'.

El artículo forma parte de un una sección de la revista dedicada a investigaciones.- Resumen tomado parcialmente de la revista

Anàlisi polifàsica de soques de "Pseudomonas fluorescens" potencials agents de biocontrol de malalties de fruiters

Molts bacteris del grup fluorescent del gènere Pseudomonas són capaços de controlar malalties de les plantes causades per fongs i bacteris fitopatògens (ACBs) o mostren activitat com a bacteris promotors del creixement de les plantes (BPCPs). S'han descrit diversos metabòlits que intervenen de manera important en la seva activitat com a ACBs i BPCPs entre els quals en destaquen el 2,4-diacetilfloroglucinol (Phl), àcid fenazin-1-carboxílic (PCA), Pirrolnitrina (Prn), àcid cianhídric (HCN), àcid 3-indolacètic (IAA), sideròfors i quitinases. L'objectiu principal del nostre treball ha estat la comparació de les característiques d'un grup de Pseudomonas del grup fluorescent utilitzant una aproximació polifàsica amb la finalitat d'establir possibles relacions entre algunes de les característiques i la capacitat d'actuar com a ACB o BPCP. Atesa la importància en el biocontrol de la producció de metabòlits com Phl, PCA i Prn, l'objectiu preliminar ha estat la recerca i obtenció de soques productores d'aquests metabòlits. Per assolir aquest objectiu s'ha emprat una aproximació molecular basada en la detecció dels gens biosintètics implicats en la seva producció en lloc de la detecció directa dels metabòlits per evitar els efectes que poden tenir les condicions de cultiu en la inducció o repressió de la seva síntesi. S'han realitzat diferents protocols basats (i) en la cerca assistida de productors mitjançant l'ús de marcadors fenotípics i posterior confirmació per PCR i, (ii) en l'ús de la PCR per a la detecció dels gens directament dels extractes bacterians, d'enriquiments d'aquests extractes i la realització de la hibridació en colònies per al posterior aïllament. La cerca assistida de productors de Phl mitjançant marcadors fenotípics i posteriorment la utilització de tècniques moleculars (amplificació per PCR del gen phlD), ha estat el millor mètode en el tipus de mostres processades en el nostre treball, on la proporció de productors és relativament baixa. En total s'han aïllat a partir de diversos ambients 4 soques portadores dels gens de la síntesi de PCA, 15 de Phl i 1 de Prn. S'ha constituït una col·lecció de 72 soques de Pseudomonas del grup fluorescent que inclou 18 aïllats propis portadors dels gens biosintètics necessaris per la producció de Phl PCA i Prn; 6 soques de referència procedents de col·leccions de cultius tipus, 14 soques productores dels diferents antibiòtics cedides per altres investigadors i una selecció de 34 soques procedents d'un treball previ realitzat en el nostre grup de recerca. A la col·lecció s'hi troben soques candidates a ACB i BPCP de diverses malalties i plantes. Les 72 soques s'han caracteritzat fenotípica i genotípicament. La caracterització fenotípica s'ha portat a terme mitjançant la identificació a nivell d'espècie amb galeries API 20NE i proves bioquímiques específiques; la producció de metabòlits com PCA, Phl, Prn, IAA, HCN, quitinases i sideròfors mitjançant l'ús de diferents tècniques; antagonisme in vitro en diversos medis enfront dos fongs (Stemphylium vesicarium i Penicillium expansum) i tres bacteris fitopatògens (Erwinia amylovora, Pseudomonas syringae pv. syringae i Xanthomonas arboricola pv. juglandis); l'eficàcia de la inhibició de la infecció en bioassaigs in vivo sobre material vegetal enfront els fongs P. expansum en poma i S. vesicarium en fulles de perera i enfront el bacteri E. amylovora en fruits immadurs de perera i, finalment, en assaigs de promoció de creixement en dos portaempelts comercials de Prunus. Cal destacar que P. expansum causa la podridura blava en pomes i peres en postcollita, S. vesicarium la taca bruna de la perera i E. amylovora el foc bacterià de les rosàcies. El nombre de soques de Pseudomonas, sobre el total de les 72 estudiades, productores d'IAA (4) i quitinases (6) és baix, mentre que és elevat en el cas del HCN (32), que a més està associat a la producció de Phl. Els resultats obtinguts en l'antagonisme in vitro han mostrat en el cas dels bacteris que és dependent del patogen indicador i del medi de cultiu. La presència o absència de ferro no sembla ser un factor que potencií l'antagonisme. En el cas dels fongs no s'ha observat però, influència del medi de cultiu emprat. En el total de 72 soques s'ha observat un percentatge baix de soques que manifesten antagonisme en tots els medis assajats vers 3 o 4 dels patògens (7). Solament 2 d'aquestes 7 soques han mostrat ser també efectives en bioassaigs d'inhibició de les infeccions causades per 2 dels 3 patògens assajats. Algunes de les soques efectives en els bioassaigs no són antagonistes in vitro en cap dels medis assajats enfront el mateix patogen. En el cas de la promoció del creixement, s'han observat més soques promotores del creixement del portaempelts de prunera Marianna 2624 que no en l'híbrid de presseguer-ametller GF677 i les eficàcies assolides són també majors en el cas de Marianna 2624, detectant una elevada especificitat soca/portaempelts La caracterització genotípica s'ha realitzat mitjançant l'anàlisi dels polimorfismes en la longitud dels fragments de restricció de DNA ribosomal (RFLP-rDNA) i l'anàlisi dels polimorfismes en la longitud dels fragments de macrorestricció genòmica de DNA cromosòmic separats per electroforesi en camp polsant (MRFLP-PFGE). Ambdues anàlisis van mostrar una gran heterogeneïtat genètica entre les soques caracteritzades i no s'ha pogut relacionar les agrupacions obtingudes amb les característiques fenotípiques o capacitat d'actuar com a ACB o BPCP. Els patrons de macrorestricció genòmica (MRFLP-PFGE) del bacteri model P. fluorescens EPS288 són estables en el temps i independents de les condicions de cultiu assajades al laboratori o en mostres naturals, mostrant ser una tècnica eficaç en la identificació de reaïllats de mostres naturals inoculades prèviament amb el bacteri. Una selecció de soques que comparteixen el fet de produir floroglucinol s'han caracteritzat mitjançant RFLP i seqüenciació del gen phlD. S'ha establert una relació entre les agrupacions obtingudes en les anàlisis RFLP-rDNA, RFLP-phlD i les seqüències del gen. En l'anàlisi filogenètica de les seqüències del gen phlD s'ha observat un elevat grau de polimorfisme obtenint-se 3 agrupacions principals. Les agrupacions semblen relacionar-se amb els patrons de producció de metabòlits (Phl, HCN i Prn en una primera agrupació; Phl i HCN en la segona i solament Phl en la tercera), però aquestes no s'han pogut relacionar amb l'origen geogràfic de les soques o la seva activitat com a ACBs i/o BPCP. Amb les dades obtingudes de la caracterització fenotípica i genotípica s'ha realitzat una anàlisi multivariant (correspondències, correlacions d'Spearman i de freqüències amb variables categòriques). S'ha demostrat la importància de disposar d'una tècnica que permeti depurar una col·lecció de soques descartant les soques genèticament idèntiques, ja que influeixen en els resultats de les anàlisis. Pels tres patògens assajats com a indicadors i els dos portaempelts emprats, no s'ha observat cap correlació entre la inhibició de la infecció o la promoció del creixement amb les característiques fenotípiques i genotípiques de les soques que fos significatiu i consistent en les tres tècniques emprades.

Caracterització de metabòlits produïts per soques de "Pseudomonas fluorescens" efectives en el control biològic de fongs fitopatògens

El principal objectiu d'aquest treball ha estat estudiar la producció de metabòlits amb activitat antibiòtica per soques de l'espècie Pseudomonas fluorescens de la col·lecció EPS, i també avaluar la seva potencialitat com a agents de biocontrol. Es va disposar també de diverses soques de P. fluorescens, cedides per altres investigadors, que van utilitzar-se com a referència perquè algunes són actives en control biològic i produeixen metabòlits secundaris d'interès en el biocontrol de malalties de plantes. La present memòria s'estructura en cinc capítols, que són, introducció al control biològic, descripció de l'etapa de selecció de soques i cerca dels metabòlits produïts, estudi de la producció d'HCN per la soca EPS288, estudi de la producció de l'antibiòtic 2,4-diacetilfloroglucinol (DAPG), i finalment, el darrer capítol, on s'ha estudiat la producció de DAPG sobre material vegetal i la capacitat de colonitzar arrels per diverses soques d'interès. En l'etapa de prospecció, va demostrar-se que un 37% del total de les soques de la col·lecció EPS produïen HCN, totes de l'espècie P. fluorescens, i un 90% d'aquestes provenien de les arrels de plantes. Es va confirmar la producció dels metabòlits secundaris 2,4-diacetilfloroglucinol, àcid fenazina-1-carboxílic, i pirrolnitrina, per diverses soques de la col·lecció EPS seleccionades mitjançant tècniques moleculars. Així, de la col·lecció EPS, les soques EPS317 i EPS808 produeixen DAPG, la EPS263 àcid fenazina-1-carboxílic i pirrolnitrina i, EPS894, EPS895, EPS945 produeixen àcid fenazina-1-carboxílic. La producció d'HCN es va estudiar més exhaustivament en la soca EPS288, seleccionada per la seva activitat antifúngica i candidata a agent de biocontrol contra Stemphylium vesicarium, causant de la estemfiliosi de la perera, i contra Penicillium expansum, causant de la podridura blava en conservació de fruita a postcollita. Per aquest estudi, es va dissenyar i validar un sistema per recollir l'HCN a partir de cultius en medi líquid. S'ha demostrat que la temperatura d'incubació, la concentració cel·lular de sembra i la composició del medi de cultiu afectaven a la producció d'HCN. Els medis complexos i la glicina n'afavorien la síntesi i la font de carboni no afectava. La soca EPS288 va produir més HCN que P. fluorescens CHA0, soca de referència productora d'HCN i descrita com a activa en processos de biocontrol de fongs fitopatògens. En l'estudi de la producció de DAPG, les soques de la col·lecció EPS i de referència, es van comparar en diversos medis de cultiu estudiant l'efecte de la complexitat i consistència del medi, i l'addició de ferro o de glucosa. Va demostrar-se que la producció de DAPG depèn principalment de la soca i de les característiques del medi de cultiu. La glucosa estimula la producció, mentre que el ferro pràcticament no afecta, i en general, el medi sòlid i complex estimula la producció de DAPG. Tanmateix, aquests efectes varien en alguna de les soques assajades donant lloc a comportaments singulars. En el seguiment del creixement amb un sistema automàtic es va comprovar que la velocitat específica de creixement i la concentració cel·lular assolida al final del cultiu, estaven condicionades per la composició del medi de cultiu. En les proves d'antagonisme vers fitopatògens que foren seleccionats com a indicadors, va observar-se que tant l'antagonisme in vitro com la inhibició d'infeccions sobre material vegetal estaven parcialment relacionades amb la producció dels metabòlits secundaris estudiats. La promoció del creixement de portaempelts per aquestes soques depenia de la soca i de l'hoste, però no es pogué establir una relació causa-efecte amb el metabòlits produïts. També es va comprovar que algunes de les soques podien sobreviure en ferides de pomes i de peres, on produïren DAPG. Mutants resistents a rifampicina de diverses soques de la col·lecció EPS i de referència es van inocular en llavors de pomera i de tomatera que es van sembrar i incubar en condicions controlades. Es va fer el seguiment de la població bacteriana total i resistent a rifampicina present a les arrels durant 72 dies. Totes les soques van colonitzar les arrels de les plantes, mantenint una elevada població durant 37 dies, cap d'elles va estimular el creixement ni mostrar efectes fitotòxics, no afectant tampoc signicativament a la població bacteriana espontània de les arrels. La soca EPS808, una de les seleccionades pel treball, va aconseguir uns nivells de producció de DAPG, una velocitat de creixement i una supervivència relativa a les arrels similar a altres soques de referència descrites com a bons agents de biocontrol. En conseqüència, se la considera una candidata a agent de biocontrol que hauria de ser objecte de futurs estudis d'eficàcia.

A memória do trabalho e os trabalhos da memória : o caso do Museu da Indústria de Chapelaria

O presente trabalho de investigação, realizado no âmbito do Mestrado de Museologia da Universidade Lusófona de Humanidades e Tecnologias, pretendeu analisar a importância da conservação de objectos e memórias no seio de processos museológicos, tendo tido como base de estudo o caso do Museu da Indústria da Chapelaria de S. João da Madeira. Partindo do princípio chave de que os objectos museológicos são mudos, no sentido em que por si não exprimem mais do que a dimensão da sua materialidade, procurou-se entender qual o papel da conservação de objectos e de memórias (individuais e colectivas) e como se articulam museologicamente a materialidade de uns e a imaterialidade de outros, na construção da(s) Identidade(s) de uma comunidade e o valor dessa identidade no contexto da afirmação cultural e social local, analisando-se desta forma o valor e papel do acto de conservação de objectos e da conservação de memórias individuais, inerentes à criação de um museu e, mais especificamente, do Museu da Indústria da Chapelaria. Para tanto este trabalho estrutura-se em dois momentos fundamentais. O primeiro momento, de carácter teórico, explora quatro conceitos fundamentais, o de conservação, o de memória, o de identidade e o de desenvolvimento local e a sua interligação no processo museológico. O segundo momento, o estudo de caso propriamente dito, analisa estas condicionantes à luz de um caso prático, o da criação de um museu no seio de uma localidade altamente industrializada que teve na produção de chapéus uma das suas maiores fontes de riqueza e afirmação sócio-económica. O objectivo da investigação passa assim por entender qual o papel das memórias individuais, no caso concreto, das memórias individuais de ex-operários da indústria da chapelaria, e a sua articulação com uma significativa colecção material, quer no âmbito restrito da criação do museu quer, de forma mais ampla e abrangente, da construção da identidade colectiva da comunidade, e em que medida o património industrial assim tratado é um meio facilitador para a compreensão dessa mesma identidade.

Estabilidade e eficácia de fotoprotetores contendo filtros inorgânicos e quercetina

A exposição ao sol traz benefícios à saúde, no entanto, o excesso pode ocasionar danos cutâneos dentre os quais se destacam as neoplasias. A fotoproteção é um método para a prevenção dos efeitos danosos da radiação ultravioleta (UV) e a biodiversidade Brasileira é campo fértil para pesquisas nesta área. Dessa forma, os objetivos deste estudo envolveram o desenvolvimento de formulações fotoprotetoras contendo quercetina (composto bioativo) e filtros solares físicos (dióxido de titânio e óxido de zinco), com posterior caracterização das formulações e avaliação da sua estabilidade. As formulações contendo o composto bioativo, isolado ou em associação com os filtros físicos, possuíram valores de pH biocompatíveis com a pele,intervalo de viscosidade aparente entre 10550 e 23600 cP; fator de proteção solar (FPS) estimado entre 2.1 e 22.5; e amplo espectro de proteção, com comprimentos de onda crítico acima de 379 nm. Constatou-se que não foi adequado utilizar a quercetina associada aos filtros solares físicos devido às interações negativas que ocorreram entre o composto e os metais, somente identificadas ao longo do estudo de estabilidade. No entanto, em função da eficácia estimada in vitro apresentada pelo flavonoide, seu uso ainda pode ser explorado como substituto alternativo aos filtros solares clássicos.

Using learning networks to understand complex systems: a case study of biological, geophysical and social research in the Amazon

Developing high-quality scientific research will be most effective if research communities with diverse skills and interests are able to share information and knowledge, are aware of the major challenges across disciplines, and can exploit economies of scale to provide robust answers and better inform policy. We evaluate opportunities and challenges facing the development of a more interactive research environment by developing an interdisciplinary synthesis of research on a single geographic region. We focus on the Amazon as it is of enormous regional and global environmental importance and faces a highly uncertain future. To take stock of existing knowledge and provide a framework for analysis we present a set of mini-reviews from fourteen different areas of research, encompassing taxonomy, biodiversity, biogeography, vegetation dynamics, landscape ecology, earth-atmosphere interactions, ecosystem processes, fire, deforestation dynamics, hydrology, hunting, conservation planning, livelihoods, and payments for ecosystem services. Each review highlights the current state of knowledge and identifies research priorities, including major challenges and opportunities. We show that while substantial progress is being made across many areas of scientific research, our understanding of specific issues is often dependent on knowledge from other disciplines. Accelerating the acquisition of reliable and contextualized knowledge about the fate of complex pristine and modified ecosystems is partly dependent on our ability to exploit economies of scale in shared resources and technical expertise, recognise and make explicit interconnections and feedbacks among sub-disciplines, increase the temporal and spatial scale of existing studies, and improve the dissemination of scientific findings to policy makers and society at large. Enhancing interaction among research efforts is vital if we are to make the most of limited funds and overcome the challenges posed by addressing large-scale interdisciplinary questions. Bringing together a diverse scientific community with a single geographic focus can help increase awareness of research questions both within and among disciplines, and reveal the opportunities that may exist for advancing acquisition of reliable knowledge. This approach could be useful for a variety of globally important scientific questions.

A low mortality, high morbidity reduced intensity status epilepticus (RISE) model of epilepsy and epileptogenesis in the rat

Animal models of acquired epilepsies aim to provide researchers with tools for use in understanding the processes underlying the acquisition, development and establishment of the disorder. Typically, following a systemic or local insult, vulnerable brain regions undergo a process leading to the development, over time, of spontaneous recurrent seizures. Many such models make use of a period of intense seizure activity or status epilepticus, and this may be associated with high mortality and/or global damage to large areas of the brain. These undesirable elements have driven improvements in the design of chronic epilepsy models, for example the lithium-pilocarpine epileptogenesis model. Here, we present an optimised model of chronic epilepsy that reduces mortality to 1% whilst retaining features of high epileptogenicity and development of spontaneous seizures. Using local field potential recordings from hippocampus in vitro as a probe, we show that the model does not result in significant loss of neuronal network function in area CA3 and, instead, subtle alterations in network dynamics appear during a process of epileptogenesis, which eventually leads to a chronic seizure state. The model’s features of very low mortality and high morbidity in the absence of global neuronal damage offer the chance to explore the processes underlying epileptogenesis in detail, in a population of animals not defined by their resistance to seizures, whilst acknowledging and being driven by the 3Rs (Replacement, Refinement and Reduction of animal use in scientific procedures) principles.

Self-rated oral health and associated factors in Brazilian elders

Objective: Self-rating provides a simple direct way of capturing perceptions of health. The objective of this study was to estimate the prevalence and associated factors of poor self-rated oral health among elders. Methods: National data from a cross-sectional population-based study with a multistage random sample of 4786 Brazilian older adults (aged 65-74) in 250 towns were analysed. Data collection included oral examinations (WHO 1997) and struct-ured interviews at elderly households. The outcome was measured by a single five-point-response-scale question dichotomized into `poor` (fair/poor/very poor) and `good` (good/very good) self-rated oral health. Data analyses used Poisson regression models stratified by sex. Results: The prevalence of poor self-rated oral health was 46.6% (95% CI: 45.2-48%) in the whole sample, 50.3% (48-52.5) in men and 44.2% (42.4-46) in women. Higher prevalence ratios (PR) were found in elders reporting unfavourable dental appearance (PR = 2.31; 95% CI: 2.02-2.65), poor chewing ability (PR = 1.64; CI: 1.48-1.8) and dental pain (PR = 1.44; CI: 1.04-1.23) in adjusted analysis. Poor self-perception was also associated with being men, black, unfavourable socioeconomic circumstances, unfavourable clinical oral health and with not using or needing a dental prosthesis. Conclusion: Assessment and understanding of self-rated oral health should take into account social factors, subjective and clinical oral symptoms.

Upper-mantle seismic structure beneath SE and Central Brazil from P- and S-wave regional traveltime tomography

We present models for the upper-mantle velocity structure beneath SE and Central Brazil using independent tomographic inversions of P- and S-wave relative arrival-time residuals (including core phases) from teleseismic earthquakes. The events were recorded by a total of 92 stations deployed through different projects, institutions and time periods during the years 1992-2004. Our results show correlations with the main tectonic structures and reveal new anomalies not yet observed in previous works. All interpretations are based on robust anomalies, which appear in the different inversions for P-and S-waves. The resolution is variable through our study volume and has been analyzed through different theoretical test inversions. High-velocity anomalies are observed in the western portion of the Sao Francisco Craton, supporting the hypothesis that this Craton was part of a major Neoproterozoic plate (San Franciscan Plate). Low-velocity anomalies beneath the Tocantins Province (mainly fold belts between the Amazon and Sao Francisco Cratons) are interpreted as due to lithospheric thinning, which is consistent with the good correlation between intraplate seismicity and low-velocity anomalies in this region. Our results show that the basement of the Parana Basin is formed by several blocks, separated by suture zones, according to model of Milani & Ramos. The slab of the Nazca Plate can be observed as a high-velocity anomaly beneath the Parana Basin, between the depths of 700 and 1200 km. Further, we confirm the low-velocity anomaly in the NE area of the Parana Basin which has been interpreted by VanDecar et al. as a fossil conduct of the Tristan da Cunha Plume related to the Parana flood basalt eruptions during the opening of the South Atlantic.

Abscisic acid and auxin accumulation in Catasetum fimbriatum roots growing in vitro with high sucrose and mannitol content

Endogenous contents of indolyl-3-acetic acid (IAA) and abscisic acid (ABA) were quantified in excised roots of Catasetum fimbriatum (Orchidaceae) cultured in vitro on solidified Vacin and Went medium with 1, 2, 4, 6, 8 and 10 % sucrose, as well as 2 % sucrose plus mannitol. Maximum root growth was observed in media with 4 % sucrose and 2 % sucrose plus 2.2 % mannitol, suggesting that a moderate water or osmotic stress promotes orchid root growth. Contents of both ABA and IAA increased in parallel to increasing sucrose concentration and a correlation between root elongation and the ABA/IAA ratio was observed. Incubating isolated C. fimbriatum roots with radiolabeled tryptophan, we showed an accumulation of IAA and its conjugates.

Rural property size drives patterns of upland and riparian forest retention in a tropical deforestation frontier

Deforestation in Brazilian Amazonia accounts for a disproportionate global scale fraction of both carbon emissions from biomass burning and biodiversity erosion through habitat loss. Here we use field- and remote-sensing data to examine the effects of private landholding size on the amount and type of forest cover retained within economically active rural properties in an aging southern Amazonian deforestation frontier. Data on both upland and riparian forest cover from a survey of 300 rural properties indicated that 49.4% (SD = 29.0%) of the total forest cover was maintained as of 2007. and that property size is a key regional-scale determinant of patterns of deforestation and land-use change. Small properties (<= 150 ha) retained a lower proportion of forest (20.7%, SD = 17.6) than did large properties (>150 ha; 55.6%, SD = 27.2). Generalized linear models showed that property size had a positive effect on remaining areas of both upland and total forest cover. Using a Landsat time-series, the age of first clear-cutting that could be mapped within the boundaries of each property had a negative effect on the proportion of upland, riparian, and total forest cover retained. Based on these data, we show contrasts in land-use strategies between smallholders and largeholders, as well as differences in compliance with legal requirements in relation to minimum forest cover set-asides within private landholdings. This suggests that property size structure must be explicitly considered in landscape-scale conservation planning initiatives guiding agro-pastoral frontier expansion into remaining areas of tropical forest. (C) 2010 Elsevier Ltd. All rights reserved.

Prospects for biodiversity conservation in the Atlantic Forest: Lessons from aging human-modified landscapes

Recent global assessments have shown the limited coverage of protected areas across tropical biotas, fuelling a growing interest in the potential conservation services provided by anthropogenic landscapes. Here we examine the geographic distribution of biological diversity in the Atlantic Forest of South America, synthesize the most conspicuous forest biodiversity responses to human disturbances, propose further conservation initiatives for this biota, and offer a range of general insights into the prospects of forest species persistence in human-modified tropical forest landscapes worldwide. At the biome scale, the most extensive pre-Columbian habitats across the Atlantic Forest ranged across elevations below 800 masl, which still concentrate most areas within the major centers of species endemism. Unfortunately, up to 88% of the original forest habitat has been lost, mainly across these low to intermediate elevations, whereas protected areas are clearly skewed towards high elevations above 1200 masl. At the landscape scale, most remaining Atlantic Forest cover is embedded within dynamic agro-mosaics including elements such as small forest fragments, early-to-late secondary forest patches and exotic tree mono-cultures. In this sort of aging or long-term modified landscapes, habitat fragmentation appears to effectively drive edge-dominated portions of forest fragments towards an early-successional system, greatly limiting the long-term persistence of forest-obligate and forest-dependent species. However, the extent to which forest habitats approach early-successional systems, thereby threatening the bulk of the Atlantic Forest biodiversity, depends on both past and present landscape configuration. Many elements of human-modified landscapes (e.g. patches of early-secondary forests and tree mono-cultures) may offer excellent conservation opportunities, but they cannot replace the conservation value of protected areas and hitherto unprotected large patches of old-growth forests. Finally, the biodiversity conservation services provided by anthropogenic landscapes across Atlantic Forest and other tropical forest regions can be significantly augmented by coupling biodiversity corridor initiatives with biota-scale attempts to plug existing gaps in the representativeness of protected areas. (C) 2010 Elsevier Ltd. All rights reserved.

Effect of Fish Oil Supplementation for Two Generations on Changes of Lymphocyte Function Induced by Walker 256 Cancer Cachexia in Rats

Fish oil supplementation has been shown to improve the cachectic state of tumor-bearing animals and humans. Our previous study showed that fish oil supplementation (1 g per kg body weight per day) for 2 generations had anticancer and anticachetic effects in Walker 256 tumor-bearing rats as demonstrated by reduced tumor growth and body weight loss and increased food intake and survival. In this study, the effect of fish oil supplementation for 2 generations on membrane integrity, proliferation capacity, and CD4/CD8 ratio of lymphocytes isolated from mesenteric lymph nodes, spleen, and thymus of Walker 256 tumor-bearing animals was investigated. We also determined fish oil effect on plasma concentration and ex vivo production of cytokines [tumor necrosis factor-alpha (TNF-alpha), interferon-gamma (IFN-gamma), interleukin-4 (IL-4), IL-6, and IL-10]. Lymphocytes from thymus of tumor-bearing rats presented lower viability, but this change was abolished by fish oil supplementation. Tumor growth increased proliferation of lymphocytes from all lymphoid organs, and fish oil supplementation abolished this effect. Ex vivo production of TNF-alpha and IL-6 was reduced in supplemented animals, but IL-4 and IL-10 secretion was stimulated in both nontumor and tumor-bearing rats. IL-10 and IFN-gamma plasma levels was also decreased in supplemented animals. These results suggest that the anticachetic effects of fish oil supplementation for a long period of time (2 generations) in Walker 256 tumor-bearing rats may be associated to a decrease in lymphocyte function as demonstrated by reduced viability, proliferation capacity, and cytokine production.

Melatonin and the circadian entrainment of metabolic and hormonal activities in primary isolated adipocytes

The aim of this work was to investigate the effect of the in vitro circadian-like exposure to melatonin [in the presence or absence of insulin (Ins)] on the metabolism and clock gene expression in adipocytes. To simulate the cyclic characteristics of the daily melatonin profile, isolated rat adipocytes were exposed in a circadian-like pattern to melatonin added to the incubating medium for 12 hr (mimicking the night), followed by an equal period without melatonin (mimicking the day) combined or not with Ins. This intermittent incubation was interrupted when four and a half 24-hr cycles were fulfilled. At the end, either during the induced night (melatonin present) or the induced day (melatonin absent), the rates of lipolysis and D-[U-(14)C]-glucose incorporation into lipids were estimated, in addition to the determination of lipogenic [glucose-6-phosphate dehydrogenase and fatty acid synthase (FAS)] and lipolytic (hormone sensitive lipase) enzymes and clock gene (Bmal-1b, Clock, Per-1 and Cry-1) mRNA expression. The leptin release was also measured. During the induced night, the following effects were observed: an increase in the mRNA expression of Clock, Per-1 and FAS; a rise in lipogenic response and leptin secretion; and a decrease in the lipolytic activity. The intermittent exposure of adipocytes to melatonin temporally and rhythmically synchronized their metabolic and hormonal function in a circadian fashion, mimicking what is observed in vivo in animals during the daily light-dark cycle. Therefore, this work helps to clarify the physiological relevance of the circadian pattern of melatonin secretion and its interactions with Ins, contributing to a better understanding of the adipocyte biology.