1000 resultados para violência psicológica conjugal
Resumo:
Mitjanant les seves experincies, els ssers humans aprenen a construir significats amb els quals donar sentit i organitzar lentorn fsic i social en qu es troben immersos. No accedeixen a una realitat vertadera i nica sin que sn possibles mltiples construccions de la realitat. Per tant, s necessari elaborar hiptesis sobre un mateix, els altres i l'entorn. Aquestes hiptesis personals estan constitudes per dimensions de significat o constructes, que consisteixen en la captaci duna diferncia o en un contrast; implica percebre una discrepncia, que sexpressar en dos pols oposats. Per exemple, construir el significat fort implica diferenciar-lo del significat feble; a partir daquesta dimensi fortfeble s'organitzen les experincies classificant-les al llarg daquest continuum. Els constructes sintegren en una xarxa constitunt un sistema. Lexperincia clnica evidencia sovint que dones maltractades no reconeixen la violncia de gnere. Lexperincia dabs ha de ser detectada, construda i integrada dins del mn dels significats, s a dir, dels constructes, per ser identificada com a tal. Per exemple, s necessari construir la noci dagressor i de vctima per poder posicionar-hi a un mateix i als altres. Lobjectiu daquest estudi s explorar el sistema de constructes en dones que pateixen o han patit violncia de gnere, centrant-se en la construcci personal de labs per identificar els seus constructes i detectar possibles motius que bloquegin el trencament de la relaci amb el maltractador o altres possibles solucions. La mostra est constituda per 36 dones, amb un rang dedat situat entre els 18 i els 72 anys. La mitjana dedat es troba al voltant dels 45 anys. La durada daquest estudi s de mar de 2006 a mar de 2007.
Resumo:
Amb el segent estudi volem conixer limpacte penal que ha tingut laprovaci de la LO 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecci integral contra la violncia de gnere, en matria de maltractament ocasional en lmbit de la parella (art. 153 CP). Presentem el treball empric que hem dut a terme, el qual consisteix en una anlisi quantitativa de les sentncies dictades pels jutges de Barcelona pel delicte de maltractament ocasional quan es produeix en la parella i de les executries corresponents a cadascuna de les sentncies, per tal de conixer, a ms de les penes imposades en sentncies, les penes que efectivament sexecuten per la comissi daquest delicte. Hem constatat que una gran part de la violncia domstica fa referncia al maltractament ocasional de lhome contra la dona parella o ex parella. s un delicte que s es castiga, ja que els jutges dicten en la majoria dels casos sentncies condemnatries i opten per la imposici en sentncia de la pena privativa de llibertat. A ms, com des de laprovaci de LO 1/2004 s obligatori, la pena imposada va acompanyada de penes accessries, particularment de la prohibici de aproximaci i de comunicaci. Generalment, en execuci, la pena de pres es suspn amb regles de conducta, sobre tot amb lobligaci de realitzar programes formatius o de tractament. Aix doncs, la comissi dun delicte de maltractament ocasional en lmbit de la parella t conseqncies penals importats, a ms de les conseqncies que pugui tenir en altres mbits.
Resumo:
La segent investigaci aborda el problema de la violncia de gnere dins la parella en dones immigrants. El motiu que va despertar linters per abordar aquesta qesti ha sigut lincrement de casos que actualment arriben al sistema sociosanitari i juridicopenal (Instituto de la mujer, 2007). Lobjectiu s doble, per una banda, conixer limpacte que han tingut els dispositius sociolegals sobre les prpies dones immigrants, i daltre, conixer com el fenomen de la violncia de gnere-immigraci ha influt i modificat les prctiques dins de les institucions on es desenvolupen els dispositius sociolegals. Els plantejaments terics orienten envers a donar una perspectiva de gnere i destudis culturals en lanlisi del problema. La metodologia utilitzada ha sigut de tipus qualitatiu (entrevistes obertes a informants claus: professionals dels sistema sociolegal i dones immigrants que han patit o pateixen violncia de gnere en la parella). Els resultats mostren unes dimensions que hem de considerar: (1) efectes protectors dels dispositius sociolegals i alhora efectes de desemparament, indefensi i estigmatitzaci envers les dones, i (2) resistncies per part de dones i professionals envers limaginari social que domina en el sistema, resistncies que son mostrades mitjanant replantejaments sobre les diferncies interculturals, intervencions relatives a les formes de vida particulars de les dones, la reconceptualitzaci dels lmits de la violncia de gnere i la prioritzaci de la recuperaci de les dones. Dins de les propostes suggerides, es destaca la necessitat dunes prctiques sociolegals que es centrin en la tica de la cura (Izquierdo, 2003) per sobre de la tica de la sanci penal.
Resumo:
Des de la Subdirecci General de Reparaci i Execuci Penal a la Comunitat es va rebre lencrrec de fer un estudi, conjuntament amb el Centre dEstudis Jurdics i Formaci Especialitzada, sobre lavaluaci de programes formatius aplicats des de lexecuci penal a la comunitat en delictes de violncia de gnere. Es volia conixer el perfil ms com dinfractors que arriben als programes formatius de violncia de gnere que es duen a terme en lmbit comunitari. Tamb es volia avaluar aquests infractors, abans de laplicaci dels programes formatius, en relaci amb els factors de risc i protecci que des de la teoria i des daltres estudis shan associat amb aquests tipus de delictes. Es volia conixer quins aspectes es treballen a travs dels continguts dels programes formatius de violncia de gnere i la seva relaci amb els factors de risc terics i detectar si hi havia diferncies significatives entre programes de les diferents entitats collaboradores. Finalment es volia avaluar lefectivitat dels programes formatius a dos nivells: observar lassoliment dels mateixos objectius daprenentatge/canvi que planteja el programa i conixer la taxa de reincidncia dels subjectes, en el mateix tipus de delicte, un cop han dut a terme el programa formatiu i contrastar-la amb el dun grup control de caracterstiques similars. Aquest darrer punt formar part duna recerca posterior.
Resumo:
Aquest treball tracta sobre la violncia. Especficament sobre el que els joves entre 14 i 23 anys en pensen. Socialment la violncia sassocia al fet de ser home. Per tant, podem pensar que per demostrar la seva virilitat molts homes joves la poden utilitzar. Per, qu passa en el cas de les joves? Per qu la violncia continua sent una eina no de supervivncia sin destil de vida? Com podem entendre aquestes subtileses que de vegades sescapen a primer cop dull? Aquest estudi s ambicis, per al mateix temps realista. Busquem conixer, entendre i contribuir a crear lnies daccions que facilitin leradicaci de la violncia. Sabem que amb un sol estudi i de curta durada s impossible, per el que volem s iniciar aquest procs. Per aix, aquest estudi utilitza una metodologia variada (IAT, fotointervenci i entrevistes) que ha perms veure la part qualitativa, de vegades oblidada, per que ens permet veure, pel seu carcter illustrador, all que la simple utilitzaci quantitativa no reflecteix per si mateixa. La poblaci estudiada sn joves a disposici judicial, pares i mares, professionals del Servei de Justcia i joves que no es troben en disposici judicial. Els resultats obtinguts posen sobre la taula la convivncia de les idees tradicionals sobre el que s ser home, el que s ser dona i el que sentn per violncia, amb el mite digualtat i no masclisme. Invita a aprofundir en les raons per continuar mantenint la violncia com a forma no sols de resoluci de conflicte, sin com a estil de vida lligat al fet de ser dun sexe o de laltre i de carcter immodificable. Des de les dades obtingudes i la seva anlisi proposem, en termes generals, la continutat de la recerca, la formaci sobre sexualitat, gnere, violncia, vincles, poder, etc. I activitats cap a la sensibilitzaci.
Resumo:
Nou document produt pels professionals dels equips dassessorament tcnic penal de Catalunya (EAT penal) en lmbit de la jurisdicci dadults, elaborat en el context del programa Compartim del Centre dEstudis Juridics i Formaci Especialitzada del Departament de Justcia. En aquest cas, es tracta de la revisi de la Guia davaluaci del testimoni en violncia de gnere (GAT-VIG-R) amb mostres dels EAT penal de Catalunya. Transcrivim una part de la presentaci de lobra on els mateixos autors ens expliquen els motius de la seva elaboraci: s dins els peritatges psicolgics on sens encomana una de les tasques ms delicades i complexes que duem a terme els psiclegs dels EAT penal: lanlisi de la credibilitat dels testimonis. s en aquest camp que decidim, lany 2009, donar un pas ms enll i analitzar en profunditat les tcniques que hi ha actualment sobre lanlisi de la credibilitat del testimoni adult en violncia de gnere per tal de valorar la seva possible eficcia i la seva posterior administraci. El present document suposa el primer pas per millorar lavaluaci del testimoni en violncia de gnere dins dels equips dassessorament tcnic penal mitjanant la revisi de la Guia davaluaci del testimoni en violncia de gnere, instrument publicat al nostre pas el 2007 per Jurez, J.R.; Mateu, A. i Sala, E. Aix el present treball s el punt de partida per tal dobtenir un primer perfil sociodemogrfic, psicolgic i del testimoni en casos de violncia de gnere crebles amb lobjectiu que en properes recerques puguem arribar a obtenir criteris objectius per tal de discernir els testimonis crebles en violncia de gnere daquells que no ho sn.
Resumo:
La recerca vol fer una aproximaci emprica a les respostes que des del sistema penal a Catalunya sofereix al fenomen de la violncia de gnere. Shan explorat de forma transversal les diverses fonts estadstiques quantitatives dels diferents serveis, des del Consejo del Poder Judicial, el Departament dInterior i el Departament de Justcia, fins a l Institut Catal de les Dones en el perode 2007-2008. Tanmateix sha elaborat una base de dades jurisprudencial amb totes les sentncies dictades per les Audincies Provincials a Catalunya durant aquest perode. Lavaluaci qualitativa es realitza a partir de lanlisi dels programes dintervenci existents, un focus group amb els operadors jurdics de la xarxa i lanlisi i buidat jurisprudencial.
Resumo:
Lestudi vol donar a conixer les caracterstiques psicolgiques, scio-demogrfiques i judicials dels menors denunciats per agredir a la seva parella, alhora que tamb vol donar a conixer les caracterstiques scio-demogrfiques de les vctimes daquests joves. La recerca es circumscriu a la provncia de Barcelona. La mostra de lestudi sn 90 casos que van passar entre gener de 2007 i juny de 2010 amb la qualificaci feta inicialment per la Fiscalia de Barcelona de: violncia domstica, maltractament en lmbit familiar, lesions, vexacions, actes/accions contra la integritat moral i violncia fsica contra les persones, ja siguin delictes o faltes.
Resumo:
Aquesta s la segona part de lestudi encarregat des de la Subdirecci General de Reparaci i Execuci Penal a la Comunitat que volia saber leficcia dels programes formatius aplicats des de lexecuci penal a la comunitat en delictes de violncia de gnere. En aquesta segona part savalua el grau de satisfacci dels usuaris del programa aplicat quan ja fa una mitjana d1 any que van acabar el seu contacte amb la Justcia. Tamb sha seguit aquests subjectes a nivell de reincidncia, per conixer si consta a les bases policials noves denuncies per aquest o altres tipus de delictes. En total han estat 170 usuaris els participants en la recerca. Tamb sels va trucar per telfon i sels va passar una enquesta telefnica de percepci respecte la seva satisfacci amb els resultats del curs formatiu i daltres aspectes de la seva vida actual.
Resumo:
Lobjectiu principal daquesta recerca s conixer com funciona, dins de lmbit del procs penal (recursos socials pblics, advocats, policia i jutjats), el servei dinterpretaci en casos de dones que han patit violncia de gnere i no parlen catal ni castell, si realment es garanteix la comunicaci i si les dones que pateixen una barrera idiomtica tenen accs als recursos en les mateixes condicions que les dones espanyoles
Resumo:
Lobligaci a partir de la LO 1/2004 de realitzar programes formatius en cas de suspensi o substituci duna pena imposada per un delicte de violncia de gnere ha suposat que els operadors jurdics, malgrat el recolzament majoritari a aquesta mesura, es mostrin en desacord amb lobligatorietat i demanin ms discrecionalitat.
Resumo:
La Llei Integral de Mesures contra la Violncia de Gnere estableix una srie de mesures legislatives que tenen per objecte el reconeixement dels drets de les vctimes de la violncia, enfortir la sensibilitat ciutadana davant de la violncia de gnere, instaurar un sistema de serveis socials datenci i de recuperaci de les vctimes, garantir els seus drets econmics i laborals, instaurar un sistema institucional de tutela, determinar un marc penal i processal i garantir la coordinaci de tots aquells recursos que es dediquen a aquesta qesti. Conscients de la importncia daquesta Llei, de les dificultats que deriven de la seva aplicaci, aix com de la nostra experincia en la prctica forense en casos de violncia domstica i de gnere, neix la idea de realitzar la recerca daquest estudi. Una recerca que pretn establir, a partir de lanlisi dels relats de dones vctimes de violncia de gnere en la relaci de parella, criteris de credibilitat que permetin validar les seves declaracions. Criteris obtinguts a partir de les mateixes paraules de les vctimes. Partint duna metodologia mixta, quantitativa i qualitativa, hem obtingut uns resultats que ens han perms definir un sistema de criteris de credibilitat genuns i discriminadors. Una discriminaci obtinguda a partir de la comparaci de les declaracions de dues mostres: vctimes reals i vctimes simulades. I, fruit daquesta comparaci, la discontinutat narrativa, els detalls estranys, la reproducci de converses, les correccions espontnies, lambivalncia i ambigitat vers lagressor, la violncia indirecta, suscitant por i terror, la por a les represlies, la imposici i intimitat del secret, la indefensi, levoluci de la violncia i progressi de la asimetria de poder, la dualitat de la conducta domstica / imatge social de lhome, el control ampli mascul cognitiu-conductual, la descripci contextualitzada de microviolncies, les estratgies de supervivncia de la dona i el relat inhibit amb vergonya, han resultat criteris de credibilitat de les dones vctimes de violncia de gnere que ens permetran validar el seu relat.
Resumo:
La importncia de la prevenci de la violncia contra les dones ha fet del tot necessari disposar de procediments i tcniques de predicci de la violncia, ja que per fer una prevenci adequada cal valorar el risc que succeeixin actes violents. La SARA s un instrument til en la predicci de la violncia contra la parella sentimental que consta de 20 tems o factors de risc. Aquesta investigaci tracta sobre ladaptaci de la SARA a la nostra realitat poblacional. La mostra seleccionada ha estat 102 parelles, les quals han estat usuries de lEquip dAssessorament Tcnic Penal de Barcelona de la Generalitat de Catalunya. Sels ha administrat la SARA i un protocol extens de ms de 200 tems relacionats, tots ells, amb factors de risc estudiats en altres investigacions. Els resultats obtinguts indiquen que les dones que viuen separades de la seva parella abans de lndex offense tenen major probabilitat dinformar de fets violents que aquelles que viuen amb la seva parella. Alhora, els resultats mostren que la violncia contra les dones s crnica i repetitiva, ja que un 73,5% de les vctimes afirmava haver estat agredida fsicament abans de la denncia interposada. Pel que fa a la puntuaci final de la SARA, podem concloure que la mitjana dels agressors de la mostra estudiada ha estat de 19,58, i tots els agressors que havien obtingut una puntuaci total per sobre daquesta mitjana augmentava gaireb 6 vegades la probabilitat de ser reincident en un futur. Del total dagressors, un 60% han estat reincidents, i la valoraci global obtinguda amb la SARA va ser la variable amb major capacitat predictiva, classificant correctament el 85% dels reincidents i el 72% dels no reincidents.
Resumo:
Aquesta investigaci sinscriu dins del marc de latenci a les vctimes de violncia de gnere que ofereix loficina datenci a la vctima de Lleida, depenent del Departament de Justcia de la Generalitat de Catalunya. Lentrada en vigor de la llei 27/03 reguladora de lOrdre de Protecci de les vctimes de violncia domstica, aix com les ltimes modificacions de textos legals han pogut propiciar, junt amb el ress social daquest fenomen, un canvi en el perfil de les vctimes de violncia de gnere que satenen en aquestes oficines, fonamentalment pel que fa a variables de caire sociodemogrfic, com ara ledat, la situaci personal, familiar, laboral, etc. Encara que la major part de les vctimes ateses sn ms grans de 30 anys, al voltant duna tercera part t menys de 30 anys. No sha trobat, per, que aquestes vctimes denuncin ms maltractament psquic que fsic (que implcitament porta aparellat maltractament psquic), encara que triguen menys temps a denunciar el maltractament que les vctimes ms grans. Daltra banda, es constata que noms algunes de les variables sociodemogrfiques estudiades, en especial la situaci laboral de les vctimes, la relaci que mantenen amb lagressor i el fet de tenir o no fills amb ells, resulten rellevants en relaci a les mesures judicials adoptades com a conseqncia de la denncia. La relaci daquestes variables sociodemogrfiques amb les necessitats dintervenci no resulten tan clares, molt probablement per lefecte daltres variables moduladores no tingudes en compte en el disseny com variables rellevants.
