Els vídeos d’Olga Diego: una memòria filmada

Olga Diego Freises (Alacant 1969) estudià Belles Arts a les facultats de València (Universitat Politècnica) i d’Altea (Universitat Miguel Hernández), on es titulà el 2006. La seua activitat artística ―crítica, compromesa i innovadora― s’ha orientat bàsicament a la performança, encara que amb un important suport gràfic i escultòric de dibuixos i de maquetes. Com es habitual, Olga Diego fa servir el vídeo com a medi de registre i/o de suport de les accions. En ocasions el vídeo arriba a ser la base o el format de presentació d’una acció. És, doncs, un registre fotogràfic ―foto mòbil que pot esdevenir foto fixa― allò que conserva la memòria del que es féu o del que passà. En ocasions la gravació és manual i en ocasions la càmera va lligada a un artefacte. S’ofereixen, així, visions diferents de l’acció. En ocasions es treballa amb llum de dia i en ocasions amb llum de foc o de focus, oferint també així visions diferents de l’acció. Per tant, el vídeo es treballa en funció del suggeriment, de la claredat expositiva o de l’ambigüitat que s’intenta. Proposem aquí una introducció als vídeos vinculats a algunes de les accions d’Olga Diego desenvolupades a llocs tan diferents com ara Espanya, Sàhara Occidental Libre i Egipte.

Redefinição de uma metodologia de projecto à luz de uma estrutura fenomenológica

Dissertação de Mestrado para obtenção do grau de Mestre em Arquitectura, apresentada na Universidade de Lisboa - Faculdade de Arquitectura.

Família e Famílias no Portugal Contemporâneo. Discursos, Trama e Textura em Perspectiva Sociológica

Família. Família ou famílias? Família e famílias? A distinção entre a instituição "família" e os grupos sociais "famílias" ficou sociológica e definitivamente estabelecida desde que em 1888 Émile Durkheim escreveu a lição "Introduction à la Sociologie de la Famille". Mas onde radica exactamente esta transição do singular para o plural? E o que significa? Este texto ensaia uma resposta a tais interrogações. Mais de cem anos volvidos, move-nos exactamente o mesmo móbil de Durkheim, o de estudar não a família do passado, ou a família do futuro, mas a família contemporânea, "aquela que existe actualmente aos nossos olhos e no seio da qual vivemos" (Durkheim, 1975 [1888]: 7).