Caractérisation de la plainte cognitive dans le vieillissement normal et le trouble cognitif léger

Le vieillissement étant un enjeu démographique majeur, il est capital de mieux comprendre les changements qui surviennent durant cette période de la vie. Il est connu que certaines fonctions cognitives sont modifiées avec l’avancée en âge. D’ailleurs, 25 à 50 % des personnes âgées de 65 ans et plus rapportent avoir observé un déclin de leur cognition et de leur mémoire. Les travaux de cette thèse portent sur la caractérisation de la plainte cognitive chez des personnes âgées saines et chez des aînés ayant un trouble cognitif léger (TCL) ainsi que sur son évolution au fil de la progression vers la maladie d’Alzheimer. La première étude (Chapitre II) avait pour objectif d’identifier les différents domaines de plainte mnésique chez des personnes d’âge moyen et des individus plus âgés. Elle visait également à vérifier si les domaines de plainte étaient associés aux performances aux tests neuropsychologiques. L’effet sur la plainte de certaines caractéristiques personnelles (âge, sexe, niveau de scolarité et symptômes dépressifs) a aussi été examiné. Le Questionnaire d’auto-évaluation de la mémoire (QAM; Van der Linden, Wijns, Von Frenkell, Coyette, & Seron, 1989) et plusieurs tests neuropsychologiques ont été complétés par 115 adultes sains âgés de 45 à 87 ans. Une analyse en composantes principales réalisée sur l'ensemble des questions du QAM a permis d’identifier sept grands domaines de plainte. Des analyses subséquentes ont révélé que les plaintes les plus fréquemment rapportées par les participants sont associées à des situations où des facteurs internes et externes interfèrent avec la performance mnésique. Les analyses ont aussi montré que les plaintes relatives à des oublis dont les conséquences menacent l’autonomie et la sécurité témoigneraient de problèmes cognitifs et fonctionnels plus sévères. Enfin, nos résultats ont indiqué que les différents domaines de plainte reflètent globalement les problèmes cognitifs objectifs. Aucune association n’a été trouvée entre la plainte et la plupart des caractéristiques démographiques. La seconde étude (Chapitre III) avait pour but de caractériser la plainte cognitive dans le TCL ainsi que son évolution dans la progression de la démence. L’étude cherchait aussi à déterminer si les changements dans certains domaines de plainte étaient reliés au déclin de ii fonctions cognitives spécifiques chez les individus avec TCL qui ont progressé vers la démence (progresseurs). Des personnes avec TCL et des individus âgés sains ont été évalués annuellement pendant trois ans. Le QAM et le Multifactorial Memory Questionnaire (MMQ; Fort, Holl, Kaddour, & Gana, 2004) ont été utilisés pour mesurer leurs plaintes. Les résultats ont révélé que les progresseurs rapportaient davantage de difficultés associées à la mémorisation de contenus complexes (ex. : textes ou conversations), d’événements récents et d’informations sur leurs proches que les personnes âgées saines et ce, jusqu’à trois ans avec le diagnostic de démence. L’analyse des effets de groupe a indiqué que l’intensité des plaintes des progresseurs semble être demeurée stable durant le suivi. Il est donc possible qu’une proportion des progresseurs présentent une méconnaissance de leurs difficultés cognitives. Cependant, des analyses corrélationnelles ont montré que l’augmentation des plaintes reliées à trois domaines était associée à l’accroissement de certaines atteintes cognitives durant les trois ans. Ainsi, certaines plaintes pourraient permettre de mieux comprendre les difficultés cognitives qui sont vécues par la personne avec TCL. Les implications théoriques et cliniques de ces résultats seront discutées dans le dernier chapitre de la thèse (Chapitre IV).

Impacto de la auto - percepción de imagen corporal en sujetos con VIH y lipoatrofia facial.

La lipoatrofia facial es uno de los efectos secundarios que con más frecuencia se presenta y afecta la calidad de vida del paciente con VIH que recibe tratamiento antiretroviral. Metodología: Estudio observacional de corte transversal que involucró 126 sujetos, a quienes se aplicó una encuesta semi-estructurada para determinar cómo percibe el paciente que la lipoatrofia facial lo afecta en áreas afectiva, social, laboral y ocupacional; evaluar la percepción de la imagen corporal; caracterizar sociodemográficamente; determinar la prevalencia de lipoatrofia facial y establecer si hay diferencias de percepción de la imagen corporal según la caracterización sociodemográfica. Resultados: La Prevalencia de lipoatrofia facial fue del 57.1%. El grado de satisfacción en cuanto a apariencia física tuvo un promedio de 5.01±2.69. El 88.7% y 80.3% de los pacientes evaluados sintieron tristeza y frustración con su apariencia respectivamente. El 53.5% y el 42.9% informaron menos oportunidades laborales y educativas. La orientación sexual reportada con mayor frecuencia fue homosexualidad. No hubo diferencias estadísticamente significativas entre el grado de satisfacción de apariencia con aspectos sociodemográficos excepto en pacientes que recibieron apoyo psicológico. Conclusión: Primer estudio en el país que evalúa el impacto de la lipoatrofia facial en pacientes con VIH y tratamiento antiretroviral. Aunque la presencia de lipoatrofia facial sobre la cotidianidad no es estadísticamente significativa, si resulta trascendental pues existen porcentajes importantes de emociones y alteraciones psicológicas que afectan directamente a estos sujetos en las áreas afectiva, social, laboral y ocupacional. Se hace necesaria la realización de más estudios que permitan obtener mayor de evidencia.

Eficacia y seguridad de la melatonina para el manejo de los trastornos del sueño en el autismo: meta-análisis

INTRODUCCIÓN: El 80% de los niños y adolescentes con trastornos del espectro autista (TEA) presenta algún trastorno del sueño, en cuya génesis al parecer intervienen alteraciones en la regulación de la melatonina. El objetivo de este metaanálisis fue determinar la eficacia y seguridad de la melatonina para el manejo de ciertos trastornos del sueño en niños con TEA. MÉTODOS: Tres revisores extrajeron los datos relevantes de los ensayos clínicos aleatorizados doble ciego de alta calidad publicados en bases de datos primarias, de ensayos clínicos, de revisiones sistemáticas y de literatura gris; además se realizó búsqueda en bola de nieve. Se analizaron los datos con RevMan 5.3. Se realizó un análisis del inverso de la varianza por un modelo de efectos aleatorios para las diferencias de medias de los desenlaces propuestos: duración del tiempo total, latencia de sueño y número de despertares nocturnos. Se evaluó la heterogeneidad interestudios con el parámetro I2 RESULTADOS: La búsqueda inicial arrojó 355 resultados, de los cuales tres cumplieron los criterios de selección. La melatonina resultó ser un medicamento seguro y eficaz para aumentar la duración total del sueño y disminuir la latencia de sueño en niños y adolescentes con TEA; hasta el momento la evidencia sobre el número de despertares nocturnos no es estadísticamente significativa. DISCUSIÓN: A la luz de la evidencia disponible, la melatonina es una elección segura y eficaz para el manejo de ciertos problemas del sueño en niños y adolescentes con TEA. Es necesario realizar estudios con mayores tamaños muestrales y comparados con otros medicamentos disponibles en el mercado.

Estimation of electronic coupling in π -stacked donor-bridge-acceptor systems: correction of the two-state model

Comparison of donor-acceptor electronic couplings calculated within two-state and three-state models suggests that the two-state treatment can provide unreliable estimates of Vda because of neglecting the multistate effects. We show that in most cases accurate values of the electronic coupling in a π stack, where donor and acceptor are separated by a bridging unit, can be obtained as Ṽ da = (E2 - E1) μ12 Rda + (2 E3 - E1 - E2) 2 μ13 μ23 Rda2, where E1, E2, and E3 are adiabatic energies of the ground, charge-transfer, and bridge states, respectively, μij is the transition dipole moments between the states i and j, and Rda is the distance between the planes of donor and acceptor. In this expression based on the generalized Mulliken-Hush approach, the first term corresponds to the coupling derived within a two-state model, whereas the second term is the superexchange correction accounting for the bridge effect. The formula is extended to bridges consisting of several subunits. The influence of the donor-acceptor energy mismatch on the excess charge distribution, adiabatic dipole and transition moments, and electronic couplings is examined. A diagnostic is developed to determine whether the two-state approach can be applied. Based on numerical results, we showed that the superexchange correction considerably improves estimates of the donor-acceptor coupling derived within a two-state approach. In most cases when the two-state scheme fails, the formula gives reliable results which are in good agreement (within 5%) with the data of the three-state generalized Mulliken-Hush model

Empowerment: model i instrument de mesura basat en les variables primàries o efectives PIEQ (Primary Items Empowerment Questionnaire)

In this thesis a review of the state of the art on empowerment is found. A proposal is put forward for a model of the effective variables of empowerment, a new theoretical model that provides a distinct classification of individual variables. The model consists of four metavariables called reciprocal, unidirectional, shared and reflexive. Finally, a measurement tool for measuring and representing these variables graphically is described, including its process of elaboration through a preliminary pilot study that served to refine and improve the questionnaire. Both the model and the instrument proposed aim to determine the state of the primary variables involved in determining the predisposition and potential of a working group towards empowerment. With the measurement tool both organisational, departmental, working group and/or individual data can be obtained. This instrument can help companies and organisations to discover the limitations existing within a working group and act in consequence.

Cap a un model per interpretar i facilitar l'aprendre: estratègies i recursos per a la reflexió-acció en i des de la pràctica

1.- L'enquadrament d'aquest treball de recerca s'ha fet en i des de la praxis. EI que interessa és descobrir i proposar instruments pedagògics d'ajuda, assequibles i contextualitzats, especialment en el terreny de la comunicació i la interacció Educador-Educand. La metodologia que s'ha fet servir és de caire qualitatiu, etnogràfic, en un enfocament basat en la investigació-acció. La visió de la persona és volgudament holística; els sentiments, els significats, I' orientació personal, I' autodirecció. esdevenen elements centrals. La hipòtesi de treball, en la qual es fonamenta la recerca, podria formular-se així: 'En la pràctica, els Educadors, d'una forma més o menys reflexiva, perceben i interpreten el procés d'aprendre dels Educands; hi intervenen, el mediatitzen; n'avaluen la direcció i l'encert". A partir d'aquest supòsit, l'investigador veu convenient donar resposta a tres qüestions centrals: A) Com comprenem i interpretem els Educadors el procés d'aprendre dels Educands?; B) Quin tipus d'intervenció resultarà adient per promoure i/o facilitar l'aprendre?; C) Amb quins instruments i estratègies comptem per ajudar pedagògicament? 2.- Per llegir l'aprendre, l'investigador fa ús d'un model mental, indispensable per ordenar les dades de l'experiència. Convé, per tant, explicitar-lo, fer-ne ciència, coneixement compartit. En aquesta direcció de treball se li plantegen dos tipus d'interrogants: A) Quins són els elements comuns a qualsevol experiència d'aprenentatge?; Quina mena d'activitat o experiència personal desenvolupen tots els Educands; i B) Com es manifesta aquesta experiència? Amb quins indicadors? Quina mena de "text" llegeix l'Educador per orientar la seva intervenció d'ajuda? 3.- L'aprenentatge. en aquest treball, és considerat per l'investigador com la resultant de tres processos personals: el posicionament, l'estratègia i l'avaluació. Quan l'Educador vol compartir amb l'Educand el seu procés idiosincràtic d'aprendre, procura reconstruir amb ell aquestes tres accions bàsiques: A) Com es posiciona: què tem o desitja, què creu, què espera, quines expectatives viu, com es motiva? B) Quines són les seves pautes d'actuació: com treballa, com memoritza, com recupera la informació que té a la memòria, què fa davant d'un problema... ? C) Què busca; què és important per a ella; què pretén... ? 4.- Davant la complexitat dels missatges emesos per l'Educand l'investigador opta per llegir tres tipus de "textos": els productes i els resultats; les conductes; i els missatges parlats. Entre tots tres, pensa, podrà trobar elements i indicadors adequats per fonamentar, sempre hipotèticament, la seva actuació pedagògica. 5.- Procura sobretot detectar i fer existir els èxits, aquells productes i/o resultats que l'Educand troba valuosos, per tal d'ajudar-lo a prendre consciència dels seu repertori personal d'estratègies i capacitats. En aquest àmbit es proposen tres actituds o enfocaments del treball d'ajuda: A) El primer fa referència a la presa de consciència de l'estratègia personal, que s'amaga darrera el producte valorat. B) El segon apunta cap al respecte per l'estratègia que cadascú executa i, per tant, li és familiar. L'Educand la necessita. Es la seva. Es troba en la seva experiència, encara que no necessàriament existeixi en la seva construcció conscient. C) El tercer ,el duu a valorar l'estratègia d'acord amb les finalitats de l'Educand. La seva adequació es legitima pel que es proposa. Partim del supòsit que tota conducta es troba dirigida per un propòsit a vegades difícil de copsar i no sempre recomanable per a l'Educand. 6.- La conducta percebuda de l'Educand és entesa com un missatge, un conjunt d'indicadors de la seva activitat contextualitzada, interna i externa; missatge que, en relació amb altres, com els productes i les verbalitzacions, manifesta fragments dels seus significats, projectes, estratègies, valors. Es fa un èmfasi especial en les conductes "internes", els gestos mentals, l'acció interior, tramesa per mitja de microcomportaments sovint no conscient, i certificada per mitjà de la verbalització del viscut. 7.- Parlar amb l'Educand suposa dues menes d'accions: escoltar i emetre. Escoltem per comprendre; emetem per perfilar la comprensió i també per ajudar. En l'emissió, el missatge pedagògic té dues funcions: a) rellançar i orientar el pensament i l'autoexploració de l'Educand; i b) influir per tal que desenvolupi amb èxit el seu projecte d'aprendre. Interessa d'una manera especial ajudar a integrar en la consciència de l'Educand aquests elements de la seva experiència que poden facilitar-li l'adquisició del coneixement. I entenem que, en aquesta empresa, la paraula i la interacció verbal poden tenir-hi un joc important. Per aquesta raó s'ha considerat necessari oferir un model d'anàlisi de la interacció i els missatges verbals. 8.- "Les persones aprenen sempre, amb recursos, processos i sistemes de valoració idiosincràtics, per fa qual cosa la seva orientació en el context esdevé un referent central en el disseny de l'ajuda pedagògica i en la seva avaluació". Aquesta és la hipòtesi de sortida per dissenyar la intervenció pedagògica. Tothom aprèn, inevitablement; la qüestió és quina cosa està aprenent i de quina manera els seus resultats d'ara són mediatitzats per l'experiència passada i, alhora, condicionen el seu aprendre futur. L'aprenent es posiciona, anticipa el procés d' aprendre, valora la seva. capacitat per desenvolupar-lo amb èxit, es motiva en una determinada direcció, d'acord amb la seva experiència, els seus aprenentatges anteriors. Executa estratègies, mostra un tipus d'intel·ligència, una forma personal de processar la informació. Pretén quelcom. És un sistema obert en relació amb el medi: hi ha uns valors que dirigeixen la seva presa de decisions. Utilitza uns criteris propis, una gamma personal d'opcions conscients. Avalua el que fa, el resultat que obté i la seva capacitat personal. 9.- L'ajuda pedagògica que I' autor proposa s'encamina sobretot a facilitar en l'Educand la descoberta dels seus propis recursos. Es tracta de portar-lo cap a la consideració atenta de la seva pròpia experiència, per amplificar-la i fer-la existir com a recurs conscient . Ha dibuixat i experimentat tres conjunts d'intervenció cadascun enfocat vers un àmbit de l'experiència d'aprendre, el qual col·loca com a prioritari, sense oblidar qualsevol dels altres que pugui ser rellevant, per comprendre o ajudar. A) Intervenció sobre el posicionament. En aquest àmbit enfoca l'estil de motivació que executa l'Educand, mira de corregir-lo, si cal, a partir de l'anàlisi i la comprensió de les seves formes de motivar-se quan ell viu l'èxit. Treballa proposant objectius paradoxals de fracàs gairebé impossible, buscant l'assoliment de petits èxits, potser aparentment insignificants, però estratègics; prescriu l'automatisme, per modificar-lo si l'Educand ho desitja; comprova el procés d'anticipació de I' experiència que l'aprenent es construeix per orientar-se; l'ajuda a contextualitzar anticipació i a fer ús dels seus Ilenguatges interns més eficaços i còmodes;... B) Intervenció sobre les estratègies i processos. En un segon enfocament, no necessàriament posterior al descrit, considera les estratègies de I'Educand, també a partir dels seus encerts i èxits. Mira de portar-lo cap a fa descripció i presa de consciència de les seves maneres de fer mes còmodes i segures, les que lliguen amb les seves preferències cerebrals. Quan viu dificultats, el convida a explorar les excepcions, els moments en els quals les seves realitzacions són satisfactòries. Pretén sobretot modificar les seves creences limitants, posant-lo en conflicte amb els fets de l'experiència. A vegades, caldrà facilitar l'adquisició d'estratègies i procediments nous que l'Educand considera plausibles. Es tracta específicament de fer existir opcions noves d'actuació per tal d'assolir allò que vol i/o necessita. C) Intervenció sobre el sistema de valors de l'Educand. L'Educand viu uns valors, els quals expliquen el seu món intern les conductes que realitza i els resultats que obté. Aquest àmbit és col·locat, en el model, al centre del procés d'aprendre. Hom actua amb propòsits determinats, no necessariament conscients. L'obertura de la persona a l'experiència d'aprendre es dirigeix segons criteris i valors irrenunciables. 10.- L 'Educador procura compartir els objectius de l'Educand i els seus projectes per assolir-los; vol tanmateix que se'n faci coneixedor i director responsable. Per a això li convé preguntar-se per quina mena d'experiència està desenvolupant i quin sentit ecològic te per a ell. L'Educador, el seu model del món, la seva persona, està compromès en el procés d'ajuda. No és només un tècnic que aplica recursos objectius. El seu model de comunicació, el seu pensament, les seves expectatives i anticipacions, tenen un pes considerable en el tipus d'intervenció pedagògica que durà a terme i, d'escreix, en el tipus d' aprenentatge que facilita. En la intervenció, l'Educador parteix d'una avaluació intencionadament positiva, centrada en els recursos i les solucions, en la metacognició i l'autoregulació dels processos, a partir de premisses que pressuposen l'èxit personal.

Spherical nonparametric estimators applied to the UGAMP model integration for AMIP

The aim of this paper is essentially twofold: first, to describe the use of spherical nonparametric estimators for determining statistical diagnostic fields from ensembles of feature tracks on a global domain, and second, to report the application of these techniques to data derived from a modern general circulation model. New spherical kernel functions are introduced that are more efficiently computed than the traditional exponential kernels. The data-driven techniques of cross-validation to determine the amount elf smoothing objectively, and adaptive smoothing to vary the smoothing locally, are also considered. Also introduced are techniques for combining seasonal statistical distributions to produce longer-term statistical distributions. Although all calculations are performed globally, only the results for the Northern Hemisphere winter (December, January, February) and Southern Hemisphere winter (June, July, August) cyclonic activity are presented, discussed, and compared with previous studies. Overall, results for the two hemispheric winters are in good agreement with previous studies, both for model-based studies and observational studies.

Diagnostic analysis of atmospheric moisture and clear-sky radiative feedback in the Hadley Centre and Geophysical Fluid Dynamics Laboratory (GFDL) climate models

The interannual variability of the hydrological cycle is diagnosed from the Hadley Centre and Geophysical Fluid Dynamics Laboratory (GFDL) climate models, both of which are forced by observed sea surface temperatures. The models produce a similar sensitivity of clear-sky outgoing longwave radiation to surface temperature of ∼2 W m−2 K−1, indicating a consistent and positive clear-sky radiative feedback. However, differences between changes in the temperature lapse-rate and the height dependence of moisture fluctuations suggest that contrasting mechanisms bring about this result. The GFDL model appears to give a weaker water vapor feedback (i.e., changes in specific humidity). This is counteracted by a smaller upper tropospheric temperature response to surface warming, which implies a compensating positive lapse-rate feedback.

Estimating the hidden number of scrapie affected holdings in great Britain using a simple, truncated count model allowing for heterogeneity.

None of the current surveillance streams monitoring the presence of scrapie in Great Britain provide a comprehensive and unbiased estimate of the prevalence of the disease at the holding level. Previous work to estimate the under-ascertainment adjusted prevalence of scrapie in Great Britain applied multiple-list capture–recapture methods. The enforcement of new control measures on scrapie-affected holdings in 2004 has stopped the overlapping between surveillance sources and, hence, the application of multiple-list capture–recapture models. Alternative methods, still under the capture–recapture methodology, relying on repeated entries in one single list have been suggested in these situations. In this article, we apply one-list capture–recapture approaches to data held on the Scrapie Notifications Database to estimate the undetected population of scrapie-affected holdings with clinical disease in Great Britain for the years 2002, 2003, and 2004. For doing so, we develop a new diagnostic tool for indication of heterogeneity as well as a new understanding of the Zelterman and Chao’s lower bound estimators to account for potential unobserved heterogeneity. We demonstrate that the Zelterman estimator can be viewed as a maximum likelihood estimator for a special, locally truncated Poisson likelihood equivalent to a binomial likelihood. This understanding allows the extension of the Zelterman approach by means of logistic regression to include observed heterogeneity in the form of covariates—in case studied here, the holding size and country of origin. Our results confirm the presence of substantial unobserved heterogeneity supporting the application of our two estimators. The total scrapie-affected holding population in Great Britain is around 300 holdings per year. None of the covariates appear to inform the model significantly.

A capture–recapture approach for screening using two diagnostic tests with availability of disease status for the test positives only

The article considers screening human populations with two screening tests. If any of the two tests is positive, then full evaluation of the disease status is undertaken; however, if both diagnostic tests are negative, then disease status remains unknown. This procedure leads to a data constellation in which, for each disease status, the 2 × 2 table associated with the two diagnostic tests used in screening has exactly one empty, unknown cell. To estimate the unobserved cell counts, previous approaches assume independence of the two diagnostic tests and use specific models, including the special mixture model of Walter or unconstrained capture–recapture estimates. Often, as is also demonstrated in this article by means of a simple test, the independence of the two screening tests is not supported by the data. Two new estimators are suggested that allow associations of the screening test, although the form of association must be assumed to be homogeneous over disease status. These estimators are modifications of the simple capture–recapture estimator and easy to construct. The estimators are investigated for several screening studies with fully evaluated disease status in which the superior behavior of the new estimators compared to the previous conventional ones can be shown. Finally, the performance of the new estimators is compared with maximum likelihood estimators, which are more difficult to obtain in these models. The results indicate the loss of efficiency as minor.

Revisiting youden’s index as a useful measure of the misclassification error in meta-analysis of diagnostic studies

The paper considers meta-analysis of diagnostic studies that use a continuous score for classification of study participants into healthy or diseased groups. Classification is often done on the basis of a threshold or cut-off value, which might vary between studies. Consequently, conventional meta-analysis methodology focusing solely on separate analysis of sensitivity and specificity might be confounded by a potentially unknown variation of the cut-off value. To cope with this phenomena it is suggested to use, instead, an overall estimate of the misclassification error previously suggested and used as Youden’s index and; furthermore, it is argued that this index is less prone to between-study variation of cut-off values. A simple Mantel–Haenszel estimator as a summary measure of the overall misclassification error is suggested, which adjusts for a potential study effect. The measure of the misclassification error based on Youden’s index is advantageous in that it easily allows an extension to a likelihood approach, which is then able to cope with unobserved heterogeneity via a nonparametric mixture model. All methods are illustrated at hand of an example on a diagnostic meta-analysis on duplex doppler ultrasound, with angiography as the standard for stroke prevention.

Revisiting Youden's index as a useful measure of the misclassification error in meta-analysis of diagnostic studies

The paper considers meta-analysis of diagnostic studies that use a continuous Score for classification of study participants into healthy, or diseased groups. Classification is often done on the basis of a threshold or cut-off value, which might vary between Studies. Consequently, conventional meta-analysis methodology focusing solely on separate analysis of sensitivity and specificity might he confounded by a potentially unknown variation of the cut-off Value. To cope with this phenomena it is suggested to use, instead an overall estimate of the misclassification error previously suggested and used as Youden's index and; furthermore, it is argued that this index is less prone to between-study variation of cut-off values. A simple Mantel-Haenszel estimator as a summary measure of the overall misclassification error is suggested, which adjusts for a potential study effect. The measure of the misclassification error based on Youden's index is advantageous in that it easily allows an extension to a likelihood approach, which is then able to cope with unobserved heterogeneity via a nonparametric mixture model. All methods are illustrated at hand of an example on a diagnostic meta-analysis on duplex doppler ultrasound, with angiography as the standard for stroke prevention.

Estimating the hidden number of scrapie affected holdings in great Britain using a simple, truncated count model allowing for heterogeneity

None of the current surveillance streams monitoring the presence of scrapie in Great Britain provide a comprehensive and unbiased estimate of the prevalence of the disease at the holding level. Previous work to estimate the under-ascertainment adjusted prevalence of scrapie in Great Britain applied multiple-list capture-recapture methods. The enforcement of new control measures on scrapie-affected holdings in 2004 has stopped the overlapping between surveillance sources and, hence, the application of multiple-list capture-recapture models. Alternative methods, still under the capture-recapture methodology, relying on repeated entries in one single list have been suggested in these situations. In this article, we apply one-list capture-recapture approaches to data held on the Scrapie Notifications Database to estimate the undetected population of scrapie-affected holdings with clinical disease in Great Britain for the years 2002, 2003, and 2004. For doing so, we develop a new diagnostic tool for indication of heterogeneity as well as a new understanding of the Zelterman and Chao's lower bound estimators to account for potential unobserved heterogeneity. We demonstrate that the Zelterman estimator can be viewed as a maximum likelihood estimator for a special, locally truncated Poisson likelihood equivalent to a binomial likelihood. This understanding allows the extension of the Zelterman approach by means of logistic regression to include observed heterogeneity in the form of covariates-in case studied here, the holding size and country of origin. Our results confirm the presence of substantial unobserved heterogeneity supporting the application of our two estimators. The total scrapie-affected holding population in Great Britain is around 300 holdings per year. None of the covariates appear to inform the model significantly.

A capture-recapture approach for screening using two diagnostic tests with availability of disease status for the test positives only

The article considers screening human populations with two screening tests. If any of the two tests is positive, then full evaluation of the disease status is undertaken; however, if both diagnostic tests are negative, then disease status remains unknown. This procedure leads to a data constellation in which, for each disease status, the 2 x 2 table associated with the two diagnostic tests used in screening has exactly one empty, unknown cell. To estimate the unobserved cell counts, previous approaches assume independence of the two diagnostic tests and use specific models, including the special mixture model of Walter or unconstrained capture-recapture estimates. Often, as is also demonstrated in this article by means of a simple test, the independence of the two screening tests is not supported by the data. Two new estimators are suggested that allow associations of the screening test, although the form of association must be assumed to be homogeneous over disease status. These estimators are modifications of the simple capture-recapture estimator and easy to construct. The estimators are investigated for several screening studies with fully evaluated disease status in which the superior behavior of the new estimators compared to the previous conventional ones can be shown. Finally, the performance of the new estimators is compared with maximum likelihood estimators, which are more difficult to obtain in these models. The results indicate the loss of efficiency as minor.

Design and analysis of climate model experiments for the efficient estimation of anthropogenic signals

Presented herein is an experimental design that allows the effects of several radiative forcing factors on climate to be estimated as precisely as possible from a limited suite of atmosphere-only general circulation model (GCM) integrations. The forcings include the combined effect of observed changes in sea surface temperatures, sea ice extent, stratospheric (volcanic) aerosols, and solar output, plus the individual effects of several anthropogenic forcings. A single linear statistical model is used to estimate the forcing effects, each of which is represented by its global mean radiative forcing. The strong colinearity in time between the various anthropogenic forcings provides a technical problem that is overcome through the design of the experiment. This design uses every combination of anthropogenic forcing rather than having a few highly replicated ensembles, which is more commonly used in climate studies. Not only is this design highly efficient for a given number of integrations, but it also allows the estimation of (nonadditive) interactions between pairs of anthropogenic forcings. The simulated land surface air temperature changes since 1871 have been analyzed. The changes in natural and oceanic forcing, which itself contains some forcing from anthropogenic and natural influences, have the most influence. For the global mean, increasing greenhouse gases and the indirect aerosol effect had the largest anthropogenic effects. It was also found that an interaction between these two anthropogenic effects in the atmosphere-only GCM exists. This interaction is similar in magnitude to the individual effects of changing tropospheric and stratospheric ozone concentrations or to the direct (sulfate) aerosol effect. Various diagnostics are used to evaluate the fit of the statistical model. For the global mean, this shows that the land temperature response is proportional to the global mean radiative forcing, reinforcing the use of radiative forcing as a measure of climate change. The diagnostic tests also show that the linear model was suitable for analyses of land surface air temperature at each GCM grid point. Therefore, the linear model provides precise estimates of the space time signals for all forcing factors under consideration. For simulated 50-hPa temperatures, results show that tropospheric ozone increases have contributed to stratospheric cooling over the twentieth century almost as much as changes in well-mixed greenhouse gases.