998 resultados para Turpeinen, Oiva: Oolannin sota. Itämainen sota Suomessa
Resumo:
El present projecte analitza el nou panorama audiovisual donat pels avanos tecnolgics i l'evoluci parallela de l'espectador com a usuari d'aquests. Les American TV series sn l'objecte d'estudi a travs de les quals es definir la influncia dInternet com a eina, la web 2.0 com a espai de dileg i coneixement, i la narrativa hipertextual fruit de la interactivitat. Lost s l'exemple concret de American TV serie sota el qual s'explicar com aquestes caracterstiques sn portades a la prctica i convertides en una producci d'xit.
Resumo:
Desarrollo de un entorno con conectividad inalmbrica basada en Wi-Fi, sistema de envo y recepcin de datos en redes computacionales que utiliza ondas hertzianas para la comunicacin y est acotada por la Wi-Fi Alliance bajo el estndar 802.11.
Resumo:
Treball prospectiu experimental de pacients a estudi per possible lesi tumoral en lrea de cap i coll. Realitzarem bipsies de les lesions mitjanant una tcnica que anomenem Fibro-Laringo Bipsia (FLB) sota anestesia tpica i sedaci, consistent en biopsiar-les mitjanant un fibroscopi amb canal de treball que permet visualitzar tota la regi naso-faringo-larngia. Ho compararem amb un grup de pacients ja biopsiats durant lany 2010 amb la tcnica de Micro-laringo bipsia (MLB) sota anestesia general. Volem valorar si la FLB s una tcnica tan til pel diagnstic i /o estadiatge de tumors com ho s, actualment en el nostre servei, la MLB.
Resumo:
Aquest treball analitza els trets ms caracterstics del pensament de J.J. Rousseau centrant l atenci en el Discurs sobre l origen de les desigualtats entre els homes. Mitjanant un extens comentari del Discurs es proposa una revisi dels principis antropolgics que han fundat la filosofia poltica rousseauniana. I s entra a examinar algunes Declaracions de Drets sota la hiptesi de trobar algun dels trets d aquesta concepci antropolgica en el subjecte d aquells Drets.
Resumo:
Les intervencions de Cirurgia General i Digestiva constitueixen les terceres en freqncia en les intervencions programades i les segones en les durgncies. Lobjectiu principal s analitzar les caracterstiques demogrfiques, lestat fsic dels pacient i la incidncia de lanestsia de la Cirurgia General i Digestiva a Catalunya durant lany 2003. Dels resultats observem que la majoria dintervencions de Cirurgia General i Digestiva solen realitzar-se en pacients amb un bon estat fsic, arriben optimitzats a quirfan on es realitzen les intervencions duna manera programada, sota anestsia general i traslladant-se posteriorment a la Sala de Despertar.
Resumo:
Estudi randomitzat on es van realitzar colonoscpies amb insuflaci amb aire o CO2 a 80 pacients sota sedaci profunda amb propofol. Es van estudiar les dosis de propofol, el temps de despertar i el dolor desprs del procediment i es va comparar la incidncia de nusees, vmits i complicacions hemodinmiques en ambds grups. Segons els nostres resultats, la insuflaci amb CO2 no disminueix de forma significativa les necessitats de propofol ni el dolor postprocediment. El temps de despertar es redueix per no de forma significativa. La incidncia de nusees o vmits i complicacions hemodinmiques no varia entre grups.
Resumo:
Estudi de la presncia de cocana i opiacis en saliva, en subjectes sospitosos de conduir sota els efectes de les drogues. Aplicaci dun test dimmunoassaig (Cozart). Confirmaci i quantificaci dels resultats positius (CG-EM). Comparaci amb alteracions clniques en els subjectes. No hi ha diferncies entre concentracions de droga i signes clnics avaluades
Resumo:
El present treball no pretn aprofundir en la disciplina jurdica del dret eclesistic de l Estat, ja que en aquest sentit existeixen nombrosos treballs i molt bons que aborden el tema de forma magistral. El principi de llibertat religiosa i de culte que informen el dret eclesistic espanyol, atorga als individus i a les collectivitats diverses maneres d expressar la seva religi, formes que han d estar regulades per no topar amb les limitacions que qualsevol dret fonamental es pot trobar, sobretot la llibertat de les altres persones i l ordre pblic, per aix, calia des de les diferents legislacions tant estatal com autonmica, abordar el tema des duna ptica objectiva i laica. L encarregat de la defensa dels drets i llibertats fonamentals, continguts al ttol I de la Constituci espanyola, s el Tribunal Constitucional a travs del recurs dempara, l anlisi d algunes sentncies d aquest Tribunal ens ha acostat a l estudi doctrinal dels diferents principis generals i de les seves limitacions. Per altra banda, les administracions ms prximes a la ciutadania sn les administracions locals, sn elles, a travs dels instruments que la llei els hi permet, las qui han daplicar el fet religis en l mbit territorial on despleguen la seva potestat en relaci a les matries prpies de la seva competncia. L'objectiu d'aquest treball, s buscar i relacionar amb quines eines es troben les Entitats Locals, per fer front a la diversitat religiosa i de culte, producte del canvi social que ha generat bsicament el moviment migratori. La llei, faculta a l administraci local perqu adopti determinades posicions a travs de la seva declaraci de voluntat o la seva potestat reglamentaria, dins els lmits que la prpia llei li exigeix. s en aquest marc, on s han analitzat els actes administratius, les ordenances i reglaments que poden afectar a la llibertat religiosa o el dret de culte de dues Corporacions locals de la demarcaci de Girona. Per ltim, fem una reflexi a mode de conclusi, sobre quines actuacions en relaci al fet religis queden sota l autonomia local i en quina intensitat una administraci local, que no pot imposar ms limitacions que les imprescindibles per a preservar els drets fonamentals, pot influir en el fet religis.
Resumo:
Quan ens preguntem sobre la superdotaci, o ms concretament, sobre un nen superdotat, ens ve al cap aquell nen repellent que moltes vegades hem pogut tenir a la classe, un nen setcincies, amb ulleres, allat, amb un llibre sota el bra i al que tots el coneixen com el pilota del professor. Aix, s un estereotip, i com a tal, s erroni. s per aix i per altres raons, pel que hem decidit realitzar aquest projecte ja que, el que volem s conixer ms sobre la superdotaci i tot el que lenvolta.
Resumo:
Aquest projecte s una continuaci lgica de la investigaci realitzada durant lany 2005. Ha consistit en laplicaci del programa a un conjunt de joves infractors de les terres de Lleida i el seu seguiment per conixer la possible reincidncia en el delicte. Lobjectiu general era disposar dun instrument dintervenci efica en Medi Obert per al tractament de menors amb mesures judicials, de manera que els menors es vegin beneficiats pel contingut dun programa que augmenta la competncia i autoestima prosocial. Lestudi sha fet amb 10 menors, 5 en el grup experimental i 5 en el grup de control, dintre de la poblaci que al comenament de 2006 es trobava sota mesura imposada pel jutge de llibertat vigilada o sota mesura de realitzaci de tasques socioeducatives. Els resultats del seguiment dels menors que han realitzat el programa porta als autors a concloure que la taxa de reincidncia en el delicte s molt inferior en els joves que han seguit el programa que en els que no lhan seguit. Aquesta taxa tamb s inferior a la mitjana de reincidncia per mesures de medi obert de Lleida i Catalunya
Resumo:
Lestudi de la saliva com a matriu danlisis de drogues dabs en conductors es fa des dels anys 80. Els investigadors trobaven dificultats per el major inconvenient va ser lexistncia de tcniques analtiques no prou sensibles per a la detecci de les drogues. A finals de les anys 90 la saliva es va considerar un fluid molt adequat i es van anar publicant treballs que investigaven aquesta temtica. No obstant aix encara no n hi ha molts treballs, especialment al nostre pas. A Catalunya no shan fet estudis encara que sha contribut en alguns projectes realitats fora de la nostra comunitat. Objectius: Obtenir dades del consum de drogues dabs en una mostra de conductors de vehicles a motor. Obtenir dades dels txics ms freqents trobats en les mostres analitzades. Relacionar el consum de txics amb alteracions en la conducta o conduccions temerries en la poblaci que es sotmet a lestudi. Metodologia: Estudi duna mostra de subjectes que sn aturats per la Gurdia Urbana de Barcelona, Girona ,Tarragona i policia local de el Prat de Llobregat conduint vehicles a motor. Obtenci duna mostra de saliva als subjectes que es consideren que poden trobar-se sota la influncia de les drogues. Anlisis de les mostres per immunoassaig mitjanant el kit Cozart DDS com a test de camp i confirmaci dels resultats per cromatografia de gasos i espectrometria de masses. Resultats: Es descriuen en els resultats obtinguts, les freqncies de consum, les principals drogues dabs trobades i es valoren els smptomes clnics que presentaven els subjectes. Conclusions: Les drogues dabs estan presents en conductors de vehicles a motor. El kit utilitzat per la determinaci de drogues a peu de carretera s una bona eina ats que es confirmen els resultats especialment per a la cocana i opiacis.
Resumo:
Els malalts crtics presenten sovint seqeles cognitives a llarg termini, laplicaci de ventilaci mecnica (VM) pot contribuir al seu desenvolupament. El principal objectiu del nostre estudi fou investigar lefecte de dos patrons de ventilaci (volum corrent elevat/baix) en lactivaci neuronal (expressi de c-fos) en determinades rees cerebrals en un model en rates. Desprs de 3 hores sota VM, es va trobar activaci neuronal; la seva intensitat va ser superior al grup de volum corrent elevat, suggerint un efecte iatrognic de la VM al cervell. Aquests resultats suggereixen que cal aprofundir en lestudi del crosstalk cervell-pulm en malalts crtics sota VM.
Resumo:
La funcin de la aplicacin Sky Net (un sistema de control de versiones y sincronizacin de documentos on-line) ser la de ofrecer un conjunto de herramientas capaces de establecer una comunicacin cliente-servidor de forma transparente utilizando carpetas del disco duro. De esta forma el usuario final podr tener todos sus documentos guardados en un servidor, poderlos recuperar en el momento que se desee, y tener los mismos documentos en todas las estaciones de trabajo que estn conectadas a la aplicacin. Adems se le aade una funcin de control de versiones que permitir guardar el contenido de una carpeta bajo un identificador (nombre o versin), y poderlo recuperar ms adelante aunque ya hayamos hecho modificaciones en los documentos de dicha carpeta. El proyecto se compone de dos aplicaciones: Sky Catcher, la aplicacin cliente, y Sky Node, la aplicacin servidor.
Resumo:
La propuesta CRM que se pretende ofrecer consiste en una herramienta estratgica de negocio para gestionar las relaciones con los clientes. La aplicacin est desarrollada bajo un prisma Siebel para un determinado club deportivo. Esta herramienta ha de permitir estudiar todas las posibles oportunidades de negocio cubriendo la necesidad de saber en cualquier momento la circunstancia personalizada de cada cliente (socio o no socio) y de sus trmites. El objetivo fundamental del CRM es lograr la fidelizacin del cliente maximizando los recursos utilizados, mejorar los servicios ofrecidos en un grado ptimo y aumentar la cuenta de resultados. Para ello se plantea implantar una aplicacin totalmente configurada y adaptada a las necesidades de un club deportivo.
Resumo:
El nostre objectiu fou analitzar la prevalena de la resistncia a la insulina (RI) en una cohort de pacients amb sndrome dapnea-hipopnea de la son (SAHS) sota la hiptesi que el SAHS s un factor de risc independent per al desenvolupament de RI. Realitzarem un estudi prospectiu transversal incloent-hi pacients consecutius diagnosticats de SAHS. Estudiarem les diferncies entre pacients SAHS amb i sense RI. Incloem 103 pacients (73,8% homes). El 46,7% (n=42) tenien RI, i aquest grup va tenir major IMC i parmetres ms greus d'hipxia intermitent nocturna. Els factors de risc independents per a la RI van ser l'IMC i l'ODI
