Medición de los niveles de apropiación de las TIC en los profesores de la Universidad del Rosario

En el plan de desarrollo integral 2004 – 2019 la universidad tiene como objetivo integrar diferentes tecnologías de información y comunicación en los ejes misionales de docencia, investigación y extensión, propiciando un cambio cultural progresivo de la comunidad rosarista. (pag.59); Es por esto que la universidad desea saber el nivel de conocimiento y competencia tecnológica de los docentes. Así las cosas, la Universidad busca que con su plan de desarrollo integral se forme al profesor en esa cultura, siendo este competente con la tecnología de la información para lograr ejercer satisfactoriamente su cátedra, en el contexto en que dicho plan desea integrar las diferentes tecnologías de información y comunicación, a fin de generar un apoyo a los procesos de los docentes a nivel curricular, optimizando el uso de plataformas educativa en la labor pedagógica

ARTINTEC S.A.S.: propuestas interactivas con contenido educativo

ArtInTec es una organización creativa que ofrece servicios complementarios de apoyo pedagógico mediante instalaciones artísticas que integran arte y tecnología, unión que permite abarcar tres conceptos fundamentales: interactividad, lograda a través de herramientas tecnológicas convencionales y no convencionales; experiencias cognitivas significativas, mediante la generación de procesos de aprendizaje innovadores que permitan la construcción de saberes de trascendencia, y desarrollo de contenidos de diferentes temáticas que fortalezcan el aprendizaje. En su primera etapa, ArtInTec estará enfocada en el diseño, producción, comercialización, divulgación y venta de servicios transversales de apoyo pedagógico que impliquen la intermediación del arte y la tecnología, partiendo del concepto de instalación artística como género del arte contemporáneo que utiliza directamente el espacio de exposición como escenario para ser transitado por el espectador, logrando así una experiencia interactiva. Los tres servicios comparten características que se constituyen como columna vertebral de su naturaleza: tienen un objetivo altamente pedagógico, las temáticas son desarrolladas previo consenso entre la institución y ArtInTec, su componente artístico es el hilo conductor de la experiencia y se desarrollan en las instalaciones de la institución contratante. A continuación se enuncia cada uno de los servicios ofrecidos: a. Taller asistido por nuevas tecnologías. b. Instalación interactiva en gran formato. c. Instalación interactiva para dispositivos móviles.

Expressió escrita en nois i noies de cicle superior d'EGB. Estudi descriptiu sobre el producte escrit: un estudi de casos sobre el procés de composició escrita

La recerca sobre l'expressió escrita ha evolucionat de forma espectacular al llarg d'aquest segle. Si fins als anys 60 l'objectiu dels estudis es centrava exclusivament en les produccions escrites i en l'anàlisi del sistema de la llengua des d'una òptica essencialment gramatical, actualment l'interès dels investigadors s'orienta a analitzar els diversos aspectes comunicatius, lingüístics i socioculturals de l'acte d'escriure i a comprendre els diferents processos i operacions cognitius implicats en els processos redaccionals. En aquest sentit, doncs, per un costat, gràcies a les aportacions de diverses ciències del llenguatge (la lingüística del text, l'anàlisi del discurs, la pragmàtica filosòfica, la sociolingüística, etc.) el text escrit ja no s'analitza com una suma de frases que compleixen amb les regles i convencions gramaticals, el text escrit és vist com una unitat lingüística amb entitat pròpia que té una finalitat comunicativa concreta, es produeix en un context determinat i que s'estructura internament a través de l'ús de regles de gramàtica, però també, de cohesió i coincidència textuals. I, per l'altre costat, des de la dècada dels 70, un nombre de recerques, sobretot des de la psicologia cognitiva es preocupen per aprofundir en el coneixement dels subprocessos i operacions inherents al fet d'escriure, amb la intenció fonamental de plantejar quins són els principals problemes que l'escriptura pressuposa per als escriptors aprenents, i així contribuir a reorientar els processos d'ensenyament i aprenentatge de l'expressió escrita a les escoles. A partir d'aquí, queda definida la intenció última d'aquest treball: obtenir informació sobre l'ús dels coneixements, habilitats i estratègies implicats en un procés psicològic complex com és l'expressió escrita en els nois i noies de Cicle Superior d'EGB de Girona. La pretensió, doncs, és contribuir al coneixement de les característiques de l'expressió escrita, tant les que fan referència a les produccions escrites com el procés de composició, que presenten els nois i noies de Cicle Superior d'EGB a la ciutat de Girona. Entenem que aquest és un primer pas, un punt de partida, perquè posteriorment es pugui continuar treballant en desenvolupament de propostes tècnico-pràctiques que serveixin per fonamentar el procés d'ensenyament i aprenentatge de l'expressió escrita. Amb aquest propòsit, doncs, l'estudi s'estructura en tres parts: En la primera o Marc Teòric, es defineixen els elements teòrics que regeixen i basen la recerca. Per a l'establiment d'aquest marc conceptual, es presenta primerament la concepció de llengua, funcional i comunicativa, que, a finals del segle XX fonamenta tant els models lingüístics com les perspectives didàctiques. Es revisen, en un segon moment, diverses aportacions tècniques sobre el concepte d'expressió escrita i es formula la definició pròpia, que permet articular coherentment la investigació realitzada: L'expressió escrita és un procés psicològic complex, en el qual hi intervenen operacions cognitives de naturalesa diversa, i que implica l'ús de coneixements i d'habilitats variats. Coneixements i habilitats que tenen com a finalitat la comunicació d'idees per mitjà de símbols gràfics i que, d'una banda fan referència a la gramàtica i a la llengua que s'utilitza en els textos escrits (codi escrit) i, de l'altra, a les estratègies comunicativo-lingüístiques que s'empren per a produir-los (procés de composició). S'aborda després l'aproximació conceptual al codi escrit, ressaltant la noció moderna de text i de les propietats textuals, tasca que esdevé decisiva per al plantejament de la primera fase de la recerca. En l'apartat següent, s'aprofundeix en la comprensió teòrica del procés de composició escrita, la qual es configura com a punt de partida clau per al desplegament de la segona fase de la recerca. I, per últim, s'analitza el procés d'ensenyament/aprenentatge de l'expressió escrita, amb la voluntat de pressentir les principals perspectives i propostes teòrico-didàctiques actuals, per acabar contrastar-les amb les pràctiques escolars que avui es donen de forma habitual en l'ensenyament de l'expressió escrita. La segona part o La Recerca inclou tres capítols. En el primer o Capítol II, s'ofereix el plantejament general de la recerca és a dir, s'estableixen els objectius generals plantejats i es presenten les dues fases amb què aquesta recerca s'estructura. En el Capítol III es desenvolupa la que s'anomena primera fase de la recerca, un estudi descriptiu que es proposa com a objectiu general conèixer quin és el domini general de les habilitats i els coneixements de l'expressió escrita en llengua catalana, concretament en relació al text produït, al codi escrit, que presenten els nois i noies del cicle superior d'EGB de Girona. Amb aquesta intenció, s'especifiquen aquests coneixements i habilitats agrupant-los d'acord amb les cinc propietats textuals a priori establertes: adequació, coherència, cohesió, correcció gramatical i variació. Sota una perspectiva metodològica i un mètode descriptiu. es desenvolupen les diferents passes que se segueixen per a la consecució dels objectius marcats: 1) es selecciona la mostra d'estudi (388 nois i noies de tres escoles de Girona), 2) s'efectua el procés d'obtenció de la informació necessària, prèviament realitzant una àmplia revisió bibliogràfica sobre el tema de l'avaluació del producte escrit, la qual porta a elaborar dos instruments propis: el bàsic o Prova d'Expressió Escrita i el complementari o Full de Valoració de l'Expressió Escrita per part del Professor. i a recollir també d'altres dades informatives, a ressaltar, les qualificacions acadèmiques de l'hora de llengua, 3) s'apliquen els instruments ideats i es recull l'altra informació prevista. 4) s'analitza la informació obtinguda per mitjà d'una anàlisi estadística descriptiva i diferencial, més exhaustivament i completa en el cas de la Prova d'Expressió Escrita, en tant que instrument bàsic i específicament dissenyat per a respondre als objectius de l'estudi. i 5) s'analitzen i s'interpreten amb rigurositat totes les aportacions informatives obtingudes, per acabar definint les principals conclusions extretes de la realització d'aquesta primera fase de la recerca. En el Capítol IV, s'exposa l'anomenat Estudi de Casos o segona fase de la recerca, el qual es planteja com a objectiu general constatar si es presenten diferències clares pel que fa al procés de composició seguit en l'elaboració i construcció del text escrit, entre els nois i noies de Cicle Superior d'EGB que mostren un nivell elevat en el domini dels coneixements i habilitats del codi escrit, i els que en mostren un nivell de domini baix. Objectiu general que pressuposa l'establiment de dos subobjectius generals: 1) Conèixer quines són i com són utilitzades les estratègies pròpies del procés de composició, que segueixen en l'elaboració i construcció del text escrit d'aquells nois i noies de Cicle Superior d'EGB de Girona que, seleccionats a partir de l'estudi realitzat en la primera fase de la recerca, presenten un major domini general dels coneixements i habilitats del codi escrit, i 2) el mateix que l'anterior però centrat en aquells nois i noies que presenten un menor domini general dels coneixements i habilitats del codi escrit. Amb aquests propòsits, es defineix primerament el marc teòric que regula el desenvolupament d'aquesta segona fase de la recerca: es tracta de la proposta teòrica de referència que, en base al model cognitiu del procés de composició escrita proposat per Flower i Hayes, defineix els processos i subprocessos sota els quals s'estructura l'estudi: anàlisi de la situació comunicativa , planificació (generalització d'idees, organització i formulació d'objectius), textualització, revisió i control, alhora que també concreta les estratègies i habilitats específiques a través de les quals es vol obtenir la informació referida a cadascun d'aquests processos i subprocessos redaccionals. Seguidament, i en el marc d'una perspectiva metodològica qualitativa, definida i especificada a través d'un Estudi de Casos, es desplega el pla de treball marcat per a la consecució dels objectius preestablerts: 1) d'acord amb uns criteris rigurosament sistematitzats, i a partir de la informació principal obtinguda en la primera fase del a recerca, es seleccionen els 12 casos d'estudi agrupats en dos grups: el grup A o els 6 casos que presenten el nivell més baix en el domini dels coneixements i habilitats del producte escrit, i el grup B o els 6 casos que en mostren el nivell més alt; 2)es realitza el procés d'obtenció de la informació, a través de l'aplicació de dos instruments: l'observació i l'entrevista, per a l'elaboració a curada i rigurosa dels quals, prèviament s'efectua una revisió bibliogràfica sobre el tema de la complexitat de l'avaluació dels processos cognitius i sobre els requeriments metodològics derivats de la naturalesa essencialment qualitativa dels propis instruments; 3) s'apliquen els dos instruments en els 6 casos del grup B i els casos del grup A; 4) s'analitza la informació obtinguda a través de tècniques d'anàlisi de contingut, en primer lloc, establint unitats de registre que faciliten una primera aproximació a ala temàtica enregistrada a través de l'observació i de l'entrevista de cadascun dels 12 casos, i, en segon lloc, establint categories en el contingut de les unitats establertes, estructurant i classificant així la temàtica de les dades obtingudes; 5) s'elabora l'informe, és a dir, s'exposen quines són i com són utilitzades les estratègies pròpies del procés de composició escrita definides en la proposta teòrica de referència, especificant aquest informe per als casos del grup A, per als casos del grup B, i sobretot oferint un informe específic per a la comparació entre els casos del grup A i els del grup B; i 6) es revisa el desenvolupament dels diferents moments de l'Estudi de Casos i es reanalitza amb rigurositat la informació exposada en els tres informes, per finalitzar definint les principals conclusions que es deriven de la realització d'aquesta segona fase de la recerca. En la tercera i última part o capítol V, primer es sintetitzen les principals aportacions i conclusions de cadascun dels quatre capítols anteriors, per finalitzar exposant les implicacions més significatives que aquesta tesi permet establir de cares a la pràctica de l'ensenyament/aprenentatge i la recerca educatives en l'àmbit de l'expressió escrita.

A avaliação da prática discente no ensino fundamental: os aspectos qualitativos e quantitativos

O desenvolvimento deste estudo tem como foco principal a avaliação da prática discente nas escolas públicas de ensino fundamental com abordagem qualitativa e quantitativa dos aspectos relacionados ao processo ensino-aprendizagem, que retratam a realidade das atividades desenvolvidas pelos alunos e que os conduzem ao processo avaliativo. Este estudo de cunho científico busca contemplar questões e definições de Avaliação da prática discente e se desenvolve de forma sistematizada com vista à realização dos objetivos propostos e alcance dos resultados esperados. Assim, busca-se na primeira etapa de desenvolvimento deste trabalho, identificar as possíveis causas de insucesso escolar dos alunos em suas práticas e atividades escolares, fato demonstrado através dos resultados negativos dos processos avaliativos e, espera-se ao final deste estudo, contribuir com novas propostas que resultem na melhoria dos procedimentos relacionados à avaliação com aspecto qualitativo, com sugestões, referências e apresentações à luz do professor e observações relacionadas às experiências profissionais e às relações com os alunos. Quanto ao delineamento da investigação e sua natureza metodológica, a opção foi pela pesquisa exploratório-descritiva, com abordagem qualitativa, que utilizou como meios para a coleta de dados, o trabalho de campo, com questionários e entrevistas estruturadas. O universo de abrangência incidiu sobre dois estabelecimentos públicos de ensino fundamental, da região urbana do município de Teresina Piauí. Para amostragem, por acessibilidade, da população desse universo designou-se 20% dos seus professores, que integraram a pesquisa, respondendo os instrumentos propostos. Os dados obtidos serão analisados e discutidos com vista à demonstração dos resultados.

Inovação pedagógica : a música no ensino de frações

Apesar da modernização dos meios tecnológicos e processos de aprendizagem, a Matemática na escola pública brasileira permanece difícil de ensinar e aprender, falta inovação metodológica que promova condições necessárias na apropriação dos saberes pelo aluno. Essa pesquisa sobre a Formação continuada de professores de Matemática do Ensino Fundamental Ciclo I e inovação da prática pedagógica: a música no ensino de frações propõe o uso da música como recurso didático metodológico inovador para o ensino de frações, com o objetivo de substituir aulas expositivas e exercícios mecânicos por vivências prazerosas, significativas e formadoras de um sujeito crítico participativo. Apresenta os mecanismos de avaliação da política educacional brasileira bem como o Ensino Fundamental de nove anos. Destaca a inovação metodológica como necessidade na formação continuada para o professor polivalente não especialista em matemática. Desenvolve a pesquisa qualitativa, estudo de caso, e considera o processo histórico da sociedade e do sujeito, para compreender o papel da escola, do professor e as especificidades do processo ensino e aprendizagem. O resultados dessa pesquisa mostram a necessidade de revisão, pelas instituições de ensino superior, na formação de profissionais de postura interrogativa de sua própria ação docente, capazes de reproduzir tal atitude no aluno. Este estudo contribui para a aprendizagem de frações, evitando-se aulas expositivas, exercícios mecânicos, por meio de uma proposta de formação continuada, utilizando música como instrumento para o ensino de frações, desenvolvida pela pesquisadora durante o processo da pesquisa ação, além de promover o debate nas unidades escolares envolvidas nas inovações de seus Projetos Pedagógicos.

Negative correlations between control performance and verbalizable knowledge: indicators for implicit learning in process control tasks?

Negative correlations between task performance in dynamic control tasks and verbalizable knowledge, as assessed by a post-task questionnaire, have been interpreted as dissociations that indicate two antagonistic modes of learning, one being “explicit”, the other “implicit”. This paper views the control tasks as finite-state automata and offers an alternative interpretation of these negative correlations. It is argued that “good controllers” observe fewer different state transitions and, consequently, can answer fewer post-task questions about system transitions than can “bad controllers”. Two experiments demonstrate the validity of the argument by showing the predicted negative relationship between control performance and the number of explored state transitions, and the predicted positive relationship between the number of explored state transitions and questionnaire scores. However, the experiments also elucidate important boundary conditions for the critical effects. We discuss the implications of these findings, and of other problems arising from the process control paradigm, for conclusions about implicit versus explicit learning processes.

Flavonoids as modulators of memory and learning: molecular interactions resulting in behavioural effects

There is considerable interest in the potential of a group of dietary-derived phytochemicals known as flavonoids in modulating neuronal function and thereby influencing memory, learning and cognitive function. The present review begins by detailing the molecular events that underlie the acquisition and consolidation of new memories in the brain in order to provide a critical background to understanding the impact of flavonoid-rich diets or pure flavonoids on memory. Data suggests that despite limited brain bioavailability, dietary supplementation with flavonoid-rich foods, such as blueberry, green tea and Ginkgo biloba lead to significant reversals of age-related deficits on spatial memory and learning. Furthermore, animal and cellular studies suggest that the mechanisms underpinning their ability to induce improvements in memory are linked to the potential of absorbed flavonoids and their metabolites to interact with and modulate critical signalling pathways, transcription factors and gene and/or protein expression which control memory and learning processes in the hippocampus; the brain structure where spatial learning occurs. Overall, current evidence suggests that human translation of these animal investigations are warranted, as are further studies, to better understand the precise cause-and-effect relationship between flavonoid intake and cognitive outputs.

Placing defects at the heart of high quality new homes: a learning perspective

The UK new-build housing sector is facing dual pressures to expand supply, whilst delivering against tougher planning and Building Regulation requirements; predominantly in the areas of sustainability. The sector is currently responding by significantly scaling up production and incorporating new technical solutions into new homes. This trajectory of up-scaling and technical innovation has been of research interest; but this research has primarily focus on the ‘upstream’ implications for house builders’ business models and standardised design templates. There has been little attention, though, to the potential ‘downstream’ implications of the ramping up of supply and the introduction of new technologies for build quality and defects. This paper contributes to our understanding of the ‘downstream’ implications through a synthesis of the current UK defect literature with respect to new-build housing. It is found that the prevailing emphasis in the literature is limited to the responsibility, pathology and statistical analysis of defects (and failures). The literature does not extend to how house builders individually and collectively, in practice, collect and learn from defects information. The paper concludes by describing an ongoing collaborative research programme with the National House Building Council (NHBC) to: (a) understand house builders’ localised defects analysis procedures, and their current knowledge feedback loops to inform risk management strategies; and, (b) building on this understanding, design and test action research interventions to develop new data capture, learning processes and systems to reduce targeted defects.

Detecting defects in UK new-build housing: a learning perspective

House builders play a key role in controlling the quality of new homes in the UK. The UK house building sector is, however, currently facing pressures to expand supply as well as conform to tougher low carbon planning and Building Regulation requirements; primarily in the areas of sustainability. There is growing evidence that the pressure the UK house building industry is currently under may be eroding build quality and causing an increase in defects. It is found that the prevailing defect literature is limited to the causes, pathology and statistical analysis of defects (and failures). The literature does not extend to examine how house builders individually and collectively, in practice, collect and learn from defects experience in order to reduce the prevalence of defects in future homes. The theoretical lens for the research is organisational learning. This paper contributes to our understanding of organisational learning in construction through a synthesis of current literature. Further, a suitable organisational learning model is adopted. The paper concludes by reporting the research design of an ongoing collaborative action research project with the National House Building Council (NHBC), focused on developing a better understanding of house builders’ localised defects analysis procedures and learning processes.

Interactive learning in UK construction practice: examining the role of BIM process standards

From a construction innovation systems perspective, firms acquire knowledge from suppliers, clients, universities and institutional environment. Building information modelling (BIM) involves these firms using new process standards. To understand the implications on interactive learning using BIM process standards, a case study is conducted with the UK operations of a multinational construction firm. Data is drawn from: a) two workshops involving the firm and a wider industry group, b) observations of practice in the BIM core team and in three ongoing projects, c) 12 semi-structured interviews; and d) secondary publications. The firm uses a set of BIM process standards (IFC, PAS 1192, Uniclass, COBie) in its construction activities. It is also involved in a pilot to implement the COBie standard, supported by technical and management standards for BIM, such as Uniclass and PAS1192. Analyses suggest that such BIM process standards unconsciously shapes the firm's internal and external interactive learning processes. Internally standards allow engineers to learn from each through visualising 3D information and talking around designs with operatives to address problems during construction. Externally, the firm participates in trial and pilot projects involving other construction firms, government agencies, universities and suppliers to learn about the standard and access knowledge to solve its specific design problems. Through its BIM manager, the firm provides feedback to standards developers and information technology suppliers. The research contributes by articulating how BIM process standards unconsciously change interactive learning processes in construction practice. Further research could investigate these findings in the wider UK construction innovation system.

Learning of shared attention in sociable robotics

Sociable robots are embodied agents that are part of a heterogeneous society of robots and humans. They Should be able to recognize human beings and each other, and to engage in social, interactions. The use of a robotic architecture may strongly reduce the time and effort required to construct a sociable robot. Such architecture must have structures and mechanisms to allow social interaction. behavior control and learning from environment. Learning processes described oil Science of Behavior Analysis may lead to the development of promising methods and Structures for constructing robots able to behave socially and learn through interactions from the environment by a process of contingency learning. In this paper, we present a robotic architecture inspired from Behavior Analysis. Methods and structures of the proposed architecture, including a hybrid knowledge representation. are presented and discussed. The architecture has been evaluated in the context of a nontrivial real problem: the learning of the shared attention, employing an interactive robotic head. The learning capabilities of this architecture have been analyzed by observing the robot interacting with the human and the environment. The obtained results show that the robotic architecture is able to produce appropriate behavior and to learn from social interaction. (C) 2009 Elsevier Inc. All rights reserved.

Contemporary Approaches to Translation in the Classroom : A study of students' Attitudes and Strategies

The purpose of this study is to explore the strategies and attitudes of students towards translation in the context of language learning. The informants come from two different classes at an Upper Secondary vocational program. The study was born from the backdrop of discussions among some English teachers representing different theories on translation and language learning, meeting students endeavoring in language learning beyond the confinement of the classroom and personal experiences of translation in language learning. The curriculum and course plan for English at the vocational program emphasize two things of particular interest to our study; integration of the program outcomes and vocational language into the English course - so called meshed learning – and student awareness of their own learning processes. A background is presented of different contrasting methods in translation and language learning that is relevant to our discussion. However, focus is given to contemporary research on reforms within the Comparative Theory, as expressed in Translation in Language and Teaching (TILT), Contrastive Analysis and “The Third Space”. The results of the students’ reflections are presented as attempts to translate two different texts; one lyric and one technical vocational text. The results show a pragmatic attitude among the students toward tools like dictionaries or Google Translate, but also a critical awareness about their use and limits. They appear to prefer the use of first language to the target language when discussing the correct translation as they sought accuracy over meaning. Translation for them was a natural and problem-solving event worth a rightful place in language teaching.

Learning in and through drama : The necessity to use multiple theoretical perspectives in order to understand how learning takes place in drama

The complexity of learning implies that learning seldom is about just one thing. It can be said that learning processes are interdisciplinary. Within educational contexts, learning is not limited to constructed school subjects. In drama education, learning is simultaneously about drama as aesthetic expression and content because drama always is about something. The mainly focus can be on form, content or social aspects. The different aspects are always present, but may be more or less foreground or the background depending on the purpose of education. How do development concerning understanding of form, content, and social interaction, interact in a learning process in drama? My research is based on the view that learning at the same time takes place as an individual, internal process and a socially situated, inter-subjective process. Can learning in drama imply learning that can be transferred between different situations, a transformative learning and if so, how? Transformative learning includes cognitive, affective and corporal and social action aspects and means that the individual's frames of reference are transformed, evolved, to become more insightful and flexible which implies a change of personality. It leads to an integrated knowledge that can be applied in different contexts.   In the paper that will be presented at the conference, theories about how we learn in drama will be discussed in relation to my empirical research concerning drama and learning.

Building a Learning Architecture : e-Learning and e-Services

With the rapid advancement of the webtechnology, more and more educationalresources, including software applications forteaching/learning methods, are available acrossthe web, which enables learners to access thelearning materials and use various ways oflearning at any time and any place. Moreover,various web-based teaching/learning approacheshave been developed during the last decade toenhance the capability of both educators andlearners. Particularly, researchers from bothcomputer science and education are workingtogether, collaboratively focusing ondevelopment of pedagogically enablingtechnologies which are believed to improve theinfrastructure of education systems andprocesses, including curriculum developmentmodels, teaching/learning methods, managementof educational resources, systematic organizationof communication and dissemination ofknowledge and skills required by and adapted tousers. Despite of its fast development, however,there are still great gaps between learningintentions, organization of supporting resources,management of educational structures,knowledge points to be learned and interknowledgepoint relationships such as prerequisites,assessment of learning outcomes, andtechnical and pedagogic approaches. Moreconcretely, the issues have been widelyaddressed in literature include a) availability andusefulness of resources, b) smooth integration ofvarious resources and their presentation, c)learners’ requirements and supposed learningoutcomes, d) automation of learning process interms of its schedule and interaction, and e)customization of the resources and agilemanagement of the learning services for deliveryas well as necessary human interferences.Considering these problems and bearing in mindthe advanced web technology of which weshould make full use, in this report we willaddress the following two aspects of systematicarchitecture of learning/teaching systems: 1)learning objects – a semantic description andorganization of learning resources using the webservice models and methods, and 2) learningservices discovery and learning goals match foreducational coordination and learning serviceplanning.

O uso da tecnologia de informação para a educação a distância - estudo dos cursos de administração de empresas

A disseminação da informação e o uso de novas tecnologias têm delineado uma transformação nos processos de ensino-aprendizagem. Uma parte significativa desta transformação está relacionada ao uso da educação a distância como forma de atingir novos públicos e desenvolver novas metodologias de ensino. Estas transformações também estão afetando cada vez mais as corporações, que tem economizado milhões de dólares todos os anos, usando a educação a distância (EAD) para treinar seus empregados de modo mais eficiente e eficaz do que com os métodos tradicionais. Mas, apesar da maciça presença da EAD na Web, o assunto educação ou treinamento a distância ainda é pouco conhecido e, até certo ponto, incompreendido. A interface entre o ensino/treinamento via Web e as universidades tradicionais ou abertas está ainda pouco explorado. O objetivo deste trabalho é fazer um levantamento comparativo entre os cursos universitários que utilizam a educação a distância e os cursos ou treinamentos a distância utilizados pelas empresas. Buscamos identificar na amostra formas de interação e suporte aos alunos semelhantes entre as universidades e as empresas, a fim de reuni-las formando grupos ou segmentos com características similares. Nesta análise identificamos três grandes grupos que melhor caracterizam as metodologias adotadas.