Las grandezas de el restaurador de los estados de la Yglesia ... Cardenal don Gil de Albornoz, ... [Texto impreso]

Sign.: A-B2, C4, D-N2, O4, P-Z2, 2A-B2

Daniel Rubio Sánchez y su época. Albacete 1910-1920

Monografía dedicada a la obra del arquitecto Daniel Rubio Sánchez en la ciudad de Albacete durante su desempeño en la misma como Arquitecto Municipal. El libro ordena su producción en "Obras notables que permanecen", "Obras notables desaparecidas", "Obras menores" y "Obras públicas". Aporta, además, un listado de todas sus obras por orden cronológico y un capítulo de sus actuaciones urbanísticas. El Museo Municipal de la Cuchillería, editor del libro, lo encargó por ser su sede, la casa de Joaquín Hortelano, una obra de este arquitecto.

La humanització del monstre: Albert Sánchez Piñol vs. H. P. Lovecraft

Aquest article pretén bastir una comparativa entre la figura teratològica mostrada a l’obra A les muntanyes de la follia de Howard Phillips Lovecraft i La pell freda d’Albert Sánchez Piñol. Una comparativa que té per finalitat mostrar com Howard Phillips Lovecraft inicia una evolució en el gènere de por (basada en la introducció de la versemblança en les narracions d’aquest gènere a través d’un racionalisme que connecta amb exactitud tots els elements de la narració, tot introduint una realitat que contrasta amb allò sobrenatural i crea la por als ulls del lector) que és assumida per Sánchez Piñol en alguns aspectes i transgredida en altres. Així, aquest darrer autor traspassa la frontera infranquejable entre humans i monstres que planteja Lovecraft en humanitzar el monstre, tot atribuint-li qualitats físiques i psicològiques humanes. Una acció que ocasiona un sentiment d’empatia dels personatges humans envers els monstres que derivarà, en última instància, en un intent d’aproximació d’aquests al monstre. O, dit d’una altra manera, en una aproximació de l’ésser humà a l’obscuritat, espai que, lluny de ser perniciós per aquest, l’ajudarà a assolir un coneixement aprofundit de si mateix. Una característica del text de Sánchez Piñol que atorga a La pell freda (i a la major part de l’obra de l’autor) un important valor antropològic i sociològic que pot salvaguardar la narrativa de por de la tendència a desaparèixer que experimenta en una societat cada cop més marcada per l’escepticisme.