Innovación, financiación y mercados financieros : análisis de las relaciones entre inversión en I+D, estructura de capital y señalización contable

Aquest treball té com a objectiu determinar l'existència de restriccions en el finançament de projectes empresarials de recerca i desenvolupament (R+D) i analitzar-ne les causes. Els resultats de la investigació mostren els fets següents: en primer lloc, hi ha restriccions financeres per a la realització d'inversions en R+D i es manifesten en la necessitat de les empreses de recórrer a recursos interns i a fons aliens a curt termini; en segon lloc, les restriccions esmentades fonamentalment sorgeixen a causa de dos factors, el desequilibri entre les característiques econòmiques de les inversions d'R+D i el comportament dels agents finançadors en els mercats de capitals, i l'existència d'asimetries d'informació entre agents gestors i finançadors; finalment, en tercer lloc, la formulació per part de les empreses de més informació comptable sobre l'R+D desenvolupada comporta la millora de la valoració de l'empresa en els mercats financers i, per tant, l'assignació de fons als processos d'innovació.

E-government and Public Services : a Case Study of the Inter-administrative Portal CAT365. Research report (sythesis document)

Aquest estudi analitza els usos de les TIC a l'administració autonòmica catalana. De forma més específica, l'estudi se centra en la interacció entre l'ús d'un vessant concret de les TIC, la xarxa Internet, per part de l'administració pública, i determinats aspectes centrals d'aquest tipus d'institucions: la seva organització i estructura internes, la provisió de serveis públics o la relació amb altres agents socials. Hem analitzat, doncs, el fenomen del govern electrònic en el marc particular de la Generalitat de Catalunya, estudiant-ne el grau de desenvolupament i penetració, les seves característiques més remarcables i els problemes més importants que s'hi plantegen. El projecte de recerca es concreta en un estudi de cas sobre un projecte d'innovació específic però de gran abast, que es trobava en el moment de realització de l'estudi en la seva primera fase d'implementació: el projecte Administració Oberta de Catalunya (AOC). Concretament ens hem centrat en el vessant d'aquesta iniciativa pública que es concretava en la creació d'un portal interadministratiu a Internet, el portal www.cat365.net, destinat a proveir electrònicament serveis públics de totes les administracions que operen a Catalunya. L'estudi analitza les transformacions internes de l'administració que s'hi poden trobar associades i els elements que les condicionen, tant positivament com negativa. Igualment, intentem analitzem el que aquestes transformacions poden suposar per a la relació entre els ciutadans i les institucions públiques.

Cuestiones de pintura y miniatura en Cerdeña: modelos, intercambios y relaciones internacionales en la segunda mitad del siglo XV

Durante el siglo XV Cerdeña desempeña, gracias a su posicionamiento geográfico en el centro del Mediterráneo, un papel muy importante en la red de comercio internacional. Este movimiento económico-cultural fomenta una extensa producción artística que está caracterizada por depender fuertemente de la presencia en la isla de talleres y artistas catalanes. Al día de hoy se conoce muy poco la presencia y las características de la pintura del gótico tardío en la Cerdeña. Las dificultades encontradas por los investigadores en la reconstrucción de la historia del arte sarda de esta época son numerosas y difíciles de solucionar. El problema depende de la falta de fuentes documentales (directas e indirectas), de la gran dispersión de muchísimas obras, de la inaccesibilidad de unas de las obras más interesantes; del desplazamiento casi total de las obras de su sitio original, y del total anonimato de la mayoría de los artistas. En estas condiciones la única solución para alcanzar nuevos elementos científicos es: integrar los conocimientos procedente de las fuentes documentales; ampliar la practica metodológica (multidisciplinariedad), conectar el tejido sardo (pintura, miniatura, grabados) con el ámbito internacional. El objetivo final es introducir la pintura sarda en un contexto más amplio, para poder descubrir el sistema de modelos y de relaciones artísticas, que la conectan con el mundo artístico mediterráneo. El trabajo de este primer año ha sido particularmente intenso y complicado por las dificultades encontradas en ponerse en un tema tan vasto como lo de la pintura y los modelos figurativos de la segunda mitad del siglo XV. Principales objetivos: averiguar toda la bibliografía conocida sobre el tema e intentar ampliar los estudios cada vez que se encontraban indicios sobre posibles autores y obras sardas; empezar el trabajo de catalogación de las obras pictóricas (conocidas o recien descubiertas.)

1.° Bartholomaei Facii ad Alphonsum Regem dialogus de vitae felicitate. — 2.° Ejusdem epistola ad Robertum Strozam. — 3.° Mafei Vegii, Laudensis, dialogus de felicitate et miseria. — 4.° Ejusdem ad Eustachium, fratrem suum, dialogus de injuriis veritati illatis. — 5.° Anonymi dialogus inter Epicureum et Stoïcum de virtute et voluptate. — 6.° Platonis dialogus de morte contemnenda : interprete Cincio, Romano. — 7.° Plutarchi sermo de virtute et vitio : eodem interprete. — 8.° Apologia Socratis : authore Platone ; interprete verò Leonardo Aretino. — 9.° Platonis Crito : interprete anonymo. — 10.° Luciani Toxaris, sive, dialogus de amicitia : interprete anonymo.

Rogerii de Gaignieres

1.° M. T. Ciceronis ad Caium Trebatium, Jurisconsultum, topica : passim inter lineas glossae. — 2.° A. Manlii Severini Boëtii in Ciceronis topica commentariorum libri sex.

Colbertinus

1.° M. T. Ciceronis rhetoricorum ad Herennium libri quatuor. — 2.° Joannis Boni Andreae, civis Bononiensis, ars dictaminis. — 3.° Joannis Candidi, Secretarii Imperialis, liber artis novae epistolarum. — 4.° Forma appellationis Raymundi de Oppeda, Sistarciensis Episcopi. — 5.° Ars memoriae secundùm Aristotelem et S. Thomam de Aquino. — 6.° Tractatus de baculo Jacob : authore anonymo. — 7.° Exordia secundùm Cassiodorum, de pace facienda inter Imperatorem et Regem. — 8.° Petri Blesensis epistolae nonnullae. — 9.° Guidonis de Columna historiae Trojanae libri decem priores.

Colbertinus

Gualteri Castellionensis Alexandreis : passim inter lineas glossae et ad marginem scholia.

Colbertinus

Chromosomal rearrangements and gene flow over time in an inter-specific hybrid zone of the Sorex araneus group.

Most hybrid zones have existed for hundreds or thousands of years but have generally been observed for only a short time period. Studies extending over periods long enough to track evolutionary changes in the zones or assess the ultimate outcome of hybridization are scarce. Here, we describe the evolution over time of the level of genetic isolation between two karyotypically different species of shrews (Sorex araneus and Sorex antinorii) at a hybrid zone located in the Swiss Alps. We first evaluated hybrid zone movement by contrasting patterns of gene flow and changes in cline parameters (centre and width) using 24 microsatellite loci, between two periods separated by 10 years apart. Additionally, we tested the role of chromosomal rearrangements on gene flow by analysing microsatellite loci located on both rearranged and common chromosomes to both species. We did not detect any movement of the hybrid zone during the period analysed, suggesting that the zone is a typical tension zone. However, the gene flow was significantly lower among the rearranged than the common chromosomes for the second period, whereas the difference was only marginally significant for the first period. This further supports the role of chromosomal rearrangements on gene flow between these taxa.

The average inter-crossing number of equilateral random walks and polygons

In this paper, we study the average inter-crossing number between two random walks and two random polygons in the three-dimensional space. The random walks and polygons in this paper are the so-called equilateral random walks and polygons in which each segment of the walk or polygon is of unit length. We show that the mean average inter-crossing number ICN between two equilateral random walks of the same length n is approximately linear in terms of n and we were able to determine the prefactor of the linear term, which is a = (3 In 2)/(8) approximate to 0.2599. In the case of two random polygons of length n, the mean average inter-crossing number ICN is also linear, but the prefactor of the linear term is different from that of the random walks. These approximations apply when the starting points of the random walks and polygons are of a distance p apart and p is small compared to n. We propose a fitting model that would capture the theoretical asymptotic behaviour of the mean average ICN for large values of p. Our simulation result shows that the model in fact works very well for the entire range of p. We also study the mean ICN between two equilateral random walks and polygons of different lengths. An interesting result is that even if one random walk (polygon) has a fixed length, the mean average ICN between the two random walks (polygons) would still approach infinity if the length of the other random walk (polygon) approached infinity. The data provided by our simulations match our theoretical predictions very well.

Medición de la repercusión de las relaciones públicas : hacia un estándard internacional

La persistència de la crisi econòmica suposa una amenaça constant al món de la comunicació, especialment per les dimensions dels pressupostos de publicitat, i ha fomentat que els directors de marketing exigeixin retorn, medició i la màxima eficiència en les seves inversions. El clipping de mitjans s’ha convertit en una eina imprescindible per valorar l’eficàcia, comprendre la repercusió, conèixer el retorn d’inversió aconseguit, en definitiva, analitzar si sh´an complert els objetius de la campaña de publicitat. No només es tracta d’una forma de conèixer les aparicions aconseguides en els mitjans, sinó també de reportar al client els assoliments obtinguts. Aquest estudi pretén demostrar la importància d’establir unes pautes i uns paràmetres universals en la valoració de la comunicació d’una marca, producte o servei en els mitjans de comunicació. L’anàlisi que s’ha dut a terme en aquest treball es compon d’opinions de diversos professionals del sector, bibliografia i comparacions amb altres estudis de la mateixa temàtica en altres països.

El impacto de los acuerdos de asociación en las relaciones comerciales entre la Unión Europea y América Latina

Durant diverses dècades les relacions entre la Unió Europea (UE) i Amèrica Llatina es caracteritzaven pel model tradicional de "ajuda sense comerç" fins els anys 1995, que amb acords de quarta generació impulsar el començament del nou instrument. Els acords d'associació (AdA) introdueixen com una novetat tres pilars (diàleg polític, de cooperació i comercial) i centren l'atenció en les relacions comercials, liberalitzen el comerç i estableixen un nou model d'associació biregional. Aquest treball de recerca analitza els AdA de la UE amb països o grups de països llatinoamericans i el seu impacte en les relacions comercials entre la UE i Amèrica Llatina.

The Öresund region: A dynamic region in Europe due to inter-regional collaboration?

El cluster Medicon Valley es troba a la regió d'Oresund binacional que s'estén per Dinamarca i Suècia, inclosa la Universitat de Lund, ciutat i tercera ciutat més gran de Suècia, Malmö (veure figura 1). El 2000, aquestes dues parts nacionals estaven connectades físicament per l'establiment dels 18 quilòmetres de longitud, enllaç fix del Øresund (ponts i túnels).

Relaciones UE-Ucrania 1991-2003: Una política de reacción

El estudio revisa la evolución de los instrumentos de la acción exterior de la CE/UE hacia Ucrania desde la independencia de este país, en diciembre de 1991. Las principales conclusiones del estudio son: 1) Ucrania ha ido ascendiendo de manera lineal en la agenda de política exterior de la Unión. 2) La prioridad que ha guiado la acción exterior hacia Ucrania ha sido el mantenimiento de la estabilidad en este país para evitar las externalidades negativas que su desestabilización podría comportar para la seguridad de la Unión. 3) Aunque el interés securitario ha sido fundamental a lo largo de todo el período analizado, la agenda de seguridad de la UE se ha ampliado considerablemente. 3) La política de la UE hacia Ucrania se ha guiado más por la reacción ante los acontecimientos en el contexto europeo e internacional que por un diseño o estrategia clara hacia este país. 4) La política de vecindad intenta paliar este déficit de estrategia.