Catalunya o la república de les biblioteques: de l'estat natural a la cooperació

L'article presenta l'estat de la qüestió de la cooperació interbibliotecària -biblioteca nacional, biblioteques universitàries, especialitzades i públiques- a Catalunya entre l'any 1993, data de promulgació de la Llei del Sistema Bibliotecari de Catalunya, i el 2007. Prenent com a punt de partida la teoria del pacte social de Thomas Hobbes, s'ofereixen uns apunts històrics i terminològics, es mostra l'evolució de la cooperació pel que fa al model organitzatiu -sistemes, xarxes i consorcis-, els canvis en les activitats desenvolupades, els avantatges i inconvenients i les perspectives de futur.

Positivismo e matemática escolar dos livros didáticos no advento da República

O estudo da presença da matriz positivista na história da educação brasileira vem sendo feito, muitas vezes, de forma mecânica e reducionista pela historiografia tradicional. A partir da perspectiva da história cultural, este artigo toma o livro didático como objeto cultural para mostrar que tipo de apropriação o cotidiano escolar realizou, por ocasião do advento da República, do pensamento positivista no ensino da matemática escolar. Tal análise concentra-se na resposta à questão: existiu, em algum momento da história da educação brasileira, uma matemática escolar positivista?

Líderes obreros y vanguardias culturales: la presencia del obrerismo en la Barcelona de la primera posguerra europea

Teresa Abelló analyses here an aspect of Barcelona's socio-cultural life in the period that goes from the first to the Second World War. She concentrates her attention on a new model of working-class leader that have promoted a clear cut with XIX century internationalist leading manual workers. The new manners embodied on the person of Salvador Seguít, he General Secretary of the anarchosyndicalist CNT. Abelló points aout at the same time . the relationship between these new social habits and the cultural avantgardes of the moment -either literary, pictoria or artistic in general.

Líderes obreros y vanguardias culturales: la presencia del obrerismo en la Barcelona de la primera posguerra europea

Teresa Abelló analyses here an aspect of Barcelona's socio-cultural life in the period that goes from the first to the Second World War. She concentrates her attention on a new model of working-class leader that have promoted a clear cut with XIX century internationalist leading manual workers. The new manners embodied on the person of Salvador Seguít, he General Secretary of the anarchosyndicalist CNT. Abelló points aout at the same time . the relationship between these new social habits and the cultural avantgardes of the moment -either literary, pictoria or artistic in general.

Arquitectura domèstica al Bronze Final i Primera Edat del Ferro a Catalunya: habitacions construïdes amb materials duradors: estat de la qüestió

El present treball es proposa l'estudi fonnal de I'habitat construtt amb materials duradors a Catalunya durant el Bronze Final i la Primera Edat del Ferro, i se centra en l'aninisi dels materials i tecniques de construcció emprats, així com en l' estructura de la casa (planta, dimensions, superfície). Els elements definidors d'aquests habitacles en els períodes estudiats consisteixen en l'ús sistematic de la pedra i la terra com a materials de construcció i la disposició d'habitacions de planta rectangular compartint parets mitgeres, amb poca compartimentació interna i pocs agenc¡:aments al seu interior (llar, forn, banquetes). Les dimensions maximes d'aquestes habitacions no superen, per nonna general, els 20 metres quadrats. La unifonnitat d'aquestes construccions, unida a la poca compartimentació de l'espai, suggereix que ens trobem davant una arquitectura poc especialitzada, que podria correspondre a una societat amb una organització socio-política poc complexa.

El lloc de l'educació en la filosofia política com a filosofia primera. Art d'escriure i educació liberal en el Plató de Leo Strauss

Una de las principales aportaciones de la obra de Leo Strauss en la renovación de los estudios platónicos ha sido la consideración de que en los diálogos platónicos se nos enseñaría que antes que una filosofía, como objeto de reflexión específico al que una rama de la filosofía dedica su investigación, que se dedique a la ciudad y muy especialmente al régimen, se haría necesaria una filosofía destinada a entender cuál es su sitio y su papel en la ciudad, y en consecuencia, un saber que permitiera diseñar y gestionar las condiciones a través de las cuales hacer viva la filosofía en la ciudad en beneficio de las más altas finalidades de la vida política. Tomando esta observación, el artículo somete, a su vez, a reconsideración el sentido particular que tome en su estudio una de las cuestiones políticas, la educación, a partir del sentido que tomaría en aquello que la misma obra de Strauss tenga de platónica, y más concretamente, a través de las nociones de arte de escribir y educación liberal.

Sobre la molt primera tradició epigràfica valenciana

L'article analitza els primers autors (Pere Miquel Carbonell, Ermolao Barbaro, Jeroni Pau) i les primeres obres que citen inscripcions valencianes d'època romana. Tot seguit es posa en relació la informació present en aquestes obres amb la tradició de l'Antiquus i de l'Antiquissimus. Es conclou que el coneixement sobre l'epigrafia valenciana en el primer Renaixement entre els cercles humanístics italians i catalans és molt més ric i més antic del que tradicionalment es creia.

La cartografía colonial española durante la Segunda República (1931-1936)

La Segunda República dedicó cuantiosos recursos, económicos y humanos, a la cartografía de las posesiones coloniales. Los sucesivos gobiernos republicanos mantuvieron una fuerte continuidad, organizativa y funcional, en el ámbito de la cartografía colonial, sin que se detecte ningún cambio significativo respecto a los planes trazados en etapas anteriores. La actividad cartográfica continuó centrada en el territorio de Marruecos, y fue protagonizada por una unidad dependiente del Ministerio de la Guerra, la Comisión Geográfica de Marruecos y Límites. En este trabajo, que se apoya en fuentes primarias, se ofrece una descripción del marco institucional de la cartografía colonial durante el período republicano, se identifica a sus artífices, y se da cuenta de los levantamientos cartográficos realizados.

Estimativa de la edad y peso a la primera monta de novillas en el Pantanal brasileño

Esto trabajo tuvo como objetivo estimar la edad y peso a la primera monta de novillas de las razas Nelore (N), Pantaneira (P) y Mestizas Pantaneira x Nelore (PxN). Se utilizó un total de 98 hembras, siendo 51, 24 y 23 pertenecientes a las razas N, P y PxN, respectivamente. El análisis estadístico de los datos no reveló diferencia significativa (P = 0,3595) para el peso a la primera monta entre las razas estudiadas. El análisis de varianza no reveló diferencia significativa (P = 0,307) entre las edades a la primera monta entre razas, mostrando 3,5, 3,4 y 3,2 años para las novillas P, N y ½PxN, respectivamente.

Catàleg florístic del Moianès i àrees properes. Primera versió

La següent llista inclou tots els tàxons observats per l'autor en el territori del Moianès i àrees properes (en vermell en el mapa adjunt al final del text) fins al moment, tan espontanis com subespontanis o naturalitzats.Alguns grups complexos resten encara en procés de revisió (gèneres Asplenium, Festuca, Rubus, Hieracium p.p., Ophrys¿). També s'han mantingut espècies àmplies (a nivell de grup) en els casos en que encara falta una revisió definitiva de quins tàxons a nivell infraespecífic són presents al territori. Cal també fer esment del caràcter no exhaustiu de les espècies al·lòctones recollides, especialment de les considerades subespontànies.Pel que fa a la nomenclatura i taxonomia s'ha seguit en la majoaria dels casos la Flora Manual dels Països Catalans (Bolòs et al., 2005). L'índex de raresa utilitzat segueix la següent escala: C: comú; F: freqüent; R: rar; RR: molt rar.

El discurso de El Tiempo frente a la toma de la embajada de la República Dominicana. Un estudio de caso desde la perspectiva del Análisis Crítico del Discurso

En este trabajo se estudia cómo el periódico El Tiempo representó la toma de la embajada de la República Dominicana ocurrida en Bogotá en 1980. Siguiendo la propuesta del Análisis Crítico del Discurso se analizó cómo El Tiempo diferencia entre Nosotros y Ellos para determinar las características de estos actores y las acciones que realizan. Posteriormente se realizó un análisis de las macroestructuras semánticas para establecer los temas más importantes para el periódico. Finalmente, se realizó un análisis de las estrategias de legitimación discursiva que utilizó el periódico para legitimar su discurso. De esta forma se pudo establecer que: a) el periódico representa positivamente a Nosotros y negativamente a Ellos; b) que El Tiempo utiliza la toma de la embajada para introducir otros problemas de la agenda pública como la votación; y c) que el periódico legitima discursivamente el discurso de Nosotros y deslegitima el de Ellos.

Basidiomicets de les torberes dels Pirineus catalans. Primera contribució

Es donen a conèixer els primers resultats dels estudis sobre la flora dels Basidiomicets que fructifiquen a les torberes d'esfagnes dels vessants catalans dels Pirineus. Es citen i comenten 9 espècies noves o poc conegudes a la Península Ibèrica, com són: Hygrocybe coccineo crenata (Ort.) Mos., H. lepida Arnolds, Hypholoma elongatum (Pers.: Fr.) Ricken, H. udum (Pers.: Fr.) Kühner, Omphalina oniscus (Fr.: Fr.) Quél., Hebeloma helodes Favre, Cortinarius palustres Moser, C. sphagneti P.D. Orton i C. uliginosus Berk.

Anàlisi de l’estructura social de les comarques catalanes a partir de dades censals. Metodologia i primera aproximació als resultats

L'anàlisi de l'estructura social és sempre una tasca difícil de dur a terme atesa la seva complexitat. El que ens hem proposat en el nostre estudi és intentar aproximacions a aquesta complexitat a partir d'una eina, el cens de població, amb limitacions però amb prou avantatges: està a l'abast de tothom, és periòdic i ens dóna informació sobre tota la població censada. La ponència que es presenta consta de dues parts diferenciades. Una primera part que ens explica la metodologia emprada, i una segona on expliquem els resultats assolits per comarques i el debat teòric i metodològic que sorgeixen d'aquests resultats

Els Químics de la UB. Estudi d’inserció professional. Primera part

Abans de presentar l’estudi d’inserció professional dels químics i els seus resultats, creiem oportú fer referència als antecedents interns i externs al nostre context institucional i que, sens dubte, expliquen la presència avui d’aquest informe. La Universitat de Barcelona des de fa més d’una dècada, i a càrrec del Gabinet d’Avaluació i Innovació Universitària (actualment UAPI), realitza periòdicament estudis en profunditat que han estat la base per a la reflexió i millora dels diferents ensenyaments. En el cas concret dels estudis sobre la inserció laboral dels seus graduats i graduades, aquesta institució n’ha estat pionera a nivell nacional i disposa en aquests moments d’una de les bases de dades més complerta de Catalunya...