L'aprenentatge cooperatiu a la ZER de Llierca

El treball cooperatiu és una metodologia important per aconseguir un model d’escola inclusiva. L’objectiu d’aquesta investigació qualitativa és conèixer quina percepció tenen els mestres i les mestres de la ZER del Llierca sobre el treball cooperatiu. L’instrument que s’ha utilitzat per recollir aquesta informació han estat els qüestionaris. A través del correu electrònic, s’han passat els qüestionaris a tot el professorat de la ZER, el qual de manera voluntària i anònima els han contestat. Després s’ha fet una anàlisi d’aquests i se n’ha extret com a conclusió principal que el professorat coneix, ha sentit parlar i són conscients que el treball cooperatiu és una metodologia interessant a treballar a l’aula i al centre, però fins al moment no s’ha adoptat com a eina constant al dia a dia a l’escola.

El treball amb percussió corporal ajuda a millorar l'atenció i la concentració?

Diferents civilitzacions han basat les seves mostres culturals en el ritme i l’ús del cos com a instrument. Moltes són tradicions ancestrals, que passen de generació en generació, sense cap anotació musical. Per tant, aquestes danses, basades en la percussió corporal, tenen com a elements bàsics l’atenció i la memorització. Diversos professionals (K. Terry, J. Romero, S. Serratosa...) han defensat que la pràctica de la percussió corporal aporta beneficis a tots nivells: potenciació de l’autoestima, reconeixement i acceptació del propi cos... Són precisament aquests fets els que han convertit aquesta disciplina en una metodologia present a les aules de Primària. L’objectiu d’aquesta recerca segueix aquesta línia: comprovar si, a través del treball de la percussió corporal, els alumnes de cicle mitjà del centre La Monjoia milloren la seva capacitat d’atenció i memorització. Per avaluar-ho, s’usaran un test de percepció auditiva i un de percepció visual i els resultats es contrastaran amb l’opinió de diversos docents.

Com influencia la pràctica Dalcroze en l'estimulacio de les diferents capacitats dels infants

Aquest treball consta d’un procés d’investigació en el qual hi podem trobar la corroboració de la pregunta inicial sobre com influencia la pràctica Dalcroze en l’estimulació de les diferents capacitats dels infants. Aquest mètode consisteix en estimular la coordinació i la maduresa personal de l’infant i està basat en el moviment i la percepció del ritme. Basant-me en el què diuen alguns autors i pedagogs s’han comprovat les hipòtesis a partir d’una investigació. Per poder investigar aquest fet s’han realitzat una sèrie d’observacions de diferents sessions de música amb infants de tres a set anys de dues escoles diferents. En una de les escoles, en la qual s’ha estat investigant, els alumnes fan música a partir del mètode Dalcroze i a l’altre escola no. A partir de les observacions de totes les sessions de música s’ha analitzat i comparat les dues maneres de treballar la música i les capacitats que es poden desenvolupar treballant la música d’una manera vivencial i dinàmica. Per fer la part pràctica s’ha utilitzant una metodologia qualitativa la qual investiga si a partir de la rítmica Dalcroze es poden estimular les diferents capacitats dels infants. Les dades han estat recollides en una graella d’observació on hi ha transcrita cada una de les sessions de música de les dues escoles, també han estat recollides a partir de les gravacions de totes les sessions i dues entrevistes realitzades a les professores de música. A partir d’aquí ha començat el procés d’investigació i anàlisi.

Les percepcions sensorials, un mitjà per conèixer el món

Vivim en un món desbordat de sons, olors, imatges,.. que sovint adquirei-xen transparència en els ulls dels adults, no obstant durant la infància es posseeix una mirada molt oberta del món, però el dia a dia, les rutines i convencionalismes redueixen les percepcions que es reben de l’entorn. Tre-ballar i fer ús dels sentits desperta i situa a l’infant en posició de ser partícip del món que l’envolta i ajuda a la comprensió i expressió de tot allò que sent i percep. Mitjançant la metodologia de l’experimentació i l’art és possi-ble el desenvolupament de les percepcions sensorials, a través de les quals la ment comença a construir les seves pròpies idees del món. La sensibilitat en la manera de percebre la realitat permet obtenir noves perspectives, així com maneres d’expressar i comunicar, de forma creativa, tot allò que es percep.

Improving a leaves automatic recognition process using PCA

In this work we present a simulation of a recognition process with perimeter characterization of a simple plant leaves as a unique discriminating parameter. Data coding allowing for independence of leaves size and orientation may penalize performance recognition for some varieties. Border description sequences are then used, and Principal Component Analysis (PCA) is applied in order to study which is the best number of components for the classification task, implemented by means of a Support Vector Machine (SVM) System. Obtained results are satisfactory, and compared with [4] our system improves the recognition success, diminishing the variance at the same time.

Automatic Recognition of Leaves by Shape Detection Pre-Processing with Ica

In this work we present a simulation of a recognition process with perimeter characterization of a simple plant leaves as a unique discriminating parameter. Data coding allowing for independence of leaves size and orientation may penalize performance recognition for some varieties. Border description sequences are then used to characterize the leaves. Independent Component Analysis (ICA) is then applied in order to study which is the best number of components to be considered for the classification task, implemented by means of an Artificial Neural Network (ANN). Obtained results with ICA as a pre-processing tool are satisfactory, and compared with some references our system improves the recognition success up to 80.8% depending on the number of considered independent components.

L’impacte social dels plans i dels projectes territorials. El cas de Catalunya

L’article analitza l’impacte social dels plans i dels projectes territorials entès com la percepció que una societat local té de les conseqüències que comportarà una intervenció determinada sobre el territori. La configuració d’un quart poder territorial format per moviments socials i la crisi del sistema de representació ciutadana han refermat la importància de l’impacte social, el qual té una incidència notable en les intervencions que afecten el territori, i això en provoca ben sovint la paralització o la modificació. Calen mecanismes per incorporar l’impacte social des que es comença a plantejar un projecte per evitar situacions d’estancament, per estudiar alternatives més òptimes i per reconèixer els valors territorials tal com són percebuts per la societat local

Programa de prevenció del càncer de colon en persones amb predisposició genètica

El càncer de colon és un problema mundial, amb una incidència anual d’1 milió de casos i una mortalitat anual de més de 500.000. A causa de l’envelliment i la expansió de les poblacions el nombre absolut de casos augmentarà en les pròximes dos dècades tan en els països desenvolupats com en els no desenvolupats. D’acord amb la Societat Estado Unidense d’ Oncologia (American Cancer Society) el càncer de Colon és una de les causes més importants de mort relacionades amb càncer als Estats Units. Es desconeixen les causes de l’origen però no els factors que influeixen a desencadenar aquest tipus de càncer per això és important saber quins són i com poder evitar-los. És un dels càncers més predominants i mortals d’avui dia, per tant la societat hauria d’intentar minimitzar al màxim l’exposició a aquests factors que comporten a desenvolupar el càncer. També es desconeix el risc de presentar-lo i per tan existeix una important falta d’informació. El càncer es pot prevenir i curar per tan es possible identificar als individus amb major risc a presentar-lo. Els coneixements, l’ansietat i la percepció del risc poden interferir en l’acceptació de programes preventius.

Divisió social i justícia distributiva

La justícia distributiva es defineix com la percepció d"equitat pel que fa a la manera com la societat comparteix els costos i els beneficis, ara en equilibri precari.

Parc Central de Nou Barris

El paisatge mediterrani és una terra de llum, de sol i d’ombres, de forta topografia formada per pendents aterrassades i rieres que baixen cap al mar. També és un paisatge amb una extraordinària pressió de l’home. La presencia del home ha estat un fet continuat al llarg de la història. Per tant, és un paisatge completament transformat per l’home. Des de les ciutats fins als camps la presència de l’home és omnipresent i es fa impossible la separació de natura i artifici. En qualsevol cas el fet de que la interacció humana ha estat continuada i estesa al llarg d’un molt extens període de temps, lligat al fet de la lentitud i graduació d’aquests procés de transformació , provoquen dos trets fonamentals: la indiferència d’home i natura i la unicitat del seu paisatge.En el paisatge català podem trobar rastres d’aquest procés per tot arreu. Els Romans van importar els pins que són indissociables del paisatge de la Costa Brava. Els xiprers es plantaven com senyals d’hospitalitat o d’espiritualitat, o bé com a barreres per protegir-se de la Tramuntana. Les palmeres sovint expliquen la historia d’un ‘indiano’ que va fer fortuna a les Amèriques. Les oliveres i les vinyes estan tan arrelades en el paisatge que han acabat per perdre el seu caràcter agrícola i convertir-se en l’essència del Mediterrani, l’antiga aliança entre oli i vi.El suau clima mediterrani també té dues conseqüències importants. La utilització agrícola de la terra amb el subproducte d’una erosió controlada o manipulada des de la topografia natural a una d’artificial. I la especial qualitat de la seva vida urbana fonamentalment a l’aire lliure. Aquesta és probablement la principal contribució a la humanitat: l’ aparició de la polís, de la ciutat. Ciutat entesa en el seu més ampli significat; com lloc de intercanvi, de cultura i de comerç, en resum un lloc d’encontre humà.Molt d’aquest paisatge es conceptualitza en el paisatge Cubista. L’addició de diversos punts de vista i geometries com camps de cultiu, façanes i cobertes de teula, murs de pedra seca, estan emmarcats en una superfície plana que és la tela del pintor. Cezanne va mostrar parcialment aquest potencial en les juxtaposicions i gradacions de color dels paisatges de Gardanne. Finalment Picasso va culminar el manifest Cubista en les seves exultants pintures de paisatges urbans/rurals d’Horta de Sant Joan de l’estiu de 1909. El Paisatge Cubista, utilitzant l’abstracció formal, addiciona la multiplicitat de significats i percepcions del lloc i crea una nova realitat.A l’estratègia cubista d’assignar valors similars a l’home i a la natura explorant les seves qualitats formals hi ha molta de la mateixa qualitat descrita abans en el paisatge Mediterrani. Nogensmenys, tal i com anticipaven els pioners del Moviment Modern, hi ha un gran potencial per a ser aplicat al projecte de paisatge, de ciutat i d’arquitectura.La percepció arquitectònica aplicada a l’ espai urbà ha produït un cert grau d’ originalitat a la pràctica del paisatgisme, fonamentalment en el context urbà, ja sigui en la ciutat tradicional o encara més en els nous territoris de la perifèria urbana.El Parc Central dels arquitectes Arriola&Fiol al districte de Nou Barris a Barcelona es va projectar tenint presents els conceptes exposats abans. L’emplaçament del projecte és el buit resultant de la massiva construcció de blocs d’habitatge durant els anys 60’ i 70’ en una part de Barcelona que fins aquell moment no eren res més que camps de cultiu. A desgrat del tamany del problema la superfície de l’àrea quasi no es pot apreciar com a conseqüència de la organització caòtica dels blocs. El projecte tracta de suggerir un altre paisatge que proposi no tant sols un parc urbà en el centre d’un barri densament poblat sinó també integrar el skyline i la massa construïda dels blocs com una part inseparable i essencial del nou paisatge.www.arriolafiol.com

Metodologies per a la coresponsabilitat en l'aprenentatge universitari

L’Espai Europeu d’Educació Superior ha propiciat un replantejament metodològic basat en el desenvolupament de competències que permet formular noves propostes d’estil docent universitari. En aquest article plantegem un model metodològic proper als principis del constructivisme social i del pensament complex, aplicable a un mòdul dels estudis de grau en Educació Infantil i en Educació Primària, analitzant diferents estratègies didàctiques utilitzades per facilitar l’aprenentatge dels estudiants. Les diverses propostes metodològiques tenen com a denominador comú que totes elles estan centrades en l’alumne, que dinamitzen diferents àmbits competencials i que afavoreixen la coresponsabilitat entre professor i estudiant en el procés d’aprenentatge. Els resultats d’un estudi fet el curs 2008-09 sobre la percepció dels estudiants en relació a metodologies afins a les proposades, ens han resultat d’utilitat a l’hora de ratificar la pertinença de la majoria d’estratègies, per incorporar-les al pla docent del mòdul Societat, família i escola I.

Visual realism enhances realistic response in an immersive virtual environment

Participants in an immersive virtual environment interact with the scene from an egocentric point of view that is, where there bodies appear to be located rather than from outside as if looking through a window. People interact through normal body movements, such as head-turning,reaching, and bending, and within the tracking limitations move through the environment or effect changes within it in natural ways.

Símptomes negatius i cognició social en l'esquizofrènia : un programa d'intervenció

L’esquizofrènia és un trastorn mental greu que afecta a un 1% de la població mundial. El seu tractament ha estat molt estudiat i, al llarg del temps, s’han descobert i fomentat noves línies de treball com són el tractament de la simptomatologia negativa i el dèficit cognitiu, front l’originària focalització en els símptomes positius. El present programa d’intervenció té com objectiu principal la millora de la simptomatologia negativa i el funcionament social en les persones diagnosticades d’esquizofrènia negativa. El programa es situa en el buit existent entre els programes de rehabilitació cognitiva (RC) i els programes de reinserció laboral i vocacionals donat que els actual programes d’entrenament en habilitats socials han demostrat no ser aplicables a la vida diària dels pacients esquizofrènics. El programa té un format grupal i una duració de 3 anys, amb una sessió setmanal, i consta de 4 mòduls diferenciats (Entrevista Motivacional, Cognició, Simptomatologia negativa i relacions socials, Cloenda i Recopilació de conceptes) amb objectius, dificultat i temporalitat diferents. Les possibles limitacions del programa vindrien donades per la dificultat de determinar quins són els pacients que s’adequarien a aquesta intervenció, pel que serà necessària la realització d’una adequada avaluació per seleccionar els membres del grup de tractament. Alhora, en la seva aplicació, les limitacions vindrien determinades per la forta implicació emocional i cohesió grupal que el programa requereix.

Handicap vocal : mesura i relació amb el neuroticisme

La valoració del handicap vocal és un element important en l’avaluació de la disfonia. Molts factors poden estar presents en la aparició de la disfonia i un d’ells poden ser els trets de la personalitat. El present estudi pretén valorar el grau de validesa del Voice Handicap Index-10 en la detecció d’alteracions de la veu i determinar-ne una puntuació de tall, constatar la influència dels trets de personalitat neuroticisme i extraversió en la patologia vocal funcional i conèixer com afecten aquests trets de personalitat en les diferents subescales del VHI-10. S’han administrat el qüestionari EPQ-RS d’Eysenck i el VHI-10 a una mostra de 115 persones amb alteracions de la veu i 74 persones sanes. Els resultats obtinguts ens permeten concloure que el VHI-10 és un instrument fiable, vàlid i consistent de la percepció de l’handicap vocal. Podem afirmar també que el tret definit per Eysenck com neuroticisme està més present en les persones amb alteració vocal i que s’observa en aquest grup una major tendència cap a la introversió. Finalment, podem afirmar que aquests trets de personalitat no influeixen de manera diversa en les tres subescales que els seus creadors van definir.

Correlations between Vocal Input and Visual Response Apparently Enhance Presence in a Virtual Environment

This work investigates novel alternative means of interaction in a virtual environment (VE).We analyze whether humans can remap established body functions to learn to interact with digital information in an environment that is cross-sensory by nature and uses vocal utterances in order to influence (abstract) virtual objects. We thus establish a correlation among learning, control of the interface, and the perceived sense of presence in the VE. The application enables intuitive interaction by mapping actions (the prosodic aspects of the human voice) to a certain response (i.e., visualization). A series of single-user and multiuser studies shows that users can gain control of the intuitive interface and learn to adapt to new and previously unseen tasks in VEs. Despite the abstract nature of the presented environment, presence scores were generally very high.